dilluns, 28 de juny del 2010

DESCOBRIM A... Talents al Mundial 2010 5ena part

André Ayew (Ghana – Marsella 17/12/1989)
Fill de Abedi Pele, conegut ex jugador internacional ghanès i campió d’Europa amb el Marsella l’any 1993. Nascut a Lille durant l’etapa de jugador del seu pare, s’ha criat futbolísticament a Marsella, on va debutar al primer equip el 2007 però no es va fer un lloc i s’ha passat els dos últims anys cedit (primer Lorient i després Arles-Avignon). André és un extrem dret rapidíssim i extremadament hàbil amb la pilota els peus. Té una gran capacitat per desbordar les defenses rivals, ja sigui per velocitat o gràcies al seu precís regat. És de centrada fàcil i no és un golejador però té un gran xut i una bona definició. Aquest mundial ens ha descobert un gran talent, de només vint anys, i que de ben segur serà una gran notícia per l’equip de Deschamps.
Es perdrà el partit de quarts contra Uruguay per acumulació de targetes, però fins al moment Ayew ha estat una de les sensacions d’aquest mundial, les seves incursions per banda combinades amb les diagonals i moviments de Gyan han estat la clau del bon rendiment dels africans.

Daisuke Matsui (Japó – Grenoble 11/05/1981)
No és una jove promesa i potser valdria més la pena destacar joves amb futur com Hasebe (Wolfsburg), Uchida (fitxat pel Schalke) o Morimoto (Catania), però el Mundial que està fent Matsui és digne de menció. Daisuke és un interior amb una gran tranquil•litat i criteri amb la pilota els peus, sempre la passa amb sentit, juga amb el cap aixecat i distribueix amb encert. Ens els quatre partits que portem de mundial ha demostrat uns grans fonaments tan tàctics com tècnics i una amplia varietat de recursos.
Honda és el crack, però gent com Endo, Matsui i Hasebe fan la seva feina i la fan molt bé. Es dóna la circumstància que el Grenoble ha baixat a la Ligue2 fet que pot obrir les portes a Matsui de cara a un traspàs a un equip de la seva categoria. Veure’m quin és el rendiment de japó en els quarts contra Paraguay, un rival complicat i que no serà gens fàcil pels asiàtics.

Michale Bradley (USA – Moenchengladbach 31/07/1987)
Fill del seleccionador americà però peça clau dels “yankees” per mèrits propis. Michael és un “todocampista” amb molt criteri amb la pilota, brillant en la passada i amb una arribada excel•lent. En la seva última temporada a Holanda, a les files del Herenveen, va arribar a fer 16 gols a la lliga, una marca impressionant per un centrecampista. A la selecció, juga de pivot i les seves obligacions no li permeten, però en partits complicats o darrera en el marcador, avança la seva posició amb perilloses incursions des de segona línia i rematades des de fora l’àrea. És completíssim, té una gran col•locació i un bon joc aeri, que el fan perfecte per la contenció, així com per la distribució. Porta un parell d’anys a alemanya i sembla que aquest mundial li pot donar la merescuda oportunitat de fer el salt a un equip de major categoria.
A Sud-àfrica ha tingut un bon rendiment, ha marcat un gol i en tot moment ha col·laborat per portar la seva selecció a vuitens i ha lluitat fins al final contra els ghanesos per passar a quarts.

Pablo Barrera (Mèxic – UNAM 21/06/1987)
Extrem elèctric amb una qualitat tècnica boníssima i amb uns recursos fantàstics pel regat. És molt ràpid, descarat i molt mòbil fet que el fa extremadament difícil de marcar. Destaca més per les assistències i passades que no pas per les seves aptituds golejadores, però no s’ho pensa a l’hora de provar porteria amb ambdues cames. Aquest any ha fet una temporada brillant amb l’equip de Mèxic DF, més a nivell personal que no col•lectiu. Juntament amb “chicharito”, Vela i els germans Dos Santos, forma una prometedora generació de talents “aztecas” que donaran molt a parlar en els pròxims temps.
En aquest mundial Barrera no ha estat titular en cap partit, incomprensible després de veure que cada cop que sortia millorava el rendiment de l’equip. La seva verticalitat el fan una peça atractiva de cara a aquest mercat de fitxatges, equips com València i Manchester ja s’han interessat pels serveis del menut extrem tricolor.

Nicolas N’Koulou (Camerun – Monaco 27/05/1990)
Central molt jove que com tot Africà destaca per una tremenda condició física, però a la vegada combinada amb una gran col•locació, anticipació i bon desplaçament de pilota. Té una gran tranquil•litat amb la pilota als peus, sap treure la pilota des de darrera amb molt de criteri. És un defensor excel•lent, una autèntica paparra en el marcatge i un líder en la col•locació. Tot i la seva joventut, porta dues temporades jugant de titular al principat on va arribar a finals del 2007, directe des del seu país, de la mateixa acadèmia que va veure sortir a altres com Kameni o Eto'o. Amb el Monaco ha fet una gran campanya jugant tant de central com per davant de la defensa i ja ha començat a atreure l’interès dels grans d’Europa, veure’m lo que tarda en sortir de Montecarlo.
En aquest mundial ha fet una bona parella a l’eix amb Bassong (Tottenham), on tot i quedar eliminats ha demostrat la seva categoria com a defensa.

1 comentari:

  1. Hola!
    Descobrir talents és una de les principals feines d´un secretari tècnic. I el Barça no té cap en aquests moments :(
    Salutacions
    Sílvia

    ResponElimina

Posa el teu comentari, sempre amb respecte per els usuaris del Blog i tothom en general, Gràcies.