LA CRÒNICA: Barça 1 - Madrid 0

Partit intens i igualat que es va decantar del bando blaugrana, tot i que el plantejament de Pellegrini va complicar molt la vida als homes de Pep que en molts moments no van saber trobar-se còmodes en el terreny de joc. El Madrid va jugar amb la defensa molt avançada i amb la pressió molt endavant, fet que va dificultar molt la sortida de pilota, per això tan Messi com Iniesta baixaven a ajudar al mig del camp i despoblaven en excés la davantera blaugrana.

El Madrid va anar de més a menys, la pressió i el desgast físic de la primera el van pagar a la segona on ni amb superioritat numèrica es van saber fer amb el partit. Fins i tot durant uns moments de la primera part van desconcertar al barça i van disposar d’ocasions molt clares en els peus de Cristiano i Marcelo que entre Valdes i Puyol van poder evitar el que semblava un gol cantat. La segona part, amb l’entrada de Zlatan ja va ser una altre historia, els merengues no sabien com parar el suec i el físic els va començar a deixar de banda fet que va aprofitar el barça per tocar amb mes calma i controlar el partit, tot i la infantil expulsió de Busquets. El Barça es va avançar amb un golas de Ibra i hagués pogut sentenciar el clàssic en una jugada que Messi no va saber resoldre.

Al final el Barça va poder mantenir la porteria a zero i amb el 1-0 es va acabar un partit que hagués pogut caure per qualsevol de les dues bandes però que potser la falta d’ambició d’un Madrid amb superioritat i la valentia del barça dels “peloteros” va fer que es decantés la balança del canto blaugrana. Un partit amb intensitat, targetes i tot i la falta de brillantor va ser un bon espectacle.

Destacar a part del bon partit de Zlatan la bona actuació de la defensa blaugrana on un Carles Puyol incommensurable es va erigir com a líder de la defensa i amb les seves accions va aturar totes les envestides blanques. El “capi” esta que es surt i és una peça clau de l’equip i ho demostra en cada partit. També destacar les accions de Valdes, un porter que sovint té poca feina però que sempre la resol amb gran concentració i col·locació, “chapeau” pel de l’hospitalet.

Partits com aquests fan afició i ens certifiquen que el barça té equip per estona, tan quan juga bé com quan s’ha d’arremangar i suar la cansalada per treure els partits endavant. Que segueixi l’espectacle i el bon futbol al Camp Nou.

LA QUINIELA MILIONÀRIA by sercosdan: RESULTAT JORANADA 11 i PRONÒSTIC JORNADA 12

Hola de nou ! aquesta vegada tinc una miqueta de temps per recapitular darrers aconteixements. La passada jornada 11 hem estat de molta mala sort, hem encertat tots els reultats inclòs el "pleno" al quinze exceptuant la victòria del Getafe a casa de l'Espanyol on haviem pronosticat un doble 1x. Putos periquitos !!! si no haguessin perdut hauriem obtingut un premi fictici de 131.036,56 € en comptes dels pírrics 2.676,94 € obtinguts amb el 13 aconseguit. En fi, l'atzar té aquestes coses... de cara a la propera jornada 12 hem pronosticat bastants 2, aviam com va la cosa. Al "pleno" al quinze pronostiquem un empat en el partit del derby.

Visca el Barça !

Adjunto resultat Jornada 11:

Adjunto pronòstic Jornada 12:

LA PRÈVIA: Jornada 12 - El clàssic

Barça vs Real Madrid
(Camp Nou, 29/11/09 19h)

Torna el clàssic de la lliga espanyola amb més al·licients que mai, dos plantilles molt potents amb estrelles per les dues bandes i dos estils de joc molt diferenciats. Uns aposten per la cantera, el joc de possessió i la pressió al rival, els altres aposten per fitxar a cop de talonari, el joc directe i confiar en les seves individualitats. Després del triplet de l’any passat i de l’humiliant 2-6 del Bernabeu, el Madrid es presenta al santuari culer amb ganes de revenja i de demostrar que la morterada de diners invertida aquest estiu no ha sigut malgastada.

Amb els dubtes encara de la participació dels cracks Cristiano, Messi i Zlatan, els dos equips es presentaran amb tota seguretat amb els equips de gala, ja que no compten amb mes baixes que les ja comentades. Ronaldo va donar bones sensacions dimecres contra el Zurich, per tant esta quasi garantida la seva presencia de sortida. Zlatan pràcticament segur jugarà i pel que fa a l’argenti, Guardiola encara s’està plantejant si deixar-lo a la banqueta i guardar-se un as a la màniga per si les coses van maldades.

Pellegrini encara ha de decidir quins seran els quatre homes que juguin a dalt, ja que defensa i mig del camp sembla força definit. Kaka i Ronaldo jugaran segur i entre Benzema, Higuain, Raúl i Marcelo s’han de disputar els dos llocs restants. Marcelo seria una bona alternativa per tapar a Alves, però veurem si opta per la contenció del joc blaugrana o per la presencia de mes davanters en punta. La disposició com quasi sempre amb un 4-4-2 amb un doble pivot, Kaka amb molta llibertat i dues puntes, de les quals una acostuma a caure a la banda. L’equip que pot presentar el xilè podria ser el format per: Casillas, Ramos, Pepe, Albiol, Arbeloa, Lass, Alonso, Kaka, Marcello, Ronaldo o Higuain i Benzema.

