LA PRÈVIA: Champions - 1/4 anada

Arsenal vs Barça
(Emirates Stadium, 31/03/10 20.45)

Partit clau, tant per la eliminatòria com per les aspiracions blaugranes a fer un gran final de temporada. L’Arsenal és un gran equip, segur que planta cara al Barça de Guardiola. Amb uns esquemes de joc molt similars, tant tàcticament com de mentalitat, s’espera que sigui un partit obert, vistós i amb ocasions. Els gunners compten amb el dubte fins a última hora del seu capità i home clau, el català i ex membre de la cantera blaugrana: Cesc Fàbregas.

Arsène Wenger porta catorze anys a Londres al càrrec de l’Arsenal, un club històric que compta amb 14 lligues, 0 copes i molt més títols que inclouen dos títols europeus (Copa de fires de 1970 i la Recopa de 1994) així com finalista de la Champions League el 2006 (derrota contra el Barça amb el recordat gol de Belleti). Des de l’arribada del tècnic alsacià a la banqueta, els gunners s’han caracteritzat per un joc ràpid, ofensiu i amb un molt bon tracte de la pilota, molt diferent del clàssic futbol anglès. Des de bon principi es va apostar per aquest futbol i per potenciar la cantera i la progressió de joves talents, fet que ha donat grans temporades, així com d’altres més fluixes per la falta d’experiència de la plantilla.
Amb el francès s’han guanyat tres lligues i quatre copes però sempre ha tingut la assignatura pendent d’un títol europeu, el qual se’ls va escapar de les mans al 2006. Durant aquests anys Wenger ha comptat amb els millors anys de grans jugadors com Henry, Bergkamp, Wright, Adams, Ljunberg, Overmars, Vieira, Petit,....

Actualment la plantilla de l’Arsenal és un grup de joves talents amb algun veterà que hi aporta experiència i veterania. L’equip té bons jugadors i tres grans jugadors com són: el català Cesc Fabregas, el “petit zar” Andrei Arshavin i l’holandès Robin Van Persie, que si no fos per les lesions seria un dels grans davanters del moment. L’equip juga sovint amb un 4-3-3, tot i que a vegades pot convertir-se en 4-5-1 o 4-4-2. Amb la marxa d’Adebayour i les continues lesions d’Eduardo, la posició de davanter centre està una mica coixa i són migcampistes o segones puntes com els esmentats Cesc i Arshavin els que marquen els gols de l’equip.
La porteria des de fa un parell o tres d’anys és propietat de l’espanyol Almunia, un porter irregular capaç de lo millor, però sovint amb cantades importants. En defensa té homes molt ràpids i fortíssims físicament, sobretot per les bandes on Sagna i Clichy són uns laterals molt profunds i perillosos. Al centre Gallas i Vermaelen són els titulars, bon joc per alt, i bona col•locació. El mig del camp és eminent tècnic, tot i que homes com Denilson, Diaby o Song aporten un plus de capacitat física i recuperació. Gent com el txec Rosicky, Nasri o el mateix Fabregas converteixen el centre del camp en la part fonamental de l’esquema dels de Londres. En punta, sense els lesionats Eduardo i Van Persie, el danès Bendtner actua de referència amb l’entrada d’Arshavin per banda i la col•laboració d’algun migcampista, ja sigui Nasri, Rosicky o l’entrada de Walcott o algun jove prometedor. Per darrera ja pugen joves talents de gran projecció com Wilshere, Ramsey i el també ex blaugrana Fran Mèrida, que prometen grans nits de futbol a l'Emirates Stadium.

En definitiva, un bon equip amb grans aptituds tècniques que sovint se’l critica per no estar a l’alçada de les grans cites, veure’m quin paper fan aquest any i com els hi va jugar de tu a tu amb els blaugranes. Tenen un joc molt similar als culers, tot i que el de l’Arsenal és més directe que no pas el del Barça. Pel partit d’avui, amb el dubte de Cesc, el possible onze dels gunners pot ser el format per: Almunia, Sagna, Gallas, Vermaelen, Clichy, Song, Nasri, Diaby, Cesc o Denilson, Arshavin i Bendtner.

