LA PRÈVIA: Jornada 35

Villarreal vs Barça
(Madrigal, 01/05/10 22h)

Partit complicat d’encarar després de la eliminació de dimecres i on el Barça ha de demostrar que va a per la lliga. Després d’una derrota dura com aquesta sempre costa concentrar-se en nous objectius i centrar-se en el partit següent, però aquest és de vital importància i l’equip ha d’estar endollat des del començament. Serà més important l’estat anímic que no pas el físic, les cames seguiran al cap si l’equip està per la feina, i confiem en que ho estigui.

Els de la plana, d’ençà de la destitució de Valverde, han encarrilat una sèrie de bons resultats que els ha tornat a la disputa de places europees. Actualment són sisens a quatre punts dels locs de lliga de campions. Recordar també que són l’únic equip que ha aconseguit puntuar al Camp Nou aquesta temporada (1-1 el dia de reis) i un rival que sempre se li ha complicat molt als blaugranes.

Els de Garrido tenen el dubte de Senna que tot just s’ha recuperat d’una lesió i la incògnita de l’estat físic de Santi Cazorla, ja recuperat però que no està clar que estigui per jugar tot el partit. Últimament està jugant amb un 4-3-3 però pot ser que pel respecta al Barça modifiqui una mica el seu plantejament i prescindeixi d’una de les puntes per fer entrar un altre migcampista i apuntalar així el centre del camp. La defensa està clara, així com la participació de Bruno i Cani. Faltarà veure quina és la davantera entre Llorente, Nilmar i Rossi, i si entren Cazorla i Senna al mig enlloc de Ibagaza. Així doncs l’alineació pot quedar de la següent manera: Lopez, Ángel, Godin, Rodríguez, Capdevila, Bruno, Cani, Senna, Cazorla, Nilmar i Rossi.

Guardiola tindrà feina per confeccionar l’onze inicial, no tant per baixes sinó per veure quins són els homes mentalment més preparats per afrontar el partit. L’únic dubte és Xavi que arrastra unes molèsties físiques que li poden impedir jugar. Després del mal partit de dimecres i l’allau de crítiques que està patint aquests dies, està per veure si Zlatan entrarà al titular o haurà de veure el partit des de la banqueta. Si normalment és complicat intentar endevinar l’alineació de Guardiola, aquest cop és pràcticament impossible degut a l’alt nombre de variables. Segur que hi ha algunes rotacions però també són les vaques sagrades les que han de treure les castanyes del foc. Un possible onze seria el format per: Valdes, Alves, Puyol, Piqué, Abidal, Touré, Sergio, Keita, Pedro, Bojan o Henry i Messi.

LA CRÒNICA: Barça 1 - Inter 0

Al final no ha pogut ser, el Barça s’ha estrellat contra la muralla dels interistes i no ha tingut la clarividència suficient per sobrepassar una doble línea defensiva molt junta que ha renunciat a la pilota i que judicis de valors a part, ha fet una feina perfecte. Messi i la resta de davanters han quedat atrapats dins la tela d’aranya teixida per Mourinho i s’han vist immersos en un atac sense cap, amb excessius centres per ningú i sense trobar espais.

Un llàstima perquè l’ambient i la nit estaven ben preparades per una nit màgica però el Barça tot i intentar-ho amb totes les forces no ha sabut en cap moment com arribar amb claredat a les immediacions de Julio Cesar. Amb l’expulsió de Motta, com sempre passat de frenada i mancat d’intel•ligència, el partit ha perdut en igualtat i s’ha decantat cap el cantó blaugrana, en un atac i gol que li ha faltat precisament això últim, el gol. L’equip, sigui per físic, frescor o ansietat no ha atacat bé i el partit s’ha convertit en un partit d’handbol on els extrems no han pogut entrar, el pivot estava rodejat i el central no tenia línies de passada. Se n’ha fet un en fora de joc i un amb mans involuntàries, però aquest cop no sembla que l’actuació de l’àrbitre hagi estat definitiva en cap dels sentits.

L’Inter amb la lesió a l’escalfament de Goran Pandev, ha començat el partit amb un 4-1-4-1, on Cambiasso feia de pivot atent a Messi i Milito es quedava sol a dalt barallant-se amb els centrals blaugranes. Eto’o en canvi, relegat a una banda on evidentment el seu esforç és agraït però el seu rendiment ofensiu baixa ostensiblement. Amb l’expulsió el tema ja va quedar encara més empaquetat, amb milito ocupant la dreta, Samu al lateral esquerre i Chivu reforçant el mig del camp, en un 4-1-4 que feia mal als ulls. Es poden criticar moltes coses del plantejament, però el cert és que els italians el van executar a la perfecció, pilotades directament fora per no perdre la possessió en camp propi, perdent temps arribant a situacions surrealistes i defensant amb una intensitat i rigor digne de menció. Gran partit dels centrals, de Cambiasso per davant de la pilota i especialment de Zanetti, a la seva edat va aportar veterania i saber fe en tot moment, no va tenir ni una errada.

El Barça va treure una alineació peculiar, amb Milito al lateral esquerre i Touré de central per guanyar en joc aeri i en circulació de pilota, la qual en cap moment va ser a gran velocitat. Al mig, Sergio, Xavi i Keita i a dalt Messi i Pedro oberts i Zlatan al centre. Així van començar, però mica en mica Messi va tendir cap al mig i Maxwell va entrar per Milito i es va incorporar al mig davant de la no necessitat de defenses. Al final es va acabar amb Pedro i Jeffren d’extrems i Bojan al davant, intentant amb la seva movilitat desarborar la defensa italiana, quasi ho aconsegueixen amb el gol de Krkic, però l’àrbitre va decretar mans de Touré. A nivell individual poca gent es salva, tothom va fer partits justets i correctes, sense errades però sense profunditat ni idees. Només Xavi va brillar una mica portant el tempo però sempre molt pla davant la impossibilitat de trobar línies de passada. Fluix Zlatan, Messi ben aturat amb un marcatge col•lectiu i innocents Keita i Pedro.

