LA CRÒNICA: Barça 2 - Màlaga 1

Després del mal partit a Stuttgart l’equip necessitava solucions i amb bon joc animar una miqueta a la parròquia culer últimament molt mal acostumada i ja neguitosa tot i la bona situació de l’equip. Així doncs Pep, després de posar un reportatge d’alpinisme com a exemple de la importància del companyarisme (vídeo del programa de Canal + informe robinson sobre el rescat frustrat de l’alpinista navrrès Iñaki Ochoa de Olza), va fer sortir els seus homes amb una disposició tàctica un pèl diferent a l’habitual i amb la ferma convicció de redreçar el rumb de l’equip.

Així doncs els blaugranes van sortir amb una espècie de 4-2-3-1 o el que és el mateix, l’esquema habitual però amb Busquets més a prop dels centrals, Xavi a l’organització i Messi per darrera d’Ibra, deixant les bandes per Pedro i Iniesta. A l’hora de defensar els menuts extrems s’incorporaven al mig i Leo ajudava al suec a la pressió (4-4-2). Destacar també que a mesura que s’anava guanyant possessió de pilota l’equip va anar tirant endavant i Sergio va ajudar als centrals i Maxwell i Alves es van acoblar al mig del camp, donant superioritat a la medul•lar.

Aquests retocs van propiciar un bon joc combinatiu i una altíssima possessió, amb arribades per bandes i ocasions de gol. Tot i així a l’equip li va costar obrir la llauna ja que s’erraven les centrades i les rematades finals. Quan el públic es començava a impacientar va aparèixer de nou Pedro amb els seus gols salvadors i amb una gardela pel pal curt va posar l’1 a 0 al marcador. Seguidament en un dels pocs atacs andalusos i un desajust defensiu, Valdo va empatar i posava la por al cos dels aficionats culers que començaven a xiular tímidament a l’equip, focalitzant en un poc inspirat Zlatan. Al final jugada de tiralínies de traca que acaba amb la resistència malaguista, dóna els tres punts i a pensar en el pròxim partit.

El Màlaga va oferir ben poc, va plantar l’autobús amb dos línies ben clares i juntes i va intentar en tot moment no encaixar gols sense ni esforçar-se com és habitual en els rivals en pressionar ben amunt o avançar la defensa. Una mica més i aquesta tàctica tan rància els hi funciona, per sort la màgia de Xavi trencant la defensa i la sang freda d’Alves i Messi va decantar la balança cap a la banda de l’equip que va posar-hi tot el futbol.

Destacar la importància de la tornada de Dani Alves, si bé el brasiler no va estar encertat en les centrades (a excepció del gol), és una peça clau en l’engranatge blaugrana i un plus d’intensitat que al igual que Puyol contagien a la resta dels companys a anar a totes en cada moment, bentornat Dani.

LA PRÈVIA: Jornada 24

Barça vs Malaga CF
(Camp Nou, 28/02/10 22h)

Nou partit a l’estadi per demostrar que l’equip no està en crisi i que els últims partits són una mera casualitat. Oportunitat d’or pels homes de Guardiola per fer un pas endavant i ensenyar a la culerada i a la resta del món que segueixen sent l’equip a batre i que juguen el millor futbol d’Europa. Amb la tornada d’una altra peça clau, el Barça ja podrà comptar amb un onze de garanties i podrà començar a recuperar la xispa perduda en els últims enfrontaments. Apart els culers hauran d’afrontar la pressió afegida de veure’s probablement i momentàniament amb el liderat perdut en mans d’un Madrid que visita Tenerife, en el qual no s’han dipositat massa esperances de resistència.

El Màlaga es presenta al Camp Nou amb una gran ratxa, després de perdre set dels primers deu partits, els andalusos encadenen una ratxa de resultats impressionant i actualment es troben a la zona tranquil•la a tiro de pedra d’Europa i amb els millors números a la segona volta (tres victòries i un empat). Els de López Muñiz vénen amb unes quantes baixes, algunes importants com la del capità Jesus Gámez, Benachour i l’equatorià Caicedo. Entren a la convocatòria gent com Xavi Torres (cedit pels blaugranes), Forestieri i Valdo.
Els andalusos presentaran un 4-2-3-1, que a la pràctica serà més un 4-5-1 amb dues línies molt clares i juntes deixant al nigerià Obinna sol en punta. El perill estarà en l’arribada de segona línea de gent com Baha, Duda o Fernando. Així doncs els malaguenys poden presnetar el següent onze: Munúa, Torres, Wellington, Stepanov, Gaspar, Toribio, Fernando, Duda, Baha, Javi Lopez i Obinna.

Per part del Barça, amb la més que probable tornada al titular de Dani Alves, l’equip començarà a tornar a la normalitat, amb Puyol a l’eix, Iniesta i Xavi al mig del camp i a l’esquerre un extrem més pur com Pedro o el francès Henry. Veure’m si Guardiola dóna l’enèsima oportunitat a titi o per contra aposta per la joventut i l’atreviment del canari, que fa dies que no juga i es mereix una nova oportunitat. Al pivot defensiu veure’m si l’ocupa Sergio o Touré, ambdós bastant fluixos contra l’Stuttgart. L’equip que pot presentar d’inici Pep Guardiola seria el format per: Valdes, Alves, Puyol, Piqué, Maxwell, Sergio, Xavi, Iniesta, Messi, Zlatan i Pedro.