Guardiola dependrà de la presencia o no a l’equip inicial de Leonel, per definir la posició del renovat Andrés Iniesta, si juga al mig del camp amb Xavi o ocupa una de les dues bandes. Defensa i mig del camp serien els mateixos que al partit contra l’Inter i en punta l’entrada del suec faria caure de l’onze a Pedro o al francès Henry. La clau del partit estara en el mig del camp, per tant es probable que Messi o Iniesta baixin al mig del camp a ajudar a Xavi i a Keita. Pep pot presentar un onze com el format per: Valdes, Alves, Puyol, Piqué, Abidal, Sergio, Keita, Xavi, Iniesta, Zlatan i Pedro o Henry.

Torna el clàssic del futbol mundial, qui s’endura la victòria, tu que opines?

LA CRÒNICA: Barça 2 - Inter 0

Un cop mes li hem de donar la raó al Mestre Guardiola, sortissin els onze que sortissin la cosa aniria be i així va ser. Primera part de videoteca dels blaugranes, on l’Inter va ser un espectador mes i on el Camp Nou ple a vessar va xalar d’allò mes amb el joc al primer toc i la pressió asfixiant dels culers. Després de l’ovació merescuda al retornat Eto’o les concessions al rival es van acabar amb el xiulet inicial i va començar la classe magistral dels homes d’en Pep que en tot moment van ser superiors a un campió italià que va demostrar ben poc.

Ahir va ser un partit molt complert per tothom, no es pot destacar a ningú en concret i tampoc es pot dir que algú desentones per sota dels demes. Un incommensurable Sergio al pivot defensiu, sempre a un i dos tocs, ajudant als centrals i impressionant en la recuperació, el de Badia torna a ser el de l’any passat. Xavi i Keita no van parar de tocar i desmarcar-se en tot el partit, importants en les dos meitats del camp. A darrera els centrals distribuint be i van frenar perfectament a Milito i Eto’o. Abidal recuperat del tot i pletòric de facultats, Alves una amenaça constant. En punta Henry molt actiu, buscant en curt i en llarg i entregat a la pressió, gran partit del francès, així com de Pedro que segueix marcant gols i donant detalls de classe, ovació merescuda pel canari.

Capítol a part pel crack de Fuentealbilla, el manxec va fer un partidas i jugant a la mitjapunta fent d’enllaç del mig del camp i la davantera va fer el que va voler. Molt mòbil, precís en el toc i en el regat es va posar els galons que van quedar a la banqueta amb Messi i Zlatan i es va erigir com el referent blaugrana sobre el camp. L’actuació d’Iniesta a la primera part d’ahir va ser un reflex de lo que es Andrés en aquest Barça: toc, passades, mobilitat, sacrifici per l’equip, regat, verticalitat, senzillament lo puto crack.

Mourinho ho va deixar ben clar a la roda de premsa, a la primera part nomes hi havia un equip sobre el terreny de joc i la conclusió del partit es que uns van guanyar i es van divertir i els altres van perdre i van passar una mala estona. Tampoc es va escudar en un possible penal a Eto’o ja que en tot moment va donar crèdit a la clara victòria blaugrana. Pels neroazzurri no podríem destacar a ningú, ja que cap jugador es va salvar de la debacle, l’únic que van oferir els italians va ser un repertori d’entradetes i joc subterrani indigne de tot un campió. Perquè el rival d’ahir era de categoria sinó a qualsevol altre li cau un cabàs als primers quaranta-cinc minuts. Que segueixi la ratxa i que la massa social segueixi confiant amb aquesta plantilla, que tenim equip per estona.

PRÈVIA: Champions fase de grups - Jornada 5

Barça vs Internazionale
(Camp Nou, 24/11/09 20.45)

Partit clau per les aspiracions blaugranes de seguir endavant en la Champions d’enguany i de pas per esvair els “fantasmes” que envolten l’equip en les ultimes jornades. Sembla que el triplet després de les campanyes des de Madrid i la ja coneguda “cagalera” barcelonista, ja fa temps que ha quedat en l’oblit i l’entorn ja fa dies que ha tornat a les andades i ja es dubta d’un equip que s’ha guanyat amb futbol el respecte de tot el continent futbolístic.

Aquesta nit toca nit màgica a l’estadi, amb un Inter que es presenta líder del grup a l’estadi i amb la clara idea de complicar-li l’existència als de Pep Guardiola. El grup esta molt igualat per tant cal estar atent també a l’altre partit, on Rubin i Dinamo es juguen les seves opcions a les gèlides terres dels tàrtars. De reüll tan catalans com italians hauran d’estar pendents del resultat de Kazan, ja que ara mateix els quatre equips es poden classificar i a l’hora quedar-ne fora.