A part queda la valoració de Gerard Piqué, partidas del central que va jugar de tot i ho va fer tot bé. Veient el joc poc fluït ho va intentar pujant des del darrera, després va ser un migcampista més i al final en punta va aconseguir el gol de l’esperança. La de Piqué va ser una classe de rauxa, ganes i sentiment culer, no va ser suficient però actuacions com aquesta et fan estar orgullós dels teus jugadors i del teu equip: Grande Gerard!!!!

Menció especial també a l'afició, que ha complert les espectatives i ha fet la feina per intentar la remuntada. Ambient de gala durant el partit, abans i sobretot després aplaudint l'equip i perdent amb esportivitat.

Demà dia de tristor i desencís que hem d’intentar que no ens afecti de cara a un final de temporada importantíssim. Dissabte torna la lliga amb un partit vital al Madrigal, hem d’aixecar el cap, adonar-nos que ho hem donat tot i no ha sortit i que encara falta feina per fer. La lliga no es pot escapar i això passa per guanyar dissabte, ànims Barça, Ànims afició.

LA PRÈVIA: Champions - semifinals tornada

Barça vs Internazionale
(Camp Nou, 28/04/10 20.45)

Després d’una setmana d’espera, per fi arriba la tornada de les semis, un partit dels que fan afició i que la gent blaugrana porta preparant des del xiulet final de San Siro. A Itàlia es va fer un mal partit i es va treure un pèssim resultat però avui amb l’ajut de tots toca arreglar les coses i intentar arribar a l’objectiu anhelat: la final del Bernabeu.

El partit evidentment no serà gens fàcil pel Barça ja que haurà de jugar contra un gran equip, amb un resultat força desfavorable i contra un rival que podrà jugar de la manera que més li agrada, cedint la iniciativa, ben tancats darrera i sortint al contraatac amb velocitat. El Barça per contra, no es pot deixar influir per l’ambient de remuntada creat i ha de jugar bé les seves cartes, tocar amb paciència i no precipitar-se per tal de que els gols arribin i el partit estigui sota control. No s’ha d’anar a atacar amb el cor des de bon principi ja que l’Inter ens pot matar al contraatac, s’ha d’estar serè, tocar amb calma i buscar els espais.

Un cop més, la defensa blaugrana haurà d’anar amb molt de compte amb les pujades de Sneijder i les seves passades entre línies per Eto’o i sobretot Milito, que ja va portar de corcoll als culers al Giussepe Meazza. La clau està en no perdre pilotes al mig del camp i d’aquesta manera dificultar les sortides a la contra dels interistes. En aquesta funció seran vitals Xavi i Busquets, que avui un cop més han de demostrar una gran seguretat, precisió i velocitat en la circulació de pilota.

Mourinho es presenta al Camp Nou amb l’única baixa de Stankovic per sanció i amb el dubte d’un Sneijder que ahir ja va entrenar amb normalitat i que apunta al titular tot i les seves molèsties al bíceps femoral. Faltarà veure si el portuguès opta per un onze com el de Milà o sacrifica un davanter per donar més presència al mig del camp. En roda de premsa ja va avançar la majoria dels titulars, deixant com a incògnita la presencia de Motta i Pandev. L’italo-brasiler sembla que jugarà i el macedoni, que arrastra molèsties, podria deixar el seu lloc a un migcampista o a un defensa i avançar a Zanetti al mig del camp. Així doncs l’alineació de l’Inter per aquesta nit podria ser la formada per: Julio Cesar, Maicon, Lúcio, Samuel, Zanetti, Motta, Cambiasso, Sneijder, Pandev o Chivu, Eto’o i Diego Milito.

Guardiola sembla que compta només amb un parell de dubtes, la resta de l’equip sembla bastant definit. Amb la baixa de Puyol per sanció, entraria Milito a l’eix acompanyant Piqué, esperem que la baixa del “capi” no es noti en excés, sempre és una peça clau per la seva entrega i lideratge. Abidal serà dubte fins a última hora, per tant no sabrem si jugarà el francès o serà Maxwell qui seguirà ocupant la posició de lateral esquerre. L’altre incògnita que es planteja és al mig del camp, qui acompanyarà a Sergio i a Xavi? Serà Touré després de l’exhibició de dissabte o tornarà Keita per apuntalar la banda de Maicon. En punta no hi ha massa dubtes, el trident golejador amb Messi, Pedro i Zlatan Ibrahimovic, que avui han de demostrar la seva categoria, no es poden fallar les ocasions.
També s’ha especulat que el Barça jugui amb Touré com a fals tercer central i els laterals s’incorporin al mig del camp formant un 3-4-3, veure’m quina és la solució definitiva. Sigui com sigui, l’equip ha de demostrar seriositat, paciència i una intensitat brutal que desarmi els italians de principi a fi. L’alineació blaugrana seria doncs la formada per: Valdes, Alves, Milito, Piqué, Abidal, Touré o Keita, Sergio, Xavi, Messi, Zlatan i Pedro.

Avui ha de ser una nit màgica pels barcelonistes, hi hagi remuntada o no, s’ha d’estar al costat d’un equip que ens ho ha donat tot en l’últim any i mig i que aquest cop ens demana ajuda per superar l’adversitat. Sigui quin sigui el resultat segur que podrem estar orgullosos dels nostres jugadors, així que tothom a posar-se la samarreta, sortir al carrer i animar com el que més a uns jugadors compromesos, professionals i culers fins al moll de l’os. Com ja ens han dit: “S’hi deixaran la pell” i nosaltres també per intentar una remuntada històrica en el que pot ser un dia per la història. El Bernabeu ens espera...

FORÇA BARÇA!!!!!

LA CRÒNICA: Barça 3 - Xerez 1

Partit inoportú pels blaugranes que es va resoldre amb relativa facilitat. Va ser un encontre amb vàries fases, una primer on el Barça va dominar i quasi sentenciar, una de relaxació on es va donar ales als de Gorosito, l’entrada de Piqué i Messi va posar les coses a lloc i una última part de partit on els andalusos es van extralimitar en la seva duresa i van acabar amb nou jugadors. Lo dels últims minuts va ser una creuada de cables en tota regla, un partit que fins llavors havia estat net es va convertir en un reguitzell d’entrades violentes i sense solta ni volta. Un acabament trist per un partit seriós del Xerez i complint l’expedient culer.

