Doble lliçó dels blaugranes a Sevilla: classe magistral de futbol que porta al Barça a posar-se 0-3 davant la impotència rival i una nova lliçó de com cinc minuts de desconnexió et poden costar dos gols i quasi una lliga. Caldrà prendre’n bona nota de cara al cap de setmana que ve, contra el Valladolid no hi ha marge d’error si es vol ser campió.El resultat final va quedar maquillat per aquests dos errors però això no treu que els homes de Pep Guardiola fessin un gran partit, magnifica primera part on la piconadora va sotmetre i van anar caient els gols tot i els esforços de Palop per evitar-ho. La segona si exceptuem la desconnexió puntual també va ser molt bona, menys ritme i més futbol control però amb ocasions per haver deixat el partit en una golejada. En definitiva, els deures fets, victòria al Sanchez Pizjuan que feia inútil la golejada merengue al Bernabeu. Només resta una jornada i el Barça ha de fer un últim esforç per sortir-ne victoriós.
El Sevilla d’Alvarez sortia amb ganes d’aigualir la festa blaugrana, però de seguida es va veure superat pel joc combinatiu blaugrana. Amb el clàssic esquema de doble pivot, dos interiors profunds i dues puntes es va veure dominat en el mig del camp, Pedro i Bojan entraven bé per bandes i Messi era imparable pels centrals andalusos. Els de dalt les van veure quadrades i només en els dos regals culers van poder demostrar la seva categoria batent la porteria d’un indefens Victor Valdes. Poca resistència d’un fluixet Sevilla que es juga la Champions i haurà de treballar molt aquest estiu de cara a la temporada que ve.
Pel Barça destacar de nou a la tripleta ofensiva (Bojan, Pedro i Messi) que es va moure moltíssim, oferint-se desbordant i creant perill. Els tres van mullar i n’haguessin pogut fer d’altres en ocasions claríssimes. També molt bé Xavi de nou, que es perdrà l’últim partit i Alves, el brasiler s’ha entonat en aquest final de campionat i va firmar un gran partit en una nova tornada al que va ser el seu estadi durant tants anys.
La setmana que ve toca rematar la feina però no val a badar, el Valladolid s’hi juga la vida i el Barça ha de sortir endollat des del principi, només cal recordar el Barça-Villarreal de l’any passat. Sense Xavi, Touré i Sergio s’hauran de multiplicar en la creació de joc, veure’m com acaba però aquest Barça es mereix el títol i ben segur que ho posarà tot per aconseguir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Posa el teu comentari, sempre amb respecte per els usuaris del Blog i tothom en general, Gràcies.