LA PRÈVIA: Jornada 1

Barça vs Sporting de Gíjón (31/08/09 21h, Camp Nou)

Primer partit de lliga del Barça, a casa i contra un rival assequible, fet que pot fer pensar en un partit de tràmit, però que per vàries raons podria complicar-se més del compte. Primer de tot, és principi de temporada i tot i haver guanyat ja dos títols i haver jugat partits oficials no deixem d’estar al principi de curs i sempre costa arrancar (recordem com vam començar la temporada del triplet). Segon, la pallissa física del patatal de Mònaco pot ser passi factura als jugadors, com a mínim a la segona part, que pot ser el moment crític si bo resolen el partit abans. També destacar les baixes de Messi i Iniesta, sempre vitals en els esquemes culés, evidentment l’equip ha de guanyar sense ells, però són armes importantíssimes en partits travats i amb defenses atapeïdes. El nouvingut Chygrynskyi ho haurà de veure encara des de la grada.

El Barça presumiblement es presentarà amb una alineació semblant a la de la Supercopa, potser amb la inclusió de Maxwell al lateral esquerre o Busquets al mig del camp i amb la segura presencia del “salvador” Pedro a l’extrem dret. Així doncs l’equip podria ser el format per: Valdes, Alves, Puyol, Piqué, Maxwell, Touré, Sergio, Xavi, Henry, Zlatan i Pedro.

L’Sporting de Gijón es presenta al Camp Nou amb cinc novetats: Juan Pablo (Númancia), Botía (Barça Ath.), Gregory (Vit. Guimaraes), Rivera (Betis) i De las Cuevas (Atlético). Degut a les moltes baixes, és probable que tots els fitxatges sortin a l’onze titular, el qual suposem que serà amb un únic punta i podria ser el següent: Juan Pablo, Botía, Canella, Sastre, Gregory, Míchel, Camacho, De las Cuevas, Castro, Rivera i Bilic o Barral. Els resultats dels asturians al Camp Nou no han sigut molt bons en les últimes visites així que és probable que Preciado plantegi un partit molt defensiu amb dues línies molt juntes i sortint a la contra sense bogeries.

El partit a priori hauria de ser un monòleg blaugrana, però ben segur que els de Gijón intentaran posar les coses difícils, que ho aconsegueixin ja és una altra història... com veiem la prèvia del partit i quin creieu que serà el marcador?

Comença la Lliga... primeres sensacions

Aquest cap de setmana ha començat la temporada 2009/10 d'una lliga que es presenta apassionant, com a mínim per dalt, amb la competència directa entre el Barça del triplet i el nou Madrid dels milions de Florentino. Els Kaká, Cristiano, Benzema i companyia hauràn de demostrar al camp el que han costat i intentar així fer un salt de qualitat que els acosti a l'equip d'en Pep, que almenys l'any passat va estar a anys llum de la galaxia blanca.

A primer cop d'ull, i a l'espera de l'adaptació de Cristiano, els merengues semblen un equip millor que l'any passat però amb els mateixos tics al darrera i la mateixa facilitat per marcar gols al davant. Veure'm si mica en mica comencen a formar un bloc o per contra es queden en un conjunt de bons jugadors, ressolutius però poc consistents en els partits importants.

El Barça per contra, només ha d'acabar d'encaixar zlatan a l'esquema que tan bon resultat va donar l'any passat i creuar els dits perquè entre la plantilla curta que hi ha i alguna bona actuació dels joves que pugen puguin ser suficient per aguantar un any amb sis competicions, que es pot acabar fent molt llarg pels blaugranes.

