DESCOBRIM A... Talents al Mundial 2010 5ena part

André Ayew (Ghana – Marsella 17/12/1989)
Fill de Abedi Pele, conegut ex jugador internacional ghanès i campió d’Europa amb el Marsella l’any 1993. Nascut a Lille durant l’etapa de jugador del seu pare, s’ha criat futbolísticament a Marsella, on va debutar al primer equip el 2007 però no es va fer un lloc i s’ha passat els dos últims anys cedit (primer Lorient i després Arles-Avignon). André és un extrem dret rapidíssim i extremadament hàbil amb la pilota els peus. Té una gran capacitat per desbordar les defenses rivals, ja sigui per velocitat o gràcies al seu precís regat. És de centrada fàcil i no és un golejador però té un gran xut i una bona definició. Aquest mundial ens ha descobert un gran talent, de només vint anys, i que de ben segur serà una gran notícia per l’equip de Deschamps.

Es perdrà el partit de quarts contra Uruguay per acumulació de targetes, però fins al moment Ayew ha estat una de les sensacions d’aquest mundial, les seves incursions per banda combinades amb les diagonals i moviments de Gyan han estat la clau del bon rendiment dels africans.

Daisuke Matsui (Japó – Grenoble 11/05/1981)
No és una jove promesa i potser valdria més la pena destacar joves amb futur com Hasebe (Wolfsburg), Uchida (fitxat pel Schalke) o Morimoto (Catania), però el Mundial que està fent Matsui és digne de menció. Daisuke és un interior amb una gran tranquil•litat i criteri amb la pilota els peus, sempre la passa amb sentit, juga amb el cap aixecat i distribueix amb encert. Ens els quatre partits que portem de mundial ha demostrat uns grans fonaments tan tàctics com tècnics i una amplia varietat de recursos.

Honda és el crack, però gent com Endo, Matsui i Hasebe fan la seva feina i la fan molt bé. Es dóna la circumstància que el Grenoble ha baixat a la Ligue2 fet que pot obrir les portes a Matsui de cara a un traspàs a un equip de la seva categoria. Veure’m quin és el rendiment de japó en els quarts contra Paraguay, un rival complicat i que no serà gens fàcil pels asiàtics.

Michale Bradley (USA – Moenchengladbach 31/07/1987)
Fill del seleccionador americà però peça clau dels “yankees” per mèrits propis. Michael és un “todocampista” amb molt criteri amb la pilota, brillant en la passada i amb una arribada excel•lent. En la seva última temporada a Holanda, a les files del Herenveen, va arribar a fer 16 gols a la lliga, una marca impressionant per un centrecampista. A la selecció, juga de pivot i les seves obligacions no li permeten, però en partits complicats o darrera en el marcador, avança la seva posició amb perilloses incursions des de segona línia i rematades des de fora l’àrea. És completíssim, té una gran col•locació i un bon joc aeri, que el fan perfecte per la contenció, així com per la distribució. Porta un parell d’anys a alemanya i sembla que aquest mundial li pot donar la merescuda oportunitat de fer el salt a un equip de major categoria.

A Sud-àfrica ha tingut un bon rendiment, ha marcat un gol i en tot moment ha col·laborat per portar la seva selecció a vuitens i ha lluitat fins al final contra els ghanesos per passar a quarts.

Pablo Barrera (Mèxic – UNAM 21/06/1987)
Extrem elèctric amb una qualitat tècnica boníssima i amb uns recursos fantàstics pel regat. És molt ràpid, descarat i molt mòbil fet que el fa extremadament difícil de marcar. Destaca més per les assistències i passades que no pas per les seves aptituds golejadores, però no s’ho pensa a l’hora de provar porteria amb ambdues cames. Aquest any ha fet una temporada brillant amb l’equip de Mèxic DF, més a nivell personal que no col•lectiu. Juntament amb “chicharito”, Vela i els germans Dos Santos, forma una prometedora generació de talents “aztecas” que donaran molt a parlar en els pròxims temps.

