dimarts, 29 de desembre del 2009

DESCOBRIM A... Lukaku

Romelu Lukaku
13 de Maig 1983
Alçada: 1.92 cm Pes: 94 Kg
Posició: Davanter
Número: 36
Carrera: Anderlecht 2006-
Internacional: Belgica sub-21 (2008-)


Fill d’ex futbolista (Roger Lukaku) i amb el seu germà també a les files del conjunt de Bruselas, Romelu és un davanter joveníssim (només 16 anys) però que ja està destacant sobre manera a la Jupiler Pro League de Bèlgica (primer divisió). Amb arrels del Congo, Lukaku és un portent físic, molt àgil per la seva alçada i un autèntic “panzer” de l’àrea, recorda molt al davanter del Chelsea: Didier Drogba.

Nascut a Anvers, a la cantera de l’Anderlecht des del 2006 previ pas pel FC Brussels i d’altres equips menors. Tot i la seva curta edat va batre tots els records realitzadors de les categories inferiors i amb els 16 recent complerts ja va debutar amb el primer equip (fins llavors no podia tenir un contracte professional). Aquesta temporada ja ha començat a entrar amb força a les alineacions i a base de gols fer-se un lloc a l’equip i un nom a la lliga.

És un jugador ràpid amb un gran instint golejador i amb una gran capacitat de rematada, tant amb el cap com amb la seva potent cama esquerre. De dribbling fàcil i efectiu no és cap tronc tot i les seves dimensions físiques, les quals a la vegada el fan molt difícil de defensar i d’aturar, si no és amb falta.

Des del club entrenat per Ariel Jacobs s’està posant molta atenció en la correcta progressió i formació del jugador, sovint fent-lo entrar des de la banqueta per no sobrecarregar-lo de pressió, tot i així ja porta 9 gols en 15 partits disputats. Aquestes bones actuacions ja l’han portat a la selecció sub-21 on ja ha disputat 4 partits i ha marcat un gol. Ja ha debutat també a l’Europa League on els seus gols al camp de l’Ajax l’han posat ràpidament als ulls del panorama internacional.

Equips com Barça i Madrid ja s’han interessat pels serveis de Lomanu, el qual té un futur molt prometedor davant seu, veure’m si no s’espatlla i tenim davanter per estona, qualitats no li falten.

dimarts, 22 de desembre del 2009

FIFA World Player 2009

Leo Messi (ARG) – 1073 vots
C. Ronaldo (POR) – 352 vots
Xavi (ESP) – 196 vots
Kaká (BRA) – 190 vots
Iniesta (ESP) – 134 vots


Amb l’entrega ahir a la nit a Zurich del FIFA World Player, Leo Messi ha estat un cop més considerat com el més gran de l’any 2009 i del panorama futbolístic actual. Messi ha fet un any d’escàndol tan a nivell personal com col•lectiu, amb els sis títols guanyats pels blaugranes. La “pulga” ha brillat amb llum pròpia, tant pels seus gols com per les seves actuacions, tant en atac com col•laborant a la pressió d’un sistema de joc on tot l’equip és important.

La importància de Leo com sempre es demostra en els moments importants, on no s’arruga mai, com amb els dos gols al Bernabeu, els seus gols en les finals: Copa del Rei, Champions, Supercopa d’Espanya i Mundial de Clubs i les assistències vitals en els moments finals de Mònaco i Stamford Bridge. Així com l’any 2006 va tenir un paper secundari per joventut i les lesions no va ni participar en la final de Paris, aquest any Leo s’ha posat els galons deixats per Deco i Ronnie i s’ha erigit com a líder de l’equip dins del camp, s’ha posat l’equip a l’esquena en incomptables ocasions i ha tirat del carro quan l’equip més el necessitava.

En definitiva, Messi ha estat protagonista d’un any clau per la història blaugrana i que juntament amb ell es recordarà un equip que ha entrat en els llibres d’història per la porta gran, amb sis títols, bon joc i una proposta futbolística, ofensiva, descarada i honesta, on primen els interessos col•lectius per sobre dels personals i on sota la batuta d’un gran Pep Guradiola s’està forjant un equip per mantenir el Barça al capdamunt del podi futbolístic mundial.

GRANDE LEO!!!

dilluns, 21 de desembre del 2009

Gràcies per fer-nos sentir orgullosos...

Suposo que a hores d’ara, recent guanyat el sisè títol, no ens adonem de la magnitud del que aquest equip ha aconseguit. En els últims anys ens hem acostumat a guanyar, a treure endavant les finals que temps enrere ens giraven l’esquena i a tenir aquella mica de sort que sovint ens defugia. Lo que han conquerit aquests “gladiadors” blaugranes és històric i entraran als anals del futbol mundial per la porta gran. Tots tindrem el plaer d’aquí molts anys d’explicar als nostres nets que varem viure el Barça de les sis copes i que varem xalar d’allò més amb un equip amant del bon futbol, forjat a la masia blaugrana i amb un entrenador que amb un any s’ha catapultat a lo més alt del panorama futbolístic.

Evidentment, sense fortuna això no ho haguessin assolit, suposo que sense moments màgics com la mà de Pinto a la copa, el gol de Pedro a Mònaco i sobretot el gol de “lo puto crack” davant d’un atònit Stamford Bridge, no hi hagués hagut ni triplet, ni sis copes ni història per escriure, però aquí radica la importància i la força d’aquesta plantilla, no es deixa de lluitar en cap moment del partit, no es perd la concentració en tota l’estona i es va a guanyar el partit en tot moment, sense especular i sense perdre el respecte pels rivals, aquest equip lluita i com va prometre Guardiola en la seva presentació: Persisteix.

Podem citar molts jugadors i personalitzar l’èxit en gent tan gran i a la vegada tan modesta com Messi, Iniesta, Xavi, Valdes, Alves, Piqué i companyia, però la majoria ja hi eren abans de l’arribada de Guardiola i la imatge era ben diferent, si bé amb la mateixa qualitat individual, no amb els mateixos valors col•lectius ni la mateixa entrega sobre el terreny de joc. No podem més que treure’ns el barret davant d’un home que ha portat un reguitzell de grans jugadors a ser un equip, a jugar tots a una i a deixar enrere interessos individuals per assolir un interès comú i fer-se grans amb la sinèrgia d’un grup, una sèrie de futbolistes que al camp juguen com un bloc, que s’ajuden uns els altres i estan centrats en el benefici col•lectiu, un EQUIP amb majúscules.