A part de la importància intrínseca del match, també serà un dia especial al Camp Nou amb la tornada a l’estadi de il·lustres ex-blaugranes com Thiago Motta, Samuel Eto’o i fins i tot el controvertit Jose Mourinho. El retorn mes sonat evidentment serà el d’un camerunès hipermotivat i em ganes de despedir-se d’una afició que durant cinc anys li ha donat suport i amb la que ha mantingut una relació d’amor/odi força especial.

Mourinho ja ho va dir ahir, no pensa canviar la seva estratègia en funció de la participació o no de l’argenti Leo Messi, sigui com sigui el romanes Chivu jugarà al lateral esquerre i el seu plantejament serà l’habitual, un 4-4-2 molt rocós en el centre del camp amb dues puntes de llança molt perilloses en velocitat, com son Milito i el retornat Samuel Eto’o. L’equip que presentarà el portuguès serà presumiblement el format per: Julio Cesar, Maicon, Samuel, Lucio, Chivu, Zanetti, Motta, Cambiasso o Sneijder, Stankovic, Milito i Eto’o.

Més incògnites te Pep Guardiola a l’hora de confeccionar un onze inicial de garanties. Les baixes d’Abidal, Toure i Marquez per grip i els dubtes dels dos cracks Messi i Zlatan fan que fins a l’últim moment no es pugui saber quina serà la formació blaugrana. A priori, s’espera que el suec sigui titular contra el seu ex equip, i l’argenti ho vegi des de la banqueta, però mai se sap... Així doncs el Barça formarà amb un onze del tipus: Valdes, Alves, Puyol, Piqué, Maxwell, Sergio, Xavi, Keita, Iniesta, Henry i Zlatan.

LA CRÒNICA: Athletic 1 - Barça 1

Oportunitat perduda pels blaugranes de seguir líders i demostrar que el bon joc que despleguen es mereix mes bons resultats. D’acord que el de dissabte no va ser el partit mes brillant però en algunes fases del partit el barça va dominar, i amb el seu joc de possessió i bona circulació va crear les ocasions. L’Athletic es va dedicar a defensar-se i a intentar una pressió, en alguns moments molt amunt, però sovint ben resolta per la defensa blaugrana, amb Piqué i Chigrinskiy traient la bola amb força criteri.

A la segona part, començament amb la mateix historia fins que el barça s’avança en el marcador amb el gol d’Alves, a partir d’aquí els de Pep perden la pilota i el control del partit i els “leones” gracies a mes rauxa que no pas qualitat individual, empaten el partit i posen en series dificultats als blaugranes. Perquè passa això? Com pots ser que dominis amb 0-0 i a la que t’avances perdis la possessió i el control total de pilota? és una cosa a tenir en compte, ja que no és la primera vegada que passa aquesta temprada, recordem Pamplona,...

Destacar com a fet mes destacat de la nit, la lesió de Messi, que veure’m si esta en disposició del tècnic pels crucials partits de dimarts i dissabte, pinten bastos. Sembla una lesió muscular a l’abductor o sigui que no son bones noticies. A part, Leo no se’l veu còmode, no regateja amb la facilitat habitual i davant de porteria esta fallon, fet que l’any passat no era normal en ocasions tan clares com les de la primera part. Veure’m com evoluciona l’argenti, tan de l’abductor com del seu instint assassí.

En general, l’equip no ho va fer malament, pero tampoc ho va fer prou be, vist el resultat i el final del partit. Iniesta va començar molt be i es va anar diluint, Xavi va perdre algunes pilotes que no acostuma a perdre i Sergio va fer un partit molt seriós al pivot defensiu. Darrera prou be els centrals i un bon Maxwell i Alves per les bandes. A dalt Pedro molt actiu pero accelerat com casi sempre, Messi desafortunat i Bojan i Henry desapercebuts.

A partir d’ara ja s’obre la veda per tots els barcelonistes descreguts que ja li comencen a veure les orelles al llop, probablement l’equip te una plantilla curta i en molts moments no juga com l’any passat, però lo del curs passat no es la norma, s’ha de confiar en l’equip i en Pep Guardiola per sortir d’aquest moment complicat i seguir al costat d’un equip que destil·la futbol pels quatre costats. Ara és el moment d’estar al costat de l’equip, de donar-li suport perquè entre tots superem a l’Inter i a un Madrid erròniament crescut, que aplaudir quan només es guanyen títols es molt fàcil, s’ha de ser culer en les verdes i les madures i ara toca arromangar-se i aplaudir fins als final, pel bé de l’equip i pel bé de tothom.

LA QUINIELA MILIONÀRIA by sercosdan: RESULTAT JORANADA 10 i PRONÒSTIC JORNADA 11

Adjunto resultat acumulat Jornada 10:

Adjunto pronòstic Jornada 11:

LA PRÈVIA: Jornada 11

Athletic Bilbao vs Barça

(San Mamés, 21/11/09 22h)

Després de la parada obligada per la repesca de seleccions pel mundial de Sud-àfrica, torna l’activitat blaugrana amb una setmana importantíssima amb tres partits clau. Primera parada a Bilbao per després enfrontar-se a dos grans rivals al Camp Nou, primer l’Inter de Samuel Eto’o i Mourinho i per postres el clàssic contra l’etern rival.

