DESCOBRIM A... KAGAWA

Shinji Kagawa
17 de març 1989
Alçada: 1,73 cm.
Nacionalitat: Japonesa
Posició: Migcampista
Dorsal: 23
Carrera: Cerezo Osaka (2006-10)
Borussia Dortmund (2010-)
Internacional: sub-23 (2008-)
Absolut (2008-)

Kagawa és un mig ofensiu que acaba de fer el salt Europa i que des de bon principi està demostrant el perquè del seu fitxatge. Com la majoria dels jugadors asiàtics l’adaptació no és fàcil, però Kagawa ha entrat amb bon peu, a base de gols, a la Bundesliga. En els déu partits disputats fins ara ha marcat sis gols i ha estat una de les peces claus del jove equip entrenat per Jürgen Klopp.

A Dortmund s’ha trobat en un club necessitat d’èxits i amb una fornada de jugadors amb talent i molt prometedors, dels quals s’espera que facin un salt de qualitat i portin a l’equip a les posicions capdavanteres que fa anys que no ocupen. Actualment són segons i juntament amb el Mainz són una de les revelacions de la temporada. Amb set jornades disputades l’equip n’ha guanyat sis i només n’ha perdut un (curiosament el primer de l’any), i tot amb un joc vistós, ràpid i efectiu.

La irrupció del japonès no ha estat la única novetat destacable al Westfallen Stadium, també la aparició de gent com Groβkreutz, Lewandowski, Götze o Bender han estat vitals per la millora en el joc i dels resultats. Aquesta nova fornada de jugadors, unida a gent ja contrastada com els alemanys Kehl, Owomoyela i Weidenfeller, el turc Sahin, l’egipci Zidan, el paraguaià Barrios o els encara joveníssims Hummels o Subotic (veure DESCOBRIM A... del passat 11 de febrer) han catapultat els de Dortmund a les posicions capdavanteres i han donat esperances a una afició que ja ni recorda l’últim títol important que va conquerir (la lliga 2001/02).

Shinji és un jugador eminentment ofensiu, amb unes grans qualitats tècniques pel regat i l’arribada a porteria, té un potent xut de mitja distancia i una excel•lent capacitat golejadora tot i no jugar de davanter. En l’actual 4-2-3-1 de Klopp, ocupa la mitja punta, per darrera de Lucas Barrios i assistit a les bandes per Groβkreutz, Götze o Blaszczykowski. També pot jugar per la banda esquerre, on té facilitat per desmarcar-se, encarar els laterals i centrar amb precisió. És un perill constant, molt vertical i tremendament ràpid.

Va començar la seva carrera professional al Cerezo Osaka, a la segona divisió japonesa, on ràpidament es va fer un lloc a l’onze i mica en mica a base de gols i bones actuacions es va fer un nom al país, tot i la seva joventut. L’última temporada ja a primera, va començar a despertar el interès dels equips del vell continent. Els scouters del Dortmund van ser més ràpids que altres equips europeus i se’l van portar cal al Westfallen, on ja és un dels preferits de l’afició.

A nivell internacional, després de jugar a la sub-20 i sub-23, ja ha debutat amb l’absoluta de japó, on ha disputat quinze partits, però pels pèls no va entrar a la llista de 23 de Okada pel mundial de Sud-àfrica. Sembla que ara, amb l’arribada de Zaccheroni, pot guanyar pes dins de la selecció nipona i juntament amb Honda ser els referents del combinat asiàtic en els pròxims anys. Estar clar que a Kagawa se l’ha de seguir de prop, té molta classe i sembla que s’ha adaptat a l’estil de vida europeu, haurem d’estar atents a les seves evolucions.

DESCOBRIM A... EL-ARABI

Youssef El-Arabi
13 de Febrer 1987
Alçada: 1.86 cm
Nacionalitat: Marroc/França
Posició: Davanter
Dorsal: 15
Carrera: SM Caen (2007-)
Internacional: Marroc (2010)

Davanter marroquí que juga al Caen, recent ascendit a la Ligue1, on ha començat la temporada de manera espectacular. Les seves brillants actuacions a les dues primeres jornades, davant Olympique de Marsella i Lyon li han valgut el reconeixement unànime de la premsa francesa. Tot just té vint-i-tres anys, però aquesta sembla ser la temporada de la definitiva explosió del seu futbol.

L’any passat va ser una de les peces claus perquè el Caen es proclamés campió de la Ligue2, ajudant a l’equip amb onze dianes, vuit assistències i actuacions brillants. Youssef és un jugador molt ràpid i tremendament hàbil, molt dotat pel dribbling i amb una exquisida tècnica pel control de pilota, la passada i la definició. A vegades sembla abusar de les floritures però sovint es més un recurs tècnic per marxar d’un ruval que no pas de cara a la galeria. No és un davanter centre, pot jugar per darrera les puntes o tirat a una banda, preferiblement la dreta, des d’on fa bones diagonals i assisteix als seus companys amb precisió.

La seva carrera ha estat una mica irregular i fins i tot marcada per certa falta de de maduresa i professionalisme, sembla però que mica en mica ho han aconseguit redreçar els tècnics del Caen, des de la seva arribada el 2007. Curiosament la seva habilitat amb la pilota als peus el va portar durant un temps, mentre jugava al segon equip, a disputar partits amb la selecció sub-21 de futbol sala, on fins i tot va arribar a ser-ne capità. La temporada 2008/09 va debutar amb el primer equip però només va fer algunes tímides aparicions, no va ser fins l’any passat, amb el descens a segona, que es va fer un lloc a l’onze i va demostrar la seva categoria.

A nivell internacional encara s’està donant a conèixer, tot just el mes passat va decidir participar amb la selecció de Marroc i deixar de banda els cants de sirena del seu país d’adopció. Eric Gerets, el seleccionador dels lleons de l’atlas, ha estat ràpid en convocar-lo davant del debat que s’estava generant. Se’n espera molt al seu país, però no ho tindrà fàcil per fer-se un lloc a la davantera amb noms prou coneguts com Chamakh (Arsenal), El Hamdaoui (Ajax), Boussoufa (Anderlecht), Baha (Malaga),...

Aquesta pot ser sens dubte la temporada que el doni a conèixer, tant a França com amb el seu país, veure’m però si és capaç d’aguantar la pressió i continuar amb les grans actuacions exhibides en aquest inici de campanya. De talent està clar que li sobre, però esta per veure si sabrà mantenir els peus a terra i el cap fred per aconseguir progressar com a jugador. Equips de Portugal, Anglaterra i evidentment de França ja s’han interessat pels seus serveis, de moment fins l’hivern romandrà al Caen, en el futur ja veure’m fins on pot arribar.

Torna la Lliga, torna el Blog...

S’ha acabat l’estiu i amb ell han quedat enrere la platja, les vacances i els interminables caps de setmana sense futbol... Aquest dissabte, després d’una primera jornada d’aperitiu, arriba la segona jornada i posteriorment el inici de la lliga de Campions, o sigui que comencem en serio, que ja toca.

El Blog també torna després d’unes merescudes vacances, arriba amb força per encetar la segona temporada i afrontar-la amb ganes de millorar continguts, empenta per aconseguir més participació i amb el mateix entusiasme per un esport que ens apassiona. Aquest any, variaran algunes seccions, on destaca l’absència de la “prèvia” i la “crònica” dels partits del Barça, es seguiran comentant noticies referents a l’actualitat culé, però amb una altre format, en el futur anirem desvetllant quin.

Altres seccions seguiran formant part del Blog i d’altres es crearan de noves. És una pàgina amb constant canvi, per tant durant la temporada s’aniran definint els continguts, segons les exigències del guió. Sigui com sigui, esperem i desitgem que aquestes siguin del vostre gust.

Ens seguim llegint,

Blogger Bonito

DESCOBRIM A... AIT-FANA

Karim Aït-Fana
25 de Febrer 1989
Alçada: 1.75 cm
Nacionalitat: Francesa
Posició: Mitjapunta/Extrem
Dorsal: 18
Carrera: Montpellier (2006-)
Internacional: sub-21 (2009-)

Aït-Fana és un migcampista ofensiu molt versàtil, amb molta mobilitat i una gran tècnica pel regat i l’u contra u. Condueix i dispara amb les dues cames i té gran velocitat amb la pilota als peus. Facilitat per caure a bandes on es desenvolupa amb facilitat per posar centres, tira diagonals i assistir als seus companys. No destaca per la seva capacitat realitzadora però té un bon xut i defineix amb facilitat. Encara és jove i té molt a aprendre, però ja és un dels grans talents de la Ligue1.

Després de passar per varis equips, al 2004 aterra a la cantera del Montpellier, on es fa camí fins al primer equip, llavors a la Ligue2, on hi debuta el maig de 2006 amb només 17 anys. Li costa un parell de temporades establir-se a l’equip de Courbis però des de fa tres anys ja és un fix de l’onze de l’estadi de la Mosson. Aquest any amb l’arribada a la banqueta de Rene Girard l’equip ha fet una temporada sensacional, ha acabat la Ligue1 en cinquena posició i Karim juntament amb jugadors de qualitat com Belhanda, el valencianista “tino” Costa i Marveaux han fet una campanya digne de menció per un equip tan modest i amb tanta joventut.