El Barça per la seva part compta amb els dubtes de Piqué que segueix arrastrant molèsties i la baixa important d’Andres Iniesta. Abidal sembla que ja s’està recuperant però és aviat per entrar de titular. S’especulava amb la possibilitat de que Puyol ocupes el lateral esquerre, però amb els dubtes de Gerard és probable que tot quedi com últimament i “el capi” faci parella amb “el mariscal” Milito. L’altre incògnita és si Henry entrarà de titular o es quedarà a la banqueta davant d’un partit tan emotiu pel francès. Algunes incògnites per Guardiola, però l’onze més probable seria el format per: Valdes, Alves, Puyol, Milito, Maxwell, Sergio, Yaya, Keita, Henry, Zlatan i Messi.

LA CRÒNICA: Mallorca 0 - Barça 1

Partit ben controlat pel Barça, sense massa ocasions per cap dels dos equips i on el mig del camp blaugrana es va poder imposar a la solidesa mallorquinista. El partit va començar del revés pels blaugranes, amb un uniforme totalment groc per les surrealistes exigències arbitrals i amb un parell d’ocasions rivals on el pal i de nou Valdes van aconseguir mantenir la porteria a zero. Mica en mica els de Guardiola van anar fent-se amb el ritme del partit i creant alguna que altra ocasió de gol. No era un domini aclaparador ni molt menys, era un partit igualat i sense tenir un ritme massa alt.

L’entrada de Jeffren i Pedro a les bandes va aportar profunditat en banda, contraposada a la posició centrada de Zlatan, que de nou va tornar a fer un bon partit jugant d’esquenes i assistint als seus companys. El suec, mica en mica recupera la confiança i a base de gols torna a ser una peça clau de l’equip. Un mig del camp bastant físic amb Touré, Keita i Iniesta, va fer un bon partit, tan en recuperació com en la distribució, es va imposar al doble pivot insular: Martí i Suarez. En defensa, de nou un Milito estratosfèric i un Alves revolucionat que va forçar la targeta còmicament per no perdre’s el clàssic.

A la segona part, a pilota parada, el Barça es va avançar amb un nou gol de davanter centre oportunista de Ibra i va aconseguir aguantar les envestides finals d’un Mallorca que no es va mostrar molt inspirat en atac. Messi havia entrat per dinamitzar l’atac per un Iniesta que va deixar el camp per lesió, presumiblement muscular. També van entrar Dos Santos i Xavi, el qual va rebre l’alta mèdica, al igual que Piqué. Amb més homes al mig del camp es va poder tancar un partit que no va ser brillant però que el barça va tirar de solidesa defensiva, ofici al mig del camp i efectivitat en atac.

Tres punts més al sarró i a posar pressió a un Madrid que no afluixa i que espera amb ànsies la batalla del Bernabeu.

LA PRÈVIA: Jornada 29

Mallorca vs Barça
(Son Moix, 30/03/10 20h)

Després del partit horrorós de dimecres a l’estadi, ara arriba un desplaçament complicat, a Son Moix, un camp complicat on aquest any només hi ha guanyat el Sevilla (Jornada 23, 1 a 3) i on el Mallorca, la revelació de la temporada, s’ha mostrat molt solvent i traient els partits endavant amb facilitat. Els de ses illes estan lluitant per fer-se un lloc a posicions Champions, actualment són quarts a dos punts del Sevilla i a cinc de l’Althletic club.

Gregorio Manzano, en la seva cinquena temporada al càrrec de l’equip “bermellón”, està fent una gran feina, amb una plantilla amb bons jugadors però no per competir amb equips com el Sevilla, l’Atlético de Madrid i el Villareal. Després d’una pretemporada convulsa per la falta de fitxatges i problemes entre la directiva i el cos tècnic, l’equip ha començat a rendir des del principi, i amb deu victòries consecutives a casa s’ha fet amb un lloc a les posicions capdavanteres.