LA CRÒNICA: Stuttgart 1 - Barça 1

Partit desastrós dels blaugrana en totes les facetes del joc, poca profunditat, poca precisió en la passada i una certa falta de ganes o intensitat que va propiciar que un equip justet se’ls hi puges a les barbes. Després del gol de l’empat també va faltar l’ambició per anar a buscar el segon, total un partit per oblidar i sobretot per treure’n moltes conclusions de cara al futur.

El partit pintava prou bé a priori, amb l’alta mèdica per Xavi, el Barça recuperava una de les seves peces claus en la construcció i Guardiola alineava a Iniesta a l’extrem esquerre per tenir més control de pilota i a Sergio i Touré al centre per contrarestar l’empenta germànica. Un cop iniciat el partit ja es va veure que tot això no acabava de funcionar, Busquets i Yaya estaven molt junts i a part de molestar-se estaven molt imprecisos, Xavi no donava per portar tot el pes del mig camp i els davanters estaven perduts en un bosc de cames, i no els hi arribaven pilots i les que arribaven eren a molts metres de l’àrea. Per contra, els alemanys entraven per les bandes com fletxes i aprofitaven cadascuna de les pèrdues blaugranes, algunes incomprensibles.

El gol es veia a venir i va arribar i després tranquil•lament l’equip hagués pogut encaixar el segon, en un primer temps de desconnexió i “pajara” digne de ser analitzat pels tècnics blaugranes, Europa no perdona i sort en va tenir que l’àrbitre no era de xiulet fàcil i que a l’Stuttgart li falta rematada. La segona ja va ser més tranquila, el Barça va tocar més i millor i els almenys amb la baixada física i la desesperació de veure com rebien l’empat sense mereixeu, es van anar diluint mica en mica. Final de partit sense profunditat ni ambició amb ambdós equips firmant l’empat, fet certament criticable, almenys des del punt de vista blaugrana.

Particularment espès el partit de la davantera, Zlatan va marcar però no va estar còmode en tot el partit i a la primera part va passar inadvertit. Per la seva banda Messi no va estar gens encertat, fallant passades inusuals i intentant massa vegades la jugada de “Leo contra el món” que no li va sortir cap cop. Destacar les relliscades d’alguns jugadors blaugranes que per sovint i ja habituals potser s’ho haurien de fer mirar. L’única nota positiva, la bona segona part de Milito, l’estona que va estar el camp va demostrar estar a un gran nivell tan amb la pilota, sense rifar-la i amb criteri, com sense, atent al tall i rapidíssim.

Les conclusions finals del partit són totes força negatives, l’equip porta uns partits una mica fluix i lo que és més greu, sembla que li falten ganes i entrega per endur-se els partits, esperem que l’entrada de Alves a l’equip i la injecció de rauxa que dóna el brasiler ajudin a l’equip a sortir d’aquesta mala ratxa en el joc, que no en els resultats. Destacar però que al Màlaga a casa se’l pot guanyar fàcil sense jugar bé, però algun dia vindran rivals difícils i jugant així no anirem enlloc.

LA PRÈVIA: Champions League - 1/8 de final anada

Stuttgart Vfb vs Barça
(Mercedes-Benz Arena, 23/02/10 20.45)

Per fi torna la Lliga de Campions després de més de dos mesos i comença el dur camí cap a la final del Bernabeu del 22 de Maig. Partit trampa pels blaugranes, això és la Champions i no val a badar, un mal partit i estàs fora. Els de Guardiola hauran de jugar concentrats i no subestimar l’equip que de la mà del suís Christian Gross està començant a treure el cap a la Bundesliga.

L’inici de campanya a les ordres de Marcus Babbel, va ser del tot decebedor, l’equip que l’any anterior havia quedat tercer no funcionava i els nous fitxatges que arribaven amb gran cartell com Hleb, Pogrebnyak, Kuzmanovic no acabaven de quallar. Amb la destitució de Babbel el desembre i el fitxatge de l’ex del Basilea, l’equip recupera mica en mica el to i va escalant posicions a la lliga, actualment ocupa la novena plaça després de la seva contundent victòria de dissabte a Colònia (1 a 5).

L’equip de la ciutat automobilística alemanya (sede de marques com Porsche i Mercedes Benz) acostuma a jugar amb el clàssic 4-4-2, amb dos pivots defensius per apuntalar a darrera i que donen certa llibertat als laterals per pujar la banda. Els interiors no són extrems purs i tendeixen a tirar cap al centre. A la porteria, el controvertit Jens Lehmann, el qual ja faria anys que s’hauria d’haver retirat i que segueix donant “espectacle” pels camps d’Alemanya.
Amb la marxa del capità Hitzlsperger a la Lazio, el mig del camp ha quedat en mans de Khedira i Trasch, joves alemanys de gran recorregut, potència i bon toc. Al seu costat, el talent intermitent de Hleb, la serietat de Gebhart i el talent i arribada de Kuzmanovic o Rudy. A darrera també joventut i qualitat germànica amb Celozzi i Tasci acompanyats pel recent aterrat Molinaro (cedit de la Juve) i pel capità, el francès Delpierre. A davant, tres opcions, l’esmentat Pogrevnyak, el romanès Marica i el tetragolejador del cap de setmana Cacau, que pot caure també a la banda i convertir l’esquema en un 4-2-3-1. Així doncs, l’alineació que pot presentar Gross, és la formada per: Lehmann, Delpierre, Tasci, Celozzi, Molinaro, Khedira, Hleb, Gebhart, Trasch, Cacau i Marica o Pogrevnyak.

