LA CRÒNICA: Barça 1 - Inter 0

Al final no ha pogut ser, el Barça s’ha estrellat contra la muralla dels interistes i no ha tingut la clarividència suficient per sobrepassar una doble línea defensiva molt junta que ha renunciat a la pilota i que judicis de valors a part, ha fet una feina perfecte. Messi i la resta de davanters han quedat atrapats dins la tela d’aranya teixida per Mourinho i s’han vist immersos en un atac sense cap, amb excessius centres per ningú i sense trobar espais.

Un llàstima perquè l’ambient i la nit estaven ben preparades per una nit màgica però el Barça tot i intentar-ho amb totes les forces no ha sabut en cap moment com arribar amb claredat a les immediacions de Julio Cesar. Amb l’expulsió de Motta, com sempre passat de frenada i mancat d’intel•ligència, el partit ha perdut en igualtat i s’ha decantat cap el cantó blaugrana, en un atac i gol que li ha faltat precisament això últim, el gol. L’equip, sigui per físic, frescor o ansietat no ha atacat bé i el partit s’ha convertit en un partit d’handbol on els extrems no han pogut entrar, el pivot estava rodejat i el central no tenia línies de passada. Se n’ha fet un en fora de joc i un amb mans involuntàries, però aquest cop no sembla que l’actuació de l’àrbitre hagi estat definitiva en cap dels sentits.

L’Inter amb la lesió a l’escalfament de Goran Pandev, ha començat el partit amb un 4-1-4-1, on Cambiasso feia de pivot atent a Messi i Milito es quedava sol a dalt barallant-se amb els centrals blaugranes. Eto’o en canvi, relegat a una banda on evidentment el seu esforç és agraït però el seu rendiment ofensiu baixa ostensiblement. Amb l’expulsió el tema ja va quedar encara més empaquetat, amb milito ocupant la dreta, Samu al lateral esquerre i Chivu reforçant el mig del camp, en un 4-1-4 que feia mal als ulls. Es poden criticar moltes coses del plantejament, però el cert és que els italians el van executar a la perfecció, pilotades directament fora per no perdre la possessió en camp propi, perdent temps arribant a situacions surrealistes i defensant amb una intensitat i rigor digne de menció. Gran partit dels centrals, de Cambiasso per davant de la pilota i especialment de Zanetti, a la seva edat va aportar veterania i saber fe en tot moment, no va tenir ni una errada.

El Barça va treure una alineació peculiar, amb Milito al lateral esquerre i Touré de central per guanyar en joc aeri i en circulació de pilota, la qual en cap moment va ser a gran velocitat. Al mig, Sergio, Xavi i Keita i a dalt Messi i Pedro oberts i Zlatan al centre. Així van començar, però mica en mica Messi va tendir cap al mig i Maxwell va entrar per Milito i es va incorporar al mig davant de la no necessitat de defenses. Al final es va acabar amb Pedro i Jeffren d’extrems i Bojan al davant, intentant amb la seva movilitat desarborar la defensa italiana, quasi ho aconsegueixen amb el gol de Krkic, però l’àrbitre va decretar mans de Touré. A nivell individual poca gent es salva, tothom va fer partits justets i correctes, sense errades però sense profunditat ni idees. Només Xavi va brillar una mica portant el tempo però sempre molt pla davant la impossibilitat de trobar línies de passada. Fluix Zlatan, Messi ben aturat amb un marcatge col•lectiu i innocents Keita i Pedro.

A part queda la valoració de Gerard Piqué, partidas del central que va jugar de tot i ho va fer tot bé. Veient el joc poc fluït ho va intentar pujant des del darrera, després va ser un migcampista més i al final en punta va aconseguir el gol de l’esperança. La de Piqué va ser una classe de rauxa, ganes i sentiment culer, no va ser suficient però actuacions com aquesta et fan estar orgullós dels teus jugadors i del teu equip: Grande Gerard!!!!

Menció especial també a l'afició, que ha complert les espectatives i ha fet la feina per intentar la remuntada. Ambient de gala durant el partit, abans i sobretot després aplaudint l'equip i perdent amb esportivitat.

Demà dia de tristor i desencís que hem d’intentar que no ens afecti de cara a un final de temporada importantíssim. Dissabte torna la lliga amb un partit vital al Madrigal, hem d’aixecar el cap, adonar-nos que ho hem donat tot i no ha sortit i que encara falta feina per fer. La lliga no es pot escapar i això passa per guanyar dissabte, ànims Barça, Ànims afició.