DESCOBRIM A... Talents al Mundial 2010 1era part

Durant tota la temporada des d’aquest blog hem anat enumerant jugadors que des del nostre punt de vista són interessants o amb les seves actuacions han mostrat coses remarcables de cara a una progressió cap a la categoria de grans jugadors. Alguns d’ells seran presents a la cita mundialista i serà una bona oportunitat per tots de veure’ls i redescobrir-los.
Aquí una llista dels jugadors “descoberts” en ordre d’aparició al blog i quatre dades per tenir-los controlats:

Luis Suárez (Uruguay - Ajax 24/01/1987)
Grafité (Brasil – Wolfsburg 2/04/1979)
Josué (Brasil – Wolfsburg 19/07/1979)
Pierre-André Gignac (França – Toulouse 5/12/1985)
Gojko Kacar (Sèrbia – Hertha 26/01/1987)
Keisuke Honda (Japó – CSKA 13/06/1986)
Gregory Van der Wiel (Holanda – Ajax 3/02/1988)
Milos Krasic (Sèrbia – CSKA 1/11/1984)
Gervinho (Costa Ivori – Lille 27/05/1987)
Toni Kroos (Alemanya – Leverkusen 4/01/1990)
Marek Hamsik (Eslovaquia – Napols 27/07/1987)
Neven Subotic (Sèrbia – Dortmund 10/12/1988)
Adam Johnson (Anglaterra – Man City 14/07/1987)
Christian Eriksen (Dinamarca – Ajax 14/02/1992)
Simon Kjaer (Dinamarca – Palermo 26/03/1989)
Óscar Cardozo (Paraguai – Benfica 20/05/1983)

En aquest tipus de campionats els seleccionadors nacionals tendeixen a arriscar poc i endur-se els jugadors més experimentats i hi ha poc lloc per les sorpreses. Només cal mirar convocatòries com les de Brasil, Argentina o França. També hi ha “misters” atrevits i que s’enduen els que estan més en forma, com Vicente Del Bosque o Joachim Low. Tot i així sempre queda gent per descobrir i jugadors que aprofiten aquestes oportunitats per exhibir-se i fer un salt de qualitat en les seves carreres.
Ara presentarem alguns jugadors que hi participaran i que poden tenir un paper més o menys rellevant amb les seves seleccions. Alguns ja no són desconeguts perquè ja han saltat a la palestra del mercat estival, d’altres són més desconeguts però importants en els seus equips i dignes d’esmentar de cara al futur:

Ángel Di Maria (Argentina – Benfica 14/02/1988) Després de tres temporades a Lisboa aquest extrem ràpid i habilidos ja s’ha fet un nom en el panorama internacional, seguit molt de prop pels grans equips del vell continent. Té una gran tècnica però destaca per la seva verticalitat, velocitat i capacitat per desbordar les defenses rivals. Esquerrà força tancat, acostuma a jugar enganxat a la banda i sovint utilitza la “rabona” com a recurs per no utilitzar la dreta. No és un golejador però té certa facilitat en l’u contra u. Actualment ja és un fix de l’onze de Maradona i una peça clau en l’esquema d’una “albiceleste” amb molta pólvora però amb problemes amb la creació de joc. Di Maria va ser peça clau juntament amb els Agüero, Riquelme, Messi i companyia, en la consecució de l’or olímpic de Beijing, amb grans actuacions i un bonic gol a quarts i el de la victoria en la final (1-0 contra Nigèria).

Javier Hernandez (Mèxic – Chivas 01/06/1988) Se’l coneix amb el sobrenom de “chicharito” per ser fill del “Chicharo” Hernandez, ex-davanter internacional, mundialista a Mèxic 86. Ha explotat aquest any, a les files del seu equip de sempre, el Chivas de Guadalajara, amb 21 gols en lliga i amb grans actuacions individuals. Aquest rendiment ha atret l’atenció del Manchester United que l’ha firmat per la temporada que ve, només pendent de l’aprovació del permís de treball. Davanter ràpid amb gran tècnica pel regat i el control, és un jugador molt complert i amb gran facilitat anotadora. En els partits de preparació per la cita mundialista està fent gols i guanyant-se el crèdit per ser titular a Sud-àfrica. Veure’m si s’adapta al ritme de la Premier, però pinta com un gran descobriment per l’equip “asteca” en els pròxims anys. Conforma juntament amb gent com Guardado, Vela, Ochoa i els germans Dos Santos la nova generació de futbolistes mexicans que pot retirar amb garanties a velles glòries com Cuauhtémoc Blanco, Guille Franco o el mateix Rafa Márquez.

Park Chu-Young (Corea del Sud – Mònaco 10/07/1985) Davanter versàtil amb molta mobilitat i recursos tècnics. Pot jugar tant pel centre com caure a una banda, ja sigui de referència o per darrera del punta. Ja de ben jove va començar a destacar, guanyant premis com el de millor jugador jove d’Àsia, l’any 2004. Porta dos anys al principat i des de bon principi va ser un fix de l’onze de Ricardo, i això no ha canviat amb l’arribada de Guy Lacombe. Excel•lent llançador de faltes, tan per centrar com per disparar a porteria amb la seva cama dreta. Amb l’equip absolut coreà, després de destacar en els combinats sub-20 i sub-23, ha disputat més de trenta partits des del seu debut al 2005, marcant 14 gols i juntament amb el migcampista del Manchester United (Park Ji-Sung) és l’estrella de l’equip, després de consolidar-se a la plantilla als Jocs Olímpics de Pekin 2008 i a l’últim mundial d’Alemanya (2006).

Alexis Sánchez (Xile – Udinese 19/12/1988) Apodat “niño maravilla” per la seva gran tècnica i precocitat en la seva aparició, als diset ja jugava a primera i amb la selecció absoluta llavors entrenada per Nelson Acosta. Ràpidament va atreure l’atenció de clubs importants, i l’Udinese el va firmar a l’estiu de 2006, però el va deixar a sud-amèrica un parell d’anys per agafar experiència, primer al Colo-colo i després a River Plate. Tant a Xile com Argentina va ser titular i peça clau en les trajectòries de “los Albos” i “los millonarios”, guanyant títols amb ambdós equips. El 2008 fa el salt definitiu al Calcio i s’estableix com a titular ràpidament. Actualment és una de les estrelles de “Friuli”, gràcies a la seva gran classe, habilitat en el regat i intel•ligència sobre el camp. No és eminentment un golejador, ja que juga per banda o de segona punta, però defineix bé i té un bon xut amb la seva cama dreta. La selecció de Bielsa és un bloc molt compacte i sense massa estrelles, però si algú destaca per la seva qualitat és Alexis Sanchez, un contrapunt màgic per un sòlid equip.

