DIEGO: El nou arquitecte de la Vecchia Signora

La Juventus sempre s’ha caracteritzat per tenir grans jugadors en la posició del 10, l’home que enllaça el mig del camp amb la davantera, al que col·loquialment se li diu “enganche”, una mitjapunta creativa amb gol i molt de talent. Grans jugadors han ocupat aquest rol en el passat, estrelles consagrades com Platini, Roberto Baggio, Zinedine Zidane,... Els darrers anys aquesta figura la desenvolupava Pavel Nedved, potser un perfil més físic que tècnic però amb molta arribada. Després de la marxa del txec, l’arribada de Diego a Torí ha tornat el glamour dels vells temps a una posició clau en el futbol de l’equip transalpí.

Diego Ribas da Cunha (28 de Febrer de 1984) es va donar a conèixer en el Santos, equip del mític Pelé, al costat de jugadors com Robinho (Man City), Alex (Chelsea) i Elano (Galatasaraay) conquerint per sorpresa la lliga brasilera del 2002. Després d’aquest èxit comença l’èxode de les grans estrelles de l’equip i Diego és dels primers en marxar, ho fa cap al Porto, un equip sempre en busca de talents semi-desconeguts per després vendre’ls als grans d’Europa. Arriba com a substitut del gran Deco que acabava de marxar al Barça, fet que encara complica més la seva adaptació al futbol europeu. Passa dues temporades a Portugal, sense massa sort i sense ser un fix de les alineacions del campió portuguès.

Tot i així, atrau l’atenció del Werder Bremen que el fitxa per la temporada 2006-2007 per uns sis milions d’euros. L’aposta encara que arriscada li surt molt bé a l’equip de Thomas Schaff, ja que Diego des del principi comença a demostrar la seva categoria. Ja des del inici es destaca com a millor jugador de la lliga guanyant el premi al jugador del mes d’agost, així com un parell de mesos més durant la temporada. Al final d’any l’equip acaba tercer i el brasiler, peça clau, guanya el premi al jugador de l’any i al millor gol. La segona temporada a Bremen també és bona, però no tant espectacular com la del seu debut. La passada va tornar a ser brillant, i Diego amb 22 gols i grans actuacions va contribuir decisivament, juntament amb Pizarro, a que l’equip arribés a la final de la copa de la UEFA (llastimosament se la perd per sanció) i guanyés la copa alemanya (contra el Bayer).

Diego és un mitjapunta amb gran tècnica, no destaca per les seves qualitats físiques (1.75 cm) però és un superdotat amb la pilota als peus. Gran visió de joc, de regat fàcil i amb un excel·lent xut de mitja distancia. És un magistral llançador de faltes i penaltis i un gran passador així com un eficaç distribuïdor de joc. Ha disputat més de trenta partits amb la selecció, però mai s’ha fet amb un lloc fix en l’esquema de Brasil, ja sigui per la competència (Ronaldinho, Kaká,...) o per la poca confiança d’algun dels seleccionadors, com Dunga, que prefereixen un mig del camp més físic amb jugadors del perfil Gilberto Silva, Felipe Melo, Ramírez,...

La Juventus d’aquest any ha començat forta en la lliga italiana, gràcies en part a la bona actuació del brasiler, amb victòria en els quatre partits disputats. A la Champions va tropessar a casa en el debut contra el Girondins amb un empat, però té marge per passar el grup, encara que sigui dels complicats (amb Bayern, Bordeus i Haifa). Diego, ha començat bé la temporada, tot i perdre’s el debut europeu, sobretot destacar el partidàs a l’Olímpic de Roma amb dos gols en la victòria per 1-3 contra la Roma.

Haurem de seguir les evolucions del crack de Ribeirao Preto, però sembla que aquesta pot ser la seva oportunitat definitiva per triomfar a Europa i demostrar el tros de jugador que és.