Gràcies Pep, per aquest any màgic que ens heu deixat viure i que esperem que sigui l’inici d’una època daurada pels barcelonistes. Gràcies també per la honestedat demostrada en tot moment, les classes magistrals d’educació i passió per un esport que ens enamora i que ens fa vibrar cada cap de setmana. Gràcies per ajudar al Barça més català a ser l’equip més internacional, gràcies de tot cor per fer-nos feliços i per fer-nos sentir orgullosos d’uns colors, un club i un país que portem al cor.

Gràcies Míster, gràcies Barça!!!

diumenge, 20 de desembre del 2009

LA CRÒNICA: Estudiantes 1 - Barça 2

Partit complert del Barça, que finalment, amb la dosi justa de fortuna i justícia, va poder superar a un Estudiantes voluntariós que va fer el seu partit, esperar bé a darrera, tapar el mig del camp i esperar a la contra i amb pilotes penjades que sonés la flauta, aquesta va sonar a la primera part però primer Pedro i després Messi van posar les coses al seu lloc, però amb una mica de suspens. Un Barça amb la seva versió més èpica es corona com a campió del món de clubs en un 2009 on ho ha guanyat tot tant a nivell col•lectiu com individual, un any històric que com bé diu Guardiola ha convertit a aquest Barça en històric i aquest plantilla en eterna.

De bon principi el Barça no es va sentir còmode en la gespa del Zayet Stadium, però com sempre amb paciència va anar trenant jugades que haguessin pogut acabar tranquil•lament en gol, principalment un parell d’accions de Xavi, la primera assisteix enlloc de xutar i la segona és frenat claríssimament amb falta pel porter argentí, un fet que incomprensiblement va passar per alt al col•legiat. Seguidament, en una jugada desafortunada i amb un justet fora de joc, Boselli amb un superb cop de cap inaugura el marcador i posa dubtes a la parròquia blaugrana, que veu com l’equip no acaba de carburar i el joc primitiu dels de la Plata pot amb el virtuosisme blaugrana.

Arriba el descans, Pep Guardiola fa el seu tradicional “speech” de motivació i fa entrar Pedro per un lesionat Keita. El partit ràpidament canvia de color i passa a un clar to blaugrana, en el joc que no pas en el marcador, el qual no es mou tot i algunes ocasions clares. Finalment a dos minuts pel final arriba el miracle i Pedro després d’una cessió de Piqué-Alexanko fa arriba la pilota al fons de la porteria i força una pròrroga que per tots estar clar que serà del Barça, els de la Plata baixen els braços i alguns com Verón no tenen esma ni per protestar.

A la pròrroga, al minut 110 concretament, arriba la sentència, un gol que només podia marcar un Messi coronat com a millor jugador del món, davant d’uns argentins que el repudien i amb el pit, on hi té l’escut blaugrana i on hi batega un cor culer, el mateix que quasi ens surt per la boca a tots els barcelonistes cridant per la consecució d’un nou títol, que en suma sis i que converteix a aquest equip en únic i difícilment repetible.

Felicitats Campions!!!

divendres, 18 de desembre del 2009

LA QUINIELA MILIONÀRIA by sercosdan: RESULTAT JORANADA 14 i PRONÒSTIC JORNADA 15

Continuem amb una tònica escandalosament descendent i negativa. Necessitem ja un 14 o un 15 per començar a recuperar-nos de les pèrdues que ja superen els 100.000,00 € !
Per aquesta següent jornada he pronosticat per a endur-nos una bona pessigada si tenim sort i els resultats ens acompanyen. Ho juguem tot al doble 12 exceptuant l'1 fix del R.Madrid i els 3 triples és clar. Per tant, no interessen els empats i quantes més victòries a domicili millor.


Adjunto resultat Jornada 14:




Adjunto pronòstic Jornada 15:







CHAMPIONS: Sorteig 1/8 de final

Sort, a priori, per l'equip blaugrana ja que s'haurà d'enfrontar a l'Stuttgart alemany de Hleb, un equip inmers en les últimes posicions de la bundesliga i inmers en una crisi de joc i de identitat. La recent destitució de l'entrenador Marcus Babbel i les "pixades" fora de test del porter Lehman no han ajudat a la trajectòria de l'equip. A part dels esmentats Hleb i Lehmann compta també amb altres jugadors importants (Pogrevnyak, Hleb, Cacau, Hitzlsperger, Kuzmanovic) i una bona fornada de joves talents alemanys (Trasch, Tasci, Khedira, Rudy). No és un mal equip però tampoc és una amenaça pel Barça i menys amb la trajectoria que porta i amb la tornada al Camp Nou.
El Madrid no ha tingut tanta sort, tot i que per plantilla i amb la tornada a casa les apostes diuen que és el clar favorit, ara bé, faria bé de no confiar-se davant d'un equip en formació però que té molt de talent i que és capaç de lo millor i de lo pitjor. Els lionesos després de set campionats l'any passat van ser superats per un Burdeus enratxat i aquest any han intentat reconstruir l'equip després de la marxa de gent com Juninho i Benzema. L'arribada de gent com Lisandro, Gomis, Bastos i Cissokho ha format una plantilla competitiva que tot i que ara està en hores baixes segur que plantarà cara al potencial blanc de Cristiano i companyia.
Pel que fa a la resta de sorteig destacar la tornada de Mourinho a Stamford bridge, el clàssic entre Manchester i Milan i algunes eliminatòries interessants com el Bayern-Fiore, el Porto-Arsenal i el Sevilla-CSKA. En definitiva, un bon sorteig pel Barça, el Sevilla i probablement pel Madrid (però que no es refiïn) i com sempre bon futbol i emoció garantida en els vuitens de final de la Champions League.

LA PRÈVIA: Final Mundial de Clubs

Barça vs Estudiantes La Plata
(Zayed Sports City, 19/12/2009 17h)

Una nova final per l’equip de Pep Guardiola, la sisena del 2009 i una oportunitat immillorable per entrar a la història per la porta gran. Seria el sisè títol de l’any i el colofó perfecte a una temporada de somni. Davant un Estudiantes que no ve precisament a fer de comparsa ni a mirar com el Barça juga a futbol, tot el contrari, venen a jugar, a lluitar i a demostrar que el futbol sud-americà també té lloc en el panorama mundial.

