dijous, 15 d’abril del 2010

LA CRÒNICA: Barça 3 - Depor 0

Partit més que plàcid d’un Barça infinitament superior al rival i que tot i no aconseguir un resultat d’escàndol a la primera part, va fer 45 minuts, de nou per emmarcar. Ens de Guardiola van sortir endolladíssims i des del primer moment es va veure que l’equip no havia sortit a passejar-se ni a deixar-se aplaudir per la victòria al Bernabeu. Amb una alineació jove i amb el ja clàssic 4-2-3-1, els blaugranes van obrir el camp amb Pedro i Jeffren on es sumava un Alves pletòric de facultats i que es va dedicar més a atacar que no pas a defensar.

Ràpidament van començar a caure les ocasions i el gol de Bojan, de nou el de Linyola demostra el seu instint amb l’enèsima passada de Xavi Hernández. A partir d’aquí, va seguir el monòleg culer intentant agradar a un públic que tot i l’horari intempestiu va acudir a l’estadi amb massa per animar als seus colors. La segona part ja va ser més diferent, es va sortir inconscientment amb menys ritme, tan físic com de circulació de pilota i es va tornar al típic 4-3-3 amb l’entrada de Keita per Jeffren. L’equip però, va seguir sense rebre ocasions i rematant la feina amb els gols de Pedro i Yaya Touré.

El Depor des de bon principi va tenir ben poques coses a fer, es va veure desarmat i obligat a reciorrer al joc brut, amb algunes entrades de Sergio i Lopo dignes d’estudi. Es van replegar, amb les línies juntes i intentant parar a un Barça que quan està ficat en el partit és molt difícil aturar-lo, com molt bé va reconèixer el seu tècnic Miguel Àngel Lotina.

El gol de Pedro és un autèntic golàs, al primer toc des de pràcticament el mig camp i amb la cama esquerre impacta una vaselina per sobre la sortida d’Aranzubia, el qual havia sortit a tapar l’arribada d’Alves a passada de Valdes. Lo que està fent en canari és digne de menció, com ja se n’està ocupant el tècnic. El 17 blaugrana toca, xuta, defineix, regateja i sobretot es deixa la pell al camp en cada partit: Grande Pedro.

Ahir no va ser el partit de Messi, tot i no jugar malament, només faltaria, va pecar d’individualista, però probablement aquest era un partit per fer-ho, no li van entrar les ocasions però segueix en ratxa i l’hem de mantenir així. Pel que fa a la resta de l’equip, de nou partidàs de l’arquitecte blaugrana Xavi, bon partit dels laterals, poc exigits en defensa (igual que els centrals). Tot i jugar poc, gran rendiment de Touré Yaya, a part del gol, va fer un recital al mig del camp amb uns desplaçaments llargs que no li estem acostumats a veure, ho va provar en moltes ocasions i totes amb encert. Els demés com sempre, Bojan defineix, Valdes para i Keita i Sergio treballen moltíssim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Posa el teu comentari, sempre amb respecte per els usuaris del Blog i tothom en general, Gràcies.