Copa Confederacions 2009: Crònica

Algunes conclusions es poden treure d’aquesta competició, però tampoc gaires... És una copa en general bastant descafeïnada, amb una desigualtat de nivells bastant evident i que no enanxa ni als jugadors, ni als aficionats ni a ningú exceptuant potser a Telecinco que semblava que estava donant el Mundial 2010 en rigorós directe. La veritat és que la majoria de seleccions arribaven amb les forces justes per aguantar cinc partits en quinze dies, això s’ha fet molt evident en seleccions com l’Espanyola i la Italiana, tot i que tampoc ha de servir d’excusa per no haver arribat a la final ni classificar-se per semis, respectivament. Homes com Xavi i Puyol han vist el seu rendiment molt disminuït després de la gran temporada que han fet amb una exigent recta final que ben segur els hi ha passat factura.

S’han vist algunes sorpreses tan agradables com desagradables i també s’ha pogut constatar que hi ha equips que no estan al nivell d’aquest tipus de competicions, malgrat per omplir les quotes de cada continent acabin apareixent en fases finals de Mundials i competicions internacionals. Un exemple n’és la selecció d’Iraq que tot i que estigui entrenada per un rodamón del futbol amb cinc mundials a l’esquena, no juguen a res més que a encaixar el mínim de gols sense ni intentar creuar el mig camp amb criteri, un balanç pobre per una competició que hauria de ser dels millors del món. Suposo que és el mateix sindrome que pateix el Mundialet de clubs, que sovint s’acaba resumint en un Europa-Amèrica amb uns quants equips que es barallen per donar la sorpresa sens estar a l’alçada de les circumstàncies.

Tot i així és una competició internacional per tant té un valor important de cara als palmaresos de cada selecció. No hi ha tants equips que l’hagin guanyat des de la seva formació l’any 92 (de fet només Brasil, França, Argentina, Dinamarca i Mèxic), per tant no deixa de ser destacable tenir-la a les vitrines. És una copa de les que si la guanyes és molt important i la desmereixes si no l’aconsegueixes, però sigui com sigui s’ha de guanyar i no hi ha excuses possibles pels derrotats, i menys pels llastimosament eliminats.

La campiona merescuda ha estat Brasil, equip que ha anat de menys a més i que ha patit en alguns partits, però al final ha demostrat que venia amb una bona selecció i amb els jugadors centrats en la victòria. La canarinha era una barreja de jugadors consagrats (com Kaká, Gilberto Silva, Lúcio i Julio Cesar) i jugadors amb talent amb molt a dir en els pròxims anys (Maicon, Ramirez, A. Silva, F. Melo, Elano). Destacar especialment les aportacions del “pichichi” de la competició, el de sobres conegut Luis Fabiano, que com sempre ha demostrat el seu instint golejador. Particularment li hagués donat a ell o a Felipe Melo el premi al millor del campionat, però ha estat el mediàtic Kaká el que se l’ha endut. També han fet una bona competició Lucio i Luizao a darrera, Maicon entrant pel lateral dret enlloc del blaugrana Alves (discutible absència de l’onze, però) i Robinho entrant per l’esquerre. La clau de l’equip el “trivot” al mig del camp amb l’experiència de Gilberto Silva, els desgast físic de Ramírez i l’equilibri de Felipe Melo.

La sorpresa majúscula de la competició ha estat sense cap mena de dubte el combinat nord-americà, ningú s’esperava que els de Bob Bradley es plantarien a la finalíssima, i menys que plantarien cara als pentacampions del món. Amb un esquema molt estudiat basat en dues línies de quatre molt clares i sortint a la contra amb gran velocitat, els “yankies” han acoseguit sorprendre a seleccions com Egipte, Espanya i Brasil. Les claus han estat la parella de centrals (Demerit i Onyewu) molt ben col.locats, amb gran capacitat d’anticipació i sempre atents al tall, un mig del camp molt vertical i treballador on destaquen Donovan i el golejador Dempsey i les puntes Davies i Altidore sempre portant a les defenses rivals de corcoll amb la seva gran velocitat. En conjunt un bon equip amb una despesa física important i que ha deixat molt bones sensacions.

Espanya no ha fet un mal campionat, però el cansament físic i mental d’alguna de les seves peces importants ha fet que li faltés fluïdesa al seu joc de mig camp arrastrant tot l’equip a un moviment de pilota més lent i pla del habitual. Contra seleccions menors no s’ha notat però davant d’Estats Units ha faltat un pèl de sort i velocitat per trencar l’estructura defensiva dels de Bradley. Destacar el bon campionat de Villa que segueix marcant gols a cabassos, la consolidació de Piqué a l’eix i l’escassa participació de Güiza que probablement hagués merescut més minuts veient l’evident falta d’encert en partits com el de semifinals.

L’autèntica decepció de la competició ha sigut la selecció azzurra, que apart del baix to físic exhibit ha demostrat una preocupant falta de idees de mig camp cap endavant. Sembla que hi ha algunes peces que ja no semblen estar a l’alçada del combinat italià i que Marcello Lippi hauria de començar a rejovenir la plantilla i a buscar possibles substituts a gent com Gattusso, Pirlo, Cannavaro, Zambrotta i companyia que poden tenir els dies contats com segueixin exhibint aquest nivell en les seves actuacions. Hi ha gent jove que puja molt forta en el combinat sub-21 de Casiraghi, s’haurà de veure si hi ha una evolució més o menys dràstica de cara al mundial 2010, el que està clar és que així no poden continuar, però el que no ho està tant és si hi haurà el que fa falta per desprendres d’algunes d’aquestes vaques sagrades.

Pel que fa a la resta de seleccions només destacar la bona imatge que ha deixat l’equip amfitrió, que animat per una parròquia entusiasta i motivada de cara al Mundial que s’aproxima, ha deixat pinzellades de bon futbol més basat en el cor i les cames que en el cap, però digne a tenir en compte de cara a l’any que ve.

La conclusió final ha estat un campionat per oblidar per alguns, sense massa futbol i prescindible totalment si no fos per la falta de partits en aquestes dates. A nivell futbolístic em quedo mil vegades amb l’Europeu sub-21 que s’està disputant a Suècia i que avui dilluns en disputa la final entre Alemanya i Anglaterra (veure crònica en article pròxim).

DESCOBRIM A... Keirrison

Keirrison de Souza Carneiro
3 de desembre 1988
Alçada: 1,81 cm Pes: 63 Kg
Nacionalitat: Brasiler
Posició: Davanter centre
Número: 9
Carrera: Coritiba (2006-09)
Palmeiras (gener 2009-)

És un davanter amb instint i gran capacitat golejadora que actualment milita a les files d’un dels clubs mítics de Sao Paulo: Palmeiras. Fill d’ex-futbolista, deu el seu nom a la passió del seu pare per la lletra K i pel cantant dels The Doors, Jim Morrison. Apodat K9, tot i no haver debutat amb el combinat carioca, és una de les més fermes promeses del futbol brasiler.

