LA CRÒNICA: Barça 1 - Madrid 0

Partit intens i igualat que es va decantar del bando blaugrana, tot i que el plantejament de Pellegrini va complicar molt la vida als homes de Pep que en molts moments no van saber trobar-se còmodes en el terreny de joc. El Madrid va jugar amb la defensa molt avançada i amb la pressió molt endavant, fet que va dificultar molt la sortida de pilota, per això tan Messi com Iniesta baixaven a ajudar al mig del camp i despoblaven en excés la davantera blaugrana.

El Madrid va anar de més a menys, la pressió i el desgast físic de la primera el van pagar a la segona on ni amb superioritat numèrica es van saber fer amb el partit. Fins i tot durant uns moments de la primera part van desconcertar al barça i van disposar d’ocasions molt clares en els peus de Cristiano i Marcelo que entre Valdes i Puyol van poder evitar el que semblava un gol cantat. La segona part, amb l’entrada de Zlatan ja va ser una altre historia, els merengues no sabien com parar el suec i el físic els va començar a deixar de banda fet que va aprofitar el barça per tocar amb mes calma i controlar el partit, tot i la infantil expulsió de Busquets. El Barça es va avançar amb un golas de Ibra i hagués pogut sentenciar el clàssic en una jugada que Messi no va saber resoldre.

Al final el Barça va poder mantenir la porteria a zero i amb el 1-0 es va acabar un partit que hagués pogut caure per qualsevol de les dues bandes però que potser la falta d’ambició d’un Madrid amb superioritat i la valentia del barça dels “peloteros” va fer que es decantés la balança del canto blaugrana. Un partit amb intensitat, targetes i tot i la falta de brillantor va ser un bon espectacle.

Destacar a part del bon partit de Zlatan la bona actuació de la defensa blaugrana on un Carles Puyol incommensurable es va erigir com a líder de la defensa i amb les seves accions va aturar totes les envestides blanques. El “capi” esta que es surt i és una peça clau de l’equip i ho demostra en cada partit. També destacar les accions de Valdes, un porter que sovint té poca feina però que sempre la resol amb gran concentració i col·locació, “chapeau” pel de l’hospitalet.

Partits com aquests fan afició i ens certifiquen que el barça té equip per estona, tan quan juga bé com quan s’ha d’arremangar i suar la cansalada per treure els partits endavant. Que segueixi l’espectacle i el bon futbol al Camp Nou.