En aquest mundial Barrera no ha estat titular en cap partit, incomprensible després de veure que cada cop que sortia millorava el rendiment de l’equip. La seva verticalitat el fan una peça atractiva de cara a aquest mercat de fitxatges, equips com València i Manchester ja s’han interessat pels serveis del menut extrem tricolor.

Nicolas N’Koulou (Camerun – Monaco 27/05/1990)
Central molt jove que com tot Africà destaca per una tremenda condició física, però a la vegada combinada amb una gran col•locació, anticipació i bon desplaçament de pilota. Té una gran tranquil•litat amb la pilota als peus, sap treure la pilota des de darrera amb molt de criteri. És un defensor excel•lent, una autèntica paparra en el marcatge i un líder en la col•locació. Tot i la seva joventut, porta dues temporades jugant de titular al principat on va arribar a finals del 2007, directe des del seu país, de la mateixa acadèmia que va veure sortir a altres com Kameni o Eto'o. Amb el Monaco ha fet una gran campanya jugant tant de central com per davant de la defensa i ja ha començat a atreure l’interès dels grans d’Europa, veure’m lo que tarda en sortir de Montecarlo.

En aquest mundial ha fet una bona parella a l’eix amb Bassong (Tottenham), on tot i quedar eliminats ha demostrat la seva categoria com a defensa.

MUNDIAL 2010: Primeres impressions

Apunt de disputar-se l'últim dia de la segona ronda de la fase de grups ja es comencen a treure les primeres impressions d'aquesta Copa del món. Ja hi ha els primers fracassos majúsculs (França), les primeres revelacions i sorpreses i els primers classificats (Brasil, Holanda i Argentina). També hem començat a veure els primers jugadors destacats, i les primeres estrelles emergents (Ozil, Chicharito, Krasic, Gervinho,...).

Des d'aqui volem obrir un post per tal de que opineu al respecte, qui us ha agradat, qui us ha decepcionat i que en penseu del campionat en general. També si hi ha jugadors o combinats que us han cridat l'atenció i perquè.

De moment el nivell futbolístic no és molt elevat i quasi hi ha més expulsions que gols, creus que pot millorar de cara a la segona fase? Que passarà amb seleccions que s'han complicat la vida com Espanya, Italia o Anglaterra?

En definitiva, moltes coses per discutir en un campionat que està donant molt a parlar, tant per positiu com per negatiu... tu que hi dius?

DESCOBRIM A... Talents al Mundial 2010 4rta part

Vladimir Weiss (Eslovaquia – Man City 30/11/1989)

Tercera generació de Vladimir Weiss que es forma a l’Inter de Bratislava i es internacional pel seu país. El jove Vladimir és un extrem esquerrà rapidíssim, molt elèctric i amb uns recursos tècnics brillants. Molt amant de les floritures tipus Robinho o Cristiano, pot ser un autèntic maldecap per un lateral lent o amb carències defensives. No és un golejador però trepitja area amb facilitat, on acostuma a assistir amb precisió i pot intentar definir si la opció és propicia. Propietat del Manchester City, aquest estiu ja el varem poder veure en el Gamper on va demostrar la seva habilitat amb la pilota. Sense lloc en els plans de Mancini, va marxar cedit al Bolton al mercat d’hivern on va poder jugar estonetes i anar-se curtint a la Premier. Veure’m quin rol li tenen preparat al City of Mancheter aquesta propera temporada.
Tot i la seva joventut ja és un fix a la selecció eslovaca, justament tot i que curiosament està entrenada pel seu pare. Al primer partit contra Nova Zelanda va ser el millor, desequilibri constant per la banda i creant ocasions de gol per davanters com Sesták i Vittek. La seva actuació serà clau en els pròxims partits contra Itàlia i Paraguay.