El Barça es presenta al Mercedes-Benz Arena amb vint jugadors, ja que els lesionats Alves i Xavi han format part de l’expedició tot i no tenir encara l’alta mèdica. També amb el dubte de Zlatan, sembla que l’equip serà molt similar al que va jugar dissabte contra el Racing, amb les dubtes de Milito per Marquez, Bojan per Zlatan o l’entrada de Pedro a l’extrem esquerre. Així doncs l’onze de Guardiola podria ser el format per: Valdes, Puyol, Piqué, Milito, Maxwell, Touré, Sergio, Iniesta, Henry o Pedro, Zlatan i Messi.

LA CRÒNICA: Barça 4 - Racing 0

Partit pràctic dels blaugrana que tot i no fer un joc molt vistós, si que van crear ocasions i sobretot van marcar amb facilitat i van encarrilar el partit ben aviat. Bones notícies amb la tornada de Touré a l’onze i la nova alineació de gent com Henry i Marquez que necessiten reivindicar-se, cosa que van fer amb un gol de falta directa cadascú. La defensa no va patir davant d’un racing amb moltes baixes i inoperant en atac.

EL Barça, tot i la baixa de Xavi, va portar el tempo del partit en tot moment, amb un mig del camp format per Yaya, Sergio i Iniesta va controlar el joc, va distribuir bé i a sobre el de Fuentealbilla va marcar en el seu partit 300, no ho feia des del golàs de Stamford Bridge. Destacar el partit de Busquets que va complir a la posició d’interior, va entrar molt bé pel carril del vuit i va demostrar que es pot comptar amb ell per jugar més avançat.

Amb els problemes de turmell de Zlatan abans del partit, va entrar el francès Henry després de tres partits de no jugar ni un minut, titi ho va intentar, va lluitar en la recuperació i va tornar a marcar després de força temps. Thierry necessita tenir la confiança tant de la grada, com d’en Pep com d’ell mateix, per recuperar el nivell de l’any passat. També Bojan tornava a l’equip, però el de Linyola no va aprofitar l’oportunitat i va fer un partit bastant gris i amb poca aportació ofensiva.

A la segona debut en lliga de Thiago, el fill de Mazinho, que va aprofitar la oportunitat per marcar tot i que a Guardiola no li va agradar la manera de celebrar-ho. El brasiler té una enorme qualitat però a vegades li perd el cap, cosa que està intentant controlar el de Santpedor, si ho aconsegueix tenim migcampista per estona.

El Racing va demostrar ben poca cosa, els de Portugal van venir al Camp Nou derrotats i en cap moment van plantar cara al líder. Amb dues línies de quatre molt marcades i només el jove Canales i Xisco en punta no van apropar-se a la porteria d’un Victor Valdes que va passar inadvertit. Total, un partit plàcid que serveix d’escalfament per preparar l’enfrontament de dimarts a la Champions, a Stuttgart serà una altra història.

LA PRÈVIA: Jornada 23

Barça vs Racing
(Camp Nou, 20/02/10 20h)

A priori un partit plàcid pels blaugranes però vistes les baixes en defensa i al mig del camp i venint d’un ambient enrarit després de la derrota del Calderón, mai se sap. El Racing es presenta a Barcelona amb baixes importants, però en general amb una bona ratxa de resultats tot i la recent eliminació copera, plantaran cara però el Barça ha de demostrar a casa la seva superioritat en tots els aspectes del joc.

El Barça segueix líder, a dos punts de l’immediat perseguidor, i tot i els contratemps ha de continuar demostrant que és el millor equip de la competició i que és el primer per mèrits propis. Per fer-ho i per de pas esvair uns quants fantasmes, estaria bé que el dissabte es fes un bon partit, es guanyés i sobretot es convences ja sigui amb joc, amb gols o millor amb ambdues coses. El problema més gran amb el que compta Guardiola és amb la reconstrucció d’un mig del camp que ha quedat molt malmès després de les lesions de Keita i Xavi (sumades a la de Touré). En defensa ja no hi ha tant problema amb la tornada de Marquez i Piqué després de la sanció.

Miguel Ángel Portugal compta amb les sospitoses baixes per sanció de tres peces importants en l’esquema càntabre com són Tchité, Munitis i Colsa fet que provocarà uns quans canvis en l’alineació habitual. Serà també una nova oportunitat per veure una de les perles de la lliga, el jove Canales visita el Camp Nou per demostrar la seva qualitat a la parròquia blaugrana. També serà interesant veure la primera visita del blaugrana Henrique, cedit a les files dels de Santander. Així doncs l’onze que pot presentar el Racing és el format per: Coltorti, Christian, Torrejón, Henrique, Pinillos, Diop, Lacen, Serrano, Canales, Moral i Xisco.

La plaga de lesions segueix condicionant les convocatòries de Guardiola, tot i que mica en mica la infermeria blaugrana es va buidant i es van recuperant efectius. Chigrinskiy i Touré ja es comencen a entrenar amb normalitat i sembla que Alves ja pot estar llest per la visita a Stuttgart. Com ja va sent habitual, alguns jugadors del filial han reforçat els entrenaments de la primera plantilla, en aquest cas han estat; Bartra, Jonathan i Thiago. El dubte pot seguir sent el lateral dret, col•locar l’experiència de Puyol o mantenir el capi a l’eix i fer entrar un home del filial com Bartra per frenar les arribades sempre perilloses d’Oscar Serrano. Així doncs l’onze blaugrana pot ser el format per: Valdes, Puyol, Piqué, Milito, Maxwell, Marquez o Dos Santos, Sergio, Iniesta, Henry, Zlatan i Messi.