Per darrera els València, Atlético, Villarreal i Sevilla hauran de demostrar si estàn a l'alçada dels dos monstres del campionat, o per contra estaran un esglao per sota com ja va passar l'any passat. La veritat és que tampoc s'han reforçat espectacularment i que la història no canviarà massa i tornarem a veure una lliga parallela a la dels dos grans per veure qui ocupa les dues places de Champions restants. L'Atltético i el València pinten com l'any passat, equips irregulars però amb molta polvora que poden sorprendre a qualsevol, els millors fitxatges han sigut el poder mantindre les seves estrelles en nòmina. El Villarreal de Valverde i el Sevilla són dos blocs ja fets, però que no s'han reforçat gaire (només destacar Nilmar, Negredo i Zokora) i que ja veure'm com responen un altre any amb quasi les mateixes plantilles.

Després la resta d'equips amb més o menys futbol, però ja molt lluny dels sis capdavanters, hauràn de lluitar per la salvació i en alguns casos afortunats intentar colar-se en les posicions d'honor per aconseguir alguna posició europea o estar en una zona tranquil·la ben lluny del descens. Sembla que el Getafe i el Zaragossa poden ser equips que podràn estar tranquils però n'hi ha d'altres com l'Almeria, el Racing o el Valladolid que ho poden passar mol malament. Les icognites seràn com sempre els recent ascendits, l'Espanyol post-Jarque i els "lleons" de Caparrós que amb la UEFA i les seves obvies limitacions habituals poden tenir un any complicat.

En definitiva, ja sigui per lluitar pel titol, europa o mantenir-se a primera, es planteja una temporada de lo més interessant i esperem que els "merders" televisius ens permetin gaudir d'un gran any: Comença la lliga, torna l'espectacle!!!

DESCOBRIM A... Arda Turan

Arda Turan
30 de gener de 1987
Alçada: 1.74cm
Posició: Mitjapunta
Número: 10
Carrera: Galatasaray (2004-)
Manisaspor (2005/06 cedit)
Internacional: Absoluta (2006-)

Arda és un dels referents del futbol turc i una de les peces claus del nou Galatasaray de Frank Rijkaard, juntament amb els recentment arribats Leo Franco, Kader Keita i Elano. És un mitjapunta que sovint cau a les bandes, tot i ser dretà la seva preferida és la banda esquerre per on li encanta entrar, retallar i provar el seu excel·lent xut de mitja distancia.

Jugador molt tècnic i a la vegada ràpid i fort és un malson per les defenses rivals pel seu gran dribbling i la seva imaginació a l’hora d’encarar al rival. Té un retall en curt espectacular i gran facilitat per regatejar tan en carrera com en estàtic. No és un golejador però cada any assegura una dotzena de gols. Destaca per la seva gran visió de joc i qualitat en la última passada que el fan un gran assistent per els seus davanters. Amb Rijkaard està jugant més pel centre de l’habitual fet que està afavorint la seva faceta de passador.

A la cantera del Galatasaray des del 1999, va debutar amb el primer equip amb 17 anys però per afavorir la seva progressió va ser cedit un any al Manisaspor on va tenir un paper destacat i li van valer la seva tornada a l’equip d’Istanbul. La 2006/07 ja va esdevenir un fix de les alineacions titulars les quals no ha abandonat fins al moment i tot i alguns alts i baixos és ja una peça clau en l’esquema titular. Millor jugador de la lliga turca del 2008, aquest any ha heretat el número 10 i la capitania de l’equip, fet que demostra la importància actual de Arda en la plantilla otomana.

Des de 2006 juga amb la selecció absoluta del seu país, després d’haver-ho fet en totes les categories inferiors (des de la sub16). A la passada Eurocopa 2008, amb dos gols i grans actuacions va ser un dels protagonistes del bon paper dels turcs en el campionat, on van arribar a semi-finals i van ser finalment eliminats pel combinat alemany. Ja acumula més de trenta partits amb els de Fatih Terim i s’espera que en poc temps es converteixi en el líder de l’equip

La temporada a Turquia ja ha començat i Arda l’ha començat al 100%, tant a les prèvies de la Europa League com en la primera jornada de la lliga on ha marcat un gol i ha assistit per els altres dos en la victòria contra el Gaziantepspor per 2 a 3. Ja s’han començat a disparar els rumors del possible interès dels grans clubs d’Europa pels seus serveis, un dels últims ha estat el Barça, el qual busca un extrem esquerre de garanties per acompanyar als Messi, Henry, Ibrahimovic,...