Tercera vegada que s’enfronten a l’Athletic de Bilbao aquesta temporada, amb balanç positiu pels blaugranes, amb victòria en els dos partits de la supercopa d’España. San Mames no és mai un camp fàcil però el Barça ha de demostrar perquè és el líder de la competició i ha de començar la setmana amb victòria per afrontar els transcendentals partits de dimarts i diumenge. Els de Caparros com sempre plantejaran un partit eminentment físic i feixuc on el mig del camp blaugrana serà clau de cara a controlar el partit i aconseguir nodrir de pilotes a les puntes.

Els “leones” com a tals sortiran a mossegar als homes d’en Pep i supliran la seva inferioritat tècnica amb una gran despesa física i motivació. Com sempre, sobre el camp un 4-4-2 amb dues línies ben juntes i dues puntes clares, una mes estàtica com Llorente i una més dinàmica com Toquero (o l’incansable Etxebe). Amb algunes baixes sensibles com les del jove Muñain i Ocio, l’equip bilbaí pot formar amb la següent alineació: Gorka, Iraola, Ustariz, Amorebieta, Koikili, Orbaiz, Martinez, Yeste, Susaeta, Toquero i Llorente.

Pep Guardiola es mes que probable que faci algunes rotacions de cara al pròxim partit de dimarts, després dels partits de seleccions d’entre setmana. Per tant, gent com Henry, el tocat Puyol, Iniesta o Touré poden descansar. També queda la incògnita de Ibra que s’està recuperant de les seves molèsties, així com Keita. Amb la baixa d’Abidal, ja no hi ha dubtes sobre qui ocuparà la banda esquerre de la defensa. L’equip que pot presentar el Barça a la catedral pot ser el següent: Valdes, Alves, Pique, Marquez, Maxwell, Sergio, Xavi, Keita, Messi, Pedro i Ibra o Iniesta.

Mercato blaugrana i altres temes...

Setmana sense activitat blaugrana, com a mínim a nivell de partits del primer equip, per tant la premsa i l’entorn ocupats en altres coses.... Entre tots els temes, destaquen els canvis en la directiva, amb la inclusió de Sala i Martin a la tresoreria del club i el canvi de vicepresidents amb l’entrada de Perrin i la sortida de Franquesa. D’aquesta manera es comencen a posicionar les coses respecte a una possible successió a la presidència, amb l’entrada del “jaquetes” i la minimització de funcions de Fuster i la marxa de Franquesa. Queda mig any per entrar en campanya i les coses es comencen a veure mes clares a Can Barça, veurem finalment qui ser el candidat continuista i qui mes es quedarà en el camí....

Com a bona setmana sense futbol de primera, les especulacions de fitxatges s’han tornat a disparar, així doncs les opcions Robinho i Cesc prenen més força segona la premsa, així com Mascherano i Suarez també apareixen en un segon pla com a opcions de fitxatge. El cas del brasiler porta temps en portada, bàsicament per la evident necessitat d’un home de banda esquerre veient el fluix inici de campanya del francès “titi” Henry. L’arribada de l’ex madridista es planteja, en principi, com una cessió amb opció a compra, però sembla (sempre segons la premsa catalana) que el city no esta molt per la labor de deixar marxar l’estrella carioca, tot i que fa temps que escalfa la banqueta del City of Manchester. Veure’m com acaba el “culebrot” Robinho, si aquest aterra al Camp Nou i amb quines condicions.

L’altre tema cabdal sobre la taula del secretari tècnic, Txiki Begiristain, es la possible tornada a l’entitat culer d’un ex-integrant de la cantera com el gunner Cesc Fabregas. Tal com va passar la temporada passada amb el retorn de Gerard Piqué, s’especula cada cop amb mes força amb la tornada del d’Arenys de Mar. Si no és ara per Nadal, que es planteja a priori com una utopia, donada la cotització del jugador català, ben segur que un o varis candidats del Barça intentaran fer-se amb el nom del jugador de l’Arsenal entre les seves promeses electorals. L’interès del Real Madrid no fa mes que accentuar la pressa i la immediatesa de la contractació d’un Cesc que veuria amb molts bon ulls la tornada al club de la seva infantesa. Veure’m com acaba la historia, ja que Arsene Wenger no ha sigut mai un bon soci pels blaugranes a l’hora de comprar jugadors al club de Londres, i segur que les xifres del traspàs no seran, ni molt menys menyspreables.

Tan una opció com l’altre crea dubtes a l’afició culer, ja que l’arribada d’un “ex-merengue” i el retorn d’un de la cantera, que va marxar a mitja formació, sempre plantegen un dilema al cap dels barcelonistes. Està per veure si es concreten les operacions i que en pensen d’elles els socis i “patitzants” blaugranes. Sigui com sigui, la qualitat dels dos futbolistes esta més que contrastada, faltarà veure si s’acoblen a l’esquema de Pep Guardiola i si acaben triomfant i convencent a la parròquia blaugrana, sempre exigent i critica amb els nouvinguts.

Tu que opines? Et semblen bons fitxatges? Creus que encaixarien en l’esquema actual de Barça?