DESCOBRIM A... JOHNSON

Adam Johnson
14 de Juliol 1987
Alçada: 1,75 cm
Posició: Extrem
Nacionalitat: Anglès
Dorsal: 11
Carrera: Middlesbrough (05-10)
Man City (2010-)
Internacional: sub-21 (2007-)

Jugador sortit de la cantera del boro amb una gran velocitat i un excel•lent dribbling, tan en sec com sobretot en carrera. Desequilibrant per la banda esquerre, també pot jugar a peu canviat i entrar des de la dreta. Té una gran habilitat en l’1 contra 1, molta arribada i facilitat golejadora. Li agrada arribar a la línea de fons per assistir als seu companys i també provar jugades individuals per encara porteria. És un gran llançador a pilota parada, tant en faltes laterals com en corners i també és un gran xutador de penals. Té un remat contundent i precís amb la seva cama esquerre.

Recentment ha estat atret pel macroprojecte de petrodòlars del Manchester City i en el mercat d’hivern ha fitxat per l’equip de Mancini, per una quantitat que no s’ha fet publica. És encara un jugador molt jove però que ja s’ha fet un nom a la lliga i amb la selecció sub-21 anglesa. De moment, ha jugat un parell de partits amb els citizens i ja ha començat a demostrar el nivell que pot oferir al City of Manchester. De moment, el tècnic italià l’està utilitzant en una davantera de tres, enganxat a una de les bandes, possiblement el lloc on es pot treure més profit del joc elèctric de Johnson.

Nascut a Sunderland, des de ben petit va entrar a formar part de la cantera del Middlesbrough, on hi ha passat més d’una dècada. Al 2005, amb només divuit anys, va debutar amb el primer equip en un partit de la UEFA, però en la seva primera temporada va tenir un paper quasi testimonial. Coneixedors del seu potencial, decideixen cedir-lo, primer al Leeds (1 mes) i després al Watford (3 mesos) perquè es curteixi i guanyi minuts de joc i experiència a la gespa. Finalment, a mitjans de la temporada 2007/08 és recuperat pel boro per quedar-se definitivament com a substitut de l’estrella de l’equip: Stewart Downing. Juga molts partits, però la majoria com a recanvi a l’ombra del gran extrem anglès.

Aquest any, la seva sort ha canviat ja que Downing ha estat venut a l’Aston Villa, després de que l’equip baixés a segona, i Adam s’ha fet amb un lloc al titular, que no ha desaprofitat gens. Ha jugat 26 partits amb els de Riverside i ha marcat 12 gols, un gran registre per jugar d’extrem. Ràpidament, la segona (Championship) se li ha quedat petita i les seves grans actuacions han atret l’interès dels equips de la Premier. Finalment, el City de Mancini és el que ha aconseguit els serveis d’aquest extrem hàbil i esperem que el temps demostri que no s’han equivocat.

Amb la selecció, ja porta un parell d’anys sent fix a les convocatòries de la sub-21 i mantenint un paper protagonista en els campionats internacionals. A l’europeu de Suècia del 2009, va contribuir a portar als anglesos a disputar la final, la qual van perdre clarament contra el combinat alemany (4-0, veure Europeu sub-21 de l’1 de Juliol de 2009). Encara no ha estat cridat a l’absoluta de Capello, però amb l’aparador que suposen els de Manchester, si segueix jugant a aquest nivell segur que ben aviat el veure’m defensant la samarreta del Pross. Tot just està traient el cap en el panorama anglès de primera fila, però té fusta i talent per ser un gran jugador, veure’m si li surten les coses o com molts altres es queda pel camí.

INFORME: Torna la Champions League

Per fi torna la Champions League i amb ella el camí per arribar a la finalíssima de Madrid el 22 de Maig. Apart de la novetat de la final en dissabte també és nou d’aquest any la separació dels vuitens de final en quatre setmanes, dos per l’anada i dos per la tornada. Així doncs el Barça i el Madrid, per exemple, juguen en setmanes alternes, poden veure doncs ambdós partits amb calma i futbol de qualitat durant més setmanes l’any.

Per començar aquesta nit tenim dos partits importants, amb la visita del Real Madrid a Gerland per enfrontar-se a una de les seves bèsties negres, l’Olympique de Lyon, i també el duel de dos grans d’Europa com el Milan i el Manchester United. En principi els favorits són el Madrid i els “red devils” per tenir la tornada a casa i pel potencial i experiència de les seves plantilles, però en aquesta competició, com en la majoria, els partits es guanyen al camp i no sobre el paper. A Lió podem veure l’autèntic potencial dels “merengues”, que es poden passejar per “chapín” però és en els grans camps i a Europa on han de demostrar si realment juguen tant bé i aspiren a tot com diuen.
Italians i anglesos s’enfronten en un duel desigual en principi però on els rossoneri poden donar la sorpresa amb la seva plantilla de veterans il•lustres amb el talentós Pato com a punta de llança. Veure’m com es comporta l’irregular “Ronnie” i el rendiment de Rooney a Europa, on no demostra el que ensenya a la Premier, “pichichi” destacat del campionat.

Dimecres dos partits d’històrics, el Bayern-Fiorentina i l’Oporto-Arsenal. Els alemanys tenen el factor camp en contra, però sembla que han revifat a la lliga i cada cop juguen millor i entenen millor els esquemes de Van Gaal. En canvi la Fiore no està fent una campanya brillant i li està costant treure resultats positius en els partits importants, així doncs les forces estan bastant igualades. L’Arsenal és el favorit contra els portuguesos de la mà de Cesc Fabregas i la seva plantilla de joves amb talent, ara bé, que no és confiïn perquè com cada any l’equip de Porto és imprevisible.