Edinson Cavani (Uruguay – Palermo 14/02/1987) Davanter molt complert sortit de la cantera de Danubio, on va debutar al 2006 i va ser clau en la consecució del Apertura dels de “la franja”. Aquest rendiment combinat amb la brillant actuació al campionat sud-americà sub-20 (Paraguai 2007) on va acabar “pichichi” i va portar el seu equip fins al bronze. A l’hivern del 2007, amb dinou anys, fa el salt a Europa, a les files del Palermo, on comença de reserva. Des de la temporada 2008/09 és titular indiscutible, fent parella amb Miccoli, marcant gols i portant a l’equip sicilià a Europa en la present temporada. Amb la selecció no és titular, ja que la parella Forlán-Suárez li barren el pas, però a les segones parts és una entrada de garanties que pot aportar qualitat i gol al combinat “charrua”. Encara és molt jove i té moltes coses per ensenyar, veure’m si aquest Mundial és un nou pas endavant en la seva carrera.

DESCOBRIM MUNDIAL 2010... ALEMANYA

Una de les seleccions que al llarg de la història ha estat sempre favorita i de més tradició en les fases finals de Mundials i Eurocopes. Tres títols mundials i europeus els contemplen, en un combinat on han passat jugadors de la talla de Beckenbauer, “torpedo” Muller, Sammer, Rummenigge, Matthäus,… Actualment, la Mannschaft està en una fase de reconstrucció, amb un relleu generacional agreujat amb la baixa de Michael Ballack, l’equip es queda amb un grup jove, amb talent però mancat d’experiència en fases finals. Amb només tres jugadors per sobre de la trentena, serà un dels equips més joves del torneig. El país està consternat per la lesió del seu capità, el qual es perdrà la cita a causa d’una lesió de turmell provocada per Boateng, jugador del Portsmouth, a la final de la FA cup. No queda clar però, si aquesta sensible absencia serà negativa o al contrari, esperonarà a l’equip i obligarà a fer un pas endavant a gent amb talent que està encara per explotar.

Amb només deu jugadors supervivents de l’última Eurocopa, el seleccionador Joachim Low aposta per un equip molt jove i basat en el rendiment de l’última temporada, no ha escollit per noms sinó per prestacions, tot un encert però rarament observat en d’altres països. Tot i això, la base de l’equip la segueixen formant gent prou coneguda i contrastada com: Metersacker, Friedrich, Lahm, Schweinsteiger, Podolski o Mario Gómez. L’equip té algunes incògnites encara per definir, la primera és a la porteria, després de la retirada de Lehmann i del suïcidi de Robert Enke, encara no s’ha establert un titular indiscutible, tot sembla indicar que serà pel jove Manuel Neuer, però l’experiència de Wiese o Butt poden fer inclinar la balança del conservadorisme.

L’altre problema amb el que s’enfronta Low és a la davantera, compta amb varis perfils de punta diferents, però cap súper estrella que marqui diferencies. Les alternatives són varies, les clàssiques Podolski, Gómez o Klose i de més noves com Cacau i Kiessling. Es dóna la circumstancia que només el punta del Bayer Leverkusen a fet un bon any, la resta han estat molt discrets i fins i tot amb un protagonisme justet com ens els casos de Klose i Gómez que s’han vist superats en la rotació pel croat Olic i el jove Müller. La possibilitat que se li obre a Low, vista la qualitat de les seves mitjapuntes, és alinear un 4-2-3-1 amb una referencia tipus Gómez i deixar el pes de l’atac a la segona línea amb gent com Müller, Ozil, Marin o Schweinsteiger.

Així doncs, un equip tipus podria ser el format per Neuer a la porteria, amb una defensa de quatre amb Lahm, Metersacker, Westermann i Friedrich, amb dos pivots com Khedira i Kroos, ajudats per tres mitjapuntes (Schwensteiger, Trochowski i Ozil) i SuperMario en punta. A partir d’aqui hi ha moltes alternatives, l’entrada d’un lateral més profund com Aogo o Beck, posar a Podolski a una banda, l’entrada de Marin per dinamitar l’atac,... opcions no en falten i el que està clar és que ni el mateix entrenador sap quin plantejament farà en un grup aparentment fàcil (Ghana, Sèrbia i Austràlia) però en una competició on un error pot costar molt car.

Tots coneixem a jugadors com Lahm, Klose, Podolski i fins i tot al jove Thomas Müller que tant bones sensacions ha donat aquest any en el Bayern de Van Gaal, per tant aquí ens ocuparem de destacar a uns quants jugadors que poden sorprendre en aquest Mundial o que seran importants pel conjunt teutó de cara al futur. D’alguns ja n’hem parlat en aquest blog com Toni Kroos (DESCOBRIM A... del passat 28 de gener), però d’altres encara estan per descobrir tot i el seu enorme talent:

Manuel Neuer (Schalke 04, 27/03/1986) És un porter amb una planta espectacular (1,92cm) que destaca per una sobrietat i seguretat estranya per la seva edat. Tota la vida lligada al club de la seva ciutat, ja porta quatre anys sent el titular a la porteria dels de Gelsenkirchen. Té uns grans reflexos i va molt bé en les sortides, és molt complert i sempre està concentrat. Li ha costat fer-se un lloc a l’absoluta, però mentrestant ha estat el titular indiscutible a la sub-21. Guardameta de garanties que ja ha començat a sonar per grans equips com el Manchester United.