Veure’m si segueix al país del sol naixent o per contra fa el pas a una altra lliga més potent, però el que està clar és que amb tan sols 22 anys i les grans qualitats que té, Arda Turan està destinat a fer grans coses en el futbol europeu, tan a nivell de clubs com de seleccions.

En memòria de Dani Jarque

Daniel Jarque González

(1 de gener 1983 - 8 d'agost 2009)

Encara recuperant-nos de tant mala notícia, només quatre línies per recordar a aquest jugador perico, que tot i ser de l'equip rival, són molt males notícies tan per els espanyolistes com per els amants del fútbol en general.

Home de la cantera espanyolista des dels dotze anys, provinent del CF Cooperativa (de Sant Boi) va debutar amb el primer equip el 20 d'octubre de 2002 i des de llavors va anar agafant cada cop més protagonsime dins l'equip fins a esdevenir-ne el capità el mes passat. Internacional en totes les categories inferiors, estava pendent d'una trucada de Del Bosque per fer el seu debut amb l'absoluta.

Amb 173 partits en lliga i amb un palmarès on destaquen la Copa del Rey 2005/06, finalista de la Copa de la UEFA 2006/07 i guanyador de l'Europeu sub-19 de 2002 compartint vestidor amb gent com Reyes, Iniesta, Sergio García i el niño Torres.

Jugador de gran colocació i molt ràpid al tall i fent les cobertures, tot un líder a la defensa i al vestidor. Anava molt bé de cap i tenia un bon desplaçament de pilota tant en curt com en llarg. En definitiva, l'Espanyol i la lliga perden un gran central, que als vint-i-sis anys encara tenia moltes coses a dir i molts anys per endavant, una autèntica llàstima.

Ligue 1 2009/10: Prèvia i ànalisi de favorits

Aquest proper cap de setmana comença la Ligue 1 amb una temporada que es presenta apassionant amb el renovat Lyon post-juninho, el reforçat Marsella i el vigent campió que a les ordres de “messiuer” Blanc pretén allargar la bona temporada passada amb un equip sense massa novetats. Al contrari que amb la Eredivisie, la lliga francesa últimament està un xic a l’alça i lluny d’exportar tots els seus talents, està aconseguint atreure a alguns grans jugadors que poden donar molt de joc a aquesta competició que segueix un graó per sota de la italiana, anglesa i espanyola, però que mica en mica intenta plantar cara a nivell europeu. Aquest any varis equips han fet fitxatges importants tan entre equips del propi país com important jugadors de Portugal, Espanya, Ucraïna i Itàlia entre d’altres.

A part de la inevitable marxa de Benzema al Madrid, la lliga ha pogut mantenir la majoria de les seves estrelles i portar-ne algunes de noves que poden marcar una època en el futbol francès i aconseguir d’una vegada que alguns dels seus equips tinguin alguna cosa a dir en les competicions europees, on ja fa temps que no hi pinten massa. Jugadors importants i cotitzats com Lisandro Lopez, Lucho Gonzalez, Bangourà, Plasil o Fernandez i veterans il·lustres que tornen a la lliga com Morientes, Heinze, Coupet, E. Cissé han arribat per reforçar unes plantilles que es jugaran la lliga més igualada dels últims anys.

Un país que en els últims anys era bastant auster en els seus fitxatges, aquest any ha fet una despesa elevada, hi hagut contractacions importants a nivell econòmic en diferents equips, sobretot a l’Olympique de Lyon que intenta recuperar el títol perdut l’any passat després de guanyar-ne les set edicions anteriors. Fins a vuit jugadors han costat més de 10 milions d’euros, clar reflex de l’enfortiment de la competició a tots els nivells, tan econòmic com competitiu. Els de Lió, amb quatre d’aquests fitxatges, han estat els més actius, amb una despesa global de 72.5 milions (per 45.5M en vendes) i esperen tornar els èxits a l’estadi Gerland.