Evidentment el Barça com a campió de la Champions, és el favorit, però això no treu que serà un partit complicat i que com l’equip no surti mentalitzat al cent per cent, pot ser un autèntic calvari. Els de la Plata amb la segona joventut de Verón i un equip limitat tècnicament però amb molta agressivitat i lluita, intentarà posar les coses difícils als blaugranes, començant pel mig del camp on esperen guanyar la partida als Xavi, Keita, Sergio i companyia.

L’equip entrenat per Alejandro Sabella plantejarà un partit molt físic on es lluitarà cada pilota al límit del reglament i sempre amb la batuta de “la brujita” s’intentarà fer arribar pilotes a les puntes el més ràpidament possible. En la parcel•la ofensiva destaquen dos jugadors com són l’ex Boca Mauro Boselli i el golejador en semifinals Leandro Benitez, dos homes amb molt perill i amb els quals haurà d’anar amb molt de compte la defensa blaugrana. L’alineació que pot presentar l’equip dels “pincharratas” pot ser la formada per: Albil, Rodríguez, Re, Desabato, Díaz, Pérez, Braña, Verón, Benítez, Núñez i Boselli.

El Barça es presenta a la final de demà amb la substancial baixa d’Andres Iniesta i encara mb els problemes físics de Keita i Messi que són dubte. Suposem que la baixa del de Fuentealbilla farà entrar a titi Henry en l’equip inicial, així com la tornada a l’onze de Piqué a l’eix de la defnsa. L’equip de Pep pot ser el format per: Valdes, Alves, Piqué, Puyol, Abidal, Sergio, Xavi, Keita, Messi, Henry i Zlatan.

dijous, 17 de desembre del 2009

LA CRÒNICA: Barça 3 - Atlante 1

Bon partit de l’equip blaugrana però amb algunes llacunes importants en defensa i alguns desajustos al mig amb aquest nou triangle amb Sergio i Touré a la vegada sobre el terreny de joc. Tercer gol encaixat en les últimes setmanes amb una pilotada llarga que la defensa es menja i deixa a Valdes amb u contra u amb inferioritat. Aquest cop la culpa per Alves però en general per tot l’equip ja que no es va saber defendre bé la banda esquerre rival, que tot el partit va entrar amb molt de perill.

Després de l’ensurt inicial l’equip no es va precipitar i amb una possessió de pilota altíssima i paciència va anar trenant jugades d’atac fins que les ocasions i els gols van anar caient. A destacar el bon partit de Zlatan tot i que les ajudes que fa a les bandes i al mig deixen l’equip sense rematador per les centrades des de la banda. Un home com Messi però, sap aprofitar els espais que deixa i així va arribar el 2-1. Grans notícies la tornada de Leo, no tant la lesió de Iniesta que farà que es perdi la final.

Que dir de Pedro, el canari està afortunat de cara a porta i amb aquest gol ha aconseguit marcar en totes les competicions blaugranes aquest any, un rècord a l’abast de pocs equips i de pocs jugadors. Ahir un altre cop un bon partit, cada cop més incisiu per la banda i ràpid “desenfundant” la cama dreta. Per la resta, destacar el bon partit de Sergio tot i un cert desconcert pel canvi de posició, va marcar, va recuperar pilotes i va distribuir amb criteri.

L’Atlante amb el seu 5-2-3 va crear força perill per les bandes tant em les puntes que s’hi deixaven caure com amb les internades dels “carrilers”. Van oferir un cert criteri amb la pilota, sempre amb un joc directe i tampoc van “rascar” gaire als jugadors blaugranes que tot i no jugar còmodes no es van veure molt pressionats. Diferent serà el partit de dissabte on els de la Plata ben segur que surten amb el ganivet a les dents apunt per l’enèsima batalla entre europeus i sud-americans.

dimecres, 16 de desembre del 2009

LA PRÈVIA: Semifinal Mundial de Clubs

Barça vs Atlante
(Zayed Sports City, 16/12/09 17h)


Primer partit del mundialet d’Abu Dhabi on els blaugranes han de demostrar a les clares que són el campió d’Europa i que han anat als Emirats a endur-se el títol. El rival, “els potros de hierro” de Cancún, han arribat a aquesta semifinal gràcies a una còmode victòria contra els neozelandesos de l’Auckland city per 3-0. Arriben a aquesta competició com a vigents campions de la Champions de la Concacaf, tot i que aquest any no estan fent una gran temporada.

Els de José Guadalupe Cruz són el clàssic equip sud-americà, un joc de possessió molt lent i que intentarà matar el futbol combinatiu del Barça, així com una pressió asfixiant a l’hora de recuperar la pilota, sempre amb molta agressivitat i intensitat. Els mexicans tenen a les seves files alguns jugadors destacats, entre els quals destaca el veterà i ex de Madrid i Atlético Santi “el indioSolari. Són els últims moments d’un bon jugador de bona rematada i reconegut per les seves “piscines”. Al costat de Solari hi ha altres jugadors a tenir en compte com són Pereyra, Arreola, Bermúdez, el porter Villar i curiosament Rafa Márquez, un davanter amb el mateix nom que “el kaiser de Michoacan” i que també ha jugat amb la selecció mexicana. L’alineació que pot presentar Cruz per aquest partit pot ser la formada per: Villar, Martínez, Velazquez, Gonzalez, Rojas, Solari, Navarro, Marquez, Guerrero, Bermúdez i Arreola.

Els de Pep Guardiola amb la incògnita de la participació del crack Leo Messi, venen amb totes les estrelles i endollats per endur-se una victòria i així poder disputar la final de dissabte contra Estudiantes de la plata (que ahir va guanyar per 2-1 al Pohang Steelers de Korea). Per fer-ho haurà d’estar concentrat els noranta minuts i anar a totes en un partit que de ben segur no serà gens fàcil. La clau estarà en si el Barça sabrà portar el ritme del partit o es deixarà endur pel futbol lent dels asteques. La lesió de Keita és l'unic entrabanc (juntament amb Leo) que té en Pep a l'hora de confeccionar una alineació que pot ser la formada per: Valdes, Alves, Piqué, Puyol, Abidal, Sergio, Xavi, Iniesta, Henry, Pedro i Zlatan.

