dilluns, 23 de novembre del 2009

LA CRÒNICA: Athletic 1 - Barça 1

Oportunitat perduda pels blaugranes de seguir líders i demostrar que el bon joc que despleguen es mereix mes bons resultats. D’acord que el de dissabte no va ser el partit mes brillant però en algunes fases del partit el barça va dominar, i amb el seu joc de possessió i bona circulació va crear les ocasions. L’Athletic es va dedicar a defensar-se i a intentar una pressió, en alguns moments molt amunt, però sovint ben resolta per la defensa blaugrana, amb Piqué i Chigrinskiy traient la bola amb força criteri.

A la segona part, començament amb la mateix historia fins que el barça s’avança en el marcador amb el gol d’Alves, a partir d’aquí els de Pep perden la pilota i el control del partit i els “leones” gracies a mes rauxa que no pas qualitat individual, empaten el partit i posen en series dificultats als blaugranes. Perquè passa això? Com pots ser que dominis amb 0-0 i a la que t’avances perdis la possessió i el control total de pilota? és una cosa a tenir en compte, ja que no és la primera vegada que passa aquesta temprada, recordem Pamplona,...

Destacar com a fet mes destacat de la nit, la lesió de Messi, que veure’m si esta en disposició del tècnic pels crucials partits de dimarts i dissabte, pinten bastos. Sembla una lesió muscular a l’abductor o sigui que no son bones noticies. A part, Leo no se’l veu còmode, no regateja amb la facilitat habitual i davant de porteria esta fallon, fet que l’any passat no era normal en ocasions tan clares com les de la primera part. Veure’m com evoluciona l’argenti, tan de l’abductor com del seu instint assassí.

En general, l’equip no ho va fer malament, pero tampoc ho va fer prou be, vist el resultat i el final del partit. Iniesta va començar molt be i es va anar diluint, Xavi va perdre algunes pilotes que no acostuma a perdre i Sergio va fer un partit molt seriós al pivot defensiu. Darrera prou be els centrals i un bon Maxwell i Alves per les bandes. A dalt Pedro molt actiu pero accelerat com casi sempre, Messi desafortunat i Bojan i Henry desapercebuts.

A partir d’ara ja s’obre la veda per tots els barcelonistes descreguts que ja li comencen a veure les orelles al llop, probablement l’equip te una plantilla curta i en molts moments no juga com l’any passat, però lo del curs passat no es la norma, s’ha de confiar en l’equip i en Pep Guardiola per sortir d’aquest moment complicat i seguir al costat d’un equip que destil·la futbol pels quatre costats. Ara és el moment d’estar al costat de l’equip, de donar-li suport perquè entre tots superem a l’Inter i a un Madrid erròniament crescut, que aplaudir quan només es guanyen títols es molt fàcil, s’ha de ser culer en les verdes i les madures i ara toca arromangar-se i aplaudir fins als final, pel bé de l’equip i pel bé de tothom.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Posa el teu comentari, sempre amb respecte per els usuaris del Blog i tothom en general, Gràcies.