Davanter ràpid i letal en l’1 contra 1, destaca pel seu instint golejador que el converteixen en un autèntic depredador de l’àrea, no es cansa de marcar gols de totes les maneres possibles, sobretot amb la seva cama bona, la dreta i també amb el cap. Tot i la seva joventut ja ha marcat més de 80 gols en els diferents tornejos brasilers.

K9 és eminentment un killer, té una bona tècnica amb la pilota als peus, però té el gol entre cella i cella, i no perd el temps amb frivolitats innecessàries com ens tenen acostumats els jugadors brasilers, ell va de cara a barraca però sempre amb gran qualitat. Bon llançador de penals té un potent xut de mitja distancia, que el converteixen en una amenaça constant per la porteria contraria. La seva alçada i el poc pes el doten d’una gran agilitat pel regat i d’una gran velocitat en els metres finals.

Keirrison va començar la seva carrera a la cantera del Coritiba (equip actualment a la Serie A del campionat brasiler) on ingressa l’any 2000 amb només 12 anys. Després de formar-se en totes les categories del club, l’any 2006 debuta amb el primer equip en el Campionat Paranaense. La temporada 2007 ja es fa un fix de la primera plantilla i ajuda l’equip a l’ascens a la Serie A del Brasileirao. Marca 12 gols en lliga nacional i 9 en el Campionat Paranaense (a Brasil es jugues dues competicions, la regional i la nacional).

La temporada 2008 és un gran any, ja que amb els seus 41 gols en totes les competicions, es converteix en el millor golejador de l’any a Brasil (premi Friedenreich) i guanya innumerables premis a nivell individual com el “pichichi” del Brasileirao (21 gols compartit amb dos jugadors), millor jugador del Paranaense 2008 i revelació de Brasil.2008. Aquestes actuacions li valen l’atenció dels grans clubs del país i de part de l’estranger. Finalment el Palmeiras es fa amb el 20% del contracte, la part propietat del Coritiba, l’altre 80% segueix sent de la empresa Traffic que ja té els drets d’altres promeses brasileres com:Valmir, Lulinha, Rodolfo,…

Aquest any segueix amb els seus grans registres realitzadors, tan en el Campionat Brasiler com en el seu debut en el Paulista. En total porta marcats 24 gols en totes les competicions on destaquen els sis gols en la Copa Libertadores d’enguany, on van quedar eliminats pel Nacional de Montevideo, a quarts de final.

El nom de Keirrison ha saltat a tots els titulars de mitja Europa pel seu hipotètic fitxatge pel Barça de Guardiola i la seva possible cessió al Valencia en la operació Villa. La notícia ha tingut tal repercussió que el seu actual entrenador (W. Luxemburgo) ha estat despatxat per opinar negativament del traspàs, en el seu perfil de Twitter.
Després de dir que no al Madrid en el passat mercat d’hivern, sembla que K9 ha decidit fer el pas al vell continent per demostrar la seva categoria com a futbolista. No sabem si serà al Barça o al Valencia, però està clar que aquest any ha de ser el de la definitiva consagració d’aquest davanter nascut a Dourados. El que té clar el jugador és que un dia o altre vol triomfar al Camp Nou com van fer abans compatriotes seus de la talla de: Romario, Ronaldo, Rivaldo i Ronaldinho.

Serà capaç d’emular a aquestes grans estrelles de la història blaugrana? El temps dirà si ho aconsegueix, el que si que sembla és que aquest jove jugador promet gols i moltes tardes de glòria allà on acabi jugant.

DESCOBRIM A... Marcus Berg

Marcus Berg
17 d’Agost de 1986
Alçada: 1.83cm Pes: 76 Kg
Nacionalitat: Suec
Posició: Davanter centre
Número: 9
Carrera: IFK Goteborg (2005-07)
FC Groningen (2007-)
Internacional: sub-21 - (2006-)
Absoluta - 7 partits 1 gol (2008-)

Marcus Berg és un davanter potent que destaca per la seva gran capacitat golejadora. Posseeix una gran rematada amb les dues cames (tot i ser dretà) i un demolidor remat amb el cap, que el doten d’una indubtable efectivitat davant la porteria rival. Aquest any ha acabat d’explotar a les files del modest FC Groningen equip de mitja taula de la Eredivisie holandesa, que últimament està fent grans temporades. Va arribar a l’equip fa dues temporades per fer oblidar la marxa del charrúa Luis Suárez a l’Ajax (veure article anterior) i sembla que mica en mica ho està aconseguint a base de gols.

És un davanter que destaca tant per les seves aptituds tècniques com físiques; amb la pilota als peus és força hàbil i té un bon dribbling. Davant del porter té molta sang freda i un bon ventall de rematades que el converteixen en un autèntic killer de l'area. Físicament és un “corcó” per les defenses rivals i exhibeix gran energia en totes les seves jugades, és agressiu però sense ser violent. L’últim any ha rebut un total de 8 grogues i una vermella, fet que fa palès que mai no dóna una pilota per perduda...

Berg ho té tot per convertir-se en una màquina de fer gols i en un gran jugador reconegut a nivell internacional. De moment ja s'ha fet un nom als Païssos Baixos i ja és un ídol al seu país, ara falta que les seves bones actuacions tinguin el resó que es mereix a Europa i la seva carrera faci el pas endavant que necessita per ser un golejador consagrat. El seu joc s'adaptaria a lligues tant físiques com l'anglesa o l'alemanya i tant tècniques com l'espanyola, així que opcions no li faltaran.

Marcus al 2003 entra a la cantera del IFK Göteborg on passa un parell de temporades jugant a les categories inferiors fins que el 2005 entra a formar part de la primera plantilla, primer com a recanvi habitual i després com a titular. La seva última temporada a l’Allsvenskan, amb 14 gols en 17 partits de lliga, atrau l’atenció de multitud d’scouters internacionals i finalment es concreta el seu traspàs a Holanda per quatre temporades i una xifra que ronda els 3 milions d’euros.

La seva primera temporada a l’Euroborg no decepciona gens i és capaç de marcar 15 gols en els 25 partits de lliga que disputa (se’n perd uns quants per lesió). L’any passat ja l’inicia com a referència de l’atac i comença la temporada “on fire”, sortint quasi a gol per partit en els primers 15 partits de la competició. Acaba la lliga amb 17 gols en 31 partits i amb un paper determinant en la sisena posició aconseguida per l’equip del Nord d’Holanda.

A nivell de seleccions ja és un fix en les convocatòries de l’absoluta, però en moments puntuals segueix reforçant la plantilla de la sub-21. Actualment està disputant l’Europeu sub-21 on Suècia n’és l’amfitriona i ja està deixant pinzellades del gran davanter que és. El seu hat-trick contra Bielorússia, en el debut suec a la competició, n’és una bona mostra, tres gols de bella factura que van decantar el partit a favor del combinat escandinau (5 a 1 de resultat final). Acabada la fase de grups ja és el “pichichi” destacat amb cinc gols, ara falten les semifinals contra Anglaterra i veure’m si la final.