Marko Marin (W. Bremen, 13/03/1989) Joveníssim mitjapunta d’arrels balcàniques que juga al Werder Bremen, fitxat aquest estiu del Mönchengladbach, on va jugar dos temporades a gran nivell. Tan pot jugar pel mig com caient a una banda, té una gran velocitat i una tremenda habilitat amb la pilota als peus. Té un gran dribbling i un magnífic llançament de mitja distancia, tot i no ser un golejador defineix amb qualitat. És el clàssic jugador menut amb molts recursos tècnics, ens podia recordar a mites germànics com Andy Moeller o Thomas Hassler.

Dennis Aogo (HSV, 14/01/1987) Jugador d’unes excepcionals condicions físiques que li aporten velocitat, treball incansable i molta agilitat. En els seus inicis al Freiburg jugava al mig del camp, però aquest any ha passat a jugar de lateral esquerre i és on està destacant. De fàcil regat i precisa centrada, pot ser un autèntic pulmó pujant per la banda, ja que té capacitats per defensar i atacar amb garanties. Ha fet un gran any amb l’Hamburg i els grans clubs europeus ja comencen a preguntar per ell, en una posició força mancada de grans referents.

Mezud Ozil (W. Bremen, 15/10/1988) Esquerrà de gran qualitat que uneix una tècnica individual amb una despesa física i treball d’equip. És molt ràpid i vertical i un autèntic perill tan des de banda esquerre com pel mig de l’atac. A Bremen fa un trident temible amb Marin i Hunt per darrera del peruà Pizarro. Després de dos bons anys al Schalke, va marxar a Bremen per un preu assequible, en una clara errada de la secretaria tècnica dels de Westfalia. D’origen turc, és un jugador de gran futur i amb molt de caràcter, aquest any ha explotat la seva capacitat golejadora, amb nou dianes a la Bundesliga. Proclamat millor jugador de l’últim europeu sub-21 (veure Informe de l’1 de Juliol 2009) ja és un fix de l’absoluta i pot ser peça clau en el Mundial.

Tots són membres de la plantilla campiona de l’Europeu sub-21 de Suècia així com d’altres seleccionats pel mundial com: Jerome Boateng (HSV, 03/09/1989, curiosament germà del Boateng que va lesionar a Ballack), Andreas Beck (Hoffenheim, 13/03/1987) o Sami Khedira (Stuttgart, 04/04/1987), una fornada de jugadors alemanys que estan cridats a establir-se a l’absoluta i a intentar reconstruir una selecció vinguda a menys en els últims temps, tot i seguir aconseguint bons resultats a base d’ofici.
Veure’m si aquest Mundial arriba massa aviat o per contra és el principi d’una nova generació brillant de futbolistes alemanys.

DESCOBRIM MUNDIAL 2010... SÈRBIA

Entrenat per un vell conegut de l’afició espanyola, Radomir Antic, el combinat serbi pot ser una de les sorpreses o com a mínim una de les sensacions, és un equip serós, amb talent i joventut que espera regenerar les esperances de renaixença del futbol balcànic. Enquadrat en un grup a priori assequible amb Alemanya, Ghana i Austràlia, té moltes possibilitats de classificar-se com a segon i fins i tot batallar per la primera plaça amb el conjunt germànic. Destaca per ser un equip molt compensat en totes les línies, una defensa segura, un mig del camp treballador i a la vegada creatiu i una davantera amb gol.

La seva estrella i jugador més reconegut és el central del Manchester United, Nemanja Vidic, de sobres conegut és un central alt fort amb gran col•locació i excel•lent en el marcatge i el joc aeri. Compta també amb d’altres veterans coneguts com poden ser el migcampista de l’Inter Dejan Stankovic i el gegant del Valencia Nikola Zigic. Acostuma a jugar amb un clàssic 4-4-2, amb dos pivots, dos interiors que entren per banda i dues puntes, una més de referència i l’altre més mòbil. El porter titular és Stojkovic, conegut per les seves actuacions la temporada passada a les files del Getafe. En defensa l’esmentat Vidic acompanyat de Lukovic (Udinese) i als laterals joventut i talent amb Ivanovic (Chelsea) i Kolarov (Lazio). Els pivots habituals són Stankovic (Inter) i Milijas, jugador semi-desconegut que juga al Wolverhampton i que és un pulmó al mig del camp. Per les bandes entren Jovanovic i Krasic (veure DESCOBRIM A.. del 11 de gener) i en punta dos veterans com Pantelic (Ajax) i Zigic.

A part dels esmentats, hi ha altres jugadors destacables que tindran ben segur minuts en el Mundial i una importància cabdal en el futur del combinat balcànic: Subotic (veure DESCOBRIM A... del 11 de Febrer), Tosic (Manchester United), Petrovic (Partizan) o Kacar (veure DESCOBRIM A... del 7 d’octubre de 2009). Alguns d’ells ja els coneixem o els hem vist en aquest blog, però d’altres poden cridar la nostra atenció en el futur proper per tant ens disposem a fer-ne cinc cèntims:

Aleksandar Kolarov (Lazio, 10/11/1985) Lateral esquerre molt profund, habituat a ocupar tota la banda i ajudar en l’atac del seu equip. Un portent físic, amb gran embergadura (1,87 cm), molt ràpid i força hàbil també té una bona centrada i un grandíssim xut. Lateral molt complert que ha demostrat en les seves tres temporades a Roma que està preparat per fer el salt a un gran, jugador a tenir molt en compte pel futur immediat. Gran llançador de faltes, per això i per ocupar la mateixa posició, se’l compara amb el seu compatriota i també jugador de la Lazio (1998-2004): Sinisa Mihajlovic.

Nenad Milijas (Wolves, 30/04/1983) Migcampista completíssim, gran recuperador, amb un físic imponent (1,88cm) i un gran joc de pilota amb una bona visió i arribada a porteria. Després de guanyar-ho tot a nivell individual i col•lectiu al seu país a les files de l’Estrella roja, l’any passat va fer el salt a la Premier a les files del recent ascendit, Wolverhampton. El primer any d’adaptació ha estat bo i ha estat un jugador important tot i que no un fix en l’esquema de Mick McCarthy, contribuint a mantenir la categoria. Amb la selecció és indiscutible per Antic i aquest mundial pot ser l’aparador perfecte per donar-se a conèixer a nivell internacional.