Gorosito va sortir amb l’anticipat 4-5-1 per amb una mentalitat i una posta en escena molt diferent a l’esperada, dues línies juntes però molt agressives i profundes dins dels límits territorials blaugranes, fet sempre arriscat però que en els primers minuts es va mostrar força efectiu. Un cop el Barça va veure la opció dels contraatacs i de les pilotes en profunditat per banda va començar a fer aigües. En tot moment els “azulones” van intentar jugar amb criteri, rascant al mig del camp però noblement i amb un Mario Bermejo molt actiu en punta, tant en la pressió com en atac. Al final es va perdre el nord però això no enterboleix la bona imatge de l’equip, amb bon toc, intensitat i amb ganes de fer-ho bé sense acular-se al darrera.

Pel que fa al Barça es va tornar al 4-3-3, amb Henry i Jeffren a les bandes, Zlatan al mig baixant a oferir-se i obrint espais pels extrems i un mig del camp dinàmic amb Keita, Xavi i un immens Touré. Darrera, la parella Marquez i Chigrinsky va tornar a donar una lliçó de poca precisió en la passada, errades en la marca i lentitud. El principi de la segona part va caure clarament la intensitat i van tenir que entrar Piqué i Messi per posar les coses a lloc, no tant per les actuacions personals dels dos com pel toc d’atenció a la plantilla. AL final, rondo blaugrana per matar el partit i tothom cap a casa pensant en l’Inter i en dimecres.

A nivell individual, bon partit de Jeffren tot i que la seva poca confiança amb la cama dreta el limita molt en la posició d’extrem dret, tot i així, va fer un gol de bandera. Bé Xavi i Keita al mig, bon toc i recuperacions constants. En punta, Henry molt actiu i fent bones desmarcades, Zlatan imprecís i xiulat, va fer un gol i una assistència però va crispar de nou els ànims per la seva actitud en determinades accions. Partidas de Touré, excel•lent en la distribució, obrint joc a bandes i tocant ràpid, peça clau en la recuperació i la creació des del darrera, el millor.

Ara ja si toca pensar en l’Inter i en la idea de remuntada, l’ambient ja s’està començant a escalfar, esperem que els jugadors es mantinguin freds i no perdin el cap en un partit que els necessitem serens, amb paciència i determinació. Veure’m com surt, però per ganes i motivació no serà.

LA PRÈVIA: Jornada 34

Barça vs Xerez
(Camp Nou, 24/04/2010 18h)

Nova jornada de lliga, que en aquest cas destorba més que no ajuda, davant d’un Xerez que és cuer però ha anat millorant amb l’arribada de Gorosito i arriba al Camp Nou sense pressió amb l’ànim d’aprofitar el moment dels blaugranes per rascar algun punt, perspectiva difícil per un equip molt inferior al blaugrana però amb res a perdre.
Aquest partit arriba just després de la derrota del Giuseppe Meazza i amb tothom pendent de la nit màgica de dimecres, però faria bé el Barça d’aprofitar-lo com a injecció de moral i no oblidar-se de la lliga, una competició més necessària que la Champions i que no se li pot escapar de les mans a aquestes alçades. Els de Guardiola són líders amb un punt i el “gol average”, qualsevol ensopegada suposaria perdre aquest avantatge, els partits de casa són vitals i no hi ha ni el més mínim marge d’error.

Els andalusos vénen sense massa baixes, amb Momo i Bergantiños reservats per decisió tècnica i amb la ferma intenció de plantar l’autobús a la gespa blaugrana. Gorosito pensa plantar un 4-5-1 amb Mario Bermejo com a única punta i amb dues línies molt juntes que s’ocupin de tancar espais darrera i dificultar la circulació de pilota blaugrana. El mig del camp serà molt físic amb gent com Keita i Víctor Sánchez de cara a intentar robar la pilota al Barça. No s’esperen atacs amb tromba ni contraatacs amb molts efectius, s’apostarà pel zero a zero i si hi ha alguna ocasió doncs millor que millor, el problema vindrà quan el Barça marqui. L’alineació andalusa pot ser la formada per: Renan, Francis, Aythami, Gioda, David Prieto, Casado, Orellana, Keita, Víctor Sánchez, Abel i Bermejo.

Pel que fa als blaugranes, menys Iniesta lesionat i Alves sancionat, la plantilla està al complert. Puyol que no pot jugar dimecres ocuparà el lloc del brasiler i Marquez o Milito entrarien a l’eix o acompanyant Piqué o com a parella defensiva. El dubte serà de nou el lateral esquerre, l’alta d’Abidal torna a reobrir la disputa pel lloc. Al mig del camp tornarà Touré, al qual acompanyarien Xavi i a escollir entre Keita i Sergio. A davant molts dubtes, és probable que es reservi a Messi i entri gent com Bojan i Henry. És possible que després d’un temps l’equip torni al clàssic 4-3-3 que tants èxits ha donat, veure’m quina és la decisió de Guardiola. L’onze probable pot ser el format per: Valdes, Puyol, Marquez, Milito, Abidal, Touré, Xavi, Sergio, Henry, Bojan i Pedro.

LA CRÒNICA: Inter 3 - Barça 1

Derrota contundent del Barça on es van veure superats tant en el marcador, com en el joc, com en l’arbitratge. L’actuació del col•legiat portuguès pot servir com a vàlvula d’escapament de la frustració blaugrana, i amb motius, però no pot amagar les mancances de l’equip de Guardiola, en arribada, fluïdesa en la circulació i sobretot intensitat. Tot i així, Mourinho faria bé en no tirar-se tantes floretes per un partit on el Barça no ha estat encertat i l’Inter simplement ha aplicat el seu joc directe a la perfecció. Veure’m la tornada com acaba, la eliminatòria està oberta però ara un xic decantada cap al bàndol “nerazzurri”.

