DESCOBRIM A... Talents al Mundial 2010 4rta part

Vladimir Weiss (Eslovaquia – Man City 30/11/1989)

Tercera generació de Vladimir Weiss que es forma a l’Inter de Bratislava i es internacional pel seu país. El jove Vladimir és un extrem esquerrà rapidíssim, molt elèctric i amb uns recursos tècnics brillants. Molt amant de les floritures tipus Robinho o Cristiano, pot ser un autèntic maldecap per un lateral lent o amb carències defensives. No és un golejador però trepitja area amb facilitat, on acostuma a assistir amb precisió i pot intentar definir si la opció és propicia. Propietat del Manchester City, aquest estiu ja el varem poder veure en el Gamper on va demostrar la seva habilitat amb la pilota. Sense lloc en els plans de Mancini, va marxar cedit al Bolton al mercat d’hivern on va poder jugar estonetes i anar-se curtint a la Premier. Veure’m quin rol li tenen preparat al City of Mancheter aquesta propera temporada.
Tot i la seva joventut ja és un fix a la selecció eslovaca, justament tot i que curiosament està entrenada pel seu pare. Al primer partit contra Nova Zelanda va ser el millor, desequilibri constant per la banda i creant ocasions de gol per davanters com Sesták i Vittek. La seva actuació serà clau en els pròxims partits contra Itàlia i Paraguay.

Kwadwo Asamoah (Ghana – Udinese 9/12/1988)

Una altra perla de l’equip de Friuli, sempre atent als nous talents emergents d’Àfrica i Sud-amèrica. Migcampista amb les característiques físiques habituals d’un atleta africà, però amb unes aptituds tècniques poc comunes en aquella zona. Té un tracte exquisit de la pilota i una gran visió de joc, és el contrapunt ideal al joc col•lectiu i físic de la selecció de Milovan Rajevac. Forma part de la plantilla d’Udine des de 2008, primer com a cedit i des de l’any passat en propietat. S’ha adaptat molt bé al Calcio, on la seva despesa física és molt agraïda i la seva qualitat en la passada marca la diferència.
Un fix amb Ghana des de la seva arribada a Europa, forma una associació perfecte entre el mig camp físic i tàcticament disciplinat i les puntes ràpides i mòbils del combinat ghanès. Ja ha disputat dues copes d’Àfrica, amb grans actuacions: un tercer lloc el 2008 i finalistes aquest any (derrota 1-0 contra Egipte). Si aconsegueix una bona connexió amb el golejador Gyan pot ser clau en la disputa pel segon lloc del grup després de la important victòria contra Sèrbia, on Kwadwo va jugar 72 minuts i va deixar pinzellades de la seva enorme qualitat a la gespa de l’estadi de Pretoria.

Jong Tae-Se (DPR Corea – Kawasaki Frontale 2/03/1984)

Nascut a japó, però de pares sur-coreans, ha aconseguit la nacionalitat nord-coreana després de ser educat i criat en institucions del règim, tot i la oposició del govern de Seul. Va ser molt curiós veure’l plorar desconsoladament durant l’himne del seu país en el seu debut davant Brasil, fet que referma el seu sentiment en vers el país comunista. Apodat el Rooney asiàtic, és un davanter amb bona planta, que sap jugar bé tant de cara com d’esquenes. Té una potent rematada i uns grans moviments amb desmarcatges de ruptura i oferint-se sempre als migcampistes. És un gran golejador que ha fet grans temporades a la primera divisió nipona i podria estar preparat per fer el salt a una competició més potent.
Amb la selecció és el punta titular amb un esquema 5-4-1, sovint li arriben poques pilotes però treballa durant tot el partit per aconseguir jugades d’atac en condicions. Contra Brasil va tenir un partit complicat, li van arribar poques pilotes i molt complicat ho tenia barallant-se amb homes com Juan i Lucio que es van anticipar bé als seus moviments. D’ell dependran les poques opcions del combinat asiàtic per fer un paper digne en la competició i donar la millor imatge possible dintre del grup de la mort.

Fabio Coentrao (Portugal – Benfica 11/03/1988)

Lateral esquerre molt ofensiu que destaca més per les seves aptituds atacants que no pas per les seves capacitats defensives. És ràpid i té molta qualitat amb la pilota els peus, bon regat en velocitat i precisió en les centrades, és un gran assistent de gol. Aquest any al Benfica ha fet una brillant temporada després de passar uns quants anys buscant-se un lloc en el panorama futbolístic amb diverses cessions (Nacional, Zaragoza i Rio Ave). Amb les seves grans actuacions personals a la Lliga Sagres d’enguany (tres vegades millor jugador jove del mes) ha donat molt a parlar i ja s’especula amb ofertes d’equips europeus importants.
A la selecció, tot just s’ha establert com a titular, degut a la manca d’efectius en aquesta posició, i en el debut mundialista contra Costa d’Ivori va fer un gran partit i va portar molt perill des del flanc esquerre. Li ha costat arribar però si segueix a aquest nivell és un lateral esquerre a tenir molt en compte tant a nivell de clubs com amb la selecció lusa. Per començar veure’m com es defensa davant d’un equip com Brasil, en el qual no podrà sumar-se a l’atac amb la facilitat habitual i haurà de tapar les arribades d’Elano i sobretot de Maicon.