DESCOBRIM A... Van der Wiel

Gregory Van der Wiel
3 de Febrer de 1988
Alçada: 1.82 cm
Nacionalitat: Holandès
Dorsal: 2
Posició: Lateral dret
Carrera: Ajax (2006-)
Internacional: Absoluta (2009-)

Juntament amb Dirk Marcellis (PSV) el talent més gran defensivament parlat de la Eredivisie i la defensa del futur de la selecció holandesa. Gregory és un lateral ràpid, amb molta arribada i amb una gran tècnica pel regat, les centrades i amb força gol. Vindria a ser un tipus Alves, però evidentment amb molt camí per recórrer per arribar al nivell del brasiler del Barça. Potent físicament i amb unes qualitats tècniques inusuals per un defensa, Gregory esta despertant l’atenció de mitja Europa per la seva progressió i veterania tot i la seva curta edat.

Als seus vint-i-un anys ja és un fix de les alineacions de Martin Jol a l’Amsterdam Arena, on la temporada passada va jugar trenta-dos partits i aquesta no se n’ha perdut cap i ja ha marcat tres gols, amb actuacions tan memorables com la de les darreres setmanes a camp del AZ (2-4 amb gol i assistència) i a casa contra el Feyenoord (1 gol). Forma una línea defensiva molt jove al costat dels internacionals belgues Toby Alderweireld (20 anys) i Vertonghen (22 anys) que promet molt de futur a la reraguarda ajaccied, tot i que no esta clar el temps que l’entitat d’Amsterdam podrà retenir-los a la plantilla, donada la seva progressió.

Van der Wiel comença la seva carrera l’any 1996 a la cantera dels d’Amsterdam, amb una estada de tres anys a les categories inferiors del Haarlem (localitat adjacent a la capital) per després tornar a l’Ajax per quedar-se. Debuta amb el primer equip a principis del 2007 i no és fins la temporada 2007/08 que comença a ser un habitual de l’onze titular. Des de llavors ha jugat més d’una cinquantena de partits i és el propietari de la banda dreta ajaccied.

El febrer d’aquest any va debutar amb la selecció oranje en un amistós contra Tunísia, des de llavors ja ha disputat cinc partits i s’està establint en el cantó dret de la defensa de Bert Van Marwijk. Feia temps que el combinat holandès no tenia un lateral dret amb tant de talent i futur, amb Gregory sembla que finalment l’han aconseguit.

Van der Wiel apunta alt i no sembla que la seva etapa a la Eredivisie duri per molt de temps, els grans d’Europa estan molt atents als seus moviments, veure’m si aquest projecte de carriler arriba a bon port o es queda en el camí.

En Memòria de Robert Enke

Ahir va morir per sorpresa l’ex porter del Barça Robert Enke, el qual va formar en les files de l’equip blaugrana la temporada 2002/03 i després va marxar cedit a Fenerbache i Tenerife. La seva etapa culer no va ser exitosa però des de la seva marxa del Camp Nou es va fer un nom en la Bundesliga fins a ser el titular en la porteria alemanya en l’actualitat. S’especula que la mort ha sigut per suïcidi, fruit de la inestabilitat psicològica que patia de sempre el porter alemany. Pendents de confirmació d’aquest fet per part de la policia, la noticia ha caigut com un gerro d’aigua freda a la comunitat futbolística mundial i en concret al seu actual club: el Hannover 96.

Robert, nascut a Jena fa trenta-dos anys (24 d’Agost de 1977) va començar la seva carrera al Carl Zeiss de la seva ciutat natal fins que va fer el salt a la Bundesliga l’any 1996, concretament a les files del Borussia Mönchengladbach. Va passar tres anys al club de l’oest d’alemanya i no va ser fins l’any 98 que va fer el seu debut a primera. A partir d’aqui es va fer un nom i a final d’any va emigrar a la lliga portuguesa, a les files del Benfica, entrenat pel també alemany Jupp Heynckes. Despres de tres anys a Lisboa, amb bones actuacions personals però no col·lectives, Robert accepta l’oferta del Barça per davant d’altres com les de Arsenal o Manchester.

El seu pas pel Barça va ser força negatiu a nivell personal on només va disputar un partit de lliga així com un de copa i un parell de Champions. Era el segon porter en una temporada on “tito” Bonano era l’amo de la porteria blaugrana. L’any següent amb l’arribada de Frank Rijkaard a la banqueta, Enke es veu forçat a marxar cedit al Fenherbache dins del traspàs de Rustu a l’entitat blaugrana. A Turquia tampoc juga més que un partit i de mal record per l’afició d’Istambul, fet que el fa tornar a Barcelona amb la cua entre cames. Al mercat d’hivern Robert torna a marxar, aquest cop a les files d’un segona divisió, el Tenerife, on torna a exhibir un bon nivell i a atreure l’atenció dels observadors del seu país. La temporada 2004/05 marxa al Hannover 96 on passarà quatre temporades amb actuacions brillants que li valen la capitania de l’equip i el premi de millor porter de la Bundesliga la temporada passada. Aquest reconeixements més l’arribada a la titularitat de la Mannschaft fan que Enke hagi mort en el seu millor moment futbolísticament parlant.