Sembla que els dies de Berg a Groningen estan contats i que ben aviat farà el salt a un equip de major categoria. L’Ajax ja està molt atent als seus moviments, així com altres equips de lligues importants com ara: Villarreal, Fiorentina, Hamburg,... No sabem on marcarà gols les properes temporades, però el que si que tenim clar és que amb Marcus Berg tenim un davanter prometedor i un gran complement de Zlatan Ibrahimovic a la selecció nacional. Està clar que se li suposa un futur brillant, però podrà mai arribar a omplir el forat deixat pel seu compatriota i mític davanter del Feyenoord, Celtic i Barça: Henrik Larsson?

El perquè de tot plegat....

Com que el mercatto està avorridíssim i pesadíssim aquest any (Ribéry ara sí, Ribéry ara no, Villa ara sí, Villa ara no, Ibra ara sí, Ibra ara no, ...) i la Copa Confederacions és una broma de mal gust, prefereixo comentar l’any gloriós que, tot i que sembli mentida, tot just va acabar fa un mes. Perquè malgrat la contraprogramació del Florentino, l’intent d’intoxicació de determinada prensa, etç, em resisteixo a oblidar el que hem viscut aquest any: 2-6 al Bernabéu, Iniestazo, golejades setmana sí setmana també, rècord de punts i sobretot, el triplet: copa, lliga i champions.
La qüestió que em plantejo és com és possible que un any que va començar amb molts dubtes i amb molt poques expectatives d’èxit, s’hagi convertit en el millor any de la història del nostre club. Considero normal que existissin aquests dubtes, més venint de les últimes dues temporades on el paper de l’equip va ser llastimós, sobretot pel que fa al nivell competitiu. El que ningú es podia esperar és que tots aquests dubtes, i emfatitzo el tots, s’esvairien d’una forma tan ràpida. Dit d’una altra manera, la resposta a totes les preguntes que es feia l’aficionat blaugrana al principi de temporada, han anat sent respostes amb un SÍ rotund. Si alguna o algunes d’aquestes respostes haguessin estat NO, potser ara no estaríem parlant del triplet, o de la millor temporada de la història.
A continuació intentaré posar noms i cognoms a aquests dubtes, de forma que anirem desgranant les claus de l’èxit:

Rafa Márquez: Quin Márquez ens trobarem aquest any? El Márquez versió ‘pont aeri’ que dorm cada nit a Madrid, o la versió “Káiser de Michoacán” que va enlluernar a tot el món del futbol? Recuperarem la millor versió del que per alguns ha sigut millor central de les lligues europees dels últims anys?

Resposta: SÍ. El Rafa ha rendit al nivell que ens tenia acostumats abans de caure en l’autocomplaença general de l’equip al final de l’etapa Rijkaard. Només la inoportuna lesió d’última hora ha impedit que fos titular en els partits clau del tram final de la temporada.

Piqué: Ve de l‘equip campió d’europa, però estem parlant del reserva del reserva dels centrals, vols dir que aportará alguna cosa aquest nano a part d’incrementar la nòmina de jugadors fets a la Masia?
Resposta: SÍ. La temporada del Piqué ha sigut tan sensacional, que crec que sobren les paraules, així que només diré: Piqué, Piqué, Piqué Piquembauer!!!!

Alves: En moltes ocasions fitxem grans jugadors que no s’adapten al nostre futbol, podria ser el cas de Daniel Alves, de fet, ell mateix posava en dubte durant la pretemporada que aquí poguéssim veure l’Alves del Sevilla. Rendirà Alves com ho feia al Sánchez Pizjuán?
Resposta: SÍ. Ha rendit a un nivell similar o superior, ajudat per uns centrals i un Touré que li han fet les cobertures defensives necessàries perquè ell pogués incorporar-se a l’atac amb assiduïtat. A part, per la seva banda juga ni més ni menys que Lionel Messi, amb qui han format, sota el meu punt de vista, la millor banda dreta del futbol actual (sóc massa jove per dir que de la tota la historia del futbol).

Xavi, Iniesta, Puyol: Ningú discuteix la categoria d’aquests tres futbolistes, però sí que és cert, que sempre se’ls hi ha recriminat falta de lideratge. Mantindran aquests jugadors el gran nivell de joc exhibit a l’Eurocopa?
Resposta: SÍ. No només han mantingut el nivell de joc, sinó que han fet un pas endavant i han assumit la responsabilitat que com a jugadors de la casa i com a jugadors veterans dins del grup els hi pertocaven. Els casos de Xavi i Iniesta són molts clars, el seu control de pilota al mig del camp ha sigut una de les claus de l’èxit d’aquest Barça. En el cas del Puyi, a qui sempre li haurem d’agrair la seva lluita en cada pilota, la temporada ha sigut correcta, però cal pensar que no li queden més que un parell de temporades al màxim nivell.

Messi: Després de la marxa dels seus amics Ronaldinho, Deco i Motta, com reaccionarà l’argentí? S’implicarà amb el projecte? Assumirà els galons deixats per Ronaldinho?
Resposta: SÍ. La pulga atómica ha fet la seva millor temporada des de que juga al primer equip del Barça, ha firmat una números espectaculars amb 38 gols i 16 assitències en els 51 partits en els que ha participat, i, en moltes ocasions, en moments claus, com al Sardinero, al Sadar, al Bernabéu o a Roma. A més, no s’ha lesionat, cosa amb la que pràcticament ningú hi confiava a principi de temporada.

Eto’o: Després del serial d’aquest estiu, sobre si marxava o es quedava, rendirà en Samu al nivell dels altres anys? Recuperarà aquella punta de velocitat que havia perdut després de les últimes lesions?
Resposta: SÍ. Els números canten: 30 gols en lliga i 36 en totes les competicions. Mai n’havia fet tants com aquest any i, com sempre, gols que en moltes ocasions serveixen per obrir la llauna com a la final de Roma. Però és que a part dels gols, ja sabem que cap davanter del món pressiona els defenses rivals com ell.

Tots aquests interrogants anaven d’alguna manera relacionats amb un altre, amb el més important, amb el que generava major desconfiança i incertesa, i el que al capdavall és per mi el factor clau de la temporada:

Pep Guardiola: Estem d’acord que el Pep coneix la casa, però a part d’això cal alguna cosa més per ser entrenador del Barça no? Si només ha entrenat a un equip de 3ª un any! Aquest farà les pràctiques d’entrenador aquí i a sobre cobrant! Becari! A més, ara el que necessitem és mà dura! Serà el Pep capaç d’imposar-se a aquest un vestidor, cosa que no va saber fer Rijkaard?
Resposta SÍ. El Pep ha demostrat que el sentit comú, l’esforç i l’estima a uns colors poden ser més importants que l’experiència com a entrenador. Va aplicar el sentit comú només arribar, fent fora el Ronaldinho i el Deco, les pomes podrides que estaven corcant tot el cistell. Gràcies al seu esforç i a l’estima que té pel Barça, el Pep ha treballat incansablement estudiant els rivals, preparant jugades d’estratègia, essent el psicòleg que tot jugador necessita, etç. I això ha sigut suficient, tot i no tenir gairebé experiència. Ha sigut suficient per fer que el Màrquez tornés al seu millor nivell, que el Piqué hagi explotat com a futbolista, que l’Alves s’hagi adaptat tan ràpidament al futbol de l’equip, que el Puyol, el Xavi i l’Iniesta hagin mantingut el nivell de l’Eurocopa i es creguin peces clau de l’equip, que el Messi no s’hagi lesionat i hagi firmat uns registres excepcionals i que l’Eto’o hagi deixat de banda el seu ego personal per prioritzar els objectius col•lectius. Per tot això i molt més: Gràcies Pep!!!