Els favorits al títol són els mateixos de l’any passat, no s’esperen massa sorpreses al capdavant, així que entre els tres grans es mourà el tema si és que no hi ha cap revelació tipus Toulouse, Rennes o PSG:

FC GIRONDINS DE BORDEAUX– Els de Bordeus es presenten a la nova temporada amb quasi el mateix bloc que l’any passat va sorprendre a tothom pel seu joc vistós, ràpid i a la vegada efectiu. De la mà de Laurent Blanc, l’equip de l’Aquitània ha aconseguit crear un equip molt jove al voltant de l’autèntic líder: Yoann Gourcuff. Cedit l’any anterior, aquest any han fet valer la seva opció de compra sobre ell i l’han fitxat del Milan per 15 milions, un preu més que assequible donada la gran qualitat del mitjapunta de la Bretanya. Yoann, designat millor jugador de la temporada, va ser clau en la consecució del títol de lliga i de copa de la lliga, amb el seu joc, així com pels seus 12 gols i 8 assistències.
Per davant seu, jugadors com Bellion, Chamakh i Cavenaghi s’han encarregat de fer la resta de gols de l’equip. A darrera destaca la pèrdua del senegalès Diawara que ha marxat a Marsella i que era el referent de la línea defensiva (inclòs en l’equip ideal de la lliga). S’ha fitxat però, del Toulouse el porter internacional Carrasso, per començar a substituir Ramé, ja molt veterà. Altres peces claus de l’equip són al mig del camp un portent físic com Allou Diarra, el bon toc d’homes com Wendel i Fernando i l’arribada de Plasil els hi aportarà més joc per les bandes. En general és un bon equip però potser s’ha reforçat poc i amb una plantilla curteta serà difícil aguantar el ritme durant tot l’any.

OLYMPIQUE LYONNAIS – Després de la marxa del gran Juninho Pernambucano, un dels artífexs de l’heptacampionat dels lionesos dels últims anys i de la marxa del seu referent d’atac i gran promesa del futbol francès, Karim Benzema, l’equip ha començat la seva reconstrucció a cop de talonari. S’ha fet amb el serveis de gent jove a la vegada que contrastada a la lliga com: Gomis (St. Ettiene, 13M) i Bastos (OSC Lille, 18M) i un parell de promeses com Cissokho (Oporto, 15M) i Kolodziejczak (Lens, ja cedit l’any passat). S’ha fitxat un crack il·lusionant per fer oblidar els que han marxat: Lisandro Lopez (Porto, 24M). Amb tot això, més els Kallstrom, Toulalan, Makoun II, Ederson, Pjanic, Grosso, Lloris... s’està formant un equip competitiu per aspirar a tot a França i fer una bona campanya continental.
A priori, el poder ofensiu dels de Lió sembla el millor de França de llarg, amb el gran Lisandro, el jove Gomis i entrant de segona línea gent amb gol com Ederson, Kallstrom i el que pot ser una de les estrelles: Michel Bastos. El Brasiler ha fet una fantàstica temporada amb el Lille (inclòs a l’equip ideal i nominat a millor jugador de l’any) i aquest any s’espera que segueixi amb la seva progressió i esdevingui un dels grans migcampistes d’Europa. També hi ha moltes esperances dipositades en el rendiment dels joves Pjanic i Cissokho.