L’equip forma amb un 4-4-2, amb dos pivots que creen i recuperen (Suarez i sobretot Borja Valero), dos puntes i dos interiors força profunds i amb arribada (Julio Alvarez i “el chori” Castro). La defensa no és especialment segura, però compta amb una mescla experiència i joventut (el portuguès Nunes i els joves prometedors Mattioni i Ramis). En l’últim partit, “goyo” es va permetre el luxe de reservar uns quants titulars, per estar a tope per rebre el Barça. La probable alineació serà la formada per: Aouate, Mattioni, Nunes, Ramis, Corrales, Valero, Suarez, Alvarez, Castro, Aduriz i Victor.

El Barça, amb el partit de l’Emirates a l’horitzó i amb el mal regust de boca de dimecres, haurà d’afrontar un partit difícil i on haurà de jugar molt millor que ens els últims partits. Haurà de tirar de titulars, sense reservar gaires cracks, ja que el Mallorca està en una trajectòria ascendent. Amb Piqué pràcticament recuperat i les baixes d’Abidal i Xavi per lesió i Busquets per sanció, l’equip està pràcticament al cent per cent. Possiblement Pedro i Keita entraran a l’onze, i fins i tot Bojan podria sorprendre amb un lloc destacat a l’equip. Així doncs, l’equip que pot treure en Pep a la gespa de Son Moix podria ser el format per: Valdes, Alves, Puyol, Milito, Maxwell, Touré, Iniesta, Keita, Pedro, Messi, Zlatan o Bojan.

LA CRÒNICA: Barça 2 - Osasuna 0

Partit desastrós dels blaugranes, amb una primera part mancada de idees i on va regnar el desconcert tàctic, la desconnexió i la pèrdua constant de pilotes. Ben poca gent podem salvar del primer temps, Valdes com sempre concentrat i el mariscal que va tornar a exhibir una gran tasca en defensa tot i estar dubitatiu en la sortida de pilota. Pep Guardiola va fer sortir un onze titular sense reservar ningú i amb una estranya formació, un 4-4-2 que es convertia fàcilment en un 5-3-2 amb la pujada dels laterals i la baixada de Sergio a l’eix de la defensa. L’equip no va saber jugar amb aquest esquema i va demostrar falta d’enteniment i llacunes en defensa.

L’equip conduïa en excés la pilota, no hi havia mobilitat i calien massa tocs per definir una passada que sovint era mal executada. No és bo trobar a faltar els que no hi són, però ahir Piqué i Xavi haguessin estat molt útils amb els seus desplaçaments des del darrera i la seva circulació clarivident, respectivament. Guardiola des de la banqueta intentava canviar infructuosament de sistema, però l’equip continuava sense assimilar els conceptes ni entrar en el partit.

L’Osasuna per la seva part, va sortir sense davanters naturals, amb un 4-4-2 clàssic, amb dues línies molt marcades i dos homes molt mòbils en punta (Vadocz i Masoud) ajudant al mig del camp en la pressió i en la creació, creant superioritat al mig del camp en atac i embotellant el joc blaugrana en defensa. La jugada li va sortir prou bé a l’equip de Camacho, ja que va tenir als blaugranes contra les cordes, amb el públic crispat amb l’àrbitre per no estar-ho amb l’equip i fins i tot amb alguna ocasió clara de gol.

La segona part, tot i no ser brillant, ja va tenir una altra cara, l’entrada del dinàmic Pedro i de Keita va donar una mica més d’energia a l’equip tant en atac com en la recuperació de pilotes, on el malià a tenir una gran aportació. Iniesta es va enganxar a la banda esquerre i es va destapar una mica, sense ser lo puto crack de l’any passat, però va fabricar futbol, ocasions i al cap de la fi els gols van arribar per la seva banda. Al final, els de Pamplona van abaixar els braços, però van donar la cara en tot moment, poc profunds però complicant l’existència a la pitjor versió de l’equip de Guardiola.