Si a tots aquests factors hi sumem fets inesperats com l’aparició del Sergi Busquets, i fets imprevisibles, com el gol d’Iniesta a Stamford Bridge, tenim el resultat del perquè la millor temporada de la història del club ha succeït en un any en el que ningú hi confiava.
Amb aquetes reflexions només volia evidenciar que considero legítim i lògic que molts, jo el primer, poséssim en dubte el paper d’aquest any de l’equip. I és que, fins i tot per un optimista empedernit, era difícil pensar que tots els dubtes es resoldrien favorablement.

by jprats

CARA A CARA... VILLA vs FORLAN

David VILLA vs Diego FORLAN

Edad: 27 anys
Alçada: 1,75 m
Partits Internacional: 46
Debut a Primera Divisió: 2001
Club de debut: Real Sporting de Gijón

Edad: 30 anys
Alçada: 1,77 m
Partits Internacional: 55
Debut a Primera Divisió: 1997
Club de debut: Independiente

En els darrers dies, i amb l’obertura del període vacacional de fitxatges, el F.C.Barcelona i el Real Madrid s’han inmiscuit en una autèntica guerra mediàtica per veure quin dels dos clubs es fa amb els jugadors amb més renom de cara a l’inici de la següent temporada, que per d’altra banda promet ser apassionant atès l’alt nivell demostrat per el flamant tricampió i la tant i tant discutida retornada política de fitxatges de Florentino Pérez.

Les portades del principals diaris esportius s’omplen cada dia de noms, fitxatges, rumors de fitxatges, etc… Entre tots els noms m’agaradaria destacar-ne a 2 que sonen com a futuribles d’ambdós clubs; David Villa i Diego Forlan. El més probable, és que els 2 clubs es reparteixin aquests 2 grans jugadors de cara a la següent temporada.

De gustos n’hi ha per a tothom, però ningú pot discutir la gran classe d’aquests 2 jugadors, el seu instint de gol, la seva velocitat... Ben mirat podriem dir que són una calcomania, doncs tenen pràcticament les mateixes habilitats, tot i que Villa es caracteritza per una major tècnica i col.locació de la pilota mentres que Forlan destaca per la seva capacitat de xut i facilitat per trencar la defensa contrària.

Si el F.C.Barcelona està interessat en aquests jugadors anem a analitzar les seves estadístiques durant les darreres temporades. Prendrem com a data d’inici la temporada 2004-2005, on Forlan va arribar al Vilarreal provinent del Manchester Utd i Villa va culminar una gran temporada amb el Real Zaragoza que li va valer el passi al seu actual equip, el València C.F.

Des d’aleshores, Villa ja ha jugat un total de 227 partits ente Lliga, Copa i Competició Europea, 45,4 per temporada mentres que Forlan pràcticament els mateixos, 220 i 44 per temporada. Estadístiques molt similars.

En aquests partits Villa ha marcat 118 gols per signar una mitjana de 0,51 gols per partit mentres que Forlan ha marcat 117 gols amb una mitjana de 0,53 gols per partit. Una altra vegada estadístiques molt similars per a reafirmar la similitut d’ambdós jugadors.

I doncs, què ha de fer el F.C.Barcelona ? A priori qualsevol dels dos jugadros són garantia de gol. Potser cal tenir en compte els 3 anys de més de Forlan, però no ens enganyem, l’estat físic i la forma de Forlan és del tot superior a la del jugador asturià, possiblement perquè a tots aquests partits de club, a Villa cal sumar-li els tants i tants de la sel.lecció espanyola, la qual darrerament és habitual veure-la en els partits decisius de les grans competicions internacionals mentres que Forlan no pot aspirar a gaires coses amb la seva sel.leció d’Uruguay, de moment… Així doncs, descartada l’edat com a condicionant per al fitxatge de un o altre i tenint en compte que el rendiment dels dos és pràcticament el mateix, tansols queda fixar-se en el cost del fitxatge. Dit d’una altra manera, quina és la seva clàusula de rescissió de contracte; Villa 126 M d’euros , Forlan 36 M d’euros. El València no vendrà per menys de 50 o 60 M d’euros, per tant sembla lògic pensar que el F.C.Barcelona hauria de fer un esforç per fitxar Forlan tot abonant la seva clàusula com va fer el darrer any amb Daniel Alves, exactament per la mateixa quantitat de diners, ni un euro més ni un euro menys, 36 M d’euros. Algú creu que Daniel Alves a sortit car per el Barça ? Jo tampoc.

Per tant, ens hauriem de postular per la segona opció no ?

Rotundament NO !!!, res més enllà de la realitat estimats companys, l’aposta clara la tenim a casa i es diu Samuel Eto’o. Voleu comparacions ? Els números parlen per si sols:

Edad: 28anys
Alçada: 1,80 m
Partits Internacional: 73
Debut a Primera Divisió: 1998
Club de debut: Real Madrid

Amb les mateixes temporades de partida que Villa i Forlan, és a dir, desde la temporada 2004-2005, la del seu debut amb el F.C.Barcelona Eto’o a jugat 177 partits, quasi 50 menys que Villa i Forlan degut a que va estar lesionat de llarga durada durant les temporades 2006-2007 i 2007-2008. Gols ? Parlem de gols: 121 gols per establir una mitjana de 0,68 gols per partit en contra dels 0,51 i 0,53 de Villa i Forlan.

El seu cost ? 0 €.

I doncs senyors ? Villa o Forlan ?

by Sercosdan

DESCOBRIM A Davide Santon

DAVIDE SANTON

2 de Gener de 1991
Alçada: 1.87cm Pes: 77 kg
Posició: Lateral dret
Número: 39
Carrera: Inter (2009-)
Internacional: Itàlia: 2 cops (2009-)

Davide Santon és un prometedor lateral dret, també s’adapta perfectament a la banda esquerre si és necessari, bastant ofensiu i amb unes grans qualitats físiques i tècniques que el fan un projecte de futur molt interessant tant pel seu equip com per la selecció azzurra. Tot i la seva joventut ja ha jugat partits importants i sense desentonar gens, recordades són les seves actuacions en el darrer derby de Milà i en el partit de Lliga de Campions contra el Manchester United amb gran marcatge a Cristiano Ronaldo inclòs.

Gràcies a les lesions del lateral dret titular, el brasiler Maicon, Davide s’ha fet un lloc en l’esquema de joc de Jose Mourinho d’aquest final de temporada i l’any que ve promet ser molt millor. La seva progressió meteòrica recorda la del blaugrana Sergio Busquets, ja que ha passat de jugar al filial en competicions de juvenils a jugar de titular a la Champions i a debutar amb l’absoluta, tot això en un espai de temps record de mig any.