OLYMPIQUE DE MARSELLA – Un altre que s’ha reforçat molt i que aspira a tot després d’uns anys força dolents. S’ha fitxat una mica de tot, veterans per apuntalar l’equip i dotar-lo de profunditat de banqueta i experiència, com són els “espanyols” Heinze i Morientes, el senegalès Cissé (Besiktas) i el francesos Rool (Nice) i Abriel (Lorient). També s’ha contractat a Lucho Gonzalez (Porto, 18M) i M’Bia (Rennes, 12M) dos autèntics tot-terrenys que s’espera que siguin els pulmons del mig del camp, suplint així les baixes de l’ex-capità Cana (Sunderland) i de Ziani (Worlsfburg). Com ja hem comentat abans, la contractació de Diawarà, ajudarà a apuntalar una defensa de garanties juntament amb Taiwo, Hilton i Bonnart. L’equip ja contava amb grans jugadors com Niang, Ben Arfa, Brandao, Cheyrou, Bakari Koné, Mandanda,... En definitiva, una bona plantilla on si els puntals rendeixen a bon nivell poden lluitar pel títol i donar molta guerra a la Lliga de Campions. De moment, la lesió de Lucho pot se un entrebanc per el inici de campanya, però hi ha plantilla suficient perquè els de Didier Deschamps siguin capaços de sobreposar-se a la baixa del migcampista argentí.

Capítol apart mereix el Paris Saint Germain, que tot i no ser favorit té una plantilla més que interessant. Al costat de veterans il·lustres com Giuly, Makelélé, Coupet, Armand, Luyindula, Kezman i Rothen hi ha una generació de futbolistes joves amb molt de talent com Hoarau, Chantome, Sankharé, Clement, Sessegnon, Sakho, Erdinç,... que donaran moltes tardes de glòria al Parc dels Prínceps i sense competicions europees que els puguin distreure poden donar molta guerra centrats en la lliga.

Juntament amb els jugadors ja esmentats s’espera un bon any de jugadors com Gignac (veure Descobrim a... del passat 30 de Juliol) i Moussa Sissoko del Toulouse, Bangoura i Rod Fanni del Rennes i l’evolució de joves talents com Eden Hazard (Lille, veure Descobrim a... del passat 16 de Juny), Loic Remy (Nice), Capoue (Toulouse), Gameiro (Lorient), Gervinho (Lille)... en definitiva, una competició de lo més interessant i amb un grapat de jugadors per estar molt atents i a tenir molt en compte de cara al futur. Personalment crec que és cosa de dos entre els marsellesos i els lionesos, però ull amb el Girondins del mestre Gourcuff i la possible sorpresa dels parisencs...

MERCATO: Xabi Alonso al Madrid per 35M

Se'ns han avançat! Han fitxat al Xabi Alonso. Un molt bon jugador (parafrasejant al pitjor comentarista esportiu d'aquest país, Félix Monclús, que mereix un article a part i que algun dia em dignaré a fer).

L'Alonso era idoni per aquest Barça. Un tio alt, fort, amb lluita en el joc aeri, treballador, amb bon xut, desplaçament llarg de pilota i tècnic. Ideal per jugar per darrera de Xavi i Iniesta. Encara no entenc com s'ho ha fet el mandril per treu-re'l per 30 kilos? Llàstima. Farà feina a l'equip, jugant al costat del pro-makelele Lass, sempre i quant juguin amb 2 pivots, cristiano a la dreta, granero a l'esquerra, raúl de lligam i benzema.

El pitjor de tot però, a part de que s'ha escapat el Xabi, és que ara també es farà impossible el fitxatge de Mascherano, un altre perfil de jugador, però molt interessant per cobrir la mitja en partits durs lluny del camp nou. El Benítez no es deixarà ensarronar dos cops. O es paga a preu d'or, o el "jefecito" no surt d'Anfield.

I voldria proposar un jugador, prou conegut a la lliga espanyola, Albin, del Getafe. No podria ocupar aquest lloc de fals extrem esquerre? Té 23 anys, tècnica li sobra, desborda,

té arribada i gol...No sé. Acabarà en un Sevilla o Valencia, fent-ho bé. No valdria per ser el jugador 12 al Barça? Amb 10-12 milions es podria treure d'allí no? Que dieu?