Poques conclusions positives del partit d’ahir, el gol de Zlatan, la recuperació de Keita, la segona part de Iniesta, que es pot guanyar sense un Messi d’un altre planeta,... en definitiva, poca cosa en un partit per oblidar i del que se’n han d’extreure moltes conclusions de cara a corregir errors de cara al futur, dissabte el Mallorca i dimecres a Londres, veure’m si l’equip reacciona.

LA PRÈVIA: Jornada 28

Barça vs Osasuna
(Camp Nou, 24/03/2010 20h)

De nou l’equip s’enfronta a una ratxa frenètica de partits cada tres dies amb lliga entre setmana i els quarts de la Champions League. Una nova ocasió per veure en acció Leo Messi davant d’un Osasuna que es presenta amb força baixes, sobretot del mig del camp cap endavant. Igual que al camp del Saragossa es va reservar Iniesta pot ser que algun home es vegi afectat per les rotacions, fins i tot no sorprendria que aquest fos Leo Messi, tot i les seves espectaculars actuacions dels últims partits.

L’equip blaugrana té sis partits en els propers divuit dies o sigui que serà molt important la gestió de la plantilla, per mantenir a tothom a tope i no sobrecarregar a ningú. A priori, aquest és un dels partits més assequibles dels que vénen, o sigui que es podria prescindir d’alguna de les estrelles, almenys d’inici.

Els de Pamplona vénen amb una davantera de circumstàncies, amb les baixes dels titulars “rifle” Pandiani, Aranda i el suplent de la setmana passada Dady. Així doncs, el jove Galan haurà d’ocupar la punta de l’atac, acompanyat per Camuñas, Juanfran i Masoud a les mitjapuntes, que estaran però, més pendents de tapar el joc blaugrana que de crear futbol.
Els equips de Camacho es caracteritzen per la seva lluita, caràcter i entrega i aquest Osasuna no n’és l’excepció, plantejarà un partit difícil, amb pressió al mig del camp i amb una defensa molt sòlida. Amb un 4-2-3-1 amb dos pivots defensius i dos laterals molt ofensius, intentaran sortir ràpids al contraatac, aprofitant la velocitat per les bandes amb les parelles Monreal-Camuñas i Azpilicueta-Juanfran. Així doncs, l’onze de l’entrenador manxec pot ser el següent: Ricardo, Monreal, Flaño, Josetxo, Azpilicueta, Vadocz, Nekounam, Camuñas, Masoud, Juanfran i Galan.

Guardiola compta amb les baixes segures de Xavi, Abidal i Piqué per un partit on es podria veure alguna rotació, sobretot en punta i en el mig del camp. Nova oportunitat per veure si Zlatan reviu i a base de gols s’oblida de la mala ratxa de cara a porteria que ha exhibit a les últimes setmanes. Guardiola podria donar descans a alguns homes importants com Sergio i Messi donant entrada a Iniesta i Henry i guardant-se la carta Messi per la segona part si les coses van maldades. Així doncs una alineació probable pot ser la formada per: Valdes, Alves, Puyol, Milito, Maxwell, Touré, Keita, Iniesta, Henry, Pedro i Zlatan.

Esperem que la parròquia blaugrana es prengui amb calma l’actuació de Ibra, l’animi i el cuidi una miqueta ja que se’l necessita i molt. Els xiulets, per molt fort de caràcter que sigui, segur que no l’ajuden, així que toca aplaudir-lo i animar-lo perquè faci un bon partit i comenci a remuntar de cara a un final de temporada que es planteja complicat i a la vegada apassionant.

LA CRÒNICA: Zaragoza 2 - Barça 4

Resultat enganyós vist el desenvolupament del match, el Saragossa en prou feines es va apropar a la porteria de Valdes i amb dues empanades culers va fer dos gols a les acaballes del partit. Sort del penal provocat per Messi quan hi havia un inquietant 2-3 al marcador, perquè sinó aquests dos errors haguessin passat d’una mera anècdota a un error de grans proporcions.