En definitiva, la carrera de Robert Enke ha sigut molt irregular però finalment semblava que havia trobat el seu lloc dintre del futbol del seu país i del panorama internacional, una llàstima que una debilitat psicològica, la mort de la seva filla i uns problemes que mai arribarem a saber hagin acabat amb la vida d’aquest jugador.

LA CRÒNICA: Barça 5 - Cultural 0

Bon resultat dels blaugranes davant d’una Cultural Lleonesa que en tot moment ha plantat cara i ha donat el màxim de les seves possibilitats. Primera part controlada però amb poca profunditat, ben diferent de la segona on els homes de Guardiola van sortir a mossegar i a demostrar qui era l’equip de primera divisió, cinc gols que haguessin pogut ser molts mes.

El Barça va ser just amb els lleonesos i amb la Copa del Rei, no va especular ni amb el marcador ni amb la clara diferencia de nivell d’ambdues entitats. Els culers van fer els deures ben fets, no van encaixar, van dominar la pilota i van marcar uns quants gols per divertir als mes de vint-i-tres mil valents que es van apropar a l’estadi. Tot i reservar jugadors, homes com Messi i Xavi van entrar a la segona part per apuntalar l’equip i no relaxar-se ni en el tram final d’eliminatòria, una lliçó de respecte pel rival i la competició.

A nivell individual, partit correcte d ela defensa tot i que poc exigida, al mig del camp un bon Sergio, un sobri Jonathan i un actiu Iniesta i a dalt lo de sempre, Pedro i Jeffren ràpids i intentant-ho constantment, el canari sempre marcant i Bojan aprofitant les poques oportunitats que te aquest any. A la segona part va entrar un sòlid Fontàs i dos cracks que van deixar una classe magistral pels pobres jugadors lleonesos que nomes feien que recollir la pilota de dins la xarxa.

La Cultu va donar-ho tot i no va entrar en el joc subterrani ni les entrades dures contra els cracks blaugranes, la qual cosa es d’agrair en els temps que corren. En general, una eliminatòria ben resolta i amb un bon balanç pels homes de Pep Guardiola, a veure ara qui es el següent rival a vuitens de final.

LA PRÈVIA: Copa del Rei - 1/16 de final tornada

Barça vs Cultural

(Camp Nou, 10/11/2009 22h)

Partit a priori de tràmit i on segurament Pep Guardiola reservarà uns quants titulars pel partit del cap de setmana. El 0-2 de l’anada és un gran resultat, però el Barça ha d’intentar no refiar-se, tenir un partit tranquil i passar com s’espera a la següent ronda de la copa del Rei.

L’equip d’Uribe presentarà un esquema semblant al de l’anada i amb el seu davanter Jito en ratxa, després del hat-trick de la ultima setmana de lliga. Intentaran frenar el joc de toc dels blaugrana amb les línies ben juntes i replegades per no permetre que els tocadors blaugrana juguin còmodes i puguin nodrir de pilotes als de dalt. L’alineació pot ser del tipus: Saizar; Cerveró, Salva, Tejedor, Gorka García; Pereira, Chema Mato; Yahvé, Chema, Ferrán; Jito.

Guardiola ha cridat a tres homes del filial (Oriol Romeu, Fontàs i Jonathan), els quals presumiblement farà jugar des del inici. Amb les baixes segures per lesió de dos peces claus en aquest inici de campanya, com Keita i Zlatan, i la reserva d’alguns titulars habituals, l’equip podria ser el format per: Pinto, Alves, Fontàs, Marquez, Maxwell, Sergio, Jonathan, Romeu, Pedro, Jeffren i Bojan.

Partit descafeïnat, amb la eliminatòria quasi resolta, a les deu de la nit, per la tele i amb poca gent el camp.... pocs al·licients pero vital conseguir passar la ronda i seguir vius en una copa del Rei que sempre es important, menys quan estàs eliminat es clar....

LA CRÒNICA: Barça 4 - Mallorca 2

Partit gris dels blaugranes tot i el marcador. El vent i l'alineació de Guardiola va condicionar el joc de circulació del Barça i van fer que les absencies de Xavi i Iniesta al mig es notessin més de lo habitual. Joc més de directe del que estem acostumats, amb pilotes directes dels centrals per un zlatan estelar un cop més. El suec tot i el vent, baixava qualsevol pilota i la convertia en una possibilitat per els seus companys.

Capitol a part mereix la defensa blaugrana, en els últims partits s'està mostrant poc sòlida i amb molts dubtes en la circulació. Chigrinskiy no acaba de carburar, i fins i tot el gran Piquenbauer sembla haver entrat en una baixada en el seu rendiment. No n'hi ha per preocupar-se, però s'ha d'esta atent en una defensa on Abidal rendeix irregularment i els capitans Puyol i Valdes són els que estan aguantant el tipus. Ara amb la tornada d'Alves, s'espera que les coses tornin al seu lloc.