by Gato

EREDIVISIE 2009/10: Prèvia i ànalisi de favorits

La temporada a Holanda comença amb força canvis i amb ganes per part dels grans de recuperar la hegemonia perduda l’any passat a mans del modest AZ Alkmaar. Ajax i PSV es postulen, com cada any, com a principals favorits, amb un Feyenoord cada cop més lluny del llocs capdavanters i un AZ i un Twente que plantegen dubtes després de la fuga de l’entrenador per uns i d’uns quants jugadors claus pels altres.
D’uns anys ençà la lliga està patint un debilitament gradual, amb la marxa constant d’estrelles a lligues més potents i el conseqüent afebliment dels equips, fet que es fa palès a les competicions continentals, on fa anys que no passen de les primeres rondes. Actualment els talents es poden comptar amb els dits d’una mà i si el nivell segueix baixant a aquest ritme, clubs mítics com Ajax i PSV passaran a un segon pla del panorama futbolístic, si és que no hi són ja.

Aquest any han marxat de la lliga grans jugadors com el suec Marcus Berg (HSV, veure Descobrim a... del passat 25 de Juny), el belga Vermaelen (Arsenal), el croat Pranjic (Bayern) i els internacionals holandesos Braafheid (Bayern) i Elia (HSV) entre d’altres. Per contra han tornat a la lliga jugadors ja veterans com els internacionals Ooijer, Paauwe i d’altres que no han acabat de triomfar fora, com Orlando Engelaar.
A nivell de banqueta hi hagut força canvis, tan per mals resultats i en busca d’un gir en el rumb dels equips, és el cas dels tres grans, com per la gran campanya feta per l’AZ que ha propiciat el fitxatge de Van Gaal pel Bayern i l’arribada de Ronald Koeman a la banqueta dels d’Alkmaar. L’únic dels cinc favorits que manté el càrrec és l’anglès Steve McClaren, a les ordres del sorprenent Twente.

La baixada de nivell general ha fet igualar més els equips i ara qualsevol pot guanyar als tres grans, cosa impensable uns anys enrere. Fins i tot fa aparèixer cada any algun equip que dóna la sorpresa i es cola entre els capdavanters (ja sigui Groningen, Heerenveen, Twente, AZ,....). Amb la incògnita de qui pot ser aquesta revelació, els favorits es presenten en aquesta temporada que comença de la següent manera:

AFC AJAX – Amb l’arribada de Martin Jol a la banqueta dels d’Amsterdam s’espera canviar la dinàmica demostrada en els últims anys a Holanda, on no guanyen la lliga des de la 2003/04. Amb les úniques incorporació de De Zeeuw (AZ) i Atouba (HSV) i amb la seva estrella Luis Suárez al capdavant esperen fer una bona temporada (veure Descobrim a... del 12 de Juny). Tenen plantilla per guanyar el campionat, però necessitaran una mica de la sort que els hi ha faltat en les darreres campanyes. Amb la única baixa destacable del belga Vermaelen fitxat pels Gunners, caldrà veure l’evolució de jugadors com Van der Wiel, Aissati, Vertonghen i Cvitanich i el rendiment de gent ja contrastada com Gabri, Sulejmani, Rommedahl i Emanuelson. També pendents sempre d’alguna brillant aparició de la inesgotable cantera “ajaccied”.

AZ ALKMAAR – Sota la direcció de Ronald Koeman s’espera que es puguin repetir els èxits dels últims anys amb un sub-campionat i la lliga assolida l’any passat. Mantenen el bloc de l’any anterior, només amb la baixa important d’un dels seus motors del mig del camp, Demy De Zeeuw , que ha marxat a la capital. L’única incorporació destacable és la del suec provinent del Göteborg: Pontus Wernbloom, un migcampista ofensiu que pot jugar en punta i que marca gols amb facilitat. Està per veure si els mètodes de Koeman poden fer oblidar els quatre anys exitosos a les ordres de Louis Van Gaal, i si jugadors com Mendez, Pocognoli, Maartens, Schaars i el “pichichi” El Hamdaoui seguiran mostrant l’altíssim nivell exhibit en les últimes campanyes.