Santon entra a formar part de la cantera de l’Internazionale l’any 2005 i des de llavors no deixa d’impressionar per la seva fortalesa, velocitat i uns grans fonaments tàctics, dignes d’un veterà. Comparat ja per alguns, amb els inicis del mític Paolo Maldini, no ha deixat de meravellar a propis i estranys amb el rendiment exhibit a la segona meitat de la temporada. Ni el seu propi tècnic s’esperava un resultat tant positiu i n’espera molt d’ell de cara a la temporada vinent.

Davide va arribar a jugar un total de 16 partits en lliga, la majoria de titular, així com 2 de Copa i 2 de Lliga de Campions. Les seves bones actuacions van fer que Pier-Luigi Casiraghi, l’entrenador de la sub-21, el fes debutar el mes de març. La seva ràpida progressió amb els neroazzurri va fer que només tres mesos més tard ja debutés amb l’absoluta de Marcello Lippi, en un amistós contra Irlanda del Nord. Actualment forma part de la convocatòria italiana per la Copa de Confederacions que es disputa a Sud-àfrica i s’espera veure’l jugar alguna estoneta en el lloc del milanista Zambrotta.

Sembla que l’Inter i la selecció campiona del món tenen lateral dret per estona, i ens caldrà estar molt atents a les evolucions d’aquest noi de Portomaggiore de cara a un futur no tant llunyà.

Mercato by Gato

Quin gran frau els estius sense Eurocopa ni Mundial. Esperes l’hora d’emorçar per llegir la premsa esportiva i amb que et trobes? Amb còmics, TBO’s, contes per il.lusos, per passar l’estona. Avui surt en portada el Ribery que si, demà el Ribery que no, l’Ibrahimovic surt tres dies seguits i després desapareix...en fi, he pres la decisió de no gastarme ni un euro més fins que les coses agafin cos. Pel que fa el Barça, no sé si estàn fent bé o no esperant tant. Em tenen desconcertat.

Lo del Valdés és terrible, sincerament crec que ell no té ni idea del que el seu representant fa i desfà, o si que en té, i per això s’ha agafat aquest personatge, sabent que si no fructifica podrà carregar-li el mort a ell. Seria una mena de Gattusso, Makelele o Davids. Un destructor, fa la feina bruta, si surt bé és un crack, si no, se li diu que és el llastre de l’equip, que no sap jugar, que destrueix però no crea, etc. Ja veurem com acaba, però seria una llàstima perdre’l. No és el millor porter del mòn, però si que és el millor pel Barça. M’inclino en que acabarà al MUFC. Van der Sar no pot aguantar gaire més, i allí li pagaràn el que demana, a més de la categoria que tenen els devils i la Premier és clar. Lo de l’Eto’o tant m’és. Em cansa. Següent punt. Per mi, sense discusió, el millor 9 és Villa, i després Torres. A partir d’aquí, tot són mercenaris que portarien 4 anys al club i encara no sabrien on estan jugant. Villa amb les ocasions de gol que ha gaudit en Samuel aquest any hagues signat almenys 35 gols. El Torres falla molt més, si, però segueix-lo, i no és fàcil marcar el que ha marcat amb el Liverpool aquests dos anys, que per cert hauria d’haver passat a Can Barça, per complir tots els requisits necessaris (resumits en un de sol: antimadridista) en el moment que segurament es va oferir.

Altres posicions que es podrien reforçar serien la de mig centre (Xabi Alonso) per Touré) i la d’interior esquerre (Silva). I per finalitzar aquesta humil opinió del mercato, lo del mandril. Fitxa car perque no paga. Es a dir, juga amb xarxa, no pot caure. Que en demana 200 i té un deute de 500? És igual. Li deixen i punto. Només cal posar en marxa l’aparell del régim (marca i as) per fer creure al populatxo que els fitxatges són rentables. Es clar que ho són! Si els diners no són teus...!!!

En fi. Un aburriment de mercato. Tot és fum. No podem agafar res. I per més inri la Copa Confederacions no val res. No enganxa.

By Gato

ENQUESTA: Ens fa por el Florenteam?

De moment Florentino i la seva butxaca sense fons (o hauriem de parlar del Santander o de ves a saber...) ja s'han fet amb dos jugadors de lo milloret del mercat mundial: Kaká i Cristiano Ronaldo. No cal entrar en si és ètic i moral o si seràn amortitzables tots els euros que de moment s'han invertit només en dos jugadors; ens ha de preocupar si l'aposta esportiva que generen aquests dos cracks (i els que vindran) pot arribar a fer ombra al Barça del Triplet a curt o mig termini. De moment, està clar que mediaticament li ha fet tota la ombra del món, sembla que ja no ens enrrecordem del brillant any dels blaugranes tant a la lliga com a Europa, però està clar que venent diaris no es guanyen títols.

Les plantilles no estàn tancades ni per uns ni per altres, però més o menys ja s'endevina el que poden ser un equip i altre canviant un quants noms per uns altres... que passarà amb Eto'o? Villa o Forlan? on jugarà Ribery?...
Així doncs, el Florenteam ens fa por o per contra ens sembla que no acabarà de cuallar, com a mínim aquest primer any? Penses que el Barça li pesarà la gran campanya que ha fet, l'acumulació de partits, el Mundialet de clubs, la inoportuna Copa d'Africa i les altes expectatives podràn amb els de Gaurdiola?

Sigui com sigui, tot sembla indicar que tornen els bons temps del clàssic, de la rivalitat de Pont aeri i aquells càntics ja quasi oblidats de : "ese portugués,...". Una temporada apacionant s'acosta, però qui cantarà victòria al final?

DESCOBRIM A - Eden Hazard

EDEN HAZARD

7 de Gener de 1991
Nacionalitat: Belga
Alçada: 1’70cm Pes: 69Kg
Posició: Migcampista ofensiu
Número: 26
Carrera: Lille OSC (2007-)
Bèlgica: 4 partits (2008-)

Aquest belga de només 18 anys ja es pot considerar un dels més grans talents de la Ligue1 i del futbol europeu en general. Tot i la seva curta edat i escassa experiència ja el comparen amb el mític jugador de Mònaco, Torino i Anderlecht: Enzo Scifo. Té un germà que també apunta maneres (Thorgan) i que està a la cantera del Lens (campió de la Ligue2 i l’any que ve a primera divisió), encara no ha debutat ja que només té 16 anys, temps al temps.

A la cantera del Lille OSC des del 2005, ja en fa dos que va debutar a primera divisió (24 Novembre 2007 amb només setze anys) i aquest any ha sigut el de la consagració a la primera plantilla. Ha jugat un total de 30 partits en lliga (13 de titular) marcant 4 golets, fet que li ha valgut el premi a jugador jove de la Ligue1 (primer jugar extranger que ho aconsegueix des d ela formació del premi el 1994).