Milan Jovanovic (Liverpool, 18/04/1981) Davanter que pot caure a banda esquerre amb facilitat, de fet amb el combinat nacional juga d’interior. Golejador ja madur que s’ha consolidat en edat tardana, però que ha fet uns últims anys a l’Standard de Lieja sensacionals. Millor jugador la temporada 2007/08 i la present, ha despertat el interès de diversos equips com Valencia i Atletico, però finalment el Liverpool és el que ha aconseguit el seu fitxatge. Donada la seva experiència és un jugador amb uns grans fonaments futbolístics, té uns grans moviments i molt de criteri en totes les seves accions.

Radosav Petrovic (Partizan, 8/03/1989) Una força de la naturalesa, amb el seu 1,93cm és un autèntic baluard al mig del camp, amb un bon desplaçament de pilota i un bon joc posicional i aeri. Tot i el seu tamany té molts bons moviments i sovint puja a l’atac amb perill, potent rematada de mitja distancia amb la seva cama dreta. Porta dos anys al Partizan on ha col•laborat a guanyar dues lligues i una copa, la lliga sèrbia ja se li queda petita i de ben segur que ben aviat el veure’m canviar d’aires. Pot ser que no tingui massa opcions en aquest mundial, però se l’ha de tenir molt en compte de cara al futur, és molt jove i aptituds no li falten.

Zoran Tosic (ManU, 28/04/1987) Extrem esquerre molt hàbil i ràpid amb gran capacitat pel regat i les jugades individuals. Propietat del Manchester des de 2009, però ha passat la última temporada cedit a Alemanya, a les files del Colònia. No està clar que s’acabi quedant a la primera plantilla del United, però a base de gols i bones actuacions li està donant arguments a Ferguson per pensar-s’ho. És un jugador elèctric i gràcies a les seva curta estatura (1,71cm) és un jugador molt difícil de marcar. En una posició on no hi ha massa alternatives a nivell europeu pot ser una bona opció per un equip gran, talent joventut i descaro.

En definitiva, el combinat d’Antic és un equip molt compacte, sense estrelles però sense fissures i que pot donar molta guerra en aquest mundial i en els propers temps. Molta gent jove i sobretot moltes ganes de fer-ho bé i de tornar a fer coses importants per un país que darrerament ha desaparegut del mapa futbolístic. Serà aquesta la seva oportunitat, ho veure’m ben aviat, però qualitat els hi sobra.

DESCOBRIM A... BORJA VALERO

Borja Valero Iglesias
12 de Gener 1985
Alçada: 1.76 cm
Posició: Migcampista
Dorsal: 24
Carrera: Madrid (2006/07)
Mallorca (2007/08)
WBA (2008/09)
Mallorca (cessió 09/10)
Internacional: Sub-17, sub-18 i sub-19

Borja Valero és un migcampista de gran toc però amb molt recorregut per lluitar pilotes i ocupar espais en la contenció. És més un perfil de centrecampista creador que no pas destructor, però s’adapta molt bé a totes les facetes del joc. Té arribada i un xut precís amb la seva cama dreta, és un jugador molt complert. Aquest any ha estat clau en la gran temporada del Mallorca i als 25 anys és un dels mitjos més prometedors del panorama estatal.

Format a les categories inferiors del Real Madrid, malauradament es va haver de conformar amb el filial, donades les poques oportunitats que dóna la primera plantilla a la cantera blanca. Tot i això va poder participar en un parell de partits de l’entitat merengue, un de copa i un de Champions, ambdós com a substitut en la temporada 2006/07. Fruit de la falta d’oportunitats i el bon paper fet al filial, Borja va ser fitxat pel Reial Mallorca a l’estiu del 2007 després de ser alliberat pels merengues. Una gran operació pels “bermellons”, guanyaven un excel•lent jugador a cost zero.

A ses illes el seu rendiment va ser fantàstic des del primer moment, no marcant massa gols però participant moltíssim en la creació de l’equip de Goyo Manzano. Les seves grans actuacions no van passar desapercebudes i el recent ascendit a la Premier League, West Brom Albion, el va firmar per uns 7 milions d’euros. Borja va marxar a l’aventura internacional amb moltes ganes de demostrar la seva qualitat en una lliga tant competitiva com l’anglesa. La temporada va ser agredolça pel jugador madrileny, a nivell individual va fer grans actuacions i era un fix en l’esquema de Tony Mowbray, però el West Brom va tornar a baixar a Championship, un pas enrere en la carrera de Valero.

Per sort el Mallorca va aconseguir la cessió del jugador per la present temporada, on amb la seva fluïdesa en la passada i el seu control de pilota ha aconseguit classificar l’equip en cinquena posició i quedar-se així a un pas de la Champions League. Després d’aquest any a Palma, ha de tornar a West Bromwich, on l’equip de nou ha assolit la Premier. Veure’m si torna per quedar-se o per contra marxa a alguna de les possibles ofertes que li puguin sortir, qualitat no li falta per jugar a qualsevol equip de la lliga.

A nivell internacional, la carrera de Valero s’ha desenvolupat de moment a nivell de categories inferiors. Va guanyar un europeu sub-19 el 2004, marcant el solitari gol de la victòria (1-0 davant Turquia) formant equip amb gent de sobres coneguda com: Sergio Ramos, David Silva, Albiol, Soldado i De la Red. La seva carrera ha estat més aviat tardana i de moment encara no ha atret els ulls del seleccionador, però a l’igual que Pedro León és un dels migcampistes que apunten alt de cara al futur.

Mercato blaugrana: David Villa

David Villa Sánchez

(3 de Desembre 1981)

Sembla que l'arribada de Villa ja és un fet i que el "guaje" serà part de la davantera blaugrana durant els pròxims quatre anys. No descobrirem ara les habilitats del davanter asturià (veure CARA A CARA: Villa vs Forlan del 21 de juny de 2009), el qual seguramnet s'integrarà a la dinàmica blaugrana molt més aviat que gent com Henry o Ibra.

Amb el València ha marcat 108 gols en lliga en les cinc temporades que ha passat a Mestalla (129 en el total de competicions), a més amb la selecció espanyola ha fet uns números espectaculars al costat de companys com Xavi, Iniesta, Puyol i Cesc, el pròxim objectiu blaugrana pel mercat estival. S'ha de valorar molt positivament el fet que la directiva, tot i estar punt de deixar-ho, hagi fet els deures i estigui fitxant rapidament, que no depressa i corrent. Villa és un jugador que l'any passat ja va estar a punt de venir i que aquest estiu no s'ha pogut resistir.

