LA CRÒNICA: Barça 2 - Màlaga 1

Després del mal partit a Stuttgart l’equip necessitava solucions i amb bon joc animar una miqueta a la parròquia culer últimament molt mal acostumada i ja neguitosa tot i la bona situació de l’equip. Així doncs Pep, després de posar un reportatge d’alpinisme com a exemple de la importància del companyarisme (vídeo del programa de Canal + informe robinson sobre el rescat frustrat de l’alpinista navrrès Iñaki Ochoa de Olza), va fer sortir els seus homes amb una disposició tàctica un pèl diferent a l’habitual i amb la ferma convicció de redreçar el rumb de l’equip.

Així doncs els blaugranes van sortir amb una espècie de 4-2-3-1 o el que és el mateix, l’esquema habitual però amb Busquets més a prop dels centrals, Xavi a l’organització i Messi per darrera d’Ibra, deixant les bandes per Pedro i Iniesta. A l’hora de defensar els menuts extrems s’incorporaven al mig i Leo ajudava al suec a la pressió (4-4-2). Destacar també que a mesura que s’anava guanyant possessió de pilota l’equip va anar tirant endavant i Sergio va ajudar als centrals i Maxwell i Alves es van acoblar al mig del camp, donant superioritat a la medul•lar.

Aquests retocs van propiciar un bon joc combinatiu i una altíssima possessió, amb arribades per bandes i ocasions de gol. Tot i així a l’equip li va costar obrir la llauna ja que s’erraven les centrades i les rematades finals. Quan el públic es començava a impacientar va aparèixer de nou Pedro amb els seus gols salvadors i amb una gardela pel pal curt va posar l’1 a 0 al marcador. Seguidament en un dels pocs atacs andalusos i un desajust defensiu, Valdo va empatar i posava la por al cos dels aficionats culers que començaven a xiular tímidament a l’equip, focalitzant en un poc inspirat Zlatan. Al final jugada de tiralínies de traca que acaba amb la resistència malaguista, dóna els tres punts i a pensar en el pròxim partit.

El Màlaga va oferir ben poc, va plantar l’autobús amb dos línies ben clares i juntes i va intentar en tot moment no encaixar gols sense ni esforçar-se com és habitual en els rivals en pressionar ben amunt o avançar la defensa. Una mica més i aquesta tàctica tan rància els hi funciona, per sort la màgia de Xavi trencant la defensa i la sang freda d’Alves i Messi va decantar la balança cap a la banda de l’equip que va posar-hi tot el futbol.

Destacar la importància de la tornada de Dani Alves, si bé el brasiler no va estar encertat en les centrades (a excepció del gol), és una peça clau en l’engranatge blaugrana i un plus d’intensitat que al igual que Puyol contagien a la resta dels companys a anar a totes en cada moment, bentornat Dani.