D’entrada destacar la classe magistral de Diego Milito, que va passar la mà per la cara a la resta d’estrelles presents a la gespa. L’argentí va fer un recital de moviments, incursions a l’espai, jugant d’esquenes i entre línies, al primer toc i aguantant la pilota, assistint i marcant.... va fer de tot i ho va fer tot a les mil meravelles. Pel que fa a l’Inter, Eto’o i Pandev estaven més pendents de tapar les bandes que d’atacar i Messi i Ibra van estar desapareguts entre les dues línies interistes. Menció especial per Ballotelli, un jugador sobrevalorat i amb dos dits de front que va crispar l’afició del seu propi equip amb una actuació dantesca, una mescla de desídia i xuleria.

Mourinho va apostar per un 4-3-3, que a la practica es converteix en un 4-2-3-1 on Motta i Cambiasso fan de doble pivot per davant de la defensa, Sneijder per darrera el punta i Eto’o i Pandev a les bandes tapant els laterals, col•laborant amb el mig del camp i pujant al contraatac. La jugada li va sortir bé davant les imprecisions blaugranes en la passada, on recuperaven i ràpidament llençaven passades directes a les puntes. Total un joc molt primitiu però que ahir es va mostrar extremadament efectiu i que va desarmar un Barça amb poques alternatives i molt espès en general

Del Barça pràcticament només podem salvar a Pedro, el de sempre, que defineix i lluita com ningú. I sobretot la figura de Piqué, un central que defensa, dirigeix i juga la pilota com ningú i que en moments que s’ha de treure el caràcter és el primer en arremangar-se les seves clàssica màniga llarga i avançar la seva posició per dirigir l’atac i fins i tot rematar a porta. No és un davanter i no se li demana, però amb la seva fe i esperit culer en Gerard ha demostrat un cop més que es deixa la pell al camp i quan el partit demanda “pit i collons” ell és el primer en fer un passa endavant.

La resta, o fluixets, inexistents o malament com en els casos d’Alves i Busquets, els quals van fer un partit nefast, constants errades en l’entrega i errors defensius que van costar clares arribades interistes. També destacar el canvi de Guardiola, Zlatan per Abidal? D’acord que hi ha un partit de tornada, que el suec no hi era i que ens entraven per l’esquerre amb facilitat, però calia renunciar a un davanter? No ho sabrem mai, però a primera vista no semblava la millor opció encara que els Bojan, Henry i companyia no inspirin la confiança necessària al de Santpedor.

Dimecres la tornada, cal omplir el camp i demostrar la intensitat que va mancar dissabte i que no va existir ahir. Ha d’aparèixer l’equip i el públic de les grans ocasions, aquest Barça ens necessita i ens ha demostrat en sobrades ocasions que podem comptar amb ell, així que només nes resta dir: FORÇA BARÇA!!!!!

LA PRÈVIA: Champions - Semifinals anada

Inter de Milà vs Barça

(San Siro, 20/04/10 20.45h)

Partit de la màxima al Giuseppe Meazza, dos grans plantilles s’enfronten per una plaça a la finalíssima de Madrid, avui és el primer assalt que en principi no és definitiu, però una errada avui es pot pagar molt cara. Dos tècnics amb estils ben diferents contraposen les seves filosofies en un enfrontament molt igualat i ben segur que serà un espectacle digne d’unes semifinals de Champions.

L’Inter actual no té res a veure amb aquell equip defensiu, pla i vulnerable que es va enfrontar als blaugranes a la lligueta de grups (veure cròniques de 17 de setembre i 25 de Novembre 2009). Actualment la “squadra” de Mou, tot i haver perdut el liderat del calcio en favor de la Roma, és un equip sòlid darrera, amb un mig del camp treballador i amb molta pólvora a davant. D’ençà de l’arribada de Pandev al mercat d’hivern, els de milà han vingut jugant amb un 4-3-3, amb tres puntes naturals (Eto’o, Pandev i Milito) i Sneijder per darrera assistint i jugant amb llibertat. Des de fa uns partits però, l’equip ha provat amb un 4-1-4-1 on Cambiasso actua de pivot defensiu i Maicon juga al mig del camp. És probable que davant del potencial blaugrana, el portuguès opti per aquesta formula, amb el “chucu” intentant frenar a Messi i un mig del camp poblat per treure la pilota als mitjos blaugranes.

Des de que va tenir l’accident amb el cotxe, Júlio Cesar s’ha mostrat menys efectiu que de costum, però segueix sent un dels millors porters del món, el millor amb el permís de Valdes i Casillas. El centre de la defensa està clar amb Lúcio i Samuel, una parella que últimament s’està mostrant infranquejable. El mig del camp, el formen Motta i Cambiasso, tot i que sembla que Stankovic ja està recuperat de le seves molèsties. Sneijder té un paper protagonista en el joc d’atac, tant pel joc a pilota parada com la llibertat de moviments que té er darrera les puntes. A dalt, atacants rapidíssims i amb instint, tot un perill per la porteria de Valdes, veure’m si juguen dos o tres davanters. L’alineació interista pot ser la formada per: Júlio Cesar, Zanetti, Lúcio, Samuel, Maicon, Cambiasso, Stankovic o Pandev, Motta, Sneijder, Eto’o i Milito.

Pel que fa a l’equip blaugrana, després del maratonià viatge en autocar, l’equip es presenta amb les úniques baixes d’Iniesta i Chigrinskiy i el dubte d’Abidal, que ha viatjat però no té l’alta mèdica. Amb la tornada de Zlatan, presumiblement titular, l’equip recuperarà la figura d’un nou, una referència a dalt que no ha tingut en els últims partits. Veure’m per quin esquema es decanta el mister, pel 4-3-3 amb Pedro, Messi i Zlatan o amb el 4-2-3-1 amb Leo per darrera Ibra. L’altre interrogant és qui jugarà l mig acompanyant a Sergio i Xavi, serà la solidesa de Touré o la versatilitat de Keita. L’onze blaugrana pot ser el format per: Valdes, Alves, Puyol, Pique, Abidal, Sergio, Xavi, Keita, Pedro, Zlatan i Messi.

Serà segur un partit vibrant on esperem que el Barça en pugui treure un resultat positiu. Seria molt important marcar un gol fora de casa (i no rebre’n masses, és clar). A disfrutar doncs d’una nova nit màgica de Champions i a l’espera del partidas de tornada.