Kwadwo Asamoah (Ghana – Udinese 9/12/1988)

Una altra perla de l’equip de Friuli, sempre atent als nous talents emergents d’Àfrica i Sud-amèrica. Migcampista amb les característiques físiques habituals d’un atleta africà, però amb unes aptituds tècniques poc comunes en aquella zona. Té un tracte exquisit de la pilota i una gran visió de joc, és el contrapunt ideal al joc col•lectiu i físic de la selecció de Milovan Rajevac. Forma part de la plantilla d’Udine des de 2008, primer com a cedit i des de l’any passat en propietat. S’ha adaptat molt bé al Calcio, on la seva despesa física és molt agraïda i la seva qualitat en la passada marca la diferència.
Un fix amb Ghana des de la seva arribada a Europa, forma una associació perfecte entre el mig camp físic i tàcticament disciplinat i les puntes ràpides i mòbils del combinat ghanès. Ja ha disputat dues copes d’Àfrica, amb grans actuacions: un tercer lloc el 2008 i finalistes aquest any (derrota 1-0 contra Egipte). Si aconsegueix una bona connexió amb el golejador Gyan pot ser clau en la disputa pel segon lloc del grup després de la important victòria contra Sèrbia, on Kwadwo va jugar 72 minuts i va deixar pinzellades de la seva enorme qualitat a la gespa de l’estadi de Pretoria.

Jong Tae-Se (DPR Corea – Kawasaki Frontale 2/03/1984)

Nascut a japó, però de pares sur-coreans, ha aconseguit la nacionalitat nord-coreana després de ser educat i criat en institucions del règim, tot i la oposició del govern de Seul. Va ser molt curiós veure’l plorar desconsoladament durant l’himne del seu país en el seu debut davant Brasil, fet que referma el seu sentiment en vers el país comunista. Apodat el Rooney asiàtic, és un davanter amb bona planta, que sap jugar bé tant de cara com d’esquenes. Té una potent rematada i uns grans moviments amb desmarcatges de ruptura i oferint-se sempre als migcampistes. És un gran golejador que ha fet grans temporades a la primera divisió nipona i podria estar preparat per fer el salt a una competició més potent.
Amb la selecció és el punta titular amb un esquema 5-4-1, sovint li arriben poques pilotes però treballa durant tot el partit per aconseguir jugades d’atac en condicions. Contra Brasil va tenir un partit complicat, li van arribar poques pilotes i molt complicat ho tenia barallant-se amb homes com Juan i Lucio que es van anticipar bé als seus moviments. D’ell dependran les poques opcions del combinat asiàtic per fer un paper digne en la competició i donar la millor imatge possible dintre del grup de la mort.

Fabio Coentrao (Portugal – Benfica 11/03/1988)

Lateral esquerre molt ofensiu que destaca més per les seves aptituds atacants que no pas per les seves capacitats defensives. És ràpid i té molta qualitat amb la pilota els peus, bon regat en velocitat i precisió en les centrades, és un gran assistent de gol. Aquest any al Benfica ha fet una brillant temporada després de passar uns quants anys buscant-se un lloc en el panorama futbolístic amb diverses cessions (Nacional, Zaragoza i Rio Ave). Amb les seves grans actuacions personals a la Lliga Sagres d’enguany (tres vegades millor jugador jove del mes) ha donat molt a parlar i ja s’especula amb ofertes d’equips europeus importants.
A la selecció, tot just s’ha establert com a titular, degut a la manca d’efectius en aquesta posició, i en el debut mundialista contra Costa d’Ivori va fer un gran partit i va portar molt perill des del flanc esquerre. Li ha costat arribar però si segueix a aquest nivell és un lateral esquerre a tenir molt en compte tant a nivell de clubs com amb la selecció lusa. Per començar veure’m com es defensa davant d’un equip com Brasil, en el qual no podrà sumar-se a l’atac amb la facilitat habitual i haurà de tapar les arribades d’Elano i sobretot de Maicon.

