
EL Vila-real va sortir amb només dues puntes, intentant reforçar el mig del camp i així posar en problemes als mitjos culers. Al final Garrido va tornar al 4-3-3 amb l’entrada de Llorente i Senna al descans. L’hispano-brasiler va fer un partidas i va deixar de manifest que hagués hagut de sortir d’inici. La linea de quatre va tenir molts problemes per contenir els atacs blaugranes, aquest cop amb gent molt ràpida com Bojan, Messi i Pedro. Els laterals es van veure obligats a pujar en contades ocasions, important la falta de profunditat del català Capdevila.
Pel Barça s’hauria de destacar a tot l’equip, ja que tots van complir amb la dosi d’entrega i concentració que requeria el partit i van esvair de cop els dubtes que hi havia sobre l’equip. Es va poder veure un Alves de nou profund i encertat per la banda, un Bojan ràpid i desequilibrant, un Messi intermitent però demolidor i sobretot un Xavi espectacular. El de Terrassa arrastra aquestes molèsties al bessó que el fan jugar tocat, però la d’ahir va ser una nova classe magistral de control del mig del camp, de passades a l’espai i a sobre amb un golas de falta.
L’equip es veia que estava implicat i sobretot en les celebracions dels gols, tan a la gespa com a la banqueta, es deixava veure la importància del partit, molt més que tres punts, una injecció de moral per la plantilla i un avis pels competidors. Ara queden tres partits, els quals s’han de jugar amb la mateixa intensitat i velocitat, veure’m dimarts de nou a l’estadi com responen els jugadors i el públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Posa el teu comentari, sempre amb respecte per els usuaris del Blog i tothom en general, Gràcies.