L’any que ve s’espera que sigui la de la seva definitiva eclosió, el que no queda clar és si serà a Lille o a una altra banda. Hi ha molts clubs que el segueixen de fa temps, encara que cap ha fet una oferta formal, l’Arsenal de Wenger fa temps que el vigila de prop.

Amb la seva selecció ja comença a ser un fix de les convocatòries de Dick Advocaat, després de destacar en l’Europeu sub-17 del 2007. Va debutar amb els Diables vermells el 18 de novembre de l’any passat entrant de suplent en un partit contra Luxemburg. S’espera que juntament amb joves talents com Fellaini, Defour, Pocognoli i jugadors consagrats com Kompany, Vermaelen o Van Buyten puguin ser un combinat competitiu ens els propers anys. Des de la gran selecció de Bèlgica del Mundial 86 amb els Scifo, Gerets, Van der Elst, Ceulemans i el mític porter Jean-Marie Pfaff, no es tenia una fornada de jugadors tan prometedora com l’actual.

Eden destaca sobre manera per la seva velocitat i habilitat amb la pilota els peus, té un 1 contra 1 molt bo i un dribbling rapidíssim. Amant de les bicicletes com l’ex-madridista Robinho, és un malabarista de la pilota. Posa tota aquesta màgia al servei de l’equip i no pas com a lluïment personal. Li agrada remenar la pilota, però quan cal jugar ràpid també sap fer circular la pilota amb velocitat. No destaca pel seu físic, però precisament aquest baix centre de gravetat el dota d’una gran agilitat i rapidesa quasi impossible d’aturar per les defenses rivals. Té una cama dreta portentosa, amb la que passa i xuta amb gran precisió, tot i no ser un golejador quan té oportunitat de provar porteria no s’ho pensa dues vegades.

Aquesta temporada que comença, l’ex jugador de Paris St. Germain i dels Bleu, Paul Le Guen, es farà càrrec de l’equip i aportarà la seva gran experiència com a tècnic aconseguida en equips del nivell de Ol. Lyon, Rangers i PSG. De ben segur que la qualitat del jove belga no passa desapercebuda pel frances tres vegades campió de la Ligue1 amb el Lyon. De ben segur que serà una gran temporada per Eden Hazard i nosaltres ens hi haurem de fixar de prop, ara ja no podrem dir que no sabem qui és quan el seu nom aparegui relacionat amb algun dels grans d’Europa, un autèntic crack i si no al temps....

Mercato... A qué juga el Barça???

Aquest any, el Barça em té descolocat amb el mercat de fitxatges. Crec que ho estan fent molt bé o realment no tenen ni puta idea per on tirar, la veritat... Espero i confio que sigui la primera opció.

Estic desconcertat per molts motius, no queda clar quins realment són els objectius del Barça. Crec que la clau en una bona negociació és aquesta, no ensenyar les teves cartes i que no sapiguen relament el que vols i necessites.

Crec també, que el Barça esta torpedejant moltes aspiracions blanques, perquè no crec realment que siguin objectiu prioritaris pel Barça. Un exemple clar, el tenim en el cas Villa. Jo no m'empasso que sigui un objectiu del Barça, crec més, la intenció es que no el fitxi al Madrid i s'envagi fora d'Espanya. Recordem que l'any passat no es va fitxar cap nou ni es va negociar per cap, ja que encara no s'havia fotut fora a l'eto'o, que ha canviat??? continuem tenin a l'etoo i ara a més després d'una temporada fantàstica. Per tant, no crec que l'objectiu més prioritari del Barça sigui anar a per un 9¿? Dit d'una altra manera, crec que la pasta no ens la gastarem amb un 9.

Aquesta idea, la ratifico amb el suposat interés per l'ibra, un paio molt més problemàtic que l'etoo i sense tenir l'evidència que funcionés. Per tant, tampoc m'empasso que se'ls vulguin gastar amb l'ibra.

Crec que és molt ingenu pensar, que farem un trueque amb l'etoo... ni el club desti se li colarà ni l'etoo perdrà una bona pila de millons com agraiment al Barça.

Per tant, sincerament crec, que tot això es una autèntica cortina de fum per marejar el mercat i que clarament l'objetiu es un altre.

EL Barça del triplet si li falla alguna cosa es la poca llargària de la banqueta i l'extrem esquerra o posició del titi... per tant, crec que l'objectiu prioritari es reforçar aquesta posició, ja sigui amb silva, sigui amb ribery, o sigui amb mata,... o qui sigui..Sincerament crec, que el millons anirant a parar aquí. A part, penseu que si pillem un 11 titular, tindrem al titi de 9, que es la posició que sempre ha volgut el Guardiola per ell!

Crec que tots els altres fitxatges no seran del mateix nivell, és a dir, seran suplents... No descarto un cop reforçada aquesta posició de 11, una operació extranya amb l'etoo pel mig, però no crec que sigui el punt de partida... Si marxa el samu, ha de venir algú i si es queda no. Però el que es evident que per l'extrem esquerra necessitem algú si o si, per tant, aquest és relament l'objectiu número 1.

DESCOBRIM A - VfL Wolfsburg

VfL Wolfsburg

Fundat: 12 setembre 1945

Estadi: Volkswagen arena (30000 pers.)

Apodat: Die Wölfe (Els llops)

Campió 2008/2009

Equip de la ciutat que li dóna nom, va ser fundat set anys després que la pròpia ciutat. Wolfsburg es crea al voltant de la fàbrica de Volkswagen per donar habitatge a tots els treballadors i familiars quan es va començar a produir un cotxe que esdevingué mític a tota europa, el Beetle. L'equip es forma a partir d'un altre equip previament format pels treballadors de la fàbrica. A l'actualitat el club segueix sent 100% propietat de la marca automobilística.

El Wolfsburg sempre ha estat un equip de segona fila fins a finals dels noranta quan jugant a la 2.bundesliga arriba a la final de la Copa Alemanya (perd davant del Borussia Mönchengladbach per 0-3) i posteriorment puja a la Bundesliga que ja no abandonaria fins a l'actualitat. Fins l'any passat la millor classificació va ser el sisè lloc i classificació per la UEFA de la temporada 98/99. Tot i la relativa baixa categoria de l'entitat, l'equip al llarg de la seva història ha tingut jugadors de la talla de Petrov, D'Alessandro, Marlet, Hofland, Munteanu i principalment el gran Steffan Effenberg.

L'any passat es fitxa Felix Magath rebotat del Bayern de Munich per liderar un nou projecte al club de Volkswagen. El primer any és esperançador amb una increïble cinquena posició a la lliga i la segona classificació de la història del club per la Copa de la UEFA. La temporada 2008/09 comença amb optimisme moderat gràcies a la bona marxa del club i a importants fitxatges com els campions del món Barzagli i Zaccardo i el bosni Misimovic que s'uneixen a jugadors com Josué, Grafité, Benaglio, Dzeko i d'altres. L'equip esdevé campió de la Bundesliga amb 69 punts (a dos del Bayern) guanyant 21 partits i perdent-ne només 7 dels 34 de la lliga. També destacar que Grafité es va endur el "pichichi" (28 gols, dos més que el seu company Dzeko) i Misimovic el de màxim assitent (amb 20), el que demostra la gran temporada de l'equip de la Baixa Saxònia. L'equip fa també una bona campanya a la Copa de la UEFA on passa la fase de grups (contra AC Milan, Braga, Heerenveen i Portsmouth) i és eliminat pel Paris Saint Germain a 1/16 de final amb un marcador global de 5 a 1.