Comparteix generació i descendents marroquins amb Younès Belhanda, un altre migcampista de talent que està fent els seus primers passos a la lliga i també al combinat sub-21 dels “Bleus”. A nivell internacional Aït-Fana ha jugat en totes les categories inferiors de la selecció francesa i actualment és un membre important del combinat sub-21 de Eric Mombaerts. Durant un temps es va especular que podria jugar amb la selecció de Marroc, donades les seves arrels, però al final va escollir l’equip francès.

Gràcies al gran rendiment exhibit en els últims temps, el Montpellier va decidir millorar-li el contracte i d’aquesta manera evitar una fuga prematura del talentós jugador de Limoges. En els últims mesos hi hagut algunes especulacions de traspàs, però sembla que Karim seguirà un any més a Montpellier on encara té moltes coses a aprendre i molt que demostrar. Talent no li falta però tot just està fent les seves primeres passes en el futbol d’alta competició, veure’m com es desenvolupa aquest any en lliga i sobretot a l’Europa League.

DESCOBRIM A... CAPOUE

Étienne Capoue
11 de Juliol 1988
Alçada: 1,89cm Pes: 80kg
Nacionalitat: Francès
Posició: Mig defensiu
Dorsal: 29
Carrera: Toulouse (2007-)
Internacional: sub-21 (2008-)

Mig centre defensiu molt potent i amb gran intensitat però que a la vegada té una bona qualitat tècnica, tan pel desplaçament en curt com en llarg. Sovint castigat amb moltes targetes per la seva agressivitat en defensa, és un autèntic pulmó al mig del camp i un implacable destructor de joc. Al Toulouse comparteix mig del camp amb Moussa Sissoko, també un jugador molt físic, més profund i també molt interessant en tots els aspectes (veure DESCOBRIM A… del 2 de març). És un dels nous exponents del futbol francès, cridat en un futur proper a fer-se un lloc en el panorama futbolístic europeu.

Capoue té una gran col•locació i capacitat per anticipar les jugades, sempre està al lloc indicat per tallar una passada o una internada rival, bascula bé a les bandes per tapar les pujades dels laterals i és molt difícil de superar tan per alt com per baix. Amb la pilota als peus té molta qualitat, tan en la sortida de pilota com en la distribució del joc ofensiu, encara que per la seva posició no sempre arriba a l’últim terç de camp. No destaca per ser un golejador, de fet a la Ligue1 només ha fet 1 gol en més d’una setantena de partits disputats, és més un treballador del mig del camp, fa la feina bruta perquè els seus companys es llueixin, feina fosca però no exempta de qualitat. Imprimeix molt de caràcter en totes les seves accions, a vegades es passa de frenada, però precisament aquesta alta intensitat és una de les seves majors virtuts.

Ettiene va començar la seva carrera ja al Toulouse, on va arribar el 2005 per jugar a les categories inferiors. Des del seu debut l’hivern de 2007 a mans de Elie Baup, s’ha anat guanyant un lloc en l’esquema d’Alain Casanova, al càrrec des de 2008, i gran artífexs de les darreres grans temporades de l’equip del Sud de França. Des de la campanya 2008/09 és un fix a l’onze, per davant de la defensa i portant el pes del mig del camp juntament amb Didot i Sissoko. Aquest últim any ha jugat 33 partits de lliga, així com tres de copa i cinc de l’Europa League, tots com a titular. Circunstancialment pot jugar de central, tot i que no és el seu rol, gràcies a la seva alçada i gran col•locació.

A nivell de seleccions, ha jugat en la majoria de categories inferiors de la selecció gala i s’espera que amb l’arribada de Laurent Blanc a la selecció “Bleu” i el possible canvi generacional que es pot crear, Ettiene pugui debutar amb l’absoluta en els pròxims temps. Amb la sub-21 juga des de 2008, ha disputat 11 partits des del seu debut contra Dinamarca i fins el seu salt al germà gran, seguirà sent una de les peces claus del combinat de Mombaerts.

Des de fa un temps Capoue ha entrat a formar part de les quinieles com a substitut de Touré Yaya, no és ben bé el mateix perfil que l’actual jugador del City, és més defensiu però amb capacitats físiques i tècniques semblants. Guardiola busca un reforç amb talent, joventut i a un preu assequible, per això s’han fixat en Etienne així com en el seu company Sissoko, el "marselles" Charles Kaboré, l’hondureny del Tottenham Palacios o els també francesos, no tan joves però oportunitats de mercat: Flamini i Diarra. Veure’m si algun d’ells acaba fent les maletes cap a Can Barça, el que està clar és que Ettiene Capoue té un futur prometedor, ja sigui a la ciutat comtal o a un altre gran club.

MERCATO BLAUGRANA: Adriano

Ja està aquí el segon fitxatge de la temporada 2010/11 i el primer de la nova directiva, amb Sandro Rosell al capdavant. Adriano Correia arriba del Sevilla on ha estat cinc temporades i mitja i on ha destacat per la seva velocitat, regat i capacitat per centrar i rematar. El traspàs ha costat 10 milions (més uns 3 variables) a les arques blaugranes, les quals segons el vicepresident econòmic Xavier Faus, estan en situació precària.

Adriano té vint-i-cinc anys (26/10/1984), és brasiler i acostuma a jugar per la banda esquerre, ja sigui d’interior o extrem com de lateral com ha vingut fent últimament. No és un defensa pur, és més un migcampista reconvertit per exigències del guió, però aquesta polivalència li pot anar molt bé a l’equip blaugrana per suplir vàries posicions per l’esquerre, ja sigui al lateral, d’interior, d’extrem o fins i tot de lateral dret en una hipotètica baixa del seu gran amic, Dani Alves. Un dels punts febles del Barça dels últims anys ha estat la profunditat i qualitat de la banqueta, amb Adriano es guanya en qualitat i en versatilitat davant de les opcions que ofereix el brasiler.

Amb el Sevilla ha conquerit dues copes de la UEFA, dues Copes del rei i un parell de supercopes (espanyola i europea). Des de la seva arribada al mercat d’hivern del 2000 va ser titular i ha fet grans temporades, aquest últim any amb la consolidació de Perotti ha perdut força en el mig del camp de Nervión, i tot i la seva nova posició al lateral, la falta de minuts l’ha fet plantejar-se el seu futur. Adriano arriba al Barça amb Keita i sobretot Alves com amics i valedors i amb ganes de demostrar que està a l’alçada de l’equip del triplet i que pot contribuir a que el Barça de Guardiola segueixi guanyant títols.

De moment, han arribat Villa i Adriano i han marxat Henry, Touré i Chigrisnkiy, veure’m com continua el mercat blaugrana, estarem atents.

MUNDIAL 2010: Conclusions

S’ha acabat el Mundial 2010, per molts un campionat poc brillant, sense massa gols ni partits de qualitat, només cal veure que el campió ha marcat vuit gols en set partits. Ara bé, almenys en la final d’ahir va guanyar el futbol, el futbol de toc, d’anar a atacar en tot moment i d’intentar jugar bé per sobre de tot. La selecció espanyola va demostrar que amb el futbol combinatiu com a bandera es pot arribar lluny, i com ja va fer el Barça la temporada passada, els èxits poden arribar amb brillantor, bon joc i honestedat sense recórrer al joc subterrani, violent i especulatiu que practiquen altres equips.

Varies lectures es poden fer d’aquesta copa del món, la primera i més important és que equips valents com Espanya i Alemanya, que han fet una proposta de futbol ofensiu i vistós, han tret resultats positius i se’ls ha premiat per això. En canvi, el “racanerisme” de combinats com Itàlia, França, Anglaterra, Brasil i fins i tot l’Argentina sense rumb de Maradona ha estat castigat amb duresa i sense perdó, veure’m però si n’extreuen alguna lectura positiva de cara a Brasil 2014. D’altres equips amb concepcions menys ofensives però ben plantades al camp i amb les idees molt clares han fet papers més que dignes, el clar exponent és Uruguai, però d’altres equips com Paraguai, Xile o Japó han fet papers més que dignes. De nou, paper decepcionant dels combinats africans, on només Ghana es salva de la desfeta, amb un gran paper, joc molt vertical i una bona combinació de talent i potencia física, van quedar eliminats a quarts, amb una terrible mala sort.

Capítol apart mereix la selecció holandesa de Van Marwijk, un equip molt llunyà de la filosofia de futbol total implantada per Rinus Michels als anys 70 i que amb ha demostrat un joc poc alegre, resultadiste i a la final fins i tot violent i deshonest. Holanda es caracteritzava per ser l’equip que millor jugava i que mai guanyava, aquest cop han intentat girar la truita però han acabat sent el que menys juga, el que més reparteix i el que tampoc guanya. Suposo que ara s’obrirà un debat als Països Baixos respecte a la filosofia que ha d’adoptar la selecció “oranje” de cara al futur: resultats o futbol.