Veure'm si s'acopla a la dinamica de joc blaugrana i si s'amortitzen els 40-50 kilos que costarà a abase de gols, tu que opines?

DESCOBRIM A... CARDOZO

Óscar René Cardozo
20 de Maig 1983
Alçada: 1.94cm
Nacionalitat: Paraguai
Posició: Davanter
Dorsal: 7
Carrera: Nacional (2004-06)
Newell’s (2006/07)
Benfica (2007-)
Internacional: Absoluta (2007-)

Cardozo és un davanter de grans dimensions, amb una excel•lent capacitat realitzadora i amb uns grans moviments. Tot i la seva embergadura té una gran agilitat i evidentment destaca per la seva capacitat en el joc aeri. Màxim golejador de la lliga portuguesa, s’ha destapat com un golejador letal als metres finals, amb uns grans fonaments jugant d’esquena i una rematada potent a l’hora que efectiva. És un gran llançador de faltes, tant per la potencia del seu xut amb la cama esquerre com per la col•locació que dóna a la pilota.

Aquest any ha acabat d’explotar unes qualitats que ja se li endevinaven des de la seva arribada al club lisboeta, al costat de l’ex-blaugrana Saviola ha format un tàndem letal que han portat a “les aguiles” a la consecució de la lliga després de cinc anys de no fer-ho. El tàndem sud-americà ha fet 37 gols a la lliga (57 en el total de competicions) i al costat d’altres homes importants com David Luiz, Ramirez i l’argentí Di Maria han format un equip molt competitiu i digne de tenir en compte. Sembla però que en aquest mercat estival pot perdre unes quantes de les seves estrelles i veure’s així disminuït en les seves aspiracions.

Óscar Cardozo comença la seva carrera a equips menors del seu país i no és fins la seva arribada al Nacional el 2004 que comença a destacar en categories superiors. A l’equip d’Asunción comença a destacar a base de gols i atrau l’atenció de lligues més potents com l’argentina. L’estiu 2006 fitxa per Newell’s Old Boys on des de bon començament es fa amb un lloc de titular i amb els seus 21 gols contribueix a salvar l’equip. Les seves actuacions tant a l’apertura com al Clausura li valen el reconeixement públic, i és galardonat amb el premi al millor jugador paraguaià de l’any 2006. Aquest rendiment no passa desapercebut i el Benfica el fitxa la temporada següent per 11 milions d’euros per capitanejar el seu projecte. Des del inici es guanya la confiança del seu entrenador (Jose Antonio Camacho) i comença marcant gols importants tant en lliga com en Champions.

La segona temporada a Lisboa comença amb menys protagonisme, però Cardozo fa un final de lliga espectacular arribant a ser el segon màxim golejador de la competició. Aquesta temporada l’ha començat de la mateixa manera, marcant gols de totes les maners i sent la punta de llança d’un equip que ha dominat la competició i a estones a fet un futbol de gran nivell. Ha estat una campanya brillant a nivell personal i s’espera que aquesta ratxa pugui continuar a nivell internacional amb la seva actuació al proper mundial de Sud-àfrica.

Amb la selecció ha disputat quasi una trentena de partits des del 2007, però només ha pogut marcar 4 gols. Sempre ha estat a l’ombra d’altres davanters com Santa Cruz o Valdez, però ara sembla el moment propici per fer el canvi i donar a Óscar els galons que es mereix. No són un combinat potent però tenen molta pólvora davant i poden classificar-se tranquil•lament en un grup assequible format per: Itàlia, Eslovàquia i Nova Zelanda. Les opcions a vuitens ja són més minses però veure’m que pot fer l’Albirroja en mans de gent com Cardozo, Lucas Barrios i companyia.

LA CRÒNICA: Barça 4 - Valladolid 0

Feina feta, victòria clara i lliga conquerida. Després d’uns minuts de imprecisió i falta d’intensitat, els blaugranes es van posar les piles, van començar a tocar i a batallar cada pilota fins que el partit va estar més que controlat. Va arribar el primer gol de manera afortunada, després de que l’equip disposés de clares ocasions per haver obert el marcador. Després ja era qüestió de temps que els gols anessin caient, i així va ser, el Barça quan vol atropella al rival, i ahir no va ser una excepció.

El Valladolid va venir al Camp Nou a aguantar l’empat i a intentar sorprendre als blaugranes al contraatac. Al principi quasi ho aconsegueix, més pels errors culers (Piqué i Valdes van començar descentrats) però mica en mica van perdre la fe i van abaixar els braços davant d’un rival infinitament superior. És una llàstima celebrar una victòria davant d’un equip que se’n va a la segona divisió, però les coses són així i no es pot esperar venir a fer els deures al coliseu blaugrana.

Pep Guardiola va confeccionar una alineació convencional, amb Touré fent de Xavi i la resta de peces esperades. Va formar amb Messi en punta i Bojan a l’esquerre, posició que fa mimbar l’aportació del de Linyola però que engrandeix al pibe, que un cop més va demostrar que és el millor del món amb unes xifres estratosfèriques. Pedro de nou va tornar a fer un partidas amb un desplegament físic i tècnic impressionant, el canari ha estat la sorpresa de la temporada i per mèrits propis un nou nom a afegir a a llista de cracks blaugranes.

A nivell individual, a part de la davantera ja esmentada, destacar l’aportació del mig del camp. No tenien una papaleta fàcil amb l’absència de Xavi i Iniesta, però Touré i Keita van fer un gran partit i en cap moment es va trobar a faltar el de Terrassa. El malià va ser un autèntic motor al mig del camp, jugant amb criteri i deixant-se la pell en la recuperació. Touré es va tornar a reivindicar com ha de ser i no amb les brabuconades d’un manager oportunista, va fer un partit sòlid i a la vegada brillant, va desbordar, va crear joc, va distribuir i fins i tot es va permetre el luxe de fer jugades individuals com la del tercer gol. Si ha de jugar així, no és una peça per deixar-se escapar de cara a l’any que ve.