Gregorio Manzano va plantejar un partit amb dues linies molt clares, Webó en punta buscant les assitències de Borba Valero per darrera. Van jugar molt ordenats darrera però amenaçant poc a la reraguartdia culer. Van marcar un gol en un corner mal defensat i en un contraatac a les acaballes de partit. Poc bagatge ofensiu però tot i així van donar més problemes dels esperats.

Principi del partit molt espès dels blaugranes on es va notar l'absència dels petits, però on Sergio, Keita i Touré van intentar conduir el joc el millor que van poder. A dalt, Zlatan magistral i Henry i Pedro incisius per banda, però sense crear molt de perill, fins que el suec es va inventar una passada de videoteca i va obrir la llauna el canari. Després del corner marcat per Nunes van caure un parell de gols més, un de Pedro en una jugada embolicada i un d'Henry després d'una gran jugada d'estratègia. Segona part de tràmit amb gol de penal de Messi i el de Keita (del Mallorca) a les acaballes.

Partit estil bernabeu, mal joc i bastants gols a les dues porteries, si passa un cop no passa res, però si és així tota la temporada no m'extranya que a la capital s'emfadin amb el joc del seu equip...

LA PRÈVIA: Jornada 10

Barça vs RCD Mallorca

(Camp Nou, 07/11/09 20h)

Un nou partit a l'estadi perque els homes de Pep Guardiola demostrin que es pot confiar en l'equip i que la falta de gol i de resultats en els últimas partits ha sigut només una coincidència i que l'equip segueix aspirant a tot.

El Mallorca arriba al Camp Nou com la revelació de la lliga, començava la competició sense gairebé fitxatges, amb la marxa de la seva estrella Arango a la bundesliga i amb una crisi en les relacions entre el president i l'entrenador Gregorio Manzano per la mala planificació de la pre-temporada. A l'hora dela veritat els resultats han sigut molt bons i els de les illes han fet un inici esperançador.

Els de Goyo Manzano venen amb un equip ben treballat amb un mig del camp que barreja tècnica, entrega i arribada i unes puntes ràpides i amb força gol. Destacar la campanya que està fent Borja Valero que ha tornat al seu equip després d'un any infructuós a Anglaterra i la capacitat golejadora de homes com Webó, Aduriz i Victor. Destacar l'habilitat del "chori" Castro i la despesa física al mig de Mario Suarez i l'incombustible Martí. Els "vermellons" poden formar amb un equip semblant al format per: Aouate, Mattioni, Nunez, Ruben, Ayoze, Suarez, Valero, Castro, Alvarez, Webó i Victor.

Després de l'empat a Kasan i la conseqüent decepció pel mal resultat a la Champions, torna la lliga i toca resurgir i fer un partit per tancar unes quantes boques u reafirmar el liderat. Guardiola només compta amb la baixa de Milito després de les recuperacions de Alves i Henry. L'equip tornarà a formar amb un equip de gala, ja que no s'hauràn de reforçar efectius importants pel partit de copa d'entre setmana. Així doncs l'alineació podria ser practicament la mateixa del dia de Kasan, amb: Valdes, Alves, Puyol, Piqué, Maxwell o Abidal, Sergio o Touré, Keita, Iniesta, Xavi, Messi i Zlatan.

LA QUINIELA MILIONÀRIA by sercosdan: RESULTAT JORANADA 9 i PRONÒSTIC JORNADA 10

Al grano !!! No tinc més temps:

Adjunto resultat Jornada 9:

Adjunto pronòstic Jornada 10:

LA CRÒNICA: Rubin 0 - Barça 0

Es repeteix la historia del partit d’anada, un barça amb possessió altíssima de pilota i que s’estavella contra la teranyina tàrtara i no aconsegueix marcar tot i disposar d’ocasions prou clares. A la segona part, els russos s’estiren i gracies a Valdes l’equip no encaixa un gol que mereixien davant l’empanada blaugrana. Primera part brillant on nomes va faltar el premi del gol i segona part desigual, inici com la primera i final de partit amb desori blaugrana i insistència russa sense premi.

Berdiyev va tornar a plantejar un partit molt defensiu però a la vegada molt ben treballat, dues línies molt clares i juntes per dificultar el joc blaugrana, un home seguint constantment a Messi (el lateral esquerre Ansaldi) i dues puntes rapidíssimes que sortien el contraatac com a fletxes aprofitant les bones passades dels migcampistes. A la segona meitat, l’entrada del “panzer” Bukharov va donar un altre aire a l’equip i va crear infinits problemes a la defensa blaugrana. Lluny de ser un tronc, Bukharov va demostrar que és un bon jugador i un perill constant (no porta 22 gols a la lliga per casualitat).

Per part dels blaugranes, un cop mes un gran Zlatan, un Puyol expeditiu, un Keita sòlid i un Iniesta i un Xavi al seu nivell. Destacar també el fluix partit de un poc actiu Toure i de Messi, el qual porta uns quants partits ansiós i desafortunat de cara a porta i poc efectiu en el regat. L’entrada de Henry va aportar profunditat, però malauradament “titi” va fallar dues oportunitats claríssimes que haguessin donat la victòria als blaugranes. Gran noticia la total recuperació d’Alves, peça clau en l’engranatge blaugrana.

