Feina feta, victòria clara i lliga conquerida. Després d’uns minuts de imprecisió i falta d’intensitat, els blaugranes es van posar les piles, van començar a tocar i a batallar cada pilota fins que el partit va estar més que controlat. Va arribar el primer gol de manera afortunada, després de que l’equip disposés de clares ocasions per haver obert el marcador. Després ja era qüestió de temps que els gols anessin caient, i així va ser, el Barça quan vol atropella al rival, i ahir no va ser una excepció.El Valladolid va venir al Camp Nou a aguantar l’empat i a intentar sorprendre als blaugranes al contraatac. Al principi quasi ho aconsegueix, més pels errors culers (Piqué i Valdes van començar descentrats) però mica en mica van perdre la fe i van abaixar els braços davant d’un rival infinitament superior. És una llàstima celebrar una victòria davant d’un equip que se’n va a la segona divisió, però les coses són així i no es pot esperar venir a fer els deures al coliseu blaugrana.
Pep Guardiola va confeccionar una alineació convencional, amb Touré fent de Xavi i la resta de peces esperades. Va formar amb Messi en punta i Bojan a l’esquerre, posició que fa mimbar l’aportació del de Linyola però que engrandeix al pibe, que un cop més va demostrar que és el millor del món amb unes xifres estratosfèriques. Pedro de nou va tornar a fer un partidas amb un desplegament físic i tècnic impressionant, el canari ha estat la sorpresa de la temporada i per mèrits propis un nou nom a afegir a a llista de cracks blaugranes.
A nivell individual, a part de la davantera ja esmentada, destacar l’aportació del mig del camp. No tenien una papaleta fàcil amb l’absència de Xavi i Iniesta, però Touré i Keita van fer un gran partit i en cap moment es va trobar a faltar el de Terrassa. El malià va ser un autèntic motor al mig del camp, jugant amb criteri i deixant-se la pell en la recuperació. Touré es va tornar a reivindicar com ha de ser i no amb les brabuconades d’un manager oportunista, va fer un partit sòlid i a la vegada brillant, va desbordar, va crear joc, va distribuir i fins i tot es va permetre el luxe de fer jugades individuals com la del tercer gol. Si ha de jugar així, no és una peça per deixar-se escapar de cara a l’any que ve.
En definitiva, un partit amb l’essència d’aquest equip: Qualitat, intensitat i solidaritat. Temporada sense la cirereta de la Champions al Bernabeu però amb un gran regust de boca després de guanyar una lliga difícil però que amb 99 punts s’ha fet amb una merescuda justícia.
Felicitats Campions!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Posa el teu comentari, sempre amb respecte per els usuaris del Blog i tothom en general, Gràcies.