DESCOBRIM A... Talents al Mundial 2010 3era part

Lucas Barrios (Paraguai – B. Dortmund 13/11/1984)

Davanter centre, d’origen argentí, potent i golejador que destaca pel seu instint assassí. No està especialment dotat amb la pilota als peus però és un autèntic “killer” de l’àrea, és un gran rematador de cap i té un potent xut amb la seva cama dreta. Després d’uns anys marcant gols amb el campió xilè (53 gols en 56 partits amb el Colo-Colo), l’estiu passat va fer el salt a la Bundesliga, a les files del Borussia Dortmund. A Alemanya ha rendit, i amb 19 gols en lliga ha estat el màxim golejador de l’equip (3er de la competició) i una peça clau en l’engranatge de l’equip de Jürgen Klopp, que acabat en una meritòria cinquena posició. Paraguaià per part materna, no ha sigut fins aquest any que s’ha decidit a vestir la samarreta Albirroja renunciant a la nacionalitat argentina. Tot just acaba de debutar amb l’absoluta on té molta competència en punta amb gent contrastada com: Cardozo (veure Descobrim a... del 18 de maig), Roque Santa Cruz i el seu company d’equip Haedo Valdez. Ja ha disputat tres partits preparatoris pel Mundial, on ha marcat en cadascun d’ells, demostrant així el seu instint i l’excel•lent forma amb la que arriba al certamen. No està clar que “la pantera” sigui titular, però disposarà de minuts i intentarà aprofitar-los a base de gols.

Katlego Mphela (Sur-Àfrica – Mamelodi Sundown 29/11/1984)

Davanter ràpid, molt mòbil i amb gol. Pot jugar tant pel centre de l’atac com caure a bandes, ja sigui sol o com a segona punta. Molt actiu tant en la pressió com en la cerca d’espais i línies de passada pels seus companys. Té un potentíssima rematada amb la seva cama dreta, la qual prova sempre que pot, sigui en jugada o en faltes directes. Després d’un infructuós pas per la Ligue1, ha tornat al seu país on a les files del Mamelodi Sundows on aquest any s’ha convertit en el pichichi de la competició (17 gols) a les ordres de l’exblaugrana Hristo Stoichkov (Juny 2009 – Març 2010). Aquest Mundial jugat a casa pot ser el seu trampolí cap a un nou salt a Europa, veure’m quin és el rendiment dels Bafana-Bafana. Juga amb l’absoluta des de 2005, ha marcat 15 gols, entre ells dos contra Espanya a la Copa Confederacions i set en aquest any 2010 en els amistosos de preparació. Mphela està en ratxa i part de les esperances sud-africanes estan a les botes d’aquest espigat davanter.

Nicolás Lodeiro (Uruguai – Ajax 21/03/1989)

Migcampista creatiu que tan pot jugar pel mig com d’interior. Té una depurada tècnica i molt de criteri amb la pilota als peus, característiques que el doten per ser un gran director de joc i capaç de portar el pes ofensiu del seu equip. Ja ha debutat amb la primera plantilla dels d’Amsterdam demostrant pinzellades de qualitat en les estonetes que li ha donat Martin Jol. De curta estatura, és un jugador molt hàbil, de fàcil dribbling i amb gran velocitat mental. És una de les més fermes promeses “charrúa” i s’esperen grans coses en el futur. El combinat de Tavarez no destaca per la seva qualitat al mig del camp, fet que pot donar oportunitats a Nicolás en aquest Mundial, com ja va passar en l’eliminatòria de repesca contra Costa Rica, on va fer una actuació brillant i es va guanyar el premi al millor jugador de la tornada així com la classificació. Pot ser el complement perfecte per una davantera de luxe, ell pot assistir i Suárez i Forlán encarregar-se de rematar la classificació de la celeste per la segona fase del torneig.