A nivell individual no han destacat les grans estrelles mediàtiques del moment com Rooney, Messi, Cristiano, Kaká i companyia, sinó que ho han fet jugadors amb molt de talent però que creen equip, juguen al servei d’un bloc i aporten el seu granet de sorra perquè les seves seleccions facin un pas endavant. Aquests han estat els casos de gent com Xavi, Iniesta, Sneijder, Robben, Villa, Forlan, Ozil, Mueller,... jugadors que han fet un gran campionat i que cadascú, a la seva manera, ha sumat en el global del seu equip. Sempre és complicat escollir el millor jugador o el millor onze, la Fifa ha escollit Forlan, potser discutible al haver quedat quart, però també és d’elogiar la meritòria posició dels “charrua”. Casillas ha guanyat merescudament els guants d’or com a millor porter, després de grans actuacions personals, les dues parades a Robben, el penal a Paraguai,... L’alemany Mueller finalment s’ha endut el “pichichi” per davant Villa, Sneijder i Forlan també amb cinc gols, així com el de millor jugador jove, després de fer un excel•lent campionat, llàstima que es perdés les semifinals contra Espanya, potser hagués estat un partit diferent.

No ha estat un Mundial brillant en quant a joc, però ha tingut les seva dosi d’emoció, de polèmica arbitral, alguns golassos i com sempre decepcions i alegries vàries entre guanyadors i vençuts. Per la història quedaran el gol d’Iniesta, els errors arbitrals del Anglaterra-Alemanya i el Argentina-Mèxic, el travesser de Forlan i el penalty fallat per Gyan a la pròrroga del Ghana-Uruguai. També passarà a la posteritat per dos noms: Vuvuzela i Jabulani. Les primeres han estat protagonistes a tot hora pel seu soroll estrident i molest que recordava un eixam d’abelles embogit, aquest cop s’ha permès per ser un instrument local, però en el futur s’haurà de replantejar l’ús d’artilugis tan empipadors tan per l’espectador com per possiblement els jugadors. El Jabulani ha estat des de bon principi una pilota molt discutida que ha generat múltiples errors en els porters i dificultats per controlar-la després de votar. Suposo que quan tothom és tant unànime en les critiques serà perquè realment la pilota fabricada per adidas no ha estat a l’alçada d’una competició d’aquesta envergadura i difusió.

La conclusió final és que per una vegada la competició ha estat justa, ha guanyat el millor equip, el que millor futbol practica i el que ha fet un plantejament més atrevit, i això no sempre passa en un esport com aquest. Veure’m si aquesta generació arriba en forma per Ucraïna/Polònia 2012 i Brasil 2014, això si, amb el doblet ja han entrat als anals de la història per la porta gran. Ara de nou toca centrar-se en el futbol de clubs, on un dia o altre tornaran els finals de cicle, villaratos i companyia i aquest èxit del futbol de toc amb el segell Barça, quedarà en una mera anècdota per la premsa rància i malintencionada de la capital, veure’m el que dura.

Mercato blaugrana: Yaya Touré i Chigrinskiy

Sembla que tot i estar immersos en les semifinals del Mundial i tot i que Sandro Rosell i els seus acaben d’aterrar a Can Barça, ja comencen a haver-hi els primers moviments. Després de l’arribada correctament anticipada del “pichichi” del Mundial Villa, ara toca el torn a les primeres baixes. La de Touré estava cantada des de fa temps, no tan pe la suposada falta de minuts com per la fam insaciable del seu representant. La de Dima ha estat més supressiva, no s’acostuma a reconèixer d’una manera tan clara l’error en un fitxatge i a la vegada mai és tan fàcil de solucionar, encara que amb pèrdues milionàries.

Yaya Touré se’n va al Manchester City després de tres temporades a Barcelona, al seu rendiment durant aquests anys no se li pot posar cap però, el primer any sacrificant-se per l’equip tot i unes dolències a l’esquena, el segon sent peça clau del triplet i jugant de central quan l’equip ho requeria, i l’any passat jugant menys però sempre complint amb bona nota i sense cap mala paraula (exceptuant les del seu fantàstic manager). Capítol apart mereix Dimitri Seluk, el clàssic representant oportunista tipus Pita-Martins, Veiga i companyia, que tenia plens poders sobre Yaya i a sobre en el fitxatge de l’ivorià pel Barça se li va permetre tenir un percentatge dels drets del jugador, fet criticable a la junta de Laporta. Evidentmnet ha apretat perquè el jugador fes les maletes i així enbutxacar-se una comissió de varis milions d’euros... Incomprensible però és l’actitud del propi Touré, entrevistat després de la firma pels anglesos, on expressava la seva tristor per la marxa i les seves males sensacions al respecte. Crec que tan el Pep com la resta de culers han deixat prou clar que no volíen la seva marxa, o sigui que si se n’ha anat és perquè ha volgut, per tant aquestes sobtades mostres de tristesa són del tot il•lògiques. Esperem que el Barça no trobi a falta una peça com aquesta i que Touré tingui sort a les illes, tot i que no s’esperi un joc tan vistós i fàcil com el que es practica a Can Barça.
Ara s’obre l’època d’especulacions de fitxatges, amb un mig centre com a prioritat a sumar a la del extrem esquerre i la d’algun defensa. Varis noms han sortit a la premsa, n’hi ha un però, que ve sonant des de fa temps: Macherano. L’argentí sembla un etern objectiu blaugrana però el seu elevat preu ha frenat sempre l’operació. Ara pot ser un moment propici per treure al “jefecito” de Anfield, però realment és el perfil de jugador que necessita el mig del camp culer? No hauria d’apostar el Barça per un jugador jove amb progressió i motivació per guanyar-se el lloca l’onze, de moment ja consolidat amb Sergio, Xavi, Keita i Iniesta. L’arribada de Javier podria ser una ajuda pel seu amic Messi, però no seria un problema de gestió pel vestuari blaugarana? Mascherano destaca per les seves qualitat físiques i defensives, però no és cap portent en la distribució, no valdria més la pena buscar algú amb un perfil més adequat? Una sèrie de preguntes que com sempre haurà de resoldre en Pep i ara en Zubizarreta, veure’m quina és la decisió.

Chigrinskiy fa les maletes de tornada cap al Shakhtar, després d’un any on només ha disputat 12 partits de lliga, s’ha guanyat alguns xiulets a l’estadi i on després del nefast partit de l’anada de Copa contra el Sevilla (1-2) ja no ha tornat a aparèixer per les alineacions del de Santpedor. Arribava amb el cartell de gran central, amb un desplaçament de pilota excel•lent i bon marcador, ha demostrat bones coses en el pase llarg, però sovint l’han pogut els nervis i la seva lentitud l’han matat davant de davanters ràpids. Probablement amb temps i confiança podria arribar a ser un gran central, però a un club tan gran no hi ha paciència i menys per un jugador que ha costat un dineral. Guardiola se l’ha hagut d’embeinar després de ser una demanda expressa i insistent del tècnic, errors en comentem tots, però aquest ens ha costat 10 milions pel cap baix. A Donetsk ja el coneixen i saben el que és capaç de donar, així que esperem que la seva carrera refloti i arribi a ser el defensa que prometia l’estiu passat, bona sort Dima.
Aquí també s’obre un nou interrogant, amb la marxa de l’ucraïnès i la més que probable de Marquez només queden tres centrals de la primera plantilla, s’haurà de fitxar algú per aguantar un any amb tres competicions i més veient que el comodí Touré ja no és a la nostra disposició. De moment no han aparegut massa noms de centrals però de ben segur que aviat començaran a fer-ho, a qui fitxaries tu?

DESCOBRIM A... Talents al Mundial 2010 5ena part

André Ayew (Ghana – Marsella 17/12/1989)
Fill de Abedi Pele, conegut ex jugador internacional ghanès i campió d’Europa amb el Marsella l’any 1993. Nascut a Lille durant l’etapa de jugador del seu pare, s’ha criat futbolísticament a Marsella, on va debutar al primer equip el 2007 però no es va fer un lloc i s’ha passat els dos últims anys cedit (primer Lorient i després Arles-Avignon). André és un extrem dret rapidíssim i extremadament hàbil amb la pilota els peus. Té una gran capacitat per desbordar les defenses rivals, ja sigui per velocitat o gràcies al seu precís regat. És de centrada fàcil i no és un golejador però té un gran xut i una bona definició. Aquest mundial ens ha descobert un gran talent, de només vint anys, i que de ben segur serà una gran notícia per l’equip de Deschamps.

Es perdrà el partit de quarts contra Uruguay per acumulació de targetes, però fins al moment Ayew ha estat una de les sensacions d’aquest mundial, les seves incursions per banda combinades amb les diagonals i moviments de Gyan han estat la clau del bon rendiment dels africans.

