LA CRÒNICA: Madrid 0 - Barça 2

Partidas blaugrana, un gran porter que para les poques ocasions que es concedeixen, una defensa sòlida, ràpida i que la treu jugant, un mig del camp versàtil i amb un gran joc combinatiu i una davantera ràpida, incisiva i sobretot efectiva. Els blaugranes van superar en totes les facetes a un Madrid molt pla, que li cremava la pilota i que es va dedicar a maltractar els turmells culers, amb el permís de l’àrbitre, a falta de recursos futbolístic.

El partit va començar amb sorpresa, es tornava al ja clàssic 4-3-3 però amb novetats sorprenents com la presencia de Messi al davanter centre i sobretot Alves a l’extrem (amb Puyol guardant-li les espatlles). Així es reforçava la defensa sobre les puntes merengues i s’intentava aprofitar la capacitat de pressió i de desbordar del lateral brasiler. No es van assimilar del tot els nous conceptes ofensius i el partit va començar igualat però amb clara possessió blaugrana, però sense massa profunditat. Xavi va començar a fer-se amb el ritme del partit, secundat per Sergio i Keita, incansables en la recuperació. A darrera el capi com sempre i un majestuós Piqué frenaven les tímides internades blanques.

Va arribar el primer gol després de les primeres entrades dures del mig del camp merengue, que veia passar la pilota i no podia fer res per agafar-la. Gran paret entre Messi i Xavi i l’argentí que es va posar nerviós davant d’Albiol i Casillas. Fins a la mitja part un nou recital d’entrades impunes i un parell de mans clamoroses de Xabi Alonso que haguessin significat l’expulsió del jugador basc i un canvi substancial a la dinàmica del partit. La segona part, va començar amb un retoc tàctic, Alves tornava al lateral, Puyol passava a l’esquerre i Maxwell actuava d’extrem esquerre, fet que va afavorir el control blaugrana i la solidesa defensiva. Pedro va fer el segon i amb l’entrada d’Iniesta es va acabar de dormir un partit on el Madrid, tret d’un parell de rematades ben aturades per un gran Valdes, va oferir poques mostres de la seva suposada gran “pegada” i definició.

El que és greu per l’entitat blanca, a part de la mala imatge oferta i la clara inferioritat demostrada, és que després de la gran inversió en jugadors efectuada per l’equip de Florentino, els que van entrar des de la banqueta a intentar solucionar la papereta van ser els de sempre: Guti i Raul. Ara les crítiques es centraran en Pellegrini, un entrenador que ha fet una gran feina en una plantilla descompensada i sense idees al mig del camp, on realment es comencen a guanyar les grans batalles.

Gran victòria, gran resultat i gran imatge de l’equip de Guardiola, que va demostrar un cop més que li té la mida presa a aquest Madrid i a aquesta lliga que mica en mica es posa de cara pels culers, si bé encara queden molt partits i punts en joc, no val a badar. Messi com sempre va fer un partit immens, però des d’aquí felicitar a quatre homes claus en la victòria, un per línea: Valdes que sempre respon en els moment importants, Piqué va tornar a ser el central complert que era l’any passat, Xavi fa el que vol amb la pilota i amb els rivals i Pedro, ja no és un home del filial que entra estonetes i ho fa bé, és un titular i rendeix com a tal. “Chapeau” pels quatre i per tot l’equip, el Barça juga, toca però sobretot és un equip on tots col•laboren, són solidaris i no escatimen un esforç per recuperar la pilota, dóna gust seguir un equip que ho dóna tot i a sobre guanya.