LA CRÒNICA: Espanyol 0 - Barça 0

Objectiu complert pels blanc i blaus: partit gris, constantment interromput amb faltes, intensitat al límit i permissivitat arbitral que va permetre frenar el joc blaugrana, que tampoc es va mostrar molt encertat. Tot plegat va desembocar en un partit soporífer, amb poques ocasions i sense gens de futbol, potser és el que agrada als “pericos”, però a Can Barça em sembla que no poden estar contents, tan amb el joc com amb l’espectacle ofert.

L’equip de Pocchetino va sortir a pressionar molt a munt, amb certa agressivitat i fins i tot en alguns casos, com el d’Osvaldo, passat de revolucions. Amb Forlín a tothora sobre Xavi i les puntes espanyolistes pressionant la sortida de pilota dels centrals i els pivots blaugranes, la circulació blaugrana es va fer del tot impossible i només durant uns minutets abans del descans van poder trenar alguna jugada. La resta, una successió de faltes, picabaralles i pilotades ja massa habituals en aquest tipus de partits. La segona part no va ser pas millor, l’Espanyol va baixar un pèl el ritme i no va saber aprofitar la superioritat numèrica tot i posar quatre davanters al camp.

Pel que fa al Barça, Pep Guardiola va tornar a optar per un onze amb un lateral jugant al mig (aquest cop Maxwell) i amb Messi com a referència i Pedro i Xavi completant les mitges puntes, en un 4-2-3-1 cada cop més habitual. En tot moment la circulació va ser molt complicada i la pilota sempre estava massa lluny de la porteria de “l’amnistiat” Kameni. Amb l’expulsió d’Alves, discutible des de molts punts de vista, l’equip es va recompondre bé i probablement va acoseguir tocar millor que no pas amb onze, suposo que més fruit de la baixada espanyolista que no de la clarividència blaugrana. Van entrar primer Henry i després Zlatan, els quals van aportar ben poc als interessos ofensius del Barça.

En definitiva, un molt mal partit de futbol i un molt mal resultat pels blaugranes que deixen escapar dos punts que al final poden ser decisius. Esperem que aquest resultat no pesi de cara al transcendental enfrontament contra l’Inter i ens els últims cinc partits de lliga. Ànims Barça que això només ha estat una ensopegada que no pot entelar la gran temporada feta fins al moment.

LA PRÈVIA: Jornada 33

RCD Espanyol vs Barça

(Cornellà-El Prat, 17/04/10 20h)

Primer derby a Cornellà-El Prat i un partit que es presenta des de tots els punts de vista molt interessant. Primer perquè els blaugranes es juguen el títol de lliga en els pocs partits que queden, l’Espanyol ho té pràcticament fet però necessita els punts per la permanència, i com sempre un derby i és un derby, i més aquest que inaugura aquest tipus d’enfrontaments a la nova ubicació perica.

Els espanyolistes han dipositat moltes esperances en aquest partit de cara a salvar la temporada i perquè no dir-ho, fer la guitza al Barça en les seves aspiracions al títol. No està sent una bona temporada per l’afició perica, així doncs un bon resultat seria un baló d’oxigen per la moral de la plantilla i la parròquia blanc i blava. Per fer-ho, es va forçar la targeta d’Osvaldo contra l’Atlético, però no es va poder fer res amb l’expulsió de Kameni i la groga del lateral David Garcia. Pocchetino compta amb la possible baixa de Fernando Marqués, un home important en aquest nou espanyol rejovenit amb cares noves importants com Dídac, Victor Ruiz, Marqués, Baena, Marquez,...

Com en els últims enfrontaments entre Barça i Espanyol, els blanc i blaus plantejaran un partit incòmode i dificultant molt la circulació de pilota dels blaugranes. Amb la seva tàctica habitual, 4-2-3-1 amb Osvaldo com a única punta i amb tres mitges puntes per darrera ajudant a crear joc ofensiu i col•laborant en la pressió. L’entrada del porter argentí Cristian Alvarez i la presencia de Dídac al lateral esquerre seran les novetats obligades a l’alineació. També hi ha el dubte de qui acompanyarà a Moises en el pivot defensiu, l’argentí Pillud podria ser una opció molt defensiva, destinada a frenar el talent del Barça. Així doncs l’espanyol pot presentar el següent onze titular: Alvarez, Dídac, Ruiz, Pareja, Chica, Moises, Pillud, Callejón, Verdú, Luis Garcia i Osvaldo.

Pep Guardiola, com en els últims enfrontaments té la disjuntiva de treure un equip de gala o reservar homes per altres enfrontaments importants. En aquest cas, el partit és prioritari, tot i que pot ser que algun jugador important de la plantilla entri en rotació. S’especula amb la possibilitat de que Messi sigui un dels sacrificats, però sembla una opció arriscada pels blaugranes. Compta amb la baixa d’Iniesta i els dubtes d’Abidal i Zlatan, els quals ja entrenen amb el grup, tot i que no se’ls forçarà per tenir-los a punt per la recta final. L’onze d’en Pep pot ser el format per: Valdes, Alves, Piqué, Puyol, Maxwell, Sergio, Keita, Xavi, Pedro, Bojan i Messi.

LA CRÒNICA: Barça 3 - Depor 0

Partit més que plàcid d’un Barça infinitament superior al rival i que tot i no aconseguir un resultat d’escàndol a la primera part, va fer 45 minuts, de nou per emmarcar. Ens de Guardiola van sortir endolladíssims i des del primer moment es va veure que l’equip no havia sortit a passejar-se ni a deixar-se aplaudir per la victòria al Bernabeu. Amb una alineació jove i amb el ja clàssic 4-2-3-1, els blaugranes van obrir el camp amb Pedro i Jeffren on es sumava un Alves pletòric de facultats i que es va dedicar més a atacar que no pas a defensar.

Ràpidament van començar a caure les ocasions i el gol de Bojan, de nou el de Linyola demostra el seu instint amb l’enèsima passada de Xavi Hernández. A partir d’aquí, va seguir el monòleg culer intentant agradar a un públic que tot i l’horari intempestiu va acudir a l’estadi amb massa per animar als seus colors. La segona part ja va ser més diferent, es va sortir inconscientment amb menys ritme, tan físic com de circulació de pilota i es va tornar al típic 4-3-3 amb l’entrada de Keita per Jeffren. L’equip però, va seguir sense rebre ocasions i rematant la feina amb els gols de Pedro i Yaya Touré.