Daisuke Matsui (Japó – Grenoble 11/05/1981)
No és una jove promesa i potser valdria més la pena destacar joves amb futur com Hasebe (Wolfsburg), Uchida (fitxat pel Schalke) o Morimoto (Catania), però el Mundial que està fent Matsui és digne de menció. Daisuke és un interior amb una gran tranquil•litat i criteri amb la pilota els peus, sempre la passa amb sentit, juga amb el cap aixecat i distribueix amb encert. Ens els quatre partits que portem de mundial ha demostrat uns grans fonaments tan tàctics com tècnics i una amplia varietat de recursos.

Honda és el crack, però gent com Endo, Matsui i Hasebe fan la seva feina i la fan molt bé. Es dóna la circumstància que el Grenoble ha baixat a la Ligue2 fet que pot obrir les portes a Matsui de cara a un traspàs a un equip de la seva categoria. Veure’m quin és el rendiment de japó en els quarts contra Paraguay, un rival complicat i que no serà gens fàcil pels asiàtics.

Michale Bradley (USA – Moenchengladbach 31/07/1987)
Fill del seleccionador americà però peça clau dels “yankees” per mèrits propis. Michael és un “todocampista” amb molt criteri amb la pilota, brillant en la passada i amb una arribada excel•lent. En la seva última temporada a Holanda, a les files del Herenveen, va arribar a fer 16 gols a la lliga, una marca impressionant per un centrecampista. A la selecció, juga de pivot i les seves obligacions no li permeten, però en partits complicats o darrera en el marcador, avança la seva posició amb perilloses incursions des de segona línia i rematades des de fora l’àrea. És completíssim, té una gran col•locació i un bon joc aeri, que el fan perfecte per la contenció, així com per la distribució. Porta un parell d’anys a alemanya i sembla que aquest mundial li pot donar la merescuda oportunitat de fer el salt a un equip de major categoria.

A Sud-àfrica ha tingut un bon rendiment, ha marcat un gol i en tot moment ha col·laborat per portar la seva selecció a vuitens i ha lluitat fins al final contra els ghanesos per passar a quarts.

Pablo Barrera (Mèxic – UNAM 21/06/1987)
Extrem elèctric amb una qualitat tècnica boníssima i amb uns recursos fantàstics pel regat. És molt ràpid, descarat i molt mòbil fet que el fa extremadament difícil de marcar. Destaca més per les assistències i passades que no pas per les seves aptituds golejadores, però no s’ho pensa a l’hora de provar porteria amb ambdues cames. Aquest any ha fet una temporada brillant amb l’equip de Mèxic DF, més a nivell personal que no col•lectiu. Juntament amb “chicharito”, Vela i els germans Dos Santos, forma una prometedora generació de talents “aztecas” que donaran molt a parlar en els pròxims temps.

En aquest mundial Barrera no ha estat titular en cap partit, incomprensible després de veure que cada cop que sortia millorava el rendiment de l’equip. La seva verticalitat el fan una peça atractiva de cara a aquest mercat de fitxatges, equips com València i Manchester ja s’han interessat pels serveis del menut extrem tricolor.

Nicolas N’Koulou (Camerun – Monaco 27/05/1990)
Central molt jove que com tot Africà destaca per una tremenda condició física, però a la vegada combinada amb una gran col•locació, anticipació i bon desplaçament de pilota. Té una gran tranquil•litat amb la pilota als peus, sap treure la pilota des de darrera amb molt de criteri. És un defensor excel•lent, una autèntica paparra en el marcatge i un líder en la col•locació. Tot i la seva joventut, porta dues temporades jugant de titular al principat on va arribar a finals del 2007, directe des del seu país, de la mateixa acadèmia que va veure sortir a altres com Kameni o Eto'o. Amb el Monaco ha fet una gran campanya jugant tant de central com per davant de la defensa i ja ha començat a atreure l’interès dels grans d’Europa, veure’m lo que tarda en sortir de Montecarlo.

En aquest mundial ha fet una bona parella a l’eix amb Bassong (Tottenham), on tot i quedar eliminats ha demostrat la seva categoria com a defensa.

MUNDIAL 2010: Primeres impressions

Apunt de disputar-se l'últim dia de la segona ronda de la fase de grups ja es comencen a treure les primeres impressions d'aquesta Copa del món. Ja hi ha els primers fracassos majúsculs (França), les primeres revelacions i sorpreses i els primers classificats (Brasil, Holanda i Argentina). També hem començat a veure els primers jugadors destacats, i les primeres estrelles emergents (Ozil, Chicharito, Krasic, Gervinho,...).

Des d'aqui volem obrir un post per tal de que opineu al respecte, qui us ha agradat, qui us ha decepcionat i que en penseu del campionat en general. També si hi ha jugadors o combinats que us han cridat l'atenció i perquè.

De moment el nivell futbolístic no és molt elevat i quasi hi ha més expulsions que gols, creus que pot millorar de cara a la segona fase? Que passarà amb seleccions que s'han complicat la vida com Espanya, Italia o Anglaterra?

En definitiva, moltes coses per discutir en un campionat que està donant molt a parlar, tant per positiu com per negatiu... tu que hi dius?

DESCOBRIM A... Talents al Mundial 2010 4rta part

Vladimir Weiss (Eslovaquia – Man City 30/11/1989)

Tercera generació de Vladimir Weiss que es forma a l’Inter de Bratislava i es internacional pel seu país. El jove Vladimir és un extrem esquerrà rapidíssim, molt elèctric i amb uns recursos tècnics brillants. Molt amant de les floritures tipus Robinho o Cristiano, pot ser un autèntic maldecap per un lateral lent o amb carències defensives. No és un golejador però trepitja area amb facilitat, on acostuma a assistir amb precisió i pot intentar definir si la opció és propicia. Propietat del Manchester City, aquest estiu ja el varem poder veure en el Gamper on va demostrar la seva habilitat amb la pilota. Sense lloc en els plans de Mancini, va marxar cedit al Bolton al mercat d’hivern on va poder jugar estonetes i anar-se curtint a la Premier. Veure’m quin rol li tenen preparat al City of Mancheter aquesta propera temporada.
Tot i la seva joventut ja és un fix a la selecció eslovaca, justament tot i que curiosament està entrenada pel seu pare. Al primer partit contra Nova Zelanda va ser el millor, desequilibri constant per la banda i creant ocasions de gol per davanters com Sesták i Vittek. La seva actuació serà clau en els pròxims partits contra Itàlia i Paraguay.

Kwadwo Asamoah (Ghana – Udinese 9/12/1988)

Una altra perla de l’equip de Friuli, sempre atent als nous talents emergents d’Àfrica i Sud-amèrica. Migcampista amb les característiques físiques habituals d’un atleta africà, però amb unes aptituds tècniques poc comunes en aquella zona. Té un tracte exquisit de la pilota i una gran visió de joc, és el contrapunt ideal al joc col•lectiu i físic de la selecció de Milovan Rajevac. Forma part de la plantilla d’Udine des de 2008, primer com a cedit i des de l’any passat en propietat. S’ha adaptat molt bé al Calcio, on la seva despesa física és molt agraïda i la seva qualitat en la passada marca la diferència.
Un fix amb Ghana des de la seva arribada a Europa, forma una associació perfecte entre el mig camp físic i tàcticament disciplinat i les puntes ràpides i mòbils del combinat ghanès. Ja ha disputat dues copes d’Àfrica, amb grans actuacions: un tercer lloc el 2008 i finalistes aquest any (derrota 1-0 contra Egipte). Si aconsegueix una bona connexió amb el golejador Gyan pot ser clau en la disputa pel segon lloc del grup després de la important victòria contra Sèrbia, on Kwadwo va jugar 72 minuts i va deixar pinzellades de la seva enorme qualitat a la gespa de l’estadi de Pretoria.

Jong Tae-Se (DPR Corea – Kawasaki Frontale 2/03/1984)

Nascut a japó, però de pares sur-coreans, ha aconseguit la nacionalitat nord-coreana després de ser educat i criat en institucions del règim, tot i la oposició del govern de Seul. Va ser molt curiós veure’l plorar desconsoladament durant l’himne del seu país en el seu debut davant Brasil, fet que referma el seu sentiment en vers el país comunista. Apodat el Rooney asiàtic, és un davanter amb bona planta, que sap jugar bé tant de cara com d’esquenes. Té una potent rematada i uns grans moviments amb desmarcatges de ruptura i oferint-se sempre als migcampistes. És un gran golejador que ha fet grans temporades a la primera divisió nipona i podria estar preparat per fer el salt a una competició més potent.
Amb la selecció és el punta titular amb un esquema 5-4-1, sovint li arriben poques pilotes però treballa durant tot el partit per aconseguir jugades d’atac en condicions. Contra Brasil va tenir un partit complicat, li van arribar poques pilotes i molt complicat ho tenia barallant-se amb homes com Juan i Lucio que es van anticipar bé als seus moviments. D’ell dependran les poques opcions del combinat asiàtic per fer un paper digne en la competició i donar la millor imatge possible dintre del grup de la mort.