Abans d’això, un superb Messi ja havia encarrilat el partit amb una nova exhibició de talent, regat i definició. La veritat, amb Leo se’ns acaben els adjectius, quan semblava que amb els partits contra el València i l’Stuttgart ja havia rendit a un nivell estratosfèric i en algun partit tocaria baixar el ritme o no estar tan encertat, Messi ens torna a sorprendre amb un partit de traca i mocador, un hat trick de llibre que el posa amb 25 gols a un de la pilota d’or.
Els tres gols d’ahir són d’una qualitat inusual, així com la jugada del penal, el que pot ser preocupant dins d’aquestes actuacions estel•lars és que Messi ha marcat 10 dels 13 últims gols del Barça (9 de 11 en lliga), un fet no molt encoratjador pensant amb que passarà el dia que no hi sigui la pulga.

El Saragossa va sortir ben plantat i contundent en la pressió, però massa directe en el seu atac sense controlar massa la pilota al mig del camp, fet que va afavorir el joc dels blaugranes. Edmilson i Gabi no van poder fer-se amb el control d’un partit que en tot moment va estar dominat per l’equip blaugrana. En punta, actuació força gris de Suazo i les bandes amb Eliseu i Arizmendi, més ocupades en tapar als blaugranes que en crear ocasions. A la segona part, un ràpid Colunga va desestabilitzar una defensa recent entrada amb Puyol i sobretot, Marquez, que va contribuir decisivament en els dos gols aragonesos.

Pel que fa al Barça, de nou un bon partit de Touré, reviscut en aquesta posició d’interior. També un partit digne del recuperant Keita, que serà molt important de cara al final de temporada. La defensa va estar a gran nivell, amb un impressionant Milito que truca de nou a les portes de l’albiceleste, ajudats per un Sergio molt seriós i expeditiu com sempre. A dalt, Pedro poc actiu però encertat i l’esmentat partit de crack de Messi.

Capítol a part mereix un abatut Zlatan Ibrahimovic, el suec no va fer un mal partit, però en la seva línea dels últims partits, constats faltes en atac i fores de joc, poc encert en l’última passada i sobretot de cara a porta. També denota una certa falta d’enteniment (futbolístic) amb Messi, no es veuen quan s’han de veure i es busquen quan no toca... Total un partit molt desafortunat de Ibra que mica en mica comença a enfonsar-se en un mar de dubtes i frustració.
Està clar però, que l’equip el necessita i que en els pròxims partits se l’hi ha de donar suport perquè torni amb la seva millor versió i ajudi a l’equip a arribar a les fites plantejades. Des d’aquí trenquem una llança per un davanter amb molta classe, que si el deixem ens donarà moltes tardes de glòria a Can Barça: Ànims ZLATAN!!!!!

LA PRÈVIA: Jornada 27

Real Zaragoza vs Barça
(Romareda, 21/03/2010 21h)

Després del bon partit de dimecres i la victòria contra el València, torna la lliga amb un desplaçament, aquest cop a prop i contra un Saragossa que sembla haver millorat en les últimes setmanes. En l’últim partit a domicili es va empatar a Almeria, així que toca esvair els dubtes i centrar-se en la lliga en una setmana on hi haurà tres partits (hi ha jornada inter setmanal) i s’ha de començar a marcar terreny respecte el Madrid.

Amb la destitució de Marcelino i l’arribada de Aurelio Gay i de set cares noves el Saragossa està intentant sortir de les posicions de descens i mica en mica ho està aconseguint, amb un joc no molt brillant però intens. Incorporacions d’homes experimentats com el xilè Suazo, el txec Jarosik, el portuguès Eliseu i l’ex blaugrana Edmilson han aportat un plus de qualitat i sobretot d’experiència a la plantilla aragonesa. L’equip és molt veterà i plantejat per mantenir-se a primera i l’any que ve renovar-se.