Ki Sung-Yong (Corea del Sud – Celtic 24/01/1989)

Migcampista molt tècnic que destaca per la seva qualitat en la passada i una visió de joc privilegiada. Apart dels seus coneguts canvis de joc, també és un bon llançador a pilota parada, tant directe com indirecte amb grans centrades de la seva cama esquerre. És un migcampista treballador amb certa arribada a porteria tot i que destaca més per assistir que per definir de cara a porta. Aquest mercat d’hivern ha firmat pel Celtic després de fer grans actuacions al FC Seul del seu país, on l’any passat va ser considerat el millor jugador jove asiàtic de l’any. A Escòcia encara no ha demostrat la seva qualitat, però si al Celtic Park li donen temps i confiança, segur que no decebrà. Amb la selecció va debutar al 2008 i ja ha disputat una vintena de partits, tot i la seva curta edat ja és un fix a l’onze inicial. De la seva actuació i la de gent contrastada com Park Ji-Sung, Park Chu-Young i Lee Young-Pyo depenen les esperances dels asiàtics en un grup complicat, però amb opcions, amb Argentina, Nigèria i Grècia.

Miroslav Stoch (Eslovaquia – Chelsea 19/10/1989)

Davanter elèctric que li agrada jugar enganxat a la banda i és un autèntic corcó per les defenses rivals. De molt curta estatura (1.68 cm), és rapidíssim i té un gran dribbling tan per velocitat com en el joc estàtic. Aquest any ha jugat cedit al Twente holandès on ha estat clau per la consecució del títol de lliga. No és eminentment un golejador, però amb els 10 gols d’aquest curs a l’Eredivisie, ha demostrat que pot ser un gran complement pels davanters centres de l’equip. Internacional absolut des de l’any passat, ja ha disputat més de deu partits, la majoria com a revulsiu a les segones parts. Juntament amb gent com Weiss, Jendrisek i el capità Hamsik (Descobrim a... del passat 4 de febrer) són la nova generació de futbolistes eslovacs que han de permetre al combinat centreeuropeu fer un salt de qualitat de cara el futur. Tenen certes opcions de passar a segona ronda però s’hauran de disputar una plaça molt cara amb italians i paraguaians.

DESCOBRIM A... Talents al Mundial 2010 2ona part

Les grans seleccions com Anglaterra, Itàlia, Argentina, Brasil o França han fet convocatòries força conservadores, per tant hi ha poc marge pel descobriment de nous talents o l’aparició de jugadors contrastats amb un ressó mediàtic encara reduït. Tot i així, en totes les seleccions sempre hi ha algun jugador en el qual ens puguem fixar per diferent, desconegut o simplement per tenir un talent per explotar.
Seleccions com aquestes han estat més noticia per certes absències destacades en les convocatòries que no pas pels 23 escollits. Tot s’ha de dir, hi ha jugadors de molta qualitat que han quedat fora, en alguns casos de manera inexplicable i en d’altres més per nom que pel rendiment exhibit últimament, com: Cassano, Pato, Robinson, Sissoko, Cambiasso, Benzema, Walcott, Ronaldinho, Zanetti, Rossi, Nasri, Lucho Gonzalez, Ben Arfa, Ashley Young....

Tots coneixem els Kaká, Messi, Henry, Pirlo, Rooney i companyia, així com la majoria dels escollits dels seleccionadors de combinats d’aquest alt nivell, però n’hi ha d’altres amb menys difusió internacional però amb qualitat de sobres per ser-hi presents i amb una mica de sort ser-ne protagonistes:

James Milner (Aston Villa, 04/01/1986) És un interior amb molt recorregut que pot jugar perfectament tant d’extrem com fins i tot de lateral d’emergència, tot i així, últimament està jugant força partits pel centre en el club de Birmingham. Destaca per la seva capacitat d’assistir els davanters i crear jugades de perill, a part és un treballador incansable que ajuda a l’equip en facetes defensives. És un gran centrador i té un potent xut des de fora l’àrea, pot jugar tant per la banda esquerre com per la dreta. Producte de la cantera del Leeds, fa la seva aparició en el primer equip (amb 16 anys) just en l’etapa post-O’Leary i quan l’equip estava en caiguda lliure després dels anys daurats de finals dels noranta i inicis del 2000. Per problemes econòmics va ser venut al Newcastle on, tot i que li va costar, es va establir com un jugador important a la lliga i confirmant les expectatives generades en els seus inicis a Elland Road. L’estiu del 2008 firma pels Villans, després d’haver-hi estat, en qualitat de cedit, la temporada 2005/06. A Birmingham, ja és un jugador madur i un titular indiscutible, que amb les seves brillants actuacions a atret l’atenció del seleccionador Fabio Capello, que compta amb ell des de l’estiu passat. És un fix a l’onze jugant per l’esquerre, veure’m si rendeix com s’espera d’ell.