Fabio Coentrao (Portugal – Benfica 11/03/1988)

Lateral esquerre molt ofensiu que destaca més per les seves aptituds atacants que no pas per les seves capacitats defensives. És ràpid i té molta qualitat amb la pilota els peus, bon regat en velocitat i precisió en les centrades, és un gran assistent de gol. Aquest any al Benfica ha fet una brillant temporada després de passar uns quants anys buscant-se un lloc en el panorama futbolístic amb diverses cessions (Nacional, Zaragoza i Rio Ave). Amb les seves grans actuacions personals a la Lliga Sagres d’enguany (tres vegades millor jugador jove del mes) ha donat molt a parlar i ja s’especula amb ofertes d’equips europeus importants.
A la selecció, tot just s’ha establert com a titular, degut a la manca d’efectius en aquesta posició, i en el debut mundialista contra Costa d’Ivori va fer un gran partit i va portar molt perill des del flanc esquerre. Li ha costat arribar però si segueix a aquest nivell és un lateral esquerre a tenir molt en compte tant a nivell de clubs com amb la selecció lusa. Per començar veure’m com es defensa davant d’un equip com Brasil, en el qual no podrà sumar-se a l’atac amb la facilitat habitual i haurà de tapar les arribades d’Elano i sobretot de Maicon.

DESCOBRIM A... Talents al Mundial 2010 3era part

Lucas Barrios (Paraguai – B. Dortmund 13/11/1984)

Davanter centre, d’origen argentí, potent i golejador que destaca pel seu instint assassí. No està especialment dotat amb la pilota als peus però és un autèntic “killer” de l’àrea, és un gran rematador de cap i té un potent xut amb la seva cama dreta. Després d’uns anys marcant gols amb el campió xilè (53 gols en 56 partits amb el Colo-Colo), l’estiu passat va fer el salt a la Bundesliga, a les files del Borussia Dortmund. A Alemanya ha rendit, i amb 19 gols en lliga ha estat el màxim golejador de l’equip (3er de la competició) i una peça clau en l’engranatge de l’equip de Jürgen Klopp, que acabat en una meritòria cinquena posició. Paraguaià per part materna, no ha sigut fins aquest any que s’ha decidit a vestir la samarreta Albirroja renunciant a la nacionalitat argentina. Tot just acaba de debutar amb l’absoluta on té molta competència en punta amb gent contrastada com: Cardozo (veure Descobrim a... del 18 de maig), Roque Santa Cruz i el seu company d’equip Haedo Valdez. Ja ha disputat tres partits preparatoris pel Mundial, on ha marcat en cadascun d’ells, demostrant així el seu instint i l’excel•lent forma amb la que arriba al certamen. No està clar que “la pantera” sigui titular, però disposarà de minuts i intentarà aprofitar-los a base de gols.

Katlego Mphela (Sur-Àfrica – Mamelodi Sundown 29/11/1984)

Davanter ràpid, molt mòbil i amb gol. Pot jugar tant pel centre de l’atac com caure a bandes, ja sigui sol o com a segona punta. Molt actiu tant en la pressió com en la cerca d’espais i línies de passada pels seus companys. Té un potentíssima rematada amb la seva cama dreta, la qual prova sempre que pot, sigui en jugada o en faltes directes. Després d’un infructuós pas per la Ligue1, ha tornat al seu país on a les files del Mamelodi Sundows on aquest any s’ha convertit en el pichichi de la competició (17 gols) a les ordres de l’exblaugrana Hristo Stoichkov (Juny 2009 – Març 2010). Aquest Mundial jugat a casa pot ser el seu trampolí cap a un nou salt a Europa, veure’m quin és el rendiment dels Bafana-Bafana. Juga amb l’absoluta des de 2005, ha marcat 15 gols, entre ells dos contra Espanya a la Copa Confederacions i set en aquest any 2010 en els amistosos de preparació. Mphela està en ratxa i part de les esperances sud-africanes estan a les botes d’aquest espigat davanter.

Nicolás Lodeiro (Uruguai – Ajax 21/03/1989)

Migcampista creatiu que tan pot jugar pel mig com d’interior. Té una depurada tècnica i molt de criteri amb la pilota als peus, característiques que el doten per ser un gran director de joc i capaç de portar el pes ofensiu del seu equip. Ja ha debutat amb la primera plantilla dels d’Amsterdam demostrant pinzellades de qualitat en les estonetes que li ha donat Martin Jol. De curta estatura, és un jugador molt hàbil, de fàcil dribbling i amb gran velocitat mental. És una de les més fermes promeses “charrúa” i s’esperen grans coses en el futur. El combinat de Tavarez no destaca per la seva qualitat al mig del camp, fet que pot donar oportunitats a Nicolás en aquest Mundial, com ja va passar en l’eliminatòria de repesca contra Costa Rica, on va fer una actuació brillant i es va guanyar el premi al millor jugador de la tornada així com la classificació. Pot ser el complement perfecte per una davantera de luxe, ell pot assistir i Suárez i Forlán encarregar-se de rematar la classificació de la celeste per la segona fase del torneig.

Ki Sung-Yong (Corea del Sud – Celtic 24/01/1989)

Migcampista molt tècnic que destaca per la seva qualitat en la passada i una visió de joc privilegiada. Apart dels seus coneguts canvis de joc, també és un bon llançador a pilota parada, tant directe com indirecte amb grans centrades de la seva cama esquerre. És un migcampista treballador amb certa arribada a porteria tot i que destaca més per assistir que per definir de cara a porta. Aquest mercat d’hivern ha firmat pel Celtic després de fer grans actuacions al FC Seul del seu país, on l’any passat va ser considerat el millor jugador jove asiàtic de l’any. A Escòcia encara no ha demostrat la seva qualitat, però si al Celtic Park li donen temps i confiança, segur que no decebrà. Amb la selecció va debutar al 2008 i ja ha disputat una vintena de partits, tot i la seva curta edat ja és un fix a l’onze inicial. De la seva actuació i la de gent contrastada com Park Ji-Sung, Park Chu-Young i Lee Young-Pyo depenen les esperances dels asiàtics en un grup complicat, però amb opcions, amb Argentina, Nigèria i Grècia.

Miroslav Stoch (Eslovaquia – Chelsea 19/10/1989)

Davanter elèctric que li agrada jugar enganxat a la banda i és un autèntic corcó per les defenses rivals. De molt curta estatura (1.68 cm), és rapidíssim i té un gran dribbling tan per velocitat com en el joc estàtic. Aquest any ha jugat cedit al Twente holandès on ha estat clau per la consecució del títol de lliga. No és eminentment un golejador, però amb els 10 gols d’aquest curs a l’Eredivisie, ha demostrat que pot ser un gran complement pels davanters centres de l’equip. Internacional absolut des de l’any passat, ja ha disputat més de deu partits, la majoria com a revulsiu a les segones parts. Juntament amb gent com Weiss, Jendrisek i el capità Hamsik (Descobrim a... del passat 4 de febrer) són la nova generació de futbolistes eslovacs que han de permetre al combinat centreeuropeu fer un salt de qualitat de cara el futur. Tenen certes opcions de passar a segona ronda però s’hauran de disputar una plaça molt cara amb italians i paraguaians.

DESCOBRIM A... Talents al Mundial 2010 2ona part

Les grans seleccions com Anglaterra, Itàlia, Argentina, Brasil o França han fet convocatòries força conservadores, per tant hi ha poc marge pel descobriment de nous talents o l’aparició de jugadors contrastats amb un ressó mediàtic encara reduït. Tot i així, en totes les seleccions sempre hi ha algun jugador en el qual ens puguem fixar per diferent, desconegut o simplement per tenir un talent per explotar.
Seleccions com aquestes han estat més noticia per certes absències destacades en les convocatòries que no pas pels 23 escollits. Tot s’ha de dir, hi ha jugadors de molta qualitat que han quedat fora, en alguns casos de manera inexplicable i en d’altres més per nom que pel rendiment exhibit últimament, com: Cassano, Pato, Robinson, Sissoko, Cambiasso, Benzema, Walcott, Ronaldinho, Zanetti, Rossi, Nasri, Lucho Gonzalez, Ben Arfa, Ashley Young....