En definitiva, un partit amb l’essència d’aquest equip: Qualitat, intensitat i solidaritat. Temporada sense la cirereta de la Champions al Bernabeu però amb un gran regust de boca després de guanyar una lliga difícil però que amb 99 punts s’ha fet amb una merescuda justícia.

Felicitats Campions!!!!

LA PRÈVIA: Última Jornada

Barça vs Valladolid
(Camp Nou, 16/05/10 19h)

Partit a vida o mort pels de Pep Guardiola, o es guanya la lliga o la major decepció dels últims temps. A davant un Valladolid que es juga la permanència i que vindrà a totes al Camp Nou. El Barça haurà de lluitar contra l’ansietat, les ganes de resoldre ràpid i un rival que vindrà a tancar-se, intentar aguantar el 0-0 i crear algun ensurt a la contra. Pot ser que l’empat li valgui als manxecs per seguir a primera, però és sempre un plantejament arriscat, tot i que sembla l’únic possible contra un Barça endollat.

Els de Clemente vénen a Barcelona amb algunes baixes però amb la moral intacta de cara a treure un bon resultat, combinat amb els de Màlaga, Tenerife i Racing. Els de Santander són els que ho tenen millor ja que juguen a casa contra un Sporting ja salvat, en canvi Malaga i Tenerife s’enfronten a Madrid i Valencia, aquest últim a Mestalla. Els manxecs tenen possibilitats tot i que no puguin treure un resultat positiu del santuari blaugrana.
La sanció d’una peça clau al mig com Borja i la lesió de Nivaldo faran trastocar els plans de l’entrenador basc. Queda el dubte de si sortirà amb Diego Costa sòl en punta o alinearà un altre davanter (Manucho). Amb un possible esquema de 4-2-3-1 que a la practica en possessió de pilota blaugrana es convertirà en un 4-5-1 amb dues línies clares i un sòl home en punta intentaran allunyar la pilota el màxim de la porteria de Jacobo. La possible alineació pot ser la següent: Jacobo, Marcos, Arzo, Sereno, Lopez, Pelé, Baraja, Sesma, Nauzet, Costa i Manucho o Bueno.

El Barça compta amb les baixes de Maxwell i l’insubstituïble Xavi, una absència molt sensible en un partit on la fluïdesa en la circulació de pilota serà clau. El Barça ha intentat de totes les maneres comptar amb la presència del de Terrassa però les seves al•legacions no han estat escoltades. La bona noticia però, és la possible tornada de Iniesta, el de Fuentealbilla ja entrena amb normalitat i pot ser que disputi uns minuts, ja sigui de titular o com a reserva. L’altre incògnita a part del mig del camp és quina davantera posarà Pep per intentar resoldre el partit el més aviat possible. Bojan segueix demostrant que es mereix un lloc i Pedro i Messi són indiscutibles, així que tot sembla indicar que aquests seran els tres homes en punta. L’onze blaugrana pot ser el format per: Valdes, Alves, Piqué, Puyol, Abidal, Touré, Sergio, Keita, Pedro, Messi i Bojan.

Última jornada apassionant on esperem que el Barça ens faci patir lo just i s’endugui la victòria i una lliga que es mereix de totes totes. Esperem no dependre del resultat de la Rosaleda perquè sinó malament. Ànims Barça que ja no queda res.

DESCOBRIM A... KJAER

Simon Kjaer
26 de Març 1989
Alçada: 1.89 cm
Posició: Central
Nacionalitat: Danès
Dorsal: 24
Carrera: Midtjylland (2007/08)
Palermo (2008-)
Internacional: sub21 (2008-)
Absoluta (2009-)

Cotitzat central danès el qual es rifen totes les grans esquadres del continent. És un defensa amb bona planta que destaca per la seva col•locació, velocitat en el tall i el marcatge i una gran habilitat en el joc aeri, tant defensiu com ofensiu. Tot i la seva alçada posseeix una gran coordinació que l’ajuden molt en la sortida de pilota i en la direcció de la seva línea defensiva.
Després d’un any d’adaptació, aquest any s’ha consolidat en l’eix de la defensa de l’equip sicilià, al costat de l’italià Bovo, i ha demostrat les seves prestacions i categoria tot i la seva curta edat. Amb les seves bones actuacions ha ajudat a l’equip entrenat per Delio Rossi ha ocupar la cinquena posició i a optar fins a l’última jornada a classificar-se per la Lliga de Campions, tot un èxit per la squadra rosanera.

Simon comença la seva carrera futbolística al seu país on ràpidament atrau l’atenció dels equips professionals. Amb divuit anys debuta amb la primera plantilla del Midtjylland de la primera divisió, i esdevé un referent en la defensa. Amb l’equip de Herning aconseguirà el subcampionat i serà designat millor futbolista sub-19 del país. Des d’aquest moments començarà a atreure l’atenció de grans equips d’Europa com el Madrid i el Chelsea, però les seves ofertes seran rebutjades. Sorprenentment serà el modest Palermo el que aconseguirà fitxar a Kjaer el Febrer del 2008.

A nivell internacional tot just ara s’està començant a fer un lloc en el combinat entrenat per Morten Olsen on hi va debutar el Febrer de l’any passat. Ja ha disputat vuit partits internacionals, en un equip bastant mancat de qualitat, amb una barreja de joves amb qualitat (ben pocs) i velles glòries (la majoria). Kjaer forma part del primer grup juntament amb noms ja coneguts com: Bendtner, Agger o Eriksen (veure Descobrim a... del 9 de març). Evidentment, amb aquest panorama l’equip danès, tot i estar present al Mundial de Surafrica, se li pressuposen temps difícils de cara al futur, veure’m si la nova fornada de talents pot fer sortir el combinat vermell del pou on es troba des de la Eurocopa 2004 i pot fer un Mundial digne, en un grup format per Holanda, Japó i Camerun.

De ben segur que veure’m durant tot l’estiu el nom de Kjaer relacionat amb gran quantitat d’equips i de projectes de fitxatges, no s’espera que tardi massa a fer el salt un equip de primera línea, qualitats no li falten. Estarem atents a veure qui és l’afortunat en endur-se un jugador tant complet, un autèntic baluard en defensa i amb les coses molt clares amb la pilota als peus, un central amb moltíssim futur.