Veure’m si l’equip es queda dins dissabte, el que està clar és que tot i que sembla un torneig de costellada, és una copa que els blaugranes no tenen a les seves vitrines, així que s’ha de donar el màxim per aconseguir-la i així tancar el cicle gloriós del 2009.

dilluns, 14 de desembre del 2009

LA CRÒNICA: Barça 1 - Espanyol 0

Partit dolent dels blaugranes amb dues parts ben diferenciades, la primera on l’equip no va saber que fer davant les línies juntes, la defensa avançada i el marcatge individual a Xavi i Iniesta que va plantejar Pochettino i la segona on l’equip tampoc va saber com fer-ho acusant una baixada física i mental que quasi li costa el partit. Probablement veient el partit ofert pels dos equips el resultat just hagués estat un empat (sense gols) i amb cap dels dos equips acabant-lo amb onze homes. Arbitratge lamentable d’Iturralde en un partit amb moltes faltes però de targetes clares on el col•legiat va perdre els papers en la majoria d’accions punibles.

Pajara” blaugrana en el segon temps, on probablement va pesar més el cansament mental que no pas el físic i que en part pot ser comprensible després de partits tan exigents com el de Kiev, Madrid, Inter i Riazor. L’única nota positiva del partit, a part de la convocatòria de Gaby Milito, és que el Barça tot i fer un dels pitjors partits de la era Guardiola es va endur els tres punts, encara que fos amb un penal probablement inexistent de Baena a Xavi.

Com ja va passar amb el clàssic, el Barça no remata al rival a casa i tot i guanyar el partit els visitants surten reforçats de l’estadi i fins i tot contents de l’espectacle ofert, i que bàsicament el barça el hi ha deixat fer, ja que en condicions normals els d’en Pep haurien atropellat a un espanyol sense gol i amb molt poc futbol. Malament ho passaran els periquitos aquest any, ja estan a un punt del descens i per molt que es vulguin enganyar amb la actuació del dissabte, hi posen ganes però van molt justos de qualitat i sobretot qui marca els gols en aquest equip?

El Barça per la seva banda ja és a Abu Dhabi, on a partir de dimecres començarà a disputar el Mundial de Clubs i on esperem que l’equip doni la seva versió més competitiva i efectiva. Esperem que el mal partit de dissabte sigui només una anècdota en el bona trajectòria de l’equip en totes les competicions. Ara toca guanyar el Mundialet, marxar de vacances i tornar amb les piles carregades per la temuda “cuesta” de gener on a part de lliga ens espera la interessantíssima eliminatòria de copa contra el Sevilla.

dissabte, 12 de desembre del 2009

LA QUINIELA MILIONÀRIA by sercosdan: RESULTAT JORANADA 13 i PRONÒSTIC JORNADA 14











Resultat Jornada 13:






Pronòstic Jornada 14:






divendres, 11 de desembre del 2009

LA PRÈVIA: Jornada 14

Barça vs RCD Espanyol
(Camp Nou, 12/12/09 20h)

Cap de setmana de derby a Can Barça, com sempre és un partit diferent on les trajectòries de cadascú importen poc i on ambdós equips sortiran a menjar-se al rival. Com sempre també, partit amenitzat amb discòrdia entre directives i algunes declaracions fora de lloc. No entrarem a valorar qui és més criatura dels dos però un any més no es celebrarà el dinar de germanor per desavinences entre Laporta i Sanchez Llibre.

Pel que fa al tema futbolístic serà un partit marcat per les absències en els dos equips i per les urgències de resultats d’uns i la necessitat de marxar amb un bon resultat cap al mundialet pels altres. L’Espanyol es planta al Camp Nou amb una preocupant ratxa de mals resultats i amb els dos 4-0 encaixats en les últimes jornades. Pochettino haurà de motivar especialment al seus homes encara que normalment no calgui fer-ho a l’enfrontar-se a l’equip culer.

Les baixes de De la Peña, Tamudo, David Garcia i potser Moises Hurtado condicionaran ostensiblement l’alineació dels “pericos” que optaran com l’any passat per un equip replegat i amb dues línies ben marcades i juntes que dificultin la creació de joc blaugrana. Davant de la falta de gol dels blanc-i-blaus probablement “Poche” farà entrar l’uruguayà Ivan Alonso a l’onze inicial per fer parella atacant amb el desafortunat de cara a gol Callejón. L’equip inicial de l’Espanyol pot ser el format per: Kameni, Pillud, Pareja, Forlin, Chica, Verdú, Baena o Moises, Coro, Luis Garcia, Callejón i Alonso.

El Barça compta amb una baixa important com és la del pilota d’or Leo Messi, per suplir-lo entrarà el canari Pedro, sempre una garantia en punta. Queda per veure si Pep fa alguna rotació respecte l’equip que ve jugant en els últims partits, ja sigui el canvi d’algun dels centrals, l’entrada de Touré o la del francès Henry. Davant d’aquestes incògnites l’equip blaugrana pot formar amb la següent alineació: Valdes, Alves, Piqué, Puyol, Abidal, Sergio, Xavi, Keita, Henry o Iniesta, Zlatan i Pedro.

dijous, 10 de desembre del 2009

DESCOBRIM A... Nous talents de la lliga

Apunt d’arribar a la aturada de les festes de Nadal i ja quasi a la jornada 14 de la lliga ja es comencen a definir una mica les trajectòries dels equips i també comencen a aparèixer nous jugadors que atreuen l’atenció del món futbolístic, ja siguin joves promeses que fan el salt als primers equips o gent contrastada en categories inferiors que treuen el nas a la primera divisió. No hi ha estrelles rutilants que hagin aterrat d’un dia per l’altre com van fer els grans Messi o Raul en el seu dia, però si que hi ha una sèrie de jugadors repartits per la península, que poden tenir molt a dir en el futur de la lliga, que no para de treure nous jugadors i que la converteixen juntament amb l’anglesa en les competicions nacionals més fortes del continent.