Tots coneixem els Kaká, Messi, Henry, Pirlo, Rooney i companyia, així com la majoria dels escollits dels seleccionadors de combinats d’aquest alt nivell, però n’hi ha d’altres amb menys difusió internacional però amb qualitat de sobres per ser-hi presents i amb una mica de sort ser-ne protagonistes:

James Milner (Aston Villa, 04/01/1986) És un interior amb molt recorregut que pot jugar perfectament tant d’extrem com fins i tot de lateral d’emergència, tot i així, últimament està jugant força partits pel centre en el club de Birmingham. Destaca per la seva capacitat d’assistir els davanters i crear jugades de perill, a part és un treballador incansable que ajuda a l’equip en facetes defensives. És un gran centrador i té un potent xut des de fora l’àrea, pot jugar tant per la banda esquerre com per la dreta. Producte de la cantera del Leeds, fa la seva aparició en el primer equip (amb 16 anys) just en l’etapa post-O’Leary i quan l’equip estava en caiguda lliure després dels anys daurats de finals dels noranta i inicis del 2000. Per problemes econòmics va ser venut al Newcastle on, tot i que li va costar, es va establir com un jugador important a la lliga i confirmant les expectatives generades en els seus inicis a Elland Road. L’estiu del 2008 firma pels Villans, després d’haver-hi estat, en qualitat de cedit, la temporada 2005/06. A Birmingham, ja és un jugador madur i un titular indiscutible, que amb les seves brillants actuacions a atret l’atenció del seleccionador Fabio Capello, que compta amb ell des de l’estiu passat. És un fix a l’onze jugant per l’esquerre, veure’m si rendeix com s’espera d’ell.

Claudio Marchisio (Juventus, 19/01/1986) Migcampista tot terreny, amb unes capacitats físiques i tàctiques excel•lents, que el doten d’unes característiques perfectes per jugar a la distribució i col•laborar a la recuperació i control del mig del camp. Se’l compara amb mites del seu país com Tardelli, per la seva despesa física, tenacitat i jerarquia sobre el terreny de joc. Té un perillós xut de mitja distancia, que prova sempre que en té oportunitat. Tant amb Itàlia com sovint amb la “vecchia signora” juga desplaçat a la dreta, en un mig del camp de tres homes. Sorgit de la cantera turinesa, Claudio va debutar al primer equip el 2006, quan el club era a la Serie B després de destapar-se el Moggigate. Després de l’ascens, Marchisio va ser cedit a l’Empoli per agafar experiència i rodatge en un equip de primera on disposes de més minuts i oportunitats. Ara porta dues temporades complertes jugant a la Juve, on s’ha fet un lloc al titular i ha demostrat ser una peça clau de l’engranatge “bianconero”. Lippi confia en la seva qualitat per ajudar a Pirlo i De Rossi a crear el joc de la selecció “azzurra”.

Javier Pastore (Palermo, 20/06/1989) “El flaco” és un migcampista ofensiu amb moltíssima qualitat tècnica i uns gran moviments i capacitat per dirigir el joc ofensiu del seu equip, ja sigui amb control de pilota o fent la última passada. No és un golejador però té un bon dribbling i un bon remat amb la seva cama dreta. Nascut futbolísticament a la cantera de Talleres, equip de la seva ciutat natal Cordoba, però va ser a Huracán on va començar a despuntar, hi va jugar cedit la temporada 2007/08. La seva excel•lent actuació en el Clausura 2009 que van guanyar “los quemeros” entrenats per Angel Cappa el va fer entrar de cap en el panorama futbolístic argentí i de retruc atreure l’atenció del vell continent. El Palermo, sempre atent al mercat sud-americà, es va fer amb els seus serveis i aquesta temporada, la del seu debut, ha fet un bon any amb els de Sicília. És un mitjapunta que pot aportar coses diferents en un mig del camp albicleseste molt rocós i amb manca d’imaginació. El recordarem pel gol que va marcar a l’últim Argentina-Catalunya. Suposo que no sortirà d’inici, però pot ser l’arma secreta de Maradona de cara a les segones parts. És part del futur de la medular un cop gent com Verón o Maxi Rodriguez passin als llibres d’història.

Ramires (Benfica, 24/03/1987) Un portent físic pel mig del camp de Dunga, un guardaespatlles perfecte per gent com Kaká, Robinho o Elano que així no s’han de preocupar tant de defensar. No només té una capacitat atlètica descomunal, també tracta bé la pilota, la remena amb criteri i té força arribada. Va començar a tercera a les files del Joinville però ràpidament va ser traspassat al Cruzeiro, on l’anomenaven “el keniano” pel seu físic i resistència. Després d’un parell d’anys de bones actuacions a Belo Horizonte, Ramires firma pel club portuguès, on amb un any s’ha guanyat a l’afició i el respecte dels seus companys. Amb el Benfica ha fet una gran temporada i ha estat clau pel campionat de “las aguilas”. Amb Brasil ja va fer una gran Copa Confederacions, i juntament amb Felipe Melo i Gilberto Silva forma un mig del camp molt sòlid i difícil de passar. És un fix a l’onze de Dunga i amb el seu desgast i incansable treball és un autèntic pulmó per la “canarinha”.

Mathieu Valbuena (Marseille, 28/09/1984) Menut jugador francès (1,67 cm) que recorda a l’exblaugrana Ludovic Giuly pel seu físic, els seus moviments i la seva capacitat per buscar diagonals i desmarcar-se. Té un fort caràcter, és un guanyador i no dóna cap pilota per perduda, una característica que l’ha ajudat molt en la seva carrera. Els inicis no van ser fàcils i fins al 2006 va estar jugant a tercera divisió en equips modestos. Una última temporada remarcable li va valdre el salt a la Ligue1 i el Olympique va ser el que va apostar pel menut mitjapunta. Després d’un primer any fluixet, a la segona temporada amb un recordat gol a Anfield va passar a ser conegut en el panorama internacional. Des de llavors la carrera de Mathieu ha anat evolucionant, fins que aquest any, a la segona meitat de la temporada ha esdevingut clau pel títol de lliga dels marsellesos. Això li ha valgut la crida de la selecció, amb la que va debutar dimecres passat marcant el gol de la victòria contra Cost Rica (2-1). No serà titular però pot ser una gran solució per dinamitzar l’atac francès, amb la seva mobilitat i tremenda velocitat.

DESCOBRIM MUNDIAL 2010... HOLANDA

Bert Van Marwijk ja té una base de jugadors més o menys veterans que s’ha anat consolidant en les últimes cites internacionals (Mundial 2006 i Euro 2008) a la qual a afegit algunes cares noves per substituir a algunes velles glòries com Van der Saar o Van Nistlerooy. La base de la selecció la segueixen conformant homes com els de sobres coneguts: Robben, Sneijder, Van Bommel, Van der Vaart, Kuyt i el capità i exblaugrana Gio Van Bronckhorst.

Dins de la convocatòria “oranje” només hi ha cinc o sis jugadors que hagin disputat menys de vint partits amb el combinat absolut, amb el que observem cert conservadorisme en la convocatòria de l’ex entrenador de Feyenoord i Borussia Dortmund. Al càrrec des de 2008, té un important grup d’ajudants on destaquen homes com Frank De Boer i Phillip Cocu. Aposta per un joc vistós, alegre i molt directe, amb joc per bandes, un mig del camp molt potent i donant molta importància a una segona línia amb molta arribada. Li falta potser una referència en atac, ja que Huntelaar no ha rendit com s’esperava, la qual cosa fa que ho hagin de suplir jugadors de banda o segones puntes com Robben, Van Persie o Dirk Kuyt. La millor notícia és la recuperació de l’extrem de l’Arsenal, el qual ha tingut una temporada per oblidar però que sembla que arriba descansat i en forma per la cita mundialista.

Amb una fase de classificació immaculada (8 victòries en 8 partits i només dos gols encaixats) l’equip arriba a Sud-àfrica amb moltes ganes d’agradar i de millorar el paper ofert a l’Eurocopa, on van ser eliminats per la sorprenent Rússia a quarts de final després de fer una més que esperançadora fase de grups (amb victòries clares contra França i Itàlia). Aquest cop estan emparellats amb Camerun, Japó i Dinamarca, un grup sense cap altre favorit però també sense cap ventafocs, en els tres partits seran els favorits però contra cap d’ells es poden confiar el més mínim.

La majoria de jugadors ja són coneguts per tothom i d’altres ja els hem ensenyat prèviament en aquest blog com l’ajacied Gregory Van der Wiel (DESCOBRIM A... del passat 12 de Novembre 2009). Tot i així, aquests són d’altres jugadors del combinat holandes encara per descobrir i que tot i no ser joves acabats de sortir s’han de tenir molt en compte:

Stijn Schaars (AZ 11/01/1984) Li ha costat fer-se un lloc en la selecció i un nom a l’Eredivisie, però després del seu pas pel Vitesse, l’arribada a l’AZ li ha donat la quota de protagonisme que mereixia. Actualment n’és el capità i amb una lliga a les seves esquenes és ja un jugador madur i uns grans fonaments futbolístics per seguir creixent en el panorama internacional. És un migcampista que distribueix però a l’hora recupera i lluita com el primer. No destaca per ser un golejador, és més un treballador incansable i un jugador d’equip. Després de guanyar el mundial sub-21 a Portugal com a capità (3-0 a la final contra la Ucraïna de Chigrisnkiy), va fer el salt a l’absoluta on mica en mica s’ha fet un lloc a l’onze i actualment és una peça clau de l’esquema oranje. Juga a la distribució aparellat amb Van Bommel, De Jong o De Zeeuw, creant una medul•lar treballadora i a l’hora amb força criteri per distribuir.