Claudio Marchisio (Juventus, 19/01/1986) Migcampista tot terreny, amb unes capacitats físiques i tàctiques excel•lents, que el doten d’unes característiques perfectes per jugar a la distribució i col•laborar a la recuperació i control del mig del camp. Se’l compara amb mites del seu país com Tardelli, per la seva despesa física, tenacitat i jerarquia sobre el terreny de joc. Té un perillós xut de mitja distancia, que prova sempre que en té oportunitat. Tant amb Itàlia com sovint amb la “vecchia signora” juga desplaçat a la dreta, en un mig del camp de tres homes. Sorgit de la cantera turinesa, Claudio va debutar al primer equip el 2006, quan el club era a la Serie B després de destapar-se el Moggigate. Després de l’ascens, Marchisio va ser cedit a l’Empoli per agafar experiència i rodatge en un equip de primera on disposes de més minuts i oportunitats. Ara porta dues temporades complertes jugant a la Juve, on s’ha fet un lloc al titular i ha demostrat ser una peça clau de l’engranatge “bianconero”. Lippi confia en la seva qualitat per ajudar a Pirlo i De Rossi a crear el joc de la selecció “azzurra”.

Javier Pastore (Palermo, 20/06/1989) “El flaco” és un migcampista ofensiu amb moltíssima qualitat tècnica i uns gran moviments i capacitat per dirigir el joc ofensiu del seu equip, ja sigui amb control de pilota o fent la última passada. No és un golejador però té un bon dribbling i un bon remat amb la seva cama dreta. Nascut futbolísticament a la cantera de Talleres, equip de la seva ciutat natal Cordoba, però va ser a Huracán on va començar a despuntar, hi va jugar cedit la temporada 2007/08. La seva excel•lent actuació en el Clausura 2009 que van guanyar “los quemeros” entrenats per Angel Cappa el va fer entrar de cap en el panorama futbolístic argentí i de retruc atreure l’atenció del vell continent. El Palermo, sempre atent al mercat sud-americà, es va fer amb els seus serveis i aquesta temporada, la del seu debut, ha fet un bon any amb els de Sicília. És un mitjapunta que pot aportar coses diferents en un mig del camp albicleseste molt rocós i amb manca d’imaginació. El recordarem pel gol que va marcar a l’últim Argentina-Catalunya. Suposo que no sortirà d’inici, però pot ser l’arma secreta de Maradona de cara a les segones parts. És part del futur de la medular un cop gent com Verón o Maxi Rodriguez passin als llibres d’història.

Ramires (Benfica, 24/03/1987) Un portent físic pel mig del camp de Dunga, un guardaespatlles perfecte per gent com Kaká, Robinho o Elano que així no s’han de preocupar tant de defensar. No només té una capacitat atlètica descomunal, també tracta bé la pilota, la remena amb criteri i té força arribada. Va començar a tercera a les files del Joinville però ràpidament va ser traspassat al Cruzeiro, on l’anomenaven “el keniano” pel seu físic i resistència. Després d’un parell d’anys de bones actuacions a Belo Horizonte, Ramires firma pel club portuguès, on amb un any s’ha guanyat a l’afició i el respecte dels seus companys. Amb el Benfica ha fet una gran temporada i ha estat clau pel campionat de “las aguilas”. Amb Brasil ja va fer una gran Copa Confederacions, i juntament amb Felipe Melo i Gilberto Silva forma un mig del camp molt sòlid i difícil de passar. És un fix a l’onze de Dunga i amb el seu desgast i incansable treball és un autèntic pulmó per la “canarinha”.