La llista de promeses o jugadors a seguir seria molt llarga però hem escollit una desena de jugadors que estan deixant detalls de qualitat pels camps espanyols. Alguns ja van fer grans temporades en anys anteriors però estan reafirmant aquest any que són ja jugadors consagrats tot i la seva joventut. Per fer-ho més equitatiu hem escollit un de cada equip, tot i que hi ha equips com Bilbao i Valladolid que tenen més d’un jugador a tenir en compte. No estan ordenats sota cap criteri, tots tenen talent i possibilitats, veure’m en el fútur quins es desenvolupen més i millor:

Diego Costa (07/10/1988 – Real Valladolid) Davanter brasiler que aterra a Valladolid com a part del traspàs de Sergio Asenjo a l’equip matalasser. És un jugador ràpid i hàbil que ha començat la temporada molt endollat, ja ha aconseguit marcar sis gols en lliga.
Va començar la seva carrera a Brasil, però ràpidament va fer el salt a Europa, a les files del Braga portuguès on no va disposar de massa oportunitats i va ser cedit. La temporada 2006-07 és transferit a l’Atlético on tampoc té minuts i el cedeixen primer a Celta i posteriorment a Albacete on ja comença a demostrar les seves habilitats de cara a porta. Actualment forma un bon atac al costat de Manucho i on destaquen dos homes amb molt de futur com són el bosnià Medunjanin i el canari Nauzet Alemany.

César Azpilicueta (28/08/1989 – CA Osasuna) Lateral dret que juntament amb Nacho Monreal forma una de les parelles de laterals més forta de la lliga. Lateral rapidíssim i molt àgil amb gran facilitat per pujar la banda. La seva velocitat el fa molt apte per l’anticipació i per recuperar ràpidament la posició tot i prodigar-se força en atac. Amb la pilota als peus no és cap tronc, juga amb criteri i fa bones centrades pels seus davanters, importantissim en un equip com el de Pamplona. Tot i la seva curta edat ja fa un parell d’anys que va debutar a primera i que és titular indiscutible en el carril dret del Reino de Navarra. Internacional en totes les categories inferiors va ser campió europeu sub-19 el 2007 i des de 2008 és un fix de la sub-21.

Pedro León (24/11/1986 – Getafe) Ja fa temps que en sentim a parlar d’aquest migcampista, però no està de més recordar-lo ja que s’està establint a primera i aspira en un curt període de temps a entrar en les convocatòries de la selecció absoluta de Del Bosque. León recorda amb els seus moviments a l’anglès David Beckham, tant pel seu xut de mitja distancia com per les seves espectaculars centrades. Té una bona arribada i un gran toc de pilota amb tècnica i molta classe. Un jugador potser un pèl irregular però que quan el té el dia és un perill per la banda, sempre amenaçant amb el xut o amb una centrada definitiva cap als seus davanters. Ja a segona amb el Múrcia va fer grans actuacions i l’any passat al Valladolid es va acabar de destapar, suposo que no aguantarà massa temps al Coliseo Alfonso Pérez.

Roberto Canella (07/02/1988 – Sporting de Gijon) Jugador asturià i producte de la inesgotable fàbrica de talents del “Mareo”, Roberto és un lateral esquerre molt sòlid i segur darrera que quan puja ho fa amb molt de criteri i sense complicar-se la vida. Físicament és una roca i un autèntic pulmó pujant i baixant la banda. Aquest any amb l’arribada de Gregory i del blaugrana Botia la defensa de l’Sporting es mostra molt més segura.
Al primer equip des de 2006 ja fa temps que és un fix de les alineacions de Manolo Preciado i ja ha sonat varies vegades per fer el salt a algun dels grans. Habitual en les categories inferiors de la selecció, ha estat campió d’Europa sub-19 al 2006 i designat millor lateral esquerre espanyol sub-21 de la temporada passada.

Ander Herrera (14/08/1989 – Real Zaragoza) Migcampista nascut al País Basc però producte de la cantera aragonesa. Marcelino va confiar en ell la temporada passada a segona i després de l’ascens ha seguit comptant amb aquest jove mig que aporta arribada i bon toc de pilota amb jugadors de perfil més físic com Luccin, Gabi o Ponzio. Té un bon joc amb les dues cames i és un jugador amb una bona tècnica i amb facilitat per la passada. Ja un fix de la sub-20 amb la que va disputar el recent mundial de la categoria i actualment ja ha debutat amb la sub-21 de Lopez Caro.

Felipe Mattioni (15/10/1988 – Real Mallorca) Lateral brasiler cedit a Mallorca per la empresa brasilera Magasport, la temporada passada ja va estar a préstec al Milan i aquest estiu es va especular la seva arribada al Barça com a reserva de Dani Alves. Tot just ha jugat un parell de partits amb els illencs i encara no s’ha guanyat la confiança de Manzano, però és un lateral ràpid amb molta arribada que pot aportar moltes coses a l’equip balear. És el típic lateral brasiler, més ofensiu que no pas defensiu però que gracies a unes bones qualitats físiques supleix les mancances defensives. Li està costant, però veure’m si és capaç en les següents jornades de fer-se un lloc en l’onze de Son Moix, potencial no li falta.

Diego Perotti (26/07/1988 – Sevilla) Progressió meteòrica de l’interior argentí, que amb mig curs n’ha tingut prou per ser cridat per l’absoluta de l’albiceleste de Maradona. Jugador molt àgil i ràpid, amb una tècnica depurada i amb gran arribada a porteria, amb el seu gran dribbling és un autèntic perill i molt útil en l’esquema de joc d’un Sevilla, on amb els seu company Navas, no para de servir pilotes a davanters de la qualitat de Kanouté, Negredo i “o fabuloso” Luis Fabiano. Després de dos grans anys en el filial, Diego ha demostrat que val pel primer equip i aprofitant la baixa forma de Capel s’ha fet amb un lloc fix a l’onze de Jiménez, aportant d’una manera molt descarada i valenta un joc per banda incisiu, espectacular i a la vegada tremendament útil per l’equip.