La resta de jornada es disputa la setmana que ve, amb especial atenció al Stuttgart-Barça, on en els de Pep són favorits però que les darreres lesions han complicat una mica la història (veure la prèvia dedicada a l’enfornatment). També quedaran el CSKA-Sevilla, Inter-Chelsea i l’Olympiakos-Girondins on andalusos, anglesos i francesos són favorits però sobretot el Chelsea haurà d’anar molt en compte amb el retorn de Mourinho a Stamford Bridge. Les altres dos eliminatòries són a priori les més desnivellades, però mai se sap el que pot fer un equip rus en pretemporada i un grec davant d’un equip amb poca experiència internacional com el Girondins de Laurent Blanc.

Encara és aviat però en aquests vuitens de final es començaran a postular els candidats per la final del Santiago Bernabeu, així que veure’m quines plantilles fan un pas endavant i demostren que van a per totes, torna la Champions, torna el futbol en estat pur.

LA CRÒNICA: Atlético 2 - Barça 1

Partit horrorós dels blaugranes que ja va començar de manera pèssima amb el gol de Forlan i la lesió de Seydou Keita, l’enèsima lesió muscular d’un Barça que està patint massa per confeccionar les alineacions últimament. El partit va ser l’habitual dels últims anys al Calderón, el barça sense saber ni poder fer el seu joc i els matalassers amb un joc molt directe arribant amb claredat a les immediacions de Victor Valdes. Total, partit perdut, però lo que és pitjor és que el Barça en cap moment va merèixer un resultat diferent, no tan per mèrits de l’atlètico que va jugar millor, com demèrits d’un Barça inoperant, imprecís i desconcentrat.

Primer derrota de l’any en lliga, en un camp on ja és habitual que l’equip faci figa, però no per habitual deixa de ser sorprenent la manera amb que els homes de Pep Guardiola van perdre el control del match. Tota la setmana repetint les baixes en defensa i va ser més el mig del camp el que va fer figa, un Sergio desastrós i un Xavi i Iniesta desconeguts no van saber en cap moment fer-se amb el control del joc i van perdre un nombre de pilotes exagerat per jugadors de la seva qualitat. Aquesta feblesa al mig va propiciar opcions clares d’atac rival i poques pilotes pels de dalt que no van tenir massa ocasions clares, sobretot a la segona on es va generar ben poc joc d’atac.

Les conclusions del partit són poques i totes negatives, ara bé, no cal treure les coses de lloc, l’equip no va jugar bé i va perdre llastimosament, però es tracta de recuperar-se i aprendre dels errors comesos. Ara toca pensar en el Racing i després en l’Stuttgart i anar recuperant el to. Les úniques notes positives, el nou gol de Zlatan després d’uns quants partits de sequera i l’actuació del jove Marc Bartra a la segona part, on va assegurar la posició de lateral f¡dret i es va incorporar a l’atac amb valentia i encert.

LA PRÈVIA: Jornada 22

Atlético Madrid vs Barça
(Vicente Calderón, 14/02/10 21h)

Partit complicadíssim pel Barça a un estadi on sovint encaixa mals resultats i on l’any passat el Barça del triplet va recollir quatre vegades la pilota de dins la porteria. Si de per si ja és un desplaçament difícil, el de diumenge encara es planteja més complexa degut al gran nombre de lesionats (i sancionats) que té la defensa blaugrana, Guardiola només compta amb tres defenses purs de la primera plantilla, així que haurà de tirar de filial o recol•locar algun migcampista de cara a tenir una defensa de garanties per aturar al Kun i a Diego Forlan.

Les últimes lesions d’Abi i Dima han complicat la cosa més del normal, ja que amb les lesions de Piqué i Marquez sumades la lesió de Dani Alves i de Touré Yaya, l’equip es queda només amb Puyol, Maxwell i el recuperat Milito com a defenses de la primera plantilla. Guardiola té varies opcions, baixar Sergio a la posició de central o posar a Keita o Jeffren al lateral. La opció més factible seria mantenir Puyol i Milito com a centrals i deixar el lateral dret per algun home del filial, tipus Marc Bartra. El perill de l’Atletico es basa en el joc de la parella ofensiva, i els seus interiors tendeixen a centrar-se i no a obrir al camp, per tant el lateral estaria menys exigit que no pas un dels centrals. Veure’m quina solució escull en Pep, però el que està clar és que si els de dalt estan fins, seran capaços de marcar més gols que el rival.

Els matalassers vindran amb la ressaca de la classificació copera d’ahir i amb els dubtes clàssics que genera l’equip: una defensa feble, un mig el camp poc consistent i un davantera mortífera però irregular. L’arribada de Tiago sembla que ha donat més cos al mig i Forlán i el Kun sembla que estan més entonats últimament, així que sembla que serà un partit vistós, amb gols i tàcticament una mica esbojarrat. Quique no té massa baixes, amb la tornada de Reyes a les convocatòries i sense sancions ni lesions d’importància. Al enfrontar-se al líder no es pot reservar a ningú o sigui que suposo que plantejarà un mig del camp poblat (pot apostar per un trivot) i pilotes a les puntes. L’alineació probable és la formada per: De Gea, López, Perea, Domínguez, Ujfalusi, Assunçao, Tiago, Simao, Jurado o Raul Garcia, Forlán i el Kun Agüero.