Demy De Zeeuw (Ajax 26/05/1983) Migcampista treballador i amb molta arribada, pot jugar tant al migcentre defensiu com a la mitja punta, ja que té criteri amb la pilota i facilitat golejadora. Peça clau a l’esquema de l’Ajax, on ha arribat procedent de l’AZ, després de guanyar la lliga i meravellar a tothom amb el seu joc. Amb la selecció ja va participar en la Euro 2008, però llavors tenia un paper més secundari en el grup i només va participar en el partit contra Romania. Demy és un pulmó pel mig del camp holandès i és de vital importància perquè gent com Sneijder, Robben o Van Persie puguin atacar amb condicions sense preocupar-se tant de defensar.

Eljero Elia (Hamburg 13/02/1987) Davanter ràpid i hàbil amb la pilota als peus, no és un davanter centre, és un extrem que també pot jugar de segona punta amb llibertat de moviments. Té un bon dribbling i un potent xut amb la seva cama dreta, pot ser un autèntic malson entrant per la banda, des de on centra amb criteri i efectua perilloses diagonals. Fitxat aquest any del FC Twente, ha demostrat a la Bundesliga que està preparat per una competició important i que el premi de millor talent jove holandes del 2009 no va ser una casualitat. Amb la selecció ja ha disputat uns quants partits des de que va debutar el setembre del 2009, no és titular però pot ser una bona arma per sortir des de la banqueta, per la seva velocitat i dinamisme.

Edson Braafheid (Bayern Munchen 08/04/1983) Lateral esquerre sòlid en defensa i força profund, amb qualitats per pujar a l’atac amb garanties. També pot jugar de central tot i la seva curta estatura. És molt ràpid i àgil, fet que el converteixen en una paparra en defensa i en un estilet en atac. No ha tingut un any senzill, va firmar pel Bayern després de dues brillants temporades en el Twente, però a Munic no va aconseguir fer-se un lloc a l’onze i va marxar cedit al Celtic de Glasgow, on va jugar al principi i després va desaparèixer de les alineacions. No és cap prodigi tècnicament però ho supleix amb una intensitat i despesa física molt útil en una posició com el lateral. És una demarcació on manquen efectius, fet que l’afavoreix, ja que compta pràcticament amb la única competència del ja veterà capità Gio Van Bronckhorst.

Ibrahim Afellay (PSV 02/04/1986) Mitja punta creativa, d’origen marroquí, que fàcilment pot caure a la banda i jugar d’interior. És molt ràpid i hàbil, condicions perfectes per entrar des de la segona linea, ser un excel•lent passador i el director del joc d’atac del seu equip. Tot i no ser un golejador, aquests dos últims anys s’ha destapat i marca amb facilitat gràcies al gran llançament que té amb la seva cama dreta. Sempre ha jugat al club d’Eindhoven però les seves actuacions ja fa temps que el criden per un canvi d’aires a un equip més potent. Amb la selecció va debutar el 2007 i va estar també present a l’Eurocopa 2008, on va jugar alguns partits com a reserva i contra Romania com a titular. Aquest pot ser el seu torneig i demostrar a tot el món les fantàstiques qualitats que té per aquest esport.

DESCOBRIM A... Talents al Mundial 2010 1era part

Durant tota la temporada des d’aquest blog hem anat enumerant jugadors que des del nostre punt de vista són interessants o amb les seves actuacions han mostrat coses remarcables de cara a una progressió cap a la categoria de grans jugadors. Alguns d’ells seran presents a la cita mundialista i serà una bona oportunitat per tots de veure’ls i redescobrir-los.
Aquí una llista dels jugadors “descoberts” en ordre d’aparició al blog i quatre dades per tenir-los controlats:

Luis Suárez (Uruguay - Ajax 24/01/1987)
Grafité (Brasil – Wolfsburg 2/04/1979)
Josué (Brasil – Wolfsburg 19/07/1979)
Pierre-André Gignac (França – Toulouse 5/12/1985)
Gojko Kacar (Sèrbia – Hertha 26/01/1987)
Keisuke Honda (Japó – CSKA 13/06/1986)
Gregory Van der Wiel (Holanda – Ajax 3/02/1988)
Milos Krasic (Sèrbia – CSKA 1/11/1984)
Gervinho (Costa Ivori – Lille 27/05/1987)
Toni Kroos (Alemanya – Leverkusen 4/01/1990)
Marek Hamsik (Eslovaquia – Napols 27/07/1987)
Neven Subotic (Sèrbia – Dortmund 10/12/1988)
Adam Johnson (Anglaterra – Man City 14/07/1987)
Christian Eriksen (Dinamarca – Ajax 14/02/1992)
Simon Kjaer (Dinamarca – Palermo 26/03/1989)
Óscar Cardozo (Paraguai – Benfica 20/05/1983)

En aquest tipus de campionats els seleccionadors nacionals tendeixen a arriscar poc i endur-se els jugadors més experimentats i hi ha poc lloc per les sorpreses. Només cal mirar convocatòries com les de Brasil, Argentina o França. També hi ha “misters” atrevits i que s’enduen els que estan més en forma, com Vicente Del Bosque o Joachim Low. Tot i així sempre queda gent per descobrir i jugadors que aprofiten aquestes oportunitats per exhibir-se i fer un salt de qualitat en les seves carreres.
Ara presentarem alguns jugadors que hi participaran i que poden tenir un paper més o menys rellevant amb les seves seleccions. Alguns ja no són desconeguts perquè ja han saltat a la palestra del mercat estival, d’altres són més desconeguts però importants en els seus equips i dignes d’esmentar de cara al futur:

Ángel Di Maria (Argentina – Benfica 14/02/1988) Després de tres temporades a Lisboa aquest extrem ràpid i habilidos ja s’ha fet un nom en el panorama internacional, seguit molt de prop pels grans equips del vell continent. Té una gran tècnica però destaca per la seva verticalitat, velocitat i capacitat per desbordar les defenses rivals. Esquerrà força tancat, acostuma a jugar enganxat a la banda i sovint utilitza la “rabona” com a recurs per no utilitzar la dreta. No és un golejador però té certa facilitat en l’u contra u. Actualment ja és un fix de l’onze de Maradona i una peça clau en l’esquema d’una “albiceleste” amb molta pólvora però amb problemes amb la creació de joc. Di Maria va ser peça clau juntament amb els Agüero, Riquelme, Messi i companyia, en la consecució de l’or olímpic de Beijing, amb grans actuacions i un bonic gol a quarts i el de la victoria en la final (1-0 contra Nigèria).

Javier Hernandez (Mèxic – Chivas 01/06/1988) Se’l coneix amb el sobrenom de “chicharito” per ser fill del “Chicharo” Hernandez, ex-davanter internacional, mundialista a Mèxic 86. Ha explotat aquest any, a les files del seu equip de sempre, el Chivas de Guadalajara, amb 21 gols en lliga i amb grans actuacions individuals. Aquest rendiment ha atret l’atenció del Manchester United que l’ha firmat per la temporada que ve, només pendent de l’aprovació del permís de treball. Davanter ràpid amb gran tècnica pel regat i el control, és un jugador molt complert i amb gran facilitat anotadora. En els partits de preparació per la cita mundialista està fent gols i guanyant-se el crèdit per ser titular a Sud-àfrica. Veure’m si s’adapta al ritme de la Premier, però pinta com un gran descobriment per l’equip “asteca” en els pròxims anys. Conforma juntament amb gent com Guardado, Vela, Ochoa i els germans Dos Santos la nova generació de futbolistes mexicans que pot retirar amb garanties a velles glòries com Cuauhtémoc Blanco, Guille Franco o el mateix Rafa Márquez.

Park Chu-Young (Corea del Sud – Mònaco 10/07/1985) Davanter versàtil amb molta mobilitat i recursos tècnics. Pot jugar tant pel centre com caure a una banda, ja sigui de referència o per darrera del punta. Ja de ben jove va començar a destacar, guanyant premis com el de millor jugador jove d’Àsia, l’any 2004. Porta dos anys al principat i des de bon principi va ser un fix de l’onze de Ricardo, i això no ha canviat amb l’arribada de Guy Lacombe. Excel•lent llançador de faltes, tan per centrar com per disparar a porteria amb la seva cama dreta. Amb l’equip absolut coreà, després de destacar en els combinats sub-20 i sub-23, ha disputat més de trenta partits des del seu debut al 2005, marcant 14 gols i juntament amb el migcampista del Manchester United (Park Ji-Sung) és l’estrella de l’equip, després de consolidar-se a la plantilla als Jocs Olímpics de Pekin 2008 i a l’últim mundial d’Alemanya (2006).