Ricardo (08/02/1983 – Tenerife) Migcampista organitzador amb una tècnica excel•lent i un gran desplaçament de pilota tant en curt com en llarg. Jugador de perfil Xavi, que porta el ritme de partit d’una manera fantàstica. Juntament amb Nino i Alfaro un dels artífexs de l’ascens canari a primera divisió. Ja no és cap jovenet però fins ara només havia jugat a segona divisió, dificultant així el donar-se a conèixer pel gran públic. Producte de la cantera del club canari, aquest any té la oportunitat de consolidar-se a primera. Tot i una inoportuna lesió a l’inici de campanya, Ricardo ja comença a demostrar la seva categoria pels camps de la lliga de les estrelles.

Sergio Canales (16/02/1991 – Racing Santander) Migcampista amb molta arribada que amb els seus dos gols a l’Espanyol en la última jornada ha entrat a la lliga per la porta gran. La temporada passada ja va fer alguna aparició puntual, però no ha estat fins a aquesta que ha començat a agafar un rol més important. Juga pel mig amb una mescla d’arribada, tècnica i bon toc de pilota que li auguren un futur molt prometedor en el panorama futbolístic espanyol. Té un gran talent a les seves botes i una gran habilitat amb la pilota als peus, de regat fàcil i amb una rematada precisa amb la seva cama esquerre.
Propietat al 50% del Depor gràcies al fitxatge de Munitis pels cantàbrics, segur que en poc temps serà un jugador molt cotitzat. Internacional en totes les categories, actualment forma part del combinat sub-19.

Iker Muniain (19/12/1992 – Athletic Club) Últim producte de Lezama que amb els seus setze anys ja ha debutat a primera i a Europa on ja ha fet els seus primers gols en ambdues competicions. Per la seva curta edat ja ostenta el record de jugador més jove en debutar amb el Bilbao i en marcar un gol a la primera divisió espanyola. Davanter menut (1,69 cm) però molt àgil i amb gran instint golejador. Té un bon xut amb la seva cama dreta i una velocitat de moviments que li faciliten el regat i la capacitat de desbordar a les defenses rivals. Evidentment ha de guanyar una mica de cos i de taules davant de les defenses de primera, però és un jugador amb molt de futur i és juntament amb De Marcos i altres productes de la cantera la gran esperança de futur dels “lleons” de Caparrós.

LA CRÒNICA: Dinamo 1 - Barça 2

Partit totalment controlat pel Barça tot i l’ensurt inicial del Dinamo amb la col•laboració d’un desafortunat Victor Valdes. Va costar crear ocasions de gol davant les línies tan juntes que va plantejar Gazzaev, però amb una possessió de pilota de quasi el vuitanta per cent i molta paciència els blaugranes van saber portar el partit al seu terreny i esperar el moment oportú per marcar. Messi va tornar a demostrar perquè és el millor del món tot i fallar un parell d’u contra u amb el porter.

El Barça va sortir amb l’equip de gala i ràpidament es va fer amb el control del partit, més en el joc que en el marcador, ja que ben aviat va encaixar el primer gol dels ucraïnesos. Un mig del camp amb molts jugadors blaugranes va crear superioritat a la medul•lar dotant a l’equip de molt de control i deixant l’atac per l’arribada de segona línea i les pilotes baixades per un Zlatan que no va parar de barallar-se amb els centrals del Dinamo.

La defensa es va mostrar prou segura, tot i que Piqué se’l va veure un pèl insegur en algunes accions, fet poc usual amb el central barceloní. Puyol i Alves en la seva línea, contundents i el brasiler ocupant tot el carril dret, ja que Leo es tirava al mig per darrera de la referència Ibra. Menció especial mereix Eric Abidal, el francès porta una sèrie de partits espectacular, és una roca en defensa, un portent físic que últimament fins i tot s’està prodigant a l’atac amb efectivitat, dos assistències de gol en els últims partits, chapeau Eric.

En definitiva, els de Pep Guardiola van fer el seu partit, una sèrie de rondos davant de la impotència del Dinamo que només veia passar la pilota per davant dels seus morros i l’únic que podia fer era alguna entrada dura fruit de la impotència i algun contraatac aïllat. Els blaugranes van fer els deures, són primers de grup i ara toca veure quin serà el rival de vuitens.

dimecres, 9 de desembre del 2009

LA PRÈVIA: Jornada 6 Champions League

Dinamo Kiev vs Barça
(Lobanovskiy, 09/12/09 20.45h)

Partit transcendental pels blaugranes a Ucraïna on es juguen totes les seves opcions de seguir a la Champions League, ja sigui passant a vuitens com a primers o coma segons. Una mala carambola de resultats podria deixar els de Pep fora de la màxima competició i enviar-los directament a la Europa League, però esperem que això no succeeixi i que l’equip planti cara al Dinamo i a l’ambient gèlid del Valeri Lobanovskiy.

Guardiola es planta a Kiev amb l’equip de gala i amb poques incògnites per desvetllar, la defensa està clara i la presencia dels cracks també, ara falta per veure qui juga al pivot defensiu i on juga el crack de Fuentealbilla, si dóna entrada així a Keita al mig del camp o a titi o Pedro en punta. El Barça s’ha desplaçat amb un parell de novetats importants en la convocatòria com són el retorn de Milito després d’una eternitat i la inclusió d’un Chigrinskiy que no pot jugar Champions però que acompanya l’equip per així poder veure la seva família.

Els homes de Gazzaev intentaran, com ja van fer a l’anada al Camp Nou, complicar molt la vida als blaugranes i intentar tapar molt bé la circulació de pilota culer. Per fer-ho plantaran un 4-3-3, on una de les puntes, presumiblement Sheva, baixarà a ajudar al mig quan l’equip defensi. L’equip no compta amb masses baixes així que podrà alinear un onze de garanties, que pot ser el format per: Shovkovskiy, Yussuf, Eremenko, Betao, Magrao, Mikhalik, Ninkovic, Vukojevic, Yarmolenko, Sheva i Milevskiy.