LA CRÒNICA: Sevilla 2 - Barça 3

Doble lliçó dels blaugranes a Sevilla: classe magistral de futbol que porta al Barça a posar-se 0-3 davant la impotència rival i una nova lliçó de com cinc minuts de desconnexió et poden costar dos gols i quasi una lliga. Caldrà prendre’n bona nota de cara al cap de setmana que ve, contra el Valladolid no hi ha marge d’error si es vol ser campió.

El resultat final va quedar maquillat per aquests dos errors però això no treu que els homes de Pep Guardiola fessin un gran partit, magnifica primera part on la piconadora va sotmetre i van anar caient els gols tot i els esforços de Palop per evitar-ho. La segona si exceptuem la desconnexió puntual també va ser molt bona, menys ritme i més futbol control però amb ocasions per haver deixat el partit en una golejada. En definitiva, els deures fets, victòria al Sanchez Pizjuan que feia inútil la golejada merengue al Bernabeu. Només resta una jornada i el Barça ha de fer un últim esforç per sortir-ne victoriós.

El Sevilla d’Alvarez sortia amb ganes d’aigualir la festa blaugrana, però de seguida es va veure superat pel joc combinatiu blaugrana. Amb el clàssic esquema de doble pivot, dos interiors profunds i dues puntes es va veure dominat en el mig del camp, Pedro i Bojan entraven bé per bandes i Messi era imparable pels centrals andalusos. Els de dalt les van veure quadrades i només en els dos regals culers van poder demostrar la seva categoria batent la porteria d’un indefens Victor Valdes. Poca resistència d’un fluixet Sevilla que es juga la Champions i haurà de treballar molt aquest estiu de cara a la temporada que ve.

Pel Barça destacar de nou a la tripleta ofensiva (Bojan, Pedro i Messi) que es va moure moltíssim, oferint-se desbordant i creant perill. Els tres van mullar i n’haguessin pogut fer d’altres en ocasions claríssimes. També molt bé Xavi de nou, que es perdrà l’últim partit i Alves, el brasiler s’ha entonat en aquest final de campionat i va firmar un gran partit en una nova tornada al que va ser el seu estadi durant tants anys.

La setmana que ve toca rematar la feina però no val a badar, el Valladolid s’hi juga la vida i el Barça ha de sortir endollat des del principi, només cal recordar el Barça-Villarreal de l’any passat. Sense Xavi, Touré i Sergio s’hauran de multiplicar en la creació de joc, veure’m com acaba però aquest Barça es mereix el títol i ben segur que ho posarà tot per aconseguir-ho.

LA PRÈVIA: Jornada 37

Sevilla vs Barça
(Sanchez Pizjuan, 8/05/10 21h)

Partit vital per les aspiracions blaugranes a guanyar el campionat de lliga. Sovint es diu dels partits que són finals, però aquest de debò que és com una final, si el Barça no guanya pot donar quasi bé per perduda la lliga. El Sevilla per la seva part es juga la presència a la Champions League de l’any que ve, un repte important pels de Nervión. Serà un espectacle digne de veure i segur que els jugadors ho donen tot per tres punts claus que poden donar molt i que també poden treure moltíssim.

El Sevilla d’Antonio Alvarez està confiat en la victòria després dels últims bons resultats (victòria contra el Racing 1-5) i amb el dubte de Luis Fabiano ja té força clara la tàctica per intentar frenar al Barça. Tot i la bona ratxa de Negredo (quatre gols en els últims dos partits) sembla que la dupla atacant serà la formada per Kanouté i el brasiler Luis Fabiano, el qual sembla recuperat del seu esquinç. Aquest any ja s’han enfrontat en tres ocasions, amb un balanç positiu pel Barça tot i l’eliminació de la copa. Els andalusos trauran el seu clàssic 4-4-2 amb el doble pivot i Navas i Capel ben oberts a les bandes, pressionant els laterals i servint pilotes a les dues puntes. El possible onze pot ser el format per: Palop, Konko, Fazio, Escudé, Navarro, Renato, Zokora, Capel, Navas, Kanoute i Fabiano.

Els de Pep Guardiola compten amb les mateixes incògnites i baixes que els últims partits. Les úniques baixes són Iniesta i Abidal, i Piqué s’afegeix a la llista de tocats en la que es manté Xavi i el seu bessó. De nou el dubte a la davantera, aquest cop sembla que tornarà Pedro al titular, per tant un dels davanters s’haurà de quedar a la banqueta, serà Zlatan o Bojan? Al mig del camp tornarà Sergio a acompanyar a Keita i a Xavi. Tindrem una nova oportunitat de veure Alves en el seu retorn a Sevilla, de moment no ha fet partits brillants,, esperem que aquest cop pugui demostrar la seva vàlua al Pizjuan. Així doncs l’equip queda de la següent manera: Valdes, Alves, Puyol, Piqué, Maxwell, Sergio, Xavi, Keita, Pedro, Messi i Bojan.

Partit de vida o mort per un equip que ho està donant tot i que es mereix el títol més que ningú. Toca guanyar i esperem que les forces de la plantilla siguin suficients per superar a un Sevilla sempre incòmode. Ànims Barça, només queden dos partits.

LA CRÒNICA: Barça 4 - Tenerife 1

Partit de resultat enganyós, com a mínim pels primers 70 minuts, va ser un match que va tenir diverses fases, un inici on el Barça va dominar, es veia superior i va començar a encarrilar el partit amb ocasions i el primer de Messi. Després va venir el gol del Tenerife en una errada de Puyol i una fase de partit on l’equip semblava desendollat i la grada patia més del compte i al final amb el gol de Bojan va tornar el control i van començar a arribar les ocasions clares i la sentencia.

Oltra va intentar fer un esquema semblant al de l’Inter, amb un 4-1-4-1, amb un central com a pivot defensiu i reservant peces claus com Nino i el capità Marc Bertrán que estaven apercebuts de sanció. L’aposta en alguns moments li va sortir bé, però més per la precipitació blaugrana que no pas per les prestacions del plantejament. Al final va tenir que recórrer a Nino, el qual va sucar com sempre, encara que en fora de joc. Els canaris van prescindir de la seva tàctica habitual i van intentar defensar-se davant d’un Barça intractable a casa, no els hi va sortir però almenys ho van intentar.