Mathieu Valbuena (Marseille, 28/09/1984) Menut jugador francès (1,67 cm) que recorda a l’exblaugrana Ludovic Giuly pel seu físic, els seus moviments i la seva capacitat per buscar diagonals i desmarcar-se. Té un fort caràcter, és un guanyador i no dóna cap pilota per perduda, una característica que l’ha ajudat molt en la seva carrera. Els inicis no van ser fàcils i fins al 2006 va estar jugant a tercera divisió en equips modestos. Una última temporada remarcable li va valdre el salt a la Ligue1 i el Olympique va ser el que va apostar pel menut mitjapunta. Després d’un primer any fluixet, a la segona temporada amb un recordat gol a Anfield va passar a ser conegut en el panorama internacional. Des de llavors la carrera de Mathieu ha anat evolucionant, fins que aquest any, a la segona meitat de la temporada ha esdevingut clau pel títol de lliga dels marsellesos. Això li ha valgut la crida de la selecció, amb la que va debutar dimecres passat marcant el gol de la victòria contra Cost Rica (2-1). No serà titular però pot ser una gran solució per dinamitzar l’atac francès, amb la seva mobilitat i tremenda velocitat.

DESCOBRIM MUNDIAL 2010... HOLANDA

Bert Van Marwijk ja té una base de jugadors més o menys veterans que s’ha anat consolidant en les últimes cites internacionals (Mundial 2006 i Euro 2008) a la qual a afegit algunes cares noves per substituir a algunes velles glòries com Van der Saar o Van Nistlerooy. La base de la selecció la segueixen conformant homes com els de sobres coneguts: Robben, Sneijder, Van Bommel, Van der Vaart, Kuyt i el capità i exblaugrana Gio Van Bronckhorst.

Dins de la convocatòria “oranje” només hi ha cinc o sis jugadors que hagin disputat menys de vint partits amb el combinat absolut, amb el que observem cert conservadorisme en la convocatòria de l’ex entrenador de Feyenoord i Borussia Dortmund. Al càrrec des de 2008, té un important grup d’ajudants on destaquen homes com Frank De Boer i Phillip Cocu. Aposta per un joc vistós, alegre i molt directe, amb joc per bandes, un mig del camp molt potent i donant molta importància a una segona línia amb molta arribada. Li falta potser una referència en atac, ja que Huntelaar no ha rendit com s’esperava, la qual cosa fa que ho hagin de suplir jugadors de banda o segones puntes com Robben, Van Persie o Dirk Kuyt. La millor notícia és la recuperació de l’extrem de l’Arsenal, el qual ha tingut una temporada per oblidar però que sembla que arriba descansat i en forma per la cita mundialista.

Amb una fase de classificació immaculada (8 victòries en 8 partits i només dos gols encaixats) l’equip arriba a Sud-àfrica amb moltes ganes d’agradar i de millorar el paper ofert a l’Eurocopa, on van ser eliminats per la sorprenent Rússia a quarts de final després de fer una més que esperançadora fase de grups (amb victòries clares contra França i Itàlia). Aquest cop estan emparellats amb Camerun, Japó i Dinamarca, un grup sense cap altre favorit però també sense cap ventafocs, en els tres partits seran els favorits però contra cap d’ells es poden confiar el més mínim.

