LA CRÒNICA: Osasuna 1 - Barça 1

Empat injust pels blaugranes, no tan per l’actuació global dels equips, que totalment just, sinó pel desafortunat final. Quan un equip va guanyant a mig minut del final no es pot deixar escapar dos punts d’aquella manera, i no ho dic per Piqué o Valdes, sinó per Marquez, el qual cada dia demostra que lo de renovar ja no esta tan clar, és una cagada darrera l’altra... La internada de Camuñas no es pot permetre a les acaballes del partit, s’ha d’aturar com sigui, encara que t’hi hagis de penjar a l’esquena.

Independentment del final, el Barça hagués pogut matar el partit i no ho va fer, amb un parell de clares ocasions de Messi, el qual últimament no esta afortunat de cara a porta. Ja se sap el que diuen, quan perdones després ho pagues i això és precisament el que va passar... Partit fluix i gens brillant del Barça, el qual a la primera part es va veure superat per un Osasuna directe i amb una gran despesa física, com tots els equips de Camacho. Juanfran i Aranda van portar de corcoll la defensa blaugrana que el dissabte no va estar gaire encertada. Chigrinskiy molt lent i sovint descol·locat no va poder aturar mai les envestides d’un Aranda molt actiu.

Iniesta va fer un bon partit demostrant que mica en mica ja torna a ser el de sempre, i va ser el millor de la davantera on Zlatan i Messi van estar més inactius i desapercebuts de l’habitual. El suec va ser protagonista d’una jugada que hagués pogut ser clau quan va robar una pilota a Flaño, el qual el va fer caure quan marxava de dret cap a porteria; si l’àrbitre ho hagués interpretat correctament, hauria xiulat falta i expulsat al defensa navarrès.

En definitiva, un partit gris dels de Pep Guardiola que apreten més el capdavant de la classificació de la lliga i posen més pressió pels blaugranes de cara al transcendental desplaçament a Kasan de dimecres. Veure’m si l’equip tira endavant i fa els deures a la freda Rússia.