Guardiola tirarà d’onze de gala en un partit que es presenta molt dur pels blaugranes, tan per la pressió ambiental, les ganes del rival i la climatologia. Evidentment, ni el temps ni l’arbitratge permissiu de l’anglès Howard Webb no seran excusa pels blaugranes, que avui s’han de classificar i ho han de fer primers. L’onze del Barça pot ser el format per: Valdes, Alves, Piqué, Puyol, Abidal, Touré, Xavi, Keita, Iniesta, Messi i Zlatan.

diumenge, 6 de desembre del 2009

LA CRÒNICA: Depor 1 - Barça 3

Inici aclaparador dels de Pep Guardiola on la pressió i la ràpida circulació de pilota dels blaugranes feien impossibles els esforços deportivistes per aconseguir trenar una sola jugada. Primera part dominada en tot moment pel Barça però sorprenentment es va marxar al descans amb un enganyós empat a un al marcador. El Depor es va trobar amb un error col•lectiu de la defensa blaugrana que va aprofitar molt oportunament Adrian per fer l’únic gols dels de Corunya.

El Barça es va presentar amb un equip sense reserves i amb la clara intenció de treure endavant un partit complicat, des de bon principi van demostrar que anaven a per la victòria. La segona part va ser més fluixa i els minuts passaven i el gol de la victòria no arribava fins que Messi de nou i Zlatan van posar les coses al seu lloc amb dos bons remats a centrada de Pedro i un Abidal que va a més. Partit molt seriós per part dels culers, que en tot moment van ser netament superiors als homes de Lotina.

El sacrificat de l’alineació va ser Keita, ja que en Pep va preferir que Andrés jugués al seu lloc i a la punta esquerre ho fes el francès Henry. La defensa amb Alves, Piqué, Puyol i Abi està demostrant cada dia més que és la de gala d’aquest barça i que si estan entonats és molt difícil de superar. Sergio va tornar a guanyar la batalla pel pivot defensiu a un Touré que s’haurà de posar les piles per recuperar els galons perduts en les últimes setmanes.

Messi després del partit va volar directament cap a Paris a recollir la més que merescuda Pilota d’Or, amb els seus dos gols va demostrar el perquè és el millor jugador del món i segueix al seus vint-i-dos anys creixent coma futbolista en un club que s’adapta perfectament al seu estil de joc. Felicitats Leo.

En definitiva, un bon partit, molt superiors i tres punts al sac que segueixen mantenint el Barça líder i el millor inici de la història del club. Que segueixi la ratxa el dissabte en el derby contra l’espanyol.

divendres, 4 de desembre del 2009

LA QUINIELA MILIONÀRIA by sercosdan: RESULTAT JORANADA 12 i PRONÒSTIC JORNADA 13








Adjunto resultat Jornada 12:






Adjunto pronòstic Jornada 13:







LA PRÈVIA: Jornada 13

Deportivo vs Barça
(Riazor, 05/12/09 22:00h)

Partit complicat dels de Guardiola, en un camp sovint complicat pels blaugranes. El Depor és, juntament amb el Mallorca, la revelació positiva de la temporada, i es troba amb vint-i-cinc punts establert còmodament a la cinquena posició. Els de Lotina juguen un joc poc vistós però molt treballat en totes les parcel•les i que ben segur que complicaran molt les coses a un líder que haurà de demostrar que també sap guanyar en camps complicats.

És un partit important pels dos equips, per un significa mantenir la distancia amb els perseguidors i reafirmar un lideratge sòlid davant la pròxima aturada del Mundialet i de les vacances de Nadal i pels altres suposa continuar amb la tranquil•litat que els hi dóna la situació de bonança actual. Sigui com sigui, serà un partit molt físic i disputat que es podrà resoldre amb qualsevol detall insignificant. Ambdós entrenadors preparen molt bé el partit així que està en mans dels jugadors decantar la balança cap a un cantó o altre.

El Depor des de la temporada passada opta sovint per un 5-4-1 amb una sola referència en punta i donant gran importància a la segona línea, ajudats per dos bons carrilers com poden ser Manuel Pablo i Filipe. També pot combinar aquest esquema més defensiu amb un clàssic 4-2-3-1 o fins i tot amb un 4-4-2. Lotina té moltes alternatives en el seu equip i intenta adaptar el seu joc a les exigències del rival. En aquest cas és probable que jugui amb els tres centrals o amb els dos pivots defensius per donar més consistència al seu mig del camp. L’alineació gallega podria ser la formada per: Aranzubia, Manuel Pablo, Colotto, Lopo, Filipe, Sergio, Antonio Tomás, Guardado, Riki, Mista i Lassad.

El Barça arriba a Coruña amb el recuperat Piqué i amb els dos cracks (Messi i Zlatan) en bona forma després de les estones disputades al clàssic i a Xerès. Queda veure si Pep tira de cracks i si Sergio recuperarà el seu lloc al titular després de la jornada de descans per sanció. A dalt també hi ha l’incògnita de si tornarà a jugar Henry de titular i de si Iniesta passarà al mig del camp. Amb tantes incògnites l’equip de Guardiola podria ser el següent: Valdes, Alves, Puyol, Dima o Piqué, Abidal, Sergio, Keita, Xavi, Iniesta, Zlatan i Messi.

Partit complicat on el Barça haurà de demostrar la seva teòrica superioritat, tu com ho veus?

dijous, 3 de desembre del 2009

LA CRÒNICA: Xerez 0 - Barça 2

Partit fluix dels homes de Pep Guardiola que només un actiu Henry i l’entrada de la pólvora de la banqueta van decantar del cantó blaugrana. Val a dir que el Xerez és un rival molt fluixet i que no plantejar massa problemes al barça. L’entrada a l’onze de gent menys habitual com Marquez, Chigrinskiy, Maxwell, Bojan i Pedro va fer que l’equip no tingués la fortalesa habitual i el joc tan dinàmic al que ens té acostumats.

El centre de la defensa amb Dima i Rafa Marquez es va mostrar una mica insegur, sobretot per varies imprecisions del mexicà. A dalt ni Bojan ni Pedro eren capaços de rebre pilotes en condicions i en prou feines van tocar un parell de boles dignes en tot el partit. L’únic que creava una mica de perill era un Henry motivat i amb ganes de posar-se l’equip a l’esquena dins de la mediocritat del partit.

No va ser fins a principis de la segona part que “titi” rematant una bona centrada de Maxwell amb el cap va posar el primer gol en el marcador, fins llavors tampoc s’havien generat massa ocasions de gol. Al final van entrar Iniesta, Messi i Zlatan i ja es va veure algunes jugades amb circulació ràpida i tocs de qualitat que van fer pujar el 0-2 i fins i tot n’hagués pogut caure algun més.