La majoria de jugadors ja són coneguts per tothom i d’altres ja els hem ensenyat prèviament en aquest blog com l’ajacied Gregory Van der Wiel (DESCOBRIM A... del passat 12 de Novembre 2009). Tot i així, aquests són d’altres jugadors del combinat holandes encara per descobrir i que tot i no ser joves acabats de sortir s’han de tenir molt en compte:

Stijn Schaars (AZ 11/01/1984) Li ha costat fer-se un lloc en la selecció i un nom a l’Eredivisie, però després del seu pas pel Vitesse, l’arribada a l’AZ li ha donat la quota de protagonisme que mereixia. Actualment n’és el capità i amb una lliga a les seves esquenes és ja un jugador madur i uns grans fonaments futbolístics per seguir creixent en el panorama internacional. És un migcampista que distribueix però a l’hora recupera i lluita com el primer. No destaca per ser un golejador, és més un treballador incansable i un jugador d’equip. Després de guanyar el mundial sub-21 a Portugal com a capità (3-0 a la final contra la Ucraïna de Chigrisnkiy), va fer el salt a l’absoluta on mica en mica s’ha fet un lloc a l’onze i actualment és una peça clau de l’esquema oranje. Juga a la distribució aparellat amb Van Bommel, De Jong o De Zeeuw, creant una medul•lar treballadora i a l’hora amb força criteri per distribuir.

Demy De Zeeuw (Ajax 26/05/1983) Migcampista treballador i amb molta arribada, pot jugar tant al migcentre defensiu com a la mitja punta, ja que té criteri amb la pilota i facilitat golejadora. Peça clau a l’esquema de l’Ajax, on ha arribat procedent de l’AZ, després de guanyar la lliga i meravellar a tothom amb el seu joc. Amb la selecció ja va participar en la Euro 2008, però llavors tenia un paper més secundari en el grup i només va participar en el partit contra Romania. Demy és un pulmó pel mig del camp holandès i és de vital importància perquè gent com Sneijder, Robben o Van Persie puguin atacar amb condicions sense preocupar-se tant de defensar.

Eljero Elia (Hamburg 13/02/1987) Davanter ràpid i hàbil amb la pilota als peus, no és un davanter centre, és un extrem que també pot jugar de segona punta amb llibertat de moviments. Té un bon dribbling i un potent xut amb la seva cama dreta, pot ser un autèntic malson entrant per la banda, des de on centra amb criteri i efectua perilloses diagonals. Fitxat aquest any del FC Twente, ha demostrat a la Bundesliga que està preparat per una competició important i que el premi de millor talent jove holandes del 2009 no va ser una casualitat. Amb la selecció ja ha disputat uns quants partits des de que va debutar el setembre del 2009, no és titular però pot ser una bona arma per sortir des de la banqueta, per la seva velocitat i dinamisme.

Edson Braafheid (Bayern Munchen 08/04/1983) Lateral esquerre sòlid en defensa i força profund, amb qualitats per pujar a l’atac amb garanties. També pot jugar de central tot i la seva curta estatura. És molt ràpid i àgil, fet que el converteixen en una paparra en defensa i en un estilet en atac. No ha tingut un any senzill, va firmar pel Bayern després de dues brillants temporades en el Twente, però a Munic no va aconseguir fer-se un lloc a l’onze i va marxar cedit al Celtic de Glasgow, on va jugar al principi i després va desaparèixer de les alineacions. No és cap prodigi tècnicament però ho supleix amb una intensitat i despesa física molt útil en una posició com el lateral. És una demarcació on manquen efectius, fet que l’afavoreix, ja que compta pràcticament amb la única competència del ja veterà capità Gio Van Bronckhorst.

Ibrahim Afellay (PSV 02/04/1986) Mitja punta creativa, d’origen marroquí, que fàcilment pot caure a la banda i jugar d’interior. És molt ràpid i hàbil, condicions perfectes per entrar des de la segona linea, ser un excel•lent passador i el director del joc d’atac del seu equip. Tot i no ser un golejador, aquests dos últims anys s’ha destapat i marca amb facilitat gràcies al gran llançament que té amb la seva cama dreta. Sempre ha jugat al club d’Eindhoven però les seves actuacions ja fa temps que el criden per un canvi d’aires a un equip més potent. Amb la selecció va debutar el 2007 i va estar també present a l’Eurocopa 2008, on va jugar alguns partits com a reserva i contra Romania com a titular. Aquest pot ser el seu torneig i demostrar a tot el món les fantàstiques qualitats que té per aquest esport.