El Depor des de bon principi va tenir ben poques coses a fer, es va veure desarmat i obligat a reciorrer al joc brut, amb algunes entrades de Sergio i Lopo dignes d’estudi. Es van replegar, amb les línies juntes i intentant parar a un Barça que quan està ficat en el partit és molt difícil aturar-lo, com molt bé va reconèixer el seu tècnic Miguel Àngel Lotina.

El gol de Pedro és un autèntic golàs, al primer toc des de pràcticament el mig camp i amb la cama esquerre impacta una vaselina per sobre la sortida d’Aranzubia, el qual havia sortit a tapar l’arribada d’Alves a passada de Valdes. Lo que està fent en canari és digne de menció, com ja se n’està ocupant el tècnic. El 17 blaugrana toca, xuta, defineix, regateja i sobretot es deixa la pell al camp en cada partit: Grande Pedro.

Ahir no va ser el partit de Messi, tot i no jugar malament, només faltaria, va pecar d’individualista, però probablement aquest era un partit per fer-ho, no li van entrar les ocasions però segueix en ratxa i l’hem de mantenir així. Pel que fa a la resta de l’equip, de nou partidàs de l’arquitecte blaugrana Xavi, bon partit dels laterals, poc exigits en defensa (igual que els centrals). Tot i jugar poc, gran rendiment de Touré Yaya, a part del gol, va fer un recital al mig del camp amb uns desplaçaments llargs que no li estem acostumats a veure, ho va provar en moltes ocasions i totes amb encert. Els demés com sempre, Bojan defineix, Valdes para i Keita i Sergio treballen moltíssim.

LA PRÈVIA: Jornada 32

Barça vs Deportivo
(Camp Nou, 14/04/10 22h)

Després de la ressaca del clàssic i l’allau d’alabances que està rebent la plantilla blaugrana, torna la lliga, amb un partit entre setmana contra un Depor vingut a menys però que sempre és perillós. Toca canviar el xip dels grans enfrontaments pel mono de treball i treure el partit endavant. No serveix de res la victòria al Bernabeu si es van perdent punts tontament d’aquí al final, els blancs estan a tres punts i esperen qualsevol errada blaugrana per llençar-se al coll del líder.

La setmana ha començat amb la mala notícia d’una nova lesió muscular d’Andrés Iniesta, el qual aquest any està de pega i les lesions no l’han deixat rendir al seu màxim nivell en tota la temporada. Caldrà potser, de cara al futur, fer-li un pla específic al de Fuentealbilla per evitar més problemes, com ja es va fer amb Messi. A part d’això, Abidal i Zlatan continuen evolucionant favorablement dels seu problemes, però encara són baixa per aquest partit. Piqué va entrenar al marge però estarà a punt per sortir de titular a l’eix de la defensa. També Yaya Touré sembla que ja està al 100% després d’algunes molèsties les últimes setmanes.

El Deportivo arriba al Camp Nou amb la satisfacció de la victòria del cap de setmana que trenca una mala ratxa important dels de Lotina, quatre derrotes ens els últims cinc partits. L’entrenador basc és un estudiós del futbol i de ben segur que preparar alguna estratègia per intentar frenar el joc blaugrana. Les línies juntes, la pressió a dalt i una possible defensa avançada poden ser les opcions disponibles per tal d’aconseguir embotellar al barça al mig del camp i dificultar la seva circulació fluida de pilota. Amb la baixa important del lesionat Luis Filipe i els dubtes de Manuel Pablo, Dominguez i Antonio Tomas, el Depor arriba al Camp Nou amb ganes d’agradar i de no deixar-se intimidar ni per l’escenari ni per les prestacions blaugranes.
Com últimament, els d’A Corunya es presentaran amb un 4-2-3-1, amb una sola punta, dos pivots defensius i tres mitjapuntes encarregades de fabricar joc i dificultar la creació blaugrana. Així doncs, l’onze de Lotina pot ser el format per: Aranzubia, Manuel Pablo, Lopo, Colotto, Laure, Sergio, Tomas, Guardado, Juan Rodríguez, Adrian i Riki.

Pep Guardiola a part de les esmentades baixes té la plantilla al cent per cent per afrontar la recta final de la temporada. D’aquí al final hi ha partits cada tres dies, així que s’haurà de pensar en les rotacions d’alguns homes que acumulen molts partits a les seves cames. Dissabte hi ha el derby, o sigui que pot quedar algun teòric titular a la banqueta, ja sigui un dels centrals (Piqué o Puyol), un dels mitjos (Sergio, Xavi o Keita) i algun dels puntes (Messi o Pedro). La més que probable entrada de Bojan i potser Henry dotaran d’un nou dinamisme a la punta d’atac blaugrana. Així doncs, el Barça podria alinear el següent equip: Valdes, Alves, Puyol, Milito, Maxwell, Xavi, Touré, Sergio, Pedro, Henry i Bojan.

LA CRÒNICA: Madrid 0 - Barça 2

Partidas blaugrana, un gran porter que para les poques ocasions que es concedeixen, una defensa sòlida, ràpida i que la treu jugant, un mig del camp versàtil i amb un gran joc combinatiu i una davantera ràpida, incisiva i sobretot efectiva. Els blaugranes van superar en totes les facetes a un Madrid molt pla, que li cremava la pilota i que es va dedicar a maltractar els turmells culers, amb el permís de l’àrbitre, a falta de recursos futbolístic.

El partit va començar amb sorpresa, es tornava al ja clàssic 4-3-3 però amb novetats sorprenents com la presencia de Messi al davanter centre i sobretot Alves a l’extrem (amb Puyol guardant-li les espatlles). Així es reforçava la defensa sobre les puntes merengues i s’intentava aprofitar la capacitat de pressió i de desbordar del lateral brasiler. No es van assimilar del tot els nous conceptes ofensius i el partit va començar igualat però amb clara possessió blaugrana, però sense massa profunditat. Xavi va començar a fer-se amb el ritme del partit, secundat per Sergio i Keita, incansables en la recuperació. A darrera el capi com sempre i un majestuós Piqué frenaven les tímides internades blanques.