FEYENOORD – Plantilla envellida però amb certa dosi de talent porta uns anys navegant sense rumb pels camps holandesos. Amb el fitxatge del tècnic Mario Been (ex jugador i assistent dels de Rotterdam) provinent del NEC Nijmegen, s’espera que l’equip pugui tornar a estar als llocs capdavanters, tot i que no semblen preparats per lluitar pel títol. La columna vertebral de l’equip està formada per una mescla de veterans il·lustres i de joves promeses amb poca experiència que formen un equip poc consistent, però amb capacitat de sorprendre a qualsevol. La referència al mig és el capità i ex blaugrana Gio Van Bronckhorst, el qual reconvertit a migcampista està fent grans temporades a De Kuip. En punta, Makaay i Tomasson aporten la seva experiència i gols a un equip on hi ha joves talents com Bruins, Wijnaldum, Biseswar, Vlaar i De Guzman; dels quals s’espera que facin un pas endavant en la seva progressió i aportin el plus de qualitat que l’equip necessita.

PSV – Dirigits per Fred Rutten (ex Schalke 04), l’equip espera tornar a guanyar la Eredivisie com ja havia fet els quatre anys anteriors. Sense massa canvis en la plantilla i les úniques incorporacions de Ooijer (Blackburn) i Engelaar (Schalke 04) l’equip busca recuperar la consistència perduda l’any passat on van quedar en una pèssima quarta posició. Equip faltat de qualitat, les úniques pinzellades de talent les aporten joves com Toivonen (veure crònica de l’Europeu sub-21 del passat 1 de Juliol), Afellay, Dzsudzsák i Amrabat. Amb Kovermans com a referència en atac i amb gent contrastada com Simmons, Edison Mendez i Engelaar per darrera seu, s’espera que l’equip pugui guanyar en fiabilitat i sumat a les grans qualitats dels joves puguin assolir els objectius marcats. Sense dubtes l’equip hauria d’apostar pel suec Toivonen, l'hungarès Dzsudzsák i el jove Afellay i cedir-los els galons que es mereixen per deixar-los demostrar els grans jugadors que són.

TWENTE – Després de la gran campanya de l’any passat el rendiment dels del nord d‘holanda és una autèntica incògnita i més veient com ha quedat la plantilla després del mercat estival. De la mà de l’ex-seleccionador anglès, Steve McClaren s’espera que l’equip no acusi les baixes de dos jugadors vitals com Braafheid (al Bayern) i Elia (a l’Hamburg). S’han fet set fitxatges, dels quals destacaríem el davanter costa-riqueny Brian Ruiz (provinent del Gent) i el sud-africà Bernard Parker (del Estrella Roja) que es va fer un gran paper a la recent Copa Confederacions. Finalment, sembla que Arnautovic, pretès per l’Inter de Mourinho, romandrà a l’equip la qual cosa pot ser molt important, ja que s’esperen grans coses de l’austríac. Del rendiment d’aquests jugadors i dels veterans Kufo i Kenneth Perez dependrà l’actuació de l’equip durant la temporada.

Serà una campanya interessant, no tant pel nivell de la competició com per la igualtat dels capdavanters. Faltarà veure doncs, si les coses tornen al seu lloc o per contra la revolució dels modestos segueix en peu. Sigui com sigui, s’haurà de seguir molt de prop jugadors que ben segur seran les estrelles de la pròxima Eredivisie com Suarez, Afellay, Toivonen, Arnautovic, De Guzman, Parker, Schaars, Wernbloom,...

El cap de setmana passat ja es va disputar la primera jornada amb victòries d’Ajax, Twente i Feyenoord, empat a casa dels d’Eindhoven i derrota del nou AZ de l’heroi de Wembley. De moment no es poden treure conclusions amb un sol partit, però personalment crec que aquest serà un any on tornaran a manar els grans i que els d’Amsterdam, amb l’ajuda del seu indiscutible crack, el charrúa Luis Suárez, s’endurà el campionat amb certa facilitat, sinó ja ho veure’m...