Un mal partit però que dóna tres punts molt importants al Barça de cara a consolidar la seva posició com a líder de la lliga, ara toca visitar Riazor i després el derby al Camp Nou abans de fer les maletes cap al Mundialet de Clubs. S’havia de guanyar si o si i el Barça o va fer tot i no desplegar un joc brillant, feina feta i a pensar en el depor.

dimecres, 2 de desembre del 2009

LA PRÈVIA: Jornada 15

Xerez vs Barça
(Chapin, 02/12/09 22h)
Partit on com be diu Guardiola el Barça ha de demostrar si realment vol ser campió, motivar-se en partits com el de l’Inter o el de diumenge és molt fàcil, però per fer-ho contra un Xerez que tot just ha marcat quatre gols en dotze partits. Els del “cuco” Ziganda són cuers i els hi està costant adaptar-se a una categoria que probablement els hi ve una miqueta gran.

El partit forma part de la jornada 15 i s’ha avançat ja que el Barça ha de jugar el Mundialet de clubs quan aquesta es disputi en la seva totalitat. Si el Barça aconsegueix la victòria a “chapin” es posarà cinc punts per sobre del Madrid, un fet sempre important. L’equip blau no posarà les coses fàcils encara que a priori els blaugranes haurien d’aconseguir una victòria amb certa comoditat.

Ziganda podria donar entrada avui a l’ex blaugrana Victor Sanchez al mig del camp acompanyant als altres quatre migcampistes que intentaran frenar el joc de circulació blaugrana. L’única punta seria un Mario Bermejo que com tot l’equip no està veient porta amb facilitat. El 4-5-1 del Xerez pot estar format pels següents homes: Renan, Francis, Aythami, Gioda, Casado, Victor Sanchez, Bergantiños, Keita, Calvo, Orellana i Bermejo.

Guardiola amb la baixa de Sergio per l’expulsió de diumenge i el descans merescut que ha donat a Piquembauer no compte amb més baixes (a part de Milito) per un partit on presumiblement farà algun retoc respecte a l’equip alineat en el clàssic. Està per veure si es reserva a Messi i a Zlatan per la important visita de dissabte a Riazor i per contra entren homes com Pedro, Bojan o Henry. L’entrada de Touré i Dima i la possible tornada a l’onze del canari Pedro l’equip blaugrana pot formar amb la següent alineació: Valdes, Alves, Dima, Puyol, Abidal, Touré, Xavi, Keita, Iniesta, Pedro i Zlatan o Henry.

El Barça ha demostrar que va a totes tan amb rivals forts com amb rivals més assequibles. En camps com aquests és on es guanyen les lligues, així que aquesta nit no hi ha excuses, toca guanyar.

dimarts, 1 de desembre del 2009

Messi: Pilota d'or 2009

PILOTA D'OR 2009
Leo Messi (ARG) – 473 punts
C. Ronaldo (POR) – 233 punts
Xavi (ESP) – 170 punts
A. Iniesta (ESP) – 149 punts
Eto’o (CAM) – 75 punts

Per fi aquesta matinada s’ha desvetllat el nom del guanyador de la pilota d’or, prestigiós guardo atorgat per la revista francesa France Football on es premia el millor jugador de l’any. La brillant temporada blaugrana del triplet no ha passat desapercebuda i s’ha endut quatre dels primers cinc premis, on s’hi ha colat el madridista Cristiano Ronaldo. Pendents també de l’entrega del Fifa World Player a mitjans de mes, ha quedat demostrada l’hegemonia de l’equip de Pep Guardiola en l’any 2009, amb la consecució del triplet, la Supercopa d’Europa i d’Espanya.

Ningú discuteix la victòria de l’argenti Leo Messi, de fet ha sigut la diferencia de punts mes aclaparadora dels cinquanta anys de vida del premi. El “pulga” va fer una temporada espectacular vestir de blaugrana on al 2009 va guanyar els cinc títols sent protagonista i marcant gran nombre de gols, molts d’ells importants. Les actuacions de Messi en partits claus com el 2-6 a Madrid o la final de Roma no han deixat indiferent a ningú i li han valgut un guardo que ja feia temps que mereixia.

En segon lloc ha quedat el polèmic Cristiano Ronaldo, el qual ha estat a cavall de Manchester United i Madrid, amb dos equips ha fet campanyes irregulars, sempre marcant gols però amb un joc no tant espectacular ni productiu com el del 2008 fet que ens fa dubtar del mereixement d’una posició tan alta. Ja sabem que aquests premis van sovint mes per nom que per rendiment, ningú discuteix que Ronaldo es un tros de jugador, pero la seva actuació al 2009 ha estat per ser el segon millor jugador de l’any?

Per darrera del portuguès han quedat els dos “peloteros” blaugranes, els dos jugadors que possiblement es mereixien avançar a Cristiano a la classificació del guardo, però que poden estar molt contents del seu reconeixement internacional.
Xavi Hernández després de ser millor jugador de l’Eurocopa de 2008 ha seguit fent actuacions espectaculars tot l’any, designat millor jugador de la final de Roma i amb partits brillants com el de la final de la Copa del Rei s’ha convertit en l’autèntic líder del mig del camp blaugrana, la zona clau del joc de possessió de l’equip de Guardiola.
Andrés Iniesta serà recordat per sempre pel seu golas in extremis a Stamford Bridge que va donar la classificació del Barça per una final de Champions on el de Fuentealbilla va jugar mermat físicament, però on va ser un dels millors. Apart de “l’Iniestazo”, Andrés s’ha passat l’any donant classes magistrals de futbol fàcil i efectiu fent coses impossibles de la manera mes senzilla, un jugadoras que per tots es “lo puto crack”.

Per completar el poker culer tenim a l’interista Samuel Eto’o, que amb les seves trenta dianes en lliga, l’obrellaunes de Roma i les seves grans actuacions amb el Barça i l’Inter de Mourinho li han valgut aquest reconeixement internacional. Samu per la seva entrega constant i capacitat golejadora es mereix aquest premi com qualsevol altre.
Com sempre la gent pot pensar que és just o no però suposo que aquest any no hi ha massa gent que pensi que Messi no és el merescut guanyador. Esperem que aquest siugui el primer de molts premis per venir.
Felicitats Leo!!!