Va arribar el primer gol després de les primeres entrades dures del mig del camp merengue, que veia passar la pilota i no podia fer res per agafar-la. Gran paret entre Messi i Xavi i l’argentí que es va posar nerviós davant d’Albiol i Casillas. Fins a la mitja part un nou recital d’entrades impunes i un parell de mans clamoroses de Xabi Alonso que haguessin significat l’expulsió del jugador basc i un canvi substancial a la dinàmica del partit. La segona part, va començar amb un retoc tàctic, Alves tornava al lateral, Puyol passava a l’esquerre i Maxwell actuava d’extrem esquerre, fet que va afavorir el control blaugrana i la solidesa defensiva. Pedro va fer el segon i amb l’entrada d’Iniesta es va acabar de dormir un partit on el Madrid, tret d’un parell de rematades ben aturades per un gran Valdes, va oferir poques mostres de la seva suposada gran “pegada” i definició.

El que és greu per l’entitat blanca, a part de la mala imatge oferta i la clara inferioritat demostrada, és que després de la gran inversió en jugadors efectuada per l’equip de Florentino, els que van entrar des de la banqueta a intentar solucionar la papereta van ser els de sempre: Guti i Raul. Ara les crítiques es centraran en Pellegrini, un entrenador que ha fet una gran feina en una plantilla descompensada i sense idees al mig del camp, on realment es comencen a guanyar les grans batalles.

Gran victòria, gran resultat i gran imatge de l’equip de Guardiola, que va demostrar un cop més que li té la mida presa a aquest Madrid i a aquesta lliga que mica en mica es posa de cara pels culers, si bé encara queden molt partits i punts en joc, no val a badar. Messi com sempre va fer un partit immens, però des d’aquí felicitar a quatre homes claus en la victòria, un per línea: Valdes que sempre respon en els moment importants, Piqué va tornar a ser el central complert que era l’any passat, Xavi fa el que vol amb la pilota i amb els rivals i Pedro, ja no és un home del filial que entra estonetes i ho fa bé, és un titular i rendeix com a tal. “Chapeau” pels quatre i per tot l’equip, el Barça juga, toca però sobretot és un equip on tots col•laboren, són solidaris i no escatimen un esforç per recuperar la pilota, dóna gust seguir un equip que ho dóna tot i a sobre guanya.

LA PRÈVIA: Jornada 31 - El Clàssic

Real Madrid vs Barça
(Bernabeu, 10/04/10 22h)

10 d’abril, 22 hores, estadi Santiago Bernabeu, de nou un clàssic, el més igualat dels últims temps i amb mitja lliga en joc. Els dos equips arriben en bones condicions, amb optimisme però conscients que serà un partit diferent i molt complicat per ambdós equips. Hi ha molt a decidir, les aspiracions a la lliga (tot i no se un resultat definitiu), la guerra individual entre Messi i Cristiano, el duel d’aficions, com sempre un cop d’efecte important per la moral dels equips: una onada d’aire fresc pel que guanya i una clatellada important pel derrotat. S’haurà de veure quin és el desenllaç, però segur que serà un partidàs.

El Madrid, com ja fa unes setmanes, ha tingut tota la setmana per preparar el clàssic amb calma i intensitat. Pelegrini ha pogut entrenar el sistema que pretén parar la ratxa del crack argentí i contrarestar la superioritat del mig del camp del Barça. Per fer-ho disposarà una defensa en zona, on presumiblement Ramos s’encarregarà de Leo i Arbeloa de les pujades d’Alves, al mig del camp Gago i Xabi Alonso seran els encarregats de contenir i a l’hora crear per les puntes de llança: Cristiano i Higuain. Els blaugranes hauran d’anar molt amb compte amb la dupla atacant, ja que d’una passada llarga en fan una ocasió amb la seva velocitat i verticalitat. Faltarà veure qui acompanya al mig del camp a l’unic fixe: Xabi Alonso, tres homes han de sortir de entre Gago, els Diarra, Van der Vaart, Guti, Granero i Marcelo.

Amb les baixes de Kaká i la falta de ritme de Benzema y Raul, les opcions en atac estan més que clares. Lo més factible és veure un Marcelo per l’esquerre per colaborar en la banda d’Alves, un migcampista de contenció tipus Lass o Gago i un més profund i amb toc com l’holandès Van der Vaart. Així doncs, l’onze que pot presentar l’entrenadoir xilè és el format per: Casillas, Ramos, Albiol, Garay, Arbeloa, Alonso, Gago, Marcelo, Van der Vaart, Cristiano i Higuain.

Pel que fa als blaugranes, amb la baixa definitiva de Zlatan pel partit l’equip compta amb una clara incògnita a la punta d’atac, Bojan o Henry. Suposo que es jugarà amb una sola punta, amb Messi amb llibertat en aquesta nova posició on porta 16 gols en 10 partits i dos interiors com Pedro, Iniesta o Keita. La defensa està clara, amb l’únic dubte de posar a Puyol al lateral esquerre o mantenir Maxwell en la dura tasca de marcar a Cristiano. El mig del camp sembla assegurat per Xavi i Sergio, un tàndem que s’ha mostrat molt efectiu en els darrers partits. Bona notícia la tornada de Piqué a l’eix, que formaria defensa amb Milito o Puyol. L’alineació d’en Pep seria semblant a: Valdes, Alves, Pique, Milito, Puyol, Sergio, Xavi, Keita, Iniesta, Messi i Henry.

Partit igualat on el control d’uns i l’arribada dels altres serà determinant pel resultat final. Veure’m com acaba, però el que està clar és que serà un gran partit, si no és per qualitat tècnica serà per intensitat i emoció. Esperem que guanyi el millor, que guanyi el Barça.

LA CRÒNICA: Barça 4 - Arsenal 1

Partit per emmarcar del crack blaugrana secundat per un equip seriós, concentrat i tot i que a vegades un pèl precipitat molt centrat en l’objectiu final, classificar-se per les semifinals de la Champions. El partit va començar molt complicat pels blaugranes, tan per la tàctica dels “gunners” com al rebre el gol de Bendtner, però una nova aparició del “Messias” blaugrana va anivellar de seguida el partit i a la mitja part ja va quedar resolt.