Uns quants noms poden resumir la bona marxa de l'equip en aquesta temporada que ara s'acaba i que ha posat al VfL Wolfsburg a la primera plana del futbol europeu:

FELIX MAGATH

Wolfgang-Felix Magath (26 Juliol de 1953)

Jugador: FC Saarbrücken (1974-76)
Hamburg SV (1976-1986)
Alemanya Occidental ( 1977-1986)
Entrenador: HSV (95-97), Nuremberg (97/98), Werder Bremen (98/99), Eintracht Frankfurt (99-01), VfB Stuttgart (01-04), Bayern Munich (04-07), VfL Wolfsburg (07-09) I Schalke 04 (09-)

Com a jugador es mereix un capítol apart, per la seva gran carrera amb l'Hamburg i la sel.lecció d'alemanya occidental amb els quals té un palmarès impressionant (veure en el futur un "Mites i Llegendes" dedicat al migcentre alemany).

Magath arriba a Wolfsburg a principis de la temporada 2007/08, després de ser despatxat del Bayern al gener del 2007, tot i haver fet per primera vegada a la història dos doblets consecutius amb els bavaresos (04/05, 05/06) en les seves dues primeres temporades al club. Magath té una gran experiència a les banquetes i en el seu palmarès hi ha tres lligues, dues copes i una copa de la lliga.

L'equip de Magath juga amb un 4-4-2 amb migcampistes molt creatius i treballadors (Josué, Gentner) amb el gran Misimovic de mitja punta assistint a la davantera i les dues puntes molt ràpides i habilidoses (Grafité i Dzeko). L'equip es comença a construir des de darrera amb una defensa molt sèria i contudent on destaquen jugadors internacionals com l'italià Barzagli, el txec Simunek i els alemanys Schäfer i Madlung. A la porteria el titular de la selecció suissa a l'Eurocopa Diego Benaglio. Tot i la bona marxa de l’equip i la classificació per la pròxima Lliga de Campions, Magath acaba la seva etapa a l’equip de Wolfsburg per firmar per un dels grans de la competició: Schalke 04.

JOSUÉ

Josué Anunciado de Oliveira
19 de Juliol 1979

Alçada: 170 cm.
Posició: Pivot defensiu

Número: 7

Carrera: Goiàs (1997-2004)
Sao Paulo (2005-2007)

Wolfsburg (2007- )

Brasil: 24 partits 1 gol (2007-)

Migcampista brasiler amb grans qualitats tècniques i una gran despesa física. El tiki-taka dels brasilers amb l'agressivitat i els fonaments tàctics d'un migcampista alemany. Ens recorda als migcentres de la canarinha del Mundial 1994 (Mazinho, Dunga i Mauro Silva) però amb un toc de pilota molt més depurat. No destaca per la seva arribada ni la capacitat golejadora, però és l'indiscutible motor de l'equip.

Porta dos anys a l'equip alemany i no seria extrany que algun club important es fixés en aquest menut brasiler de 29 anys, seria el seu darrer contracte important, però totalment merescut. Des que Dunga és seleccionador de la canarinha és un fixe de les convocatòries i es disputa un lloc al mig del camp amb jugadors com Elano, Gilberto Silva i l'ex de l'Almeria Felipe Melo. El podrem veure a la recent estrenada Copa Confederacions.

MISIMOVIC

Zvjezdan Misimovic

5 de Juny de 1982

Alçada: 1,80 cm

Posició: Migcampista ofensiu

Número: 10
Carrera: Bayern Munich (2002-04)

Bochum (2004-06)

Nuremberg (2006/07)

VfL Wolfsburg (2007-)

Bosnia: 41 partits, 15 gols (2004-)

Format a la cantera del Bayern Munich (ciutat on va nèixer), Misimovic no va acabar de fer el salt al primer equip dels bavaresos i va tenir que marxar-ne després d'estar dos anys al filial i dos anys més formant part del primer equip, però jugant molt pocs minuts. Primer al Bochum i després al Nuremberg es va començar a fer un nom a la Bundesliga amb els seus gols i sobretot amb la seva visió de joc.

Un cop fitxat pel Wolfsburg (5 millons d'euros a l'estiu del 2007), Zvjezdan ja era reconegut com un dels millors centrocampistes d'alemanya. És un jugador que destaca més per les qualitats tècniques que per les físiques, ja que no és gaire ràpid ni fort, però té un toc de pilota i una passada a un dos tocs que el fan impresindible pel seu equip. Prova d'això són les 20 assitències de gol d'aquesta temporada.

Misimovic també té un paper important a la selecció de Kodro on n'és el canalitzador de tot el joc ofensiu de l'equip. Al 2008 va estar a punt de retirar-se del futbol de seleccions però finalment s'en va fer enrrere per liderar la nova fornada de talents bosnis.

GRAFITÉ

Edinaldo Batista Libano
2 d'Abril de 1979
Alçada: 1,89 cm

Posició: Davanter Centre

Número: 23

Carrera: Equips menors a Brasil i Korea(1999-2003)
Goiás (2003)
Sao Paulo (2004-06)
Le Mans (2006/07)
VfL Wolfsburg (2007-)

Brasil: 1 partit un gol (2005-)

Davanter brasiler potentíssim fitxat de la lliga francesa el 2007 per 8 millons d'euros després de fer-se un nom al Le Mans. L'èxit li ha arribat de grandet, però aquest any ha aconseguit fer una temporada impressionant amb gols de tots els tipus. Destaca per el seu potent xut amb la cama dreta i una bona rematada de cap. Amb els seus vint-i-vuit gols ha sigut el màxim golejador de la lliga i juntament amb Dzeko s'han convertit en la millor parella realitzadora de la història de la Bundesliga.

Tot i la seva edat només ha jugat un partit amb la "canarinha", va ser el 27 d'Abril del 2005 contra Guatemala, i va marcar un gol en la victòria brasilera. Des de llavors se li ha barrat el pas al combinat brasiler per la presència de jugadors com Kaká, Luis Fabiano, Wagner Love, Nilmar,...
Un dels moments mítics d'aquesta temporada va ser la inesperada victòria contra el totpoderós Bayern de Klinsmann on Grafité va fer doblet i va tancar el marcador amb una obra d'art, marxant de varis jugadors bavaresos per acabar marcant de tacó davant la perplexitat del porter Rensing.