Guardiola té les incògnites en defensa i la clàssica de l’extrem esquerre, ser conservador amb l’entrada d’Iniesta i Keita al mig o apostar per un extrem com Pedro o Henry que aporti més profunditat per obrir el camp. Jugant fóra de casa les dues opcions són vàlides, tan pel control de pilota com per apretar a Perea i Ujfalusi que són molt justets amb la pilota als peus. Així doncs l’onze blaugrana pot ser el format per: Valdes, Bartra, Puyol, Milito, Maxwell, Sergio, Xavi, Keita, Iniesta, Zlatan i Messi.

DESCOBRIM A... SUBOTIC

Neven Subotic
10 de Desembre 1988
Alçada: 1.93 cm Pes: 85 kg.
Posició: Central
Dorsal: 4
Carrera: Mainz (2007/08)
B. Dortmund (2008-)
Internacional: USA sub-17 i sub-20
Sèrbia absoluta (2009-)

Subotic és un central que juga al Borussia i que en les dues darreres campanyes està demostrant les seves qualitats tàctiques i tècniques liderant la defensa dels de Dortmund. Actualment és un dels centrals més cotitzats d’alemanya i ja se’l rifen els grans equips del continent. Amb el seu metre noranta-tres i la seva capacitat física és un autèntic mur a la reraguarda, va molt bé de cap, tant en defensa com en atac on marca gols sovint en jugades d’estratègia. Amb la pilota als peus no és cap tronc i treu la pilota jugada amb molta solvència. Té una gran col•locació i una excel•lent anticipació, un central molt complert.

Degut a la seva situació familiar, els Subotic han hagut de canviar de residència en diverses ocasions i han viscut a varis països com: Sèrbia, Alemanya i Estats Units. Nascut a l’antiga Iugoslàvia, ràpidament es desplaça a Alemanya, com a conseqüència de la situació política del seu país. Als set anys Neven comença la seva carrera a l’equip local però de nou la família s’ha de desplaçar, aquest cop a Estats Units, primer a Utah i després a Florida. A Amèrica segueix jugant a futbol i és reclutat per jugar amb les categories inferiors de la selecció, establertes a Florida mateix.

Comença a destacar a les files de la Universitat del sud de Florida i el combinat sub-20 quan el venen a buscar des de la Bundesliga, per enrolar-se a les files del Mainz 05. Neven ja té divuit anys i decideix tornar a Europa per passar un any a les categories inferiors del club de l’oest d’Alemanya i després fer ràpidament el salt al primer equip. La temporada 2007/08 a segona divisió, es fa amb un lloc a l’onze i comença a impressionar amb les seves actuacions, solvents en defensa i molt convincents amb la pilota. Els scouters del Borussia no eldeixen escapar i se l’enduen a jugar a Dortmund on mica en mica s’ha anat fent un lloc a l’esquema de Jurgen Klopp.

Aquesta, la seva segona temporada amb els groc i negres, esta sent la de la seva consagració a la lliga i la consolidació d’un central de garanties a nivell internacional. Titular indiscutible amb un Borussia que està fent una gran temporada, actualment és cinquè i amb gent com Hummels, Lucas Barrios, Owomoyela, Sahin i l’egipci Zidan aspiren a fer-se un lloc a les pocions capdavanteres de la Bundesliga, encara que estan lluny d’aquell mític equip que el 97 es va proclamar campió d’Europa a les ordres d’Ottmar Hitzfeld amb grans jugadors alemanys com Sammer, Andy Möller, Kohler, Riedl, Ricken,...

A nivell internacional comença a fer-se un lloc al combinat Sèrbi de Radomir Antic, tot i que en categories inferiors va jugar amb la selecció d’Estats Units, les arrels balcàniques van fer que es decidís per defensar els colors de la selecció de Sèrbia. Ja ha disputat 9 partits amb l’absoluta, i al costat del “red devil” Vidic formen una parella de garanties, que pot ser l’eix de la defensa sèrbia, durant molts anys. És una selecció que combina experiència amb talent i joventut i s’espera que de la mà de veterans com Vidic, Stankovic, Jovanovic o Drago i les qualitats de promeses com Kacar, Krasic (veure Descobrim a... de 7 d’octubre 2009 i 11 de gener 2010 respectivament), Kolarov, Kuzmanovic i el mateix Subotic és converteixin en un equip a tenir en compte en el futur. Són un combinat molt atractiu i que pot donar molt a parlar en el proper mundial, en el qual està enquadrat en el grup d’Alemanya, Ghana i Australia.

Actualment, Neven és seguit molt de prop per grans equips com Manchester City, Juventus, Barça i Madrid, així que no és difícil de veure que probablement aquesta sigui la seva última temporada amb els de Dortmund i que ben aviat el veiem vestint la samarreta d’un dels grans d’Europa.

LA CRÒNICA: Barça 2 - Getafe 1

Partit calent i amb moltes jugades polèmiques que per sort al final es va decantar del cantó blaugrana, o més aviat per sort el Getafe no va aconseguir canviar el signe d’un partit ben encarrilat des del començament però que es va anar complicant mica en mica… Pep Guardiola va presentar d’inici un onze de circumstàncies en la parcel•la defensiva, amb la baixa de Puyol per sanció i d’Alves per lesió a l’escalfament, va tenir que alinear a Maxwell per la dreta i a Milito a l’eix, titular en lliga després de dos anys.