De nou el de Linyola va ser providencial amb un gol marca de la casa, desmarcada perfecte, passada entre línies i una definició efectiva. Destacar també el partit de Dani Alves, el qual va tornar a ser aquell lateral que defensa, crea, juga i centra, un jugador que quan està amb confiança val per dos. Partit discret de la defensa i de nou màxima fiabilitat del trio que no falla mai: Messi, Xavi i Pedro. El canari, amb els seus pares a la grada, va demostrar un cop més la seva enorme valia, lluita, defensa, pressiona i després ataca amb una efectivitat aclaparadora.

Destacar el canvi de Piqué a la mitja part, Gerard va rebre un fort cop a la cuixa en una internada “tinerfenya”, en principi només seria la contusió, però veure’m amb les proves que se li faran avui si pot jugar el transcendental partit de dissabte. Al final roda de premsa de Guardiola elogiant els seus jugadors, els quals ho estan donant tot per aconseguir el títol de lliga. Només queden dos partits, el Pizjuan i el Valladolid a casa, esperem que puguin aguantar el ritme i ens donin una nova alegria.

LA PRÈVIA: Jornada 36

Barça vs Tenerife CF
(Camp Nou, 4/05/10 20h)

Partit trampa pels blaugranes, ja es compten com a guanyats els partits de casa i s’esperen els de fora amb energia per consolidar el títol de lliga, però el Tenerife s’hi juga la vida i no vindrà a l’estadi a fer de comparsa i a aplaudir els gols del Barça. L’equip de Oltra vindrà a fer el seu partit i si pot a treure’n un resultat positiu que complicaria molt la vida a la parròquia culer. Queden tres partits on el Barça ha de demostrar que és el millor equip de la lliga, s’ha de sortir amb la mentalitat i intensitat de dissabte i les coses aniran bé, sinó ja ens podem preparar que els rivals no perdonen.

L’equip canari es presenta a l’estadi en zona de descens i en una situació molt complicada, a falta de nou punts per disputar es troba divuitè empatat amb el Màlaga i a un punt del Racing que estan per sobre, no ho té malament però ha de jugar al camp del líder, a Mestalla i a casa amb l’Almeria. Arriben amb la baixa dl brasiler Dinei i els dubtes d’Ayoze i el golejador Nino, tot i que els dos acabaran formant a l’onze titular. Presumiblement l’entrenador valencià optarà per un clàssic 4-2-3-1 amb dos pivots defensius per reforçar el mig del camp i tres mitjapuntes pes ocupades en tapar la creació blaugrana que en atacar. A dalt Nino, amb ajudes de segona línea en els contraatacs que permetin les pèrdues blaugranes. La possible alineació canària seria la formada per: Aragoneses, Hector, Sicilia, Culebras, Beltran, Ricardo, Roman, Juanlu, Alfaro, Ayoze i Nino.

Els de Pep s’hi juguen molt i per tant no es faran massa rotacions tot i que pugui entrar algun jugador com Touré que no va jugar d’inici al Madrigal. La plantilla segueix amb la baixa d’Iniesta i els dubtes d’Abidal encara sense l’alta. De nou la incògnita de qui acompanyarà a Pedro i Messi en la punta d’atac, serà Bojan, Zlatan o Henry? Suposem que serà el jove del planter però no ho sabrem fins aquest vespre. L’últim dubte de Guardiola és la participació de Xavi i les seves molèsties al bessó, veure’m com se sent el de Terrassa a l’escalfament i si pot aguantar tot el partit de nou. El més que probable onze és el format per: Valdes, Alves, Piqué, Puyol, Maxwell, Touré, Keita, Xavi, Messi, Pedro i Bojan.

Jugui qui jugui l’equip ha de sortir a per totes i de mostrar des del minut 1 que vol guanyar aquesta lliga perquè és el millor i perquè se la mereix de totes totes. Partit difícil perquè l’afició ompli, però s’haurà de fer un esforç entre tots per superar la pluja i animar a un equip que ho està donant tot.

LA CRÒNICA: Villarreal 1 - Barça 4

Partit més còmode del que la gent es pensava, no tant per falta de combativitat dels de la Plana com per la manifesta superioritat d’un Barça que va sortir concentrat des del minut 1 i que va demostrar que el cop de la Champions no té perquè afectar a la lliga. Els blaugranes van lluitar, van jugar fàcil i ràpid i en tot moment van estar molt endollats en el partit. Només una estoneta van perdre el control però entre Valdes i la falta de punteria de Nilmar el Barça no va patir pel marcador.

EL Vila-real va sortir amb només dues puntes, intentant reforçar el mig del camp i així posar en problemes als mitjos culers. Al final Garrido va tornar al 4-3-3 amb l’entrada de Llorente i Senna al descans. L’hispano-brasiler va fer un partidas i va deixar de manifest que hagués hagut de sortir d’inici. La linea de quatre va tenir molts problemes per contenir els atacs blaugranes, aquest cop amb gent molt ràpida com Bojan, Messi i Pedro. Els laterals es van veure obligats a pujar en contades ocasions, important la falta de profunditat del català Capdevila.

Pel Barça s’hauria de destacar a tot l’equip, ja que tots van complir amb la dosi d’entrega i concentració que requeria el partit i van esvair de cop els dubtes que hi havia sobre l’equip. Es va poder veure un Alves de nou profund i encertat per la banda, un Bojan ràpid i desequilibrant, un Messi intermitent però demolidor i sobretot un Xavi espectacular. El de Terrassa arrastra aquestes molèsties al bessó que el fan jugar tocat, però la d’ahir va ser una nova classe magistral de control del mig del camp, de passades a l’espai i a sobre amb un golas de falta.

L’equip es veia que estava implicat i sobretot en les celebracions dels gols, tan a la gespa com a la banqueta, es deixava veure la importància del partit, molt més que tres punts, una injecció de moral per la plantilla i un avis pels competidors. Ara queden tres partits, els quals s’han de jugar amb la mateixa intensitat i velocitat, veure’m dimarts de nou a l’estadi com responen els jugadors i el públic.