Alexis Sánchez (Xile – Udinese 19/12/1988) Apodat “niño maravilla” per la seva gran tècnica i precocitat en la seva aparició, als diset ja jugava a primera i amb la selecció absoluta llavors entrenada per Nelson Acosta. Ràpidament va atreure l’atenció de clubs importants, i l’Udinese el va firmar a l’estiu de 2006, però el va deixar a sud-amèrica un parell d’anys per agafar experiència, primer al Colo-colo i després a River Plate. Tant a Xile com Argentina va ser titular i peça clau en les trajectòries de “los Albos” i “los millonarios”, guanyant títols amb ambdós equips. El 2008 fa el salt definitiu al Calcio i s’estableix com a titular ràpidament. Actualment és una de les estrelles de “Friuli”, gràcies a la seva gran classe, habilitat en el regat i intel•ligència sobre el camp. No és eminentment un golejador, ja que juga per banda o de segona punta, però defineix bé i té un bon xut amb la seva cama dreta. La selecció de Bielsa és un bloc molt compacte i sense massa estrelles, però si algú destaca per la seva qualitat és Alexis Sanchez, un contrapunt màgic per un sòlid equip.

Edinson Cavani (Uruguay – Palermo 14/02/1987) Davanter molt complert sortit de la cantera de Danubio, on va debutar al 2006 i va ser clau en la consecució del Apertura dels de “la franja”. Aquest rendiment combinat amb la brillant actuació al campionat sud-americà sub-20 (Paraguai 2007) on va acabar “pichichi” i va portar el seu equip fins al bronze. A l’hivern del 2007, amb dinou anys, fa el salt a Europa, a les files del Palermo, on comença de reserva. Des de la temporada 2008/09 és titular indiscutible, fent parella amb Miccoli, marcant gols i portant a l’equip sicilià a Europa en la present temporada. Amb la selecció no és titular, ja que la parella Forlán-Suárez li barren el pas, però a les segones parts és una entrada de garanties que pot aportar qualitat i gol al combinat “charrua”. Encara és molt jove i té moltes coses per ensenyar, veure’m si aquest Mundial és un nou pas endavant en la seva carrera.

DESCOBRIM MUNDIAL 2010... ALEMANYA

Una de les seleccions que al llarg de la història ha estat sempre favorita i de més tradició en les fases finals de Mundials i Eurocopes. Tres títols mundials i europeus els contemplen, en un combinat on han passat jugadors de la talla de Beckenbauer, “torpedo” Muller, Sammer, Rummenigge, Matthäus,… Actualment, la Mannschaft està en una fase de reconstrucció, amb un relleu generacional agreujat amb la baixa de Michael Ballack, l’equip es queda amb un grup jove, amb talent però mancat d’experiència en fases finals. Amb només tres jugadors per sobre de la trentena, serà un dels equips més joves del torneig. El país està consternat per la lesió del seu capità, el qual es perdrà la cita a causa d’una lesió de turmell provocada per Boateng, jugador del Portsmouth, a la final de la FA cup. No queda clar però, si aquesta sensible absencia serà negativa o al contrari, esperonarà a l’equip i obligarà a fer un pas endavant a gent amb talent que està encara per explotar.

Amb només deu jugadors supervivents de l’última Eurocopa, el seleccionador Joachim Low aposta per un equip molt jove i basat en el rendiment de l’última temporada, no ha escollit per noms sinó per prestacions, tot un encert però rarament observat en d’altres països. Tot i això, la base de l’equip la segueixen formant gent prou coneguda i contrastada com: Metersacker, Friedrich, Lahm, Schweinsteiger, Podolski o Mario Gómez. L’equip té algunes incògnites encara per definir, la primera és a la porteria, després de la retirada de Lehmann i del suïcidi de Robert Enke, encara no s’ha establert un titular indiscutible, tot sembla indicar que serà pel jove Manuel Neuer, però l’experiència de Wiese o Butt poden fer inclinar la balança del conservadorisme.

L’altre problema amb el que s’enfronta Low és a la davantera, compta amb varis perfils de punta diferents, però cap súper estrella que marqui diferencies. Les alternatives són varies, les clàssiques Podolski, Gómez o Klose i de més noves com Cacau i Kiessling. Es dóna la circumstancia que només el punta del Bayer Leverkusen a fet un bon any, la resta han estat molt discrets i fins i tot amb un protagonisme justet com ens els casos de Klose i Gómez que s’han vist superats en la rotació pel croat Olic i el jove Müller. La possibilitat que se li obre a Low, vista la qualitat de les seves mitjapuntes, és alinear un 4-2-3-1 amb una referencia tipus Gómez i deixar el pes de l’atac a la segona línea amb gent com Müller, Ozil, Marin o Schweinsteiger.

Així doncs, un equip tipus podria ser el format per Neuer a la porteria, amb una defensa de quatre amb Lahm, Metersacker, Westermann i Friedrich, amb dos pivots com Khedira i Kroos, ajudats per tres mitjapuntes (Schwensteiger, Trochowski i Ozil) i SuperMario en punta. A partir d’aqui hi ha moltes alternatives, l’entrada d’un lateral més profund com Aogo o Beck, posar a Podolski a una banda, l’entrada de Marin per dinamitar l’atac,... opcions no en falten i el que està clar és que ni el mateix entrenador sap quin plantejament farà en un grup aparentment fàcil (Ghana, Sèrbia i Austràlia) però en una competició on un error pot costar molt car.

Tots coneixem a jugadors com Lahm, Klose, Podolski i fins i tot al jove Thomas Müller que tant bones sensacions ha donat aquest any en el Bayern de Van Gaal, per tant aquí ens ocuparem de destacar a uns quants jugadors que poden sorprendre en aquest Mundial o que seran importants pel conjunt teutó de cara al futur. D’alguns ja n’hem parlat en aquest blog com Toni Kroos (DESCOBRIM A... del passat 28 de gener), però d’altres encara estan per descobrir tot i el seu enorme talent:

Manuel Neuer (Schalke 04, 27/03/1986) És un porter amb una planta espectacular (1,92cm) que destaca per una sobrietat i seguretat estranya per la seva edat. Tota la vida lligada al club de la seva ciutat, ja porta quatre anys sent el titular a la porteria dels de Gelsenkirchen. Té uns grans reflexos i va molt bé en les sortides, és molt complert i sempre està concentrat. Li ha costat fer-se un lloc a l’absoluta, però mentrestant ha estat el titular indiscutible a la sub-21. Guardameta de garanties que ja ha començat a sonar per grans equips com el Manchester United.

Marko Marin (W. Bremen, 13/03/1989) Joveníssim mitjapunta d’arrels balcàniques que juga al Werder Bremen, fitxat aquest estiu del Mönchengladbach, on va jugar dos temporades a gran nivell. Tan pot jugar pel mig com caient a una banda, té una gran velocitat i una tremenda habilitat amb la pilota als peus. Té un gran dribbling i un magnífic llançament de mitja distancia, tot i no ser un golejador defineix amb qualitat. És el clàssic jugador menut amb molts recursos tècnics, ens podia recordar a mites germànics com Andy Moeller o Thomas Hassler.

Dennis Aogo (HSV, 14/01/1987) Jugador d’unes excepcionals condicions físiques que li aporten velocitat, treball incansable i molta agilitat. En els seus inicis al Freiburg jugava al mig del camp, però aquest any ha passat a jugar de lateral esquerre i és on està destacant. De fàcil regat i precisa centrada, pot ser un autèntic pulmó pujant per la banda, ja que té capacitats per defensar i atacar amb garanties. Ha fet un gran any amb l’Hamburg i els grans clubs europeus ja comencen a preguntar per ell, en una posició força mancada de grans referents.

Mezud Ozil (W. Bremen, 15/10/1988) Esquerrà de gran qualitat que uneix una tècnica individual amb una despesa física i treball d’equip. És molt ràpid i vertical i un autèntic perill tan des de banda esquerre com pel mig de l’atac. A Bremen fa un trident temible amb Marin i Hunt per darrera del peruà Pizarro. Després de dos bons anys al Schalke, va marxar a Bremen per un preu assequible, en una clara errada de la secretaria tècnica dels de Westfalia. D’origen turc, és un jugador de gran futur i amb molt de caràcter, aquest any ha explotat la seva capacitat golejadora, amb nou dianes a la Bundesliga. Proclamat millor jugador de l’últim europeu sub-21 (veure Informe de l’1 de Juliol 2009) ja és un fix de l’absoluta i pot ser peça clau en el Mundial.

Tots són membres de la plantilla campiona de l’Europeu sub-21 de Suècia així com d’altres seleccionats pel mundial com: Jerome Boateng (HSV, 03/09/1989, curiosament germà del Boateng que va lesionar a Ballack), Andreas Beck (Hoffenheim, 13/03/1987) o Sami Khedira (Stuttgart, 04/04/1987), una fornada de jugadors alemanys que estan cridats a establir-se a l’absoluta i a intentar reconstruir una selecció vinguda a menys en els últims temps, tot i seguir aconseguint bons resultats a base d’ofici.
Veure’m si aquest Mundial arriba massa aviat o per contra és el principi d’una nova generació brillant de futbolistes alemanys.