Menció especial a un gran Victor Valdes, el qual esta en una gran forma i demostra un cop mes que la seva concentració i col·locació el fan ideal per l’estil de joc dels de Pep Guardiola. Amb un parell o tres de parades de gran mèrit va salvar l’equip de la derrota i de complicar-se encara més la classificació.

El Barça juga be però li falta “punch” a dalt, el que esta clar és que quan entrin els gols ja tornarem a estar davant del millor equip. No n’hi ha com per preocupar-se, però si que s’ha d’estar atent aquesta situació, una sola victòria i tres gols en quatre partits és un fluix bagatge pel vigent campió de la competició. Es presenta ara un apassionant Barça-Inter al Camp Nou, duel Pep-Mourinho i Eto’o-Zlatan... que més es pot demanar?

LA PRÈVIA: Champions jornada 4

Rubin Kazan vs Barça
(Centralny Stadium, 04/44/09 18.30)

Partit complicat pels homes de Pep Guardiola, però on han de demostrar que son millor equip i que aspiren a tot aquesta temporada. Com diu el Mister, no hi ha excuses amb el fred, amb la gespa alta ni amb el possible camp nevat, el Barça ha de donar el do de pit en el gèlid Centralny Stadium de Kazan i començar a solucionar així la classificació. Si no es treu un bon resultat, els partits contra Inter i Dinamo es presentaran vitals de cara al futur europeu.

A priori el Barça hauria de guanyar el partit i mes després del resultat de l’anada i els pals que li van caure a l’equip Veure’m si el rendiment dels Messi, Iniesta, Xavi i companyia en el fred tàrtar és l’òptim, però s’espera que la major qualitat culer superi a les ganes i velocitat dels russos. Serà clau l’actuació d’un mig del camp potents, obrir una mica el camp amb Iniesta i la “pulga” i sobretot el rendiment de Zlatan, el qual avui pot ser vital amb les condicions climàtiques i del terreny de joc.

El Rubin amb la tornada del davanter Bukharov pot optar per un equip mes físic, amb la referència a dalt del “tanque” rus baixant pilotes per l’entrada d’una segona línea rapida i dinàmica amb Karadeniz i el “chori” Dominguez. També especial atenció al lateral esquerre argentí Ansaldi, gran velocitat i talent de l’ex-company de cantera a Newells de Messi i encarregat de marcar-lo aquesta nit. L’equip de Berdiyev i el seu rosari pot ser el format per: Rizhikov, Ansaldi, Navas, Sharonov, Salukvadze, Kaleshin, Noboa, Semak, Karadeniz, Dominguez i Bukharov.

El Barça tirarà d’un equip de gala per mantenir-se líder en el grup F de la Champions, i amb la tornada d’Alves a la convocatòria, recupera una peça clau en l’esquema de joc blaugrana. L’alineació pendent del dubte del brasiler, seria la formada per: Valdes, Alves, Puyol, Piqué, Abidal, Toure, Keita, Xavi, Iniesta, Messi i Ibrahimovic.

Equip de sobres per guanyar a Rússia amb les condicions que sigui, veure’m però com acaba sent el partit. Tu com ho veus?

LA CRÒNICA: Osasuna 1 - Barça 1

Empat injust pels blaugranes, no tan per l’actuació global dels equips, que totalment just, sinó pel desafortunat final. Quan un equip va guanyant a mig minut del final no es pot deixar escapar dos punts d’aquella manera, i no ho dic per Piqué o Valdes, sinó per Marquez, el qual cada dia demostra que lo de renovar ja no esta tan clar, és una cagada darrera l’altra... La internada de Camuñas no es pot permetre a les acaballes del partit, s’ha d’aturar com sigui, encara que t’hi hagis de penjar a l’esquena.

Independentment del final, el Barça hagués pogut matar el partit i no ho va fer, amb un parell de clares ocasions de Messi, el qual últimament no esta afortunat de cara a porta. Ja se sap el que diuen, quan perdones després ho pagues i això és precisament el que va passar... Partit fluix i gens brillant del Barça, el qual a la primera part es va veure superat per un Osasuna directe i amb una gran despesa física, com tots els equips de Camacho. Juanfran i Aranda van portar de corcoll la defensa blaugrana que el dissabte no va estar gaire encertada. Chigrinskiy molt lent i sovint descol·locat no va poder aturar mai les envestides d’un Aranda molt actiu.

Iniesta va fer un bon partit demostrant que mica en mica ja torna a ser el de sempre, i va ser el millor de la davantera on Zlatan i Messi van estar més inactius i desapercebuts de l’habitual. El suec va ser protagonista d’una jugada que hagués pogut ser clau quan va robar una pilota a Flaño, el qual el va fer caure quan marxava de dret cap a porteria; si l’àrbitre ho hagués interpretat correctament, hauria xiulat falta i expulsat al defensa navarrès.

En definitiva, un partit gris dels de Pep Guardiola que apreten més el capdavant de la classificació de la lliga i posen més pressió pels blaugranes de cara al transcendental desplaçament a Kasan de dimecres. Veure’m si l’equip tira endavant i fa els deures a la freda Rússia.