La cosa va començar molt bé amb un gran gol de Messi al minut sis, però amb l’expulsió de Piqué al 25, la cosa es va començar a torçar, Touré es va situar al centre de la defensa i Iniesta va baixar a ajudar al centre del camp, que es va tenir que multiplicar per contrarestar la superioritat madrilenya. Estranyament els de Michel es van fer amb el control del partit i van aconseguir treure-li la pilota al Barça, si bé sovint amb un joc excessivament dur, permès pel col•legiat. La lesió de Touré va propiciar l’entrada de Marquez i també Zlatan va ser substituït per Sergio per guanyar consistència a la medul•lar. En definitiva un partit gris i en el qual el Barça va tenir que suar tinta per mantenir el mig camp i no veure’s superat pel Getafe.

Tot i això, el barça va disposar d’ocasions més clares que el rival, amb arribades de Messi i Keita especialment clares, i no va ser fins al minut 66 que va caure el segon, de Xavi a gran passada de Messi després d’endur-se la defensa. Per acabar un penal amb expulsió per Marquez que va posar el 2 a 1 final al marcador i l’ai al cor de la parròquia culer. Destacar per sobre de tot, el partidas de Leo, va fer el que va voler i en tot moment va portar de corcoll la defansa del geta, un crack que se li dóna bé l'equip madrileny, segueix sent pichichi i fent recitals cada cap de setmana.

La conclusió és que va ser un partit estrany, on el Barça es va quedar amb nou tot i no exhibir un joc violent, i el Getafe molt més expeditiu en les seves accions va veure com mantenien l’equip intacte i tenien opcions de posar en dificultats a l’equip de Pep. Lo més positiu el resultat i la entrega i ganes que hi va posar l’equip, lo negatiu les baixes pel Calderón i la campanya mediàtica del “Villarato” que sembla que comença a passar factura al Barça.

LA PRÈVIA: Jornada 21

Barça vs Getafe
(Camp Nou, 06/02/10 20h)

De nou un partit al Camp Nou després de dos desplaçaments consecutius, la visita del Getafe és una bona oportunitat per tornar a brindar un bon espectacle a la parròquia culer i aconseguir de pas alguns objectius individuals com la millora en el rendiment dels centrals reserves com Marquez o Chigrinsky, recuperar l’olfacte golejador de Zlatan i la possibilitat de tornar a veure a Touré Yaya després de la copa d’Africa. De moment, segueixen sent dubtes Alves i Abidal i Puyol es baixa per sanció, així que als laterals és on es plantegen més dubtes.

El Getafe arriba després de jugar a Sevilla les semifinals de la Copa del Rei entre setmana, amb el desgast que això suposa pels seus titulars, a part compten amb la baixa del seu millor jugador: Pedro León (veure Descobrim a... nous talents de la lliga del 10 de desembre 2009). Està per veure si Michel prefereix reservar jugadors de cara a la tornada contra els sevillans o si posa tota la carn a la graella i intenta posar en dificultats als blaugranes. Veure’m quina serà la formula de l’entrenador madrileny, però el que està clar és que a l’igual que van fer l’any passat a l’estadi, el conjunt presidit per Ángel Torres no posarà les coses gens fàcils als de Pep Guardiola.

Michel presentarà el seu esquema habitual amb un 4-2-3-1, amb un sol punta, dos pivots defensius i tres mitja puntes que probablement estaran més ocupats en tapar la creació blaugrana que no pas en crear problemes a la defensa. Amb la baixa de León i el partit entre setmana l’equip és una incògnita, però l’alineació que presenti l’ex interior madridista pot ser la formada per: Codina, Manu, Mario, Cata Díaz, Torres, Boateng, Casquero, Albin, Parejo, Ríos i Soldado.

Pep Guardiola suposo podria reservar al brasiler Alves i no forçar-lo per un partit a casa i que no és de vital importància, però amb la baixa de Puyol no està gaire clar. A l'eix algun no habitual entrarà a acompanyar Piqué. Abidal també es dubte, així que el més probable és l’entrada de Maxwell a l’onze. A dalt, els mateixos dubtes de sempre, donar entrada al golejador Pedro o mantenir els galons d’Henry al titular després de que descanses al Molinón. Al mig, Xavi i Iniesta en principi són intocables i Sergio i Touré es disputaran el lloc al pivot defensiu. L’onze blaugrana pot ser el format per: Valdes, Alves, Piqué, Dima, Maxwell, Touré, Xavi, Iniesta, Henry, Zlatan i Messi.

DESCOBRIM A... HAMSIK

Marek Hamsik
27 de Juliol 1987
Alçada: 1.83 cm.
Dorsal: 17
Posició: Migcampista
Carrera: Slovan Bratislava (2004)
Brescia (2004-07)
SSC Napoli (2007-)
Internacional: sub-21 (2006/07)
Absoluta (2007-)

Migcampista total que destaca per la seva capacitat física i la seva gran arribada a porteria. Tot i jugar retrassat marca molts gols i és una amenaça constant per la porteria rival. Té el perfil de jugador del seu ídol, el txec ex de Lazio i Juventus: Pavel Nedved. Tot i la seva joventut ja fa cinc anys que juga a la Serie A (a les files del Brescia i del Nàpols) i ja és un dels talents més prometedors del campionat italià.

Té unes condicions físiques sensacionals per jugar al mig i abarcar totes les posicions del centre del camp, li encanta entrar de segona línea però no descuida mai les seves funcions defensives. Hàbil amb la pilota als peus i amb una gran rematada de mitja distància, té gran facilitat per armar la cama i xutar amb potencia. És dretà però té una bona cama esquerre amb la que també pot marcar i assistir, és un jugador molt complert, un autèntic “todocampista”.

