LA CRÒNICA: Barça 2 - Inter 0

Un cop mes li hem de donar la raó al Mestre Guardiola, sortissin els onze que sortissin la cosa aniria be i així va ser. Primera part de videoteca dels blaugranes, on l’Inter va ser un espectador mes i on el Camp Nou ple a vessar va xalar d’allò mes amb el joc al primer toc i la pressió asfixiant dels culers. Després de l’ovació merescuda al retornat Eto’o les concessions al rival es van acabar amb el xiulet inicial i va començar la classe magistral dels homes d’en Pep que en tot moment van ser superiors a un campió italià que va demostrar ben poc.

Ahir va ser un partit molt complert per tothom, no es pot destacar a ningú en concret i tampoc es pot dir que algú desentones per sota dels demes. Un incommensurable Sergio al pivot defensiu, sempre a un i dos tocs, ajudant als centrals i impressionant en la recuperació, el de Badia torna a ser el de l’any passat. Xavi i Keita no van parar de tocar i desmarcar-se en tot el partit, importants en les dos meitats del camp. A darrera els centrals distribuint be i van frenar perfectament a Milito i Eto’o. Abidal recuperat del tot i pletòric de facultats, Alves una amenaça constant. En punta Henry molt actiu, buscant en curt i en llarg i entregat a la pressió, gran partit del francès, així com de Pedro que segueix marcant gols i donant detalls de classe, ovació merescuda pel canari.

Capítol a part pel crack de Fuentealbilla, el manxec va fer un partidas i jugant a la mitjapunta fent d’enllaç del mig del camp i la davantera va fer el que va voler. Molt mòbil, precís en el toc i en el regat es va posar els galons que van quedar a la banqueta amb Messi i Zlatan i es va erigir com el referent blaugrana sobre el camp. L’actuació d’Iniesta a la primera part d’ahir va ser un reflex de lo que es Andrés en aquest Barça: toc, passades, mobilitat, sacrifici per l’equip, regat, verticalitat, senzillament lo puto crack.

Mourinho ho va deixar ben clar a la roda de premsa, a la primera part nomes hi havia un equip sobre el terreny de joc i la conclusió del partit es que uns van guanyar i es van divertir i els altres van perdre i van passar una mala estona. Tampoc es va escudar en un possible penal a Eto’o ja que en tot moment va donar crèdit a la clara victòria blaugrana. Pels neroazzurri no podríem destacar a ningú, ja que cap jugador es va salvar de la debacle, l’únic que van oferir els italians va ser un repertori d’entradetes i joc subterrani indigne de tot un campió. Perquè el rival d’ahir era de categoria sinó a qualsevol altre li cau un cabàs als primers quaranta-cinc minuts. Que segueixi la ratxa i que la massa social segueixi confiant amb aquesta plantilla, que tenim equip per estona.