Entre les baixes i el resultat de l’anada, Guardiola va treure una alineació diferent, amb un 4-2-3-1 on Xavi i Sergio actuaven de doble pivot organitzador (Busquets un pèl més enrederit), Keita i Pedro als interiors i Messi amb llibertat a la mitja punta per darrera d’un solitari Bojan. Per contra, Wenger va plantar la defensa pràcticament al mig del camp, empaquetant el seu equip i no deixant espais per la creació blaugrana, tàctica efectiva al principi però molt arriscada davant d’unes puntes ràpides com les blaugranes. Fruit de la pressió londinenca va arribar el primer gol i l’ai al cor de la parròquia blaugrana, però Messi amb un xut fortíssim amb tota l’ànima va restablir la igualada i tranquilitzar al barcelonisme.

Des del gol de l’empat, la primera part va estar més controlada i amb Messi com a botxí, el Barça es va plantar al descans amb un 3 a 1 merescut. L’arsenal ho seguia intentant, sobretot aprofitant les comptades errades dels blaugranes, en algunes passades horitzontals incomprensibles en aquesta classe de partits. La segona part ja va ser més plàcida, tot i que es va fer molt llarga, on el Barça va baixar les revolucions del partit, va tocar i adormir el joc i l’Arsenal no va saber-ho combatre i va generar poc perill. Al final els blaugranes plens de migcampistes (Touré i Iniesta), un nou gol de Messi i tots cap a casa contents amb la classificació i pensant en el parit de dissabte i de reüll amb l’Inter de Mourinho i Eto’o.

Parlar del partit d’ahir és parlar indiscutiblement de Messi, com a tothom sen’s han acabat els adjectius per descriure el joc de “la pulga”, un home que marca, decideix i sobretot ha agafat uns galons en aquest equip que poden fer història. De moment ja és el màxim golejador d’aquesta Champions i de la història de la competició per part blaugrana, ha superat la seva marca golejadora de l’any passat i va a pels 42 de Cristiano del 2008, una màquina de fer gols i de generar futbol. El Barça és molt menys sense Messi, però Leo també és menys sense un Barça que combina amb ell i que a après a potenciar les qualitats de l’argentí, que segueixi la ratxa pibe.

A part del crack de Rosario, ahir també va destacar el rendiment d’altres jugadors, el discutit Marquez que va fer un partit molt seriós, els incansables Pedro i Keita que tot i no brillar en atac van pressionar i lluitar fins al minut noranta i un immens Xavi que no va perdre ni una pilota i en tot moment va portar el ritme d’un partit fet a mida del de Terrassa, sembla fàcil lo que fa però quasi és tan complicat com les actuacions del crack argentí. Bona notícia la tornada de Iniesta i molt dolenta la nova lesió d’Abidal, tot i que sembla que només seran deu dies.

Ara a esperar a l’Inter de Milà a les semifinals, serà una gran eliminatòria, igualada i davant d’un equip que s’ha anat solidificant al llarg de l’any i que ja no és el mateix de la fase de grups. Ens esperen dos partits increïbles dels que fan afició.

LA PRÈVIA: Champions- 1/4 final tornada

Barça vs Arsenal
(Camp Nou, 06/04/10 20.45)

Després del partit de dimecres passat, amb els ja més que esmentats 20 minuts de somni inicials i la “pajara” de l’últim tram de partit, de nou s’enfronten aquests dos gran equips per una plaça a les semifinals de la màxima competició de clubs. Els dos equips es presenten amb moltes baixes però amb la moral intacta de cara a endur-se tan preuat objectiu. Degut a l’obligat tancament per vacances no hi ha crònica del partit de l’Emirates, el qual va ser una barreja de sentiment, emoció i alegria per la primera part sense gols, però amb un joc brillant i decepció al final pel resultat (boníssim abans de començar el partit), per la desconnexió final i per les baixes a l’eix de la defensa. Sent positius, hem d’extreure una lectura positiva del principi una altra de constructiva pel desenllaç, millor que passi ara que es pot reaccionar i aprendre perquè no torni a succeir.

Els d’Arsène Wenger arriben a la ciutat comtal amb més baixes de les previstes. A les ja conegudes de Van Persie, Arshavin, Gallas i Cesc s’hi ha sumat el migcentre camerunès Song i els dubtes del veterà central Sol Campbell. Així doncs Guardiola no és l’únic que té un problema a l’eix de la defensa. Rosicky també té molèsties després del partit del cap de setmana contra els Wolves (guanyat 0-1 al descompte amb gol de Bendtner). Els “gunners” van reservar algunes peces en el partit de lliga, com Nasri, Diaby o Clichy, i amb un planteixament semblant al de l’anada intentarà controlar molt més el mig del camp. Queda el dubte de veure si entrarà una segona punta (Eduardo) i si apostarà pel jove i factor desequilibrant a l’anada, Theo Walcott de titular o per contra el tornarà a deixar a la banqueta com a arma secreta del tram final de partit. L’alineació que pot presentar l’Arsenal és la següent: Almunia, Sagna, Campbell, Vermaelen, Clichy, Denilson, Diaby, Eboue, Rosicky, Nasri i Bendtner.

Pep Guardiola també té una papereta important en la confecció de l’equip, se li planteixen una sèrie de dubtes importants amb les absències dels dos centrals titulars i la baixa de Zlatan Ibrahimovic. A darrera lo més probable és la entrada dels dos centrals nats que queden a la primera plantilla: Milito i Marquez, no crec que es decanti pel tocat Touré ni per inventar amb Abi de central i Maxwell al lateral esquerre. En punta, si ens basem en el partit de dissabte, hauria d’entrar el bigolejador Bojan, però mai se sap si preferirà l’experiència i veterania d’un home com titi Henry. Iniesta ja té l’alta però potser és un pèl precipitat fer sortir el de fuentealbilla de titular, així doncs el mig del camp serà per Sergio, Xavi i un Africà, presumiblement Keita. Així doncs, l’onze blaugrana estaria format per: Valdes, Alves, Milito, Marquez, Abidal, Sergio, Keita, Xavi, Pedro, Bojan i Messi.