Partit desastrós dels blaugrana en totes les facetes del joc, poca profunditat, poca precisió en la passada i una certa falta de ganes o intensitat que va propiciar que un equip justet se’ls hi puges a les barbes. Després del gol de l’empat també va faltar l’ambició per anar a buscar el segon, total un partit per oblidar i sobretot per treure’n moltes conclusions de cara al futur.El partit pintava prou bé a priori, amb l’alta mèdica per Xavi, el Barça recuperava una de les seves peces claus en la construcció i Guardiola alineava a Iniesta a l’extrem esquerre per tenir més control de pilota i a Sergio i Touré al centre per contrarestar l’empenta germànica. Un cop iniciat el partit ja es va veure que tot això no acabava de funcionar, Busquets i Yaya estaven molt junts i a part de molestar-se estaven molt imprecisos, Xavi no donava per portar tot el pes del mig camp i els davanters estaven perduts en un bosc de cames, i no els hi arribaven pilots i les que arribaven eren a molts metres de l’àrea. Per contra, els alemanys entraven per les bandes com fletxes i aprofitaven cadascuna de les pèrdues blaugranes, algunes incomprensibles.
El gol es veia a venir i va arribar i després tranquil•lament l’equip hagués pogut encaixar el segon, en un primer temps de desconnexió i “pajara” digne de ser analitzat pels tècnics blaugranes, Europa no perdona i sort en va tenir que l’àrbitre no era de xiulet fàcil i que a l’Stuttgart li falta rematada. La segona ja va ser més tranquila, el Barça va tocar més i millor i els almenys amb la baixada física i la desesperació de veure com rebien l’empat sense mereixeu, es van anar diluint mica en mica. Final de partit sense profunditat ni ambició amb ambdós equips firmant l’empat, fet certament criticable, almenys des del punt de vista blaugrana.
Particularment espès el partit de la davantera, Zlatan va marcar però no va estar còmode en tot el partit i a la primera part va passar inadvertit. Per la seva banda Messi no va estar gens encertat, fallant passades inusuals i intentant massa vegades la jugada de “Leo contra el món” que no li va sortir cap cop. Destacar les relliscades d’alguns jugadors blaugranes que per sovint i ja habituals potser s’ho haurien de fer mirar. L’única nota positiva, la bona segona part de Milito, l’estona que va estar el camp va demostrar estar a un gran nivell tan amb la pilota, sense rifar-la i amb criteri, com sense, atent al tall i rapidíssim.
Les conclusions finals del partit són totes força negatives, l’equip porta uns partits una mica fluix i lo que és més greu, sembla que li falten ganes i entrega per endur-se els partits, esperem que l’entrada de Alves a l’equip i la injecció de rauxa que dóna el brasiler ajudin a l’equip a sortir d’aquesta mala ratxa en el joc, que no en els resultats. Destacar però que al Màlaga a casa se’l pot guanyar fàcil sense jugar bé, però algun dia vindran rivals difícils i jugant així no anirem enlloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Posa el teu comentari, sempre amb respecte per els usuaris del Blog i tothom en general, Gràcies.