Va començar la seva carrera a les categories inferiors d’un equip de la regió on es va criar, fins que al 2002 va entrar a les files del Slovan de Bratislava, un dels grans del futbol eslovac. A la capital, va passar un parell d’anys fins que el 2004 va debutar amb el primer equip, va ser el primer partit i l’últim ja que després va emigrar al Calcio i es va enrolar a les files del Brescia. Marek aterrava a la ciutat del nord d’Itàlia just quan l’equip s’estava fent a la idea de la retirada d’un dels mites italians: “il codino” Roberto Baggio. Aquella primera temporada, l’equip desafortunadament baixa a la Serie B, on hi passarà les següents temporades, fins a l’actualitat.

Tot i el descens, Hamsik segueix a l’equip i comença a coallar grans actuacions a la segona italiana, fruit d’això atrau l’atenció del Nàpols, equip que ascendeix a la Serie A l’estiu del 2007 i s’endu a l’eslovac per dirigir el nou projecte des del terreny de joc. Des de bon principi, les actuacions de Marek amb l’ex equip de Maradona són d’un altíssim nivell, i juntament amb altres fitxatges importants com els sud-americans Lavezzi, Zalayeta i Gargano, l’equip fa una gran campanya i finalitza la lliga en vuitena posició. L’any passat la campanya dels “azzurri” no és tan bona (dotzens) però la contribució de Hamsik és determinant, ja és el líder de l’equip en tots els aspectes.

Des de la seva arribada a Itàlia que no passa desapercebut pels tècnics nacionals del seu país, així que ben aviat passa a formar part dels combinats sub-19 i sub-21. El 2007 debuta amb la selecció absoluta on ràpidament es farà un membre vital de l’equip inicial. Actualment porta una trentena de partits disputats amb vuit gols marcats, a més n’és el capità. És una selecció amb poc potencial, però amb gent talentosa com Hamsik, Weiss, Svento i Skertel i veterans com Vittek i Karhan. L’equip entrenat per Vladimir Weiss (pare del jugador del City ara cedit al Bolton) intenta fer-se un lloc dins del panorama europeu, li costarà però mai se sap fins on podrà arribada aquesta nova fornada de jugadors.

Suposo que aquest serà l’últim any de Hamsik a Nàpols, ja que molts equips han mostrat interès pels seus serveis, no serà barat fitxar-lo però segur que seran uns euros molt ben invertits, Marek Hamsik és un gran jugador que s’haurà de seguir molt de prop en els pròxims anys.

DESCOBRIM A... ERDING

Mevlüt Erdinç
25 de Febrer 1987
Nacionalitat: Turc / Francès
Alçada: 1,81 cm
Posició: Davanter
Dorsal: 11
Carrera: Sochaux (2003-09)
PSG (2009-)
Internacional: Sub-21 (2007)
Absoluta (2008-)

Davanter centre nascut a França però d’origen turc, té una gran capacitat golejadora i un fort caràcter dins del camp que el porten a lluitar cada pilota com si fos la última del partit. És dretà, però fa servir molt bé la seva cama dreta, ja sigui per driblar amb eficàcia o per rematar a porteria. No és un davanter tipus “tanque”, és més un segona punta o per jugar amb llibertat, per caure a bandes gràcies a la seva velocitat i varietat de recursos tècnics. Molta sang freda en els u contra u amb els porters, és un gran definidor.

Va arribar a la cantera del FC Sochaux el 2003 però no és fins la temporada 2005/06 que debutarà amb el primer equip. Tarda dos anys ben bons en fer-se un lloc fix en l’esquema titular de l’equip de Montbéliard. Les seves grans actuacions durant la temporada 2007/08 fa que comenci a atreure l’atenció de la premsa francesa i turca i es comenci a fer un nom a la Ligue1. La temporada passada és la de la seva consagració, segueix jugant a un nivell molt alt i marcant gols per un equip modest on costa tenir oportunitats per marcar. A l’estiu, un dels grans, el Paris Saint-Germain s’interessa pels seus serveis i el fitxa per una xifra que ronda els nou milions d’euros.

Des d’un bon principi, Mevlüt ha marcat gols i està fent grans actuacions al Parc dels Prínceps, convencent així una parròquia molt exigent. Al costat d’altres jugadors de talent com Sessegnon i Hoarau i veterans contrastats com Coupet, Makelele i Giuly; el PSG està intentant tornar a ser gran com ja ho va ser als noranta amb els Lama, Weah, Ginola i companyia. De moment estan estancats a mitja taula, però s’esperen més coses de l’equip de Kombouaré. Erding, fins ara porta marcats 8 gols en lliga i 11 en el total de competicions (en 17 partits disputats).

Nascut a Saint-Claude (França), té doble nacionalitat turca i francesa, però des de categories inferiors que s’ha decantat per defensar els colors de la selecció otomana. Després de passar per les seleccions sub-21 i sub-21 el març del 2008 va debutar amb la selecció absoluta i mesos després va tenir una participació testimonial a l’Eurocopa del 2008 (va disputar un parell de partits). Actualment ja és un fix de les convocatòries de Turquia i ja ha disputat 10 partits, i ha marcat un gol.

Actualment el combinat turc no té seleccionador després de la marxa de Fatih Terim l’octubre de l’any passat. La no classificació pel proper mundial de Sud-àfrica ha deixat molt tocat al conjunt turc, però s’espera que de la mà dels nous talents com Arda Turan (veure Descobrim a... del 13 d’Agost del 2009) o Erdinç, l’equip tiri endavant i aconsegueixi grans fites en un futur proper. Serà una llàstima no veure’ls a la cita mundialista però haurem de seguir molt de prop les seves evolucions a la Ligue1, on ben segur donarà moltes tardes de glòria a l’equip parisenc.