EDIN DZEKO

17 de març de 1986
Sarajevo (ex Ioguslavia)
Alçada: 1,92 cm

Posició: Davanter Centre
Número: 9

Carrera: Zeljeznicar (2003-05)
FK Teplice (2006/07)
VfL Wolfsburg (2007-?)
Bosnia: 17 partits, 10 gols (2007-)

Gran revelació de la Bundesliga juntament amb el seu compatriota Ibisevic (del Hoffenheim), ha marcat 26 gols en lliga i s'ha fet un nom en el panorama europeu. Sembla ser que ja està en tractes amb el AC Milan per jugar al Calcio la propera temporada. Tot i la seva alçada és un jugador molt àgil, habilidós i amb uns grans moviments. De gran xut i remat de cap és un jugador que juga molt bé d'esquena i sempre jugant al límit del fora de joc. Hàbil en els 1 contra 1 amb el porter i amb gran sang freda en la definició. Tot i els seus 23 anys ja no és cap promesa, és una realitat.

Porta dos anys a Wolfsburg, i des del principi ha anat marcant gols a cabaços. A la primera temporada no era un fixe i només va començar 17 partits com a titular, tot i així va fer 8 gols i 7 assistències. Aquest any ha sigut el de la consagració amb 26 gols en lliga, 6 en copa i 4 a la Copa de la UEFA, en total 36 gols en 42 partits, uns grans registres que li han valgut gran repercusió en la premsa internacional.

Ja és un fixe a la selecció de Bosnia Herzegobina i juntament amb els Misimovic, Muslimovic, Ibisevic, Rahimic i companyia formen una selecció jove que cal seguir molt de prop en el futur, tot i que no estan a l'alçada de les més potents. Sota la batuta de l'ex blaugrana Meho Kodro intenten la classificació pel Mundial 2010 en el mateix grup que el combinat espanyol (són segons amb 4 victòries i 2 derrotes).

Edin és un davanter perfecte pel Calcio i si finalment cristalitza el seu fitxatge per l'equip de Milanello pot arribar ser un referent en punta per molts anys i entrar en els llibres d'història dels rossoneri amb noms com Van Basten, Shevchenko o "Pippo" Inzaghi.

______________________________________________________

El rendiment del VfL Wolfsburg de la temporda que ve és una incògnita, amb la possible marxa d'alguns dels jugadors clau i de l'entrenador, així com una temporada més carregada de partits amb la primera participació de l'equip a la Champions League. El nou entrenador, Armin Veh (dirigint al VfB Stuttgart els dos darrers anys) tindrà una tasca complicadíssima per emular les dues últimes temporades i el gran joc desplegat per l'equip de Magath al Volkswagen Arena. De moment, no hi ha baixes confirmades i la única alta és el danès Thomas Kahlenberg (del Auxerre) un migcampista ofensiu que prometia molt fa uns quants anys al Brondby (entrenat per Michael Laudrup) i que encara no ha acabat d'explotar, esperem que aquest sigui el seu moment.

Les expectatives són molt altes i potser aquesta pressió pugui amb l'equip la temporada que ve. Ara toca demostrar si era flor d'un dia o és un equip a tenir molt en compte de cara al futur tant a Alemanya com a Europa.

DESCOBRIM A - Luis Suárez

Luis Suárez Díaz

24 de gener de 1987, Uruguay
Alçada: 181 cm. Pes: 81 Kg.
Posició: Delanter
Número: 16
Internacional amb Uruguay (18 vegades)
Nacional 2005-2006
Groningen 2006-2007
Ajax 2007-

La carrera de Luis Suárez comença a créixer com l'escuma i als seus vint-i-dos anys ja és un dels talents joves més cotitzats del vell continent. Tot i així, és poc conegut pel gran públic degut a que encara no ha fet el salt a una de les grans lligues. No es preveu que l'equip d'Amsterdam pugui retendre aquest habilidós delanter per molt de temps a la Eredivisie.

Suárez es caracteritza per una bona tècnica en tots els seus moviments, té un regat en curt molt ràpid i efectiu així com una gran velocitat i força encarant els rivals. Té un potent xut amb la cama dreta i defineix amb classe i sang freda. Tot i no ser un golejador aquest any ha quedat a només un gol del pitxitxi El Hamdaoui (AZ Alkmaar) amb 22 gols en lliga (17 la temporada anterior).

La seva posició natural és de segona punta on ho acustuma a fer tant a l'Ajax com a la sel.lecció d'Uruguay, on fa una parella temible amb el matalasser Diego Forlán. Cau a les bandes amb facilitat i tot i que no és un extrem pur la seva velocitat i precisió en el dribbling el fan un bon delanter entrant per l'esquerre en un atac de tres homes.

La seva carrera va començar al seu país on ràpidament es va fer un nom en el Nacional de Montevideo, fet que li va donar la oportunitat de fer el salt a Europa a les files del modest Groningen holandès (per menys d'un milió d'euros). Amb un any a l'Euroborg en va tenir prou per impressionar a tothom i no passar per alt als ulls dels scouters ajaccied que s'el van endur cap a la capital per un preu que rondava els 10 millons d'euros.

Porta dues temporades a l'Orange Arena i ja n'ha tingut prou per demostrar el troç de jugador que és i la qualitat que atesora. Això tampoc ha passat desapercebut pels grans clubs d'Europa, cosa que fa presagiar un proper canvi d'aires, esperem que a una lliga potent on pugui demostrar a tothom qui és realment Luis Suárez.

Com a bon "charrúa" és un jugador guanyador i amb molt de càracter que es passa els partits pressionant les defenses contràries amb agressivitat i empenta, cosa que provoca que li ensenyin moltes targetes grogues al llarg de la temporada (9 aquest any). Aquesta unió de tècnica i sacrifici per l'equip el fan un jugador molt complert capaç de destacar en qualsevol equip que jugui.

Sempre hi ha dubtes amb un jugador que destaca en una lliga menor, no seria el primer jugador que s'infla a fer gols en una lliga com la holandesa i després punxa un cop ho ha de demostrar en una de les grans (Kezman, Tomasson, Mido, Litmanen, Alves...). Esperem i confiem que aquest no sigui el cas i estiguem parlant d'un altre jugador que ha triumfat fora d'Holanda com Van Nistlerooy, Bergkamp, Seedorf, Zlatan,...

CR7: Traspas Record del futbol mundial

Avui el Manchester United ha anunciat a la seva web que accepta la mega-oferta feta pel nou Madrid de Florentino: 96 millons d'euros en un sol jugador semblen molts diners en el moment actual que estem vivint. Serà un bon fitxatge pels merengues? però a quin preu?

Cristiano Ronaldo ha demostrat sobradament que és un gran jugador: fort, molt ràpid, habilidós i amb un extraordinari remat amb la seva cama dreta i amb el cap. Pilota d'or de l'any 2008 amb uns registres golejadors estratosfèrics i guanyador de lliga i Champions amb els red devils. Aquest any no ha estat tant brillant degut a un començament fluixet, però ha anat de menys a més portant el seu equip a guanyar dos titols dels anomenats menors així com la Barclays Premier League i quedar-se a les portes de la segona Champions consecutiva a Roma (2-0 a favor del Barça de Guardiola).

Després del fitxatge de Kaká, el protuguès és el segón fitxatge de la segona era Florentino, però amb dos jugadors ja s'han gastat 160 millons, els hi sortirà bé el tema? Que hi dieu?