Contra el Barça, els de la Romareda, intentaran tenir la pilota i no deixar jugar al Barça amb comoditat. Per fer-ho apostaran probablement per un 4-2-3-1, amb dos pivots defensius, dos extrems i un sol punta ajudat per una mitjapunta més pendent de pressionar la sortida de pilota blaugrana que de crear futbol. S’haurà d’anar amb molt de compte amb el “chupete” Suazo, un autèntic killer que ja ha marcat quatre gols i és un gran rematador en les jugades a pilota aturada, un dels punts febles culer. L’alineació pot ser la següent: Roberto, Ponzio, Jarosik, Contini, Diogo, Edmilson, Gabi, Ander, Eliseu, Lafita o Arizmendi i Suazo.

El Barça compte amb les baixes de Xavi i Abidal i el dubte de Sergio que va rebre un cop el dimecres. Per la seva banda, Keita ja té l’alta i podria reaparèixer. L’altre dubte de Guardiola, seguirà sent la presencia al titular de Zlatan, veure’m si aposta pel suec i dues puntes ràpides o el torna a guardar a la recamara. Per la resta, veure’m si fa alguna rotació de cara al partit de dimecres, com l’entrada de Bojan o Milito. L’alineació de Guardiola pot ser la formada per: Valdes, Alves, Pique, Milito, Maxwell, Touré, Iniesta, Keita, Messi, Henry i Zlatan.

LA CRÒNICA: Barça 4 - Stuttgart 0

Bon partit dels blaugranes que van demostrar, a diferència de l’anada, que són molt millors que el conjunt alemany. Tot i no ser un patit brillantíssim, el resultat és rotund i un fidel reflex del joc exposat en el terreny de joc. Des de bon principi, els homes de Pep Guardiola van sortir a mossegar, en una actitud típica de l’any passat i que aquest curs feia temps que no veiem amb tanta intensitat.

Zlatan es va quedar a la banqueta per donar entrada a Henry i Pedro en punta en el nou esquema blaugrana del 4-2-1-3 o 4-2-3-1 segons t’ho miris. La típica defensa de quatre culer, amb un Alves més tímid en les seves incorporacions, un doble pivot escalonat, dos extrems que obren el camp i Messi de mitjapunta amb total llibertat per darrera de la referència, en aquest cas Henry. Ahir sembla que li va sortir bé, Messi va fer el que va voler, Els dos pivots van dominar el mig del camp a plaer i les bandes tot i no funcionar de meravella, van eixamplar el camp i fer algunes incursions perilloses.

Els alemanys van retocar un parell de peces respecte a l’onze de l’anada, però en general era el mateix equip i la mateixa idea de joc, tot i que inconscientment es van tirar una passa enrere i entraven molt més tímidament per les bandes. Molinaro no es va incorporar tant i per la dreta sense Gebhart no es va ser tant profund. Cacau i Pogrebnyak van estar ben tapats a tothora per la defensa blaugrana. La tornada de Hleb a l'estadi va ser discreta tot i que no es va amagar, ara bé, alguns ex-companys com Alves i Sergio li vandeixar algun recadet. Lehmann va tornar a deixar mostres del seu mal caràcter, fet que va provocar la ira i la diversió del públic a la segona part. En definitiva un equip molt justet a mans d’un bon Barça que en tot moment va controlar el partit, va crear ocasions i va demostrar una solidesa defensiva bàsica en aquesta alçada de temporada.

Partidas de nou de Leo Messi, do gols que haguessin pogut ser tres o quatre amb una mica més d’encert en algun control o rematada. Leo desborda, crea, dóna joc i sobretot decideix, és l’autèntic crack del Barça i probablement del món i ho demostra dia a dia. L’altre destacat del partit va ser Touré Yaya, l’ivorià portava una temporada fluixa però ahir amb una dosi extra de motivació i de responsabilitat jugant al lloc de Xavi, va fer un partit per emmarcar. Va controla el mig del camp a la perfecció, es va incorporar a l’ataca amb encert i fins i tot va desbordar per la banda. Esperem que això sigui la tornada del gran Touré, una peça clau les dues últimes campanyes i que aquest any ens estava faltant i molt.

La resta de l’equip va jugar a bon nivell, destacar l’absència de Zlatan al titular, encara que ovacionat a l’escalfament i molt ben rebut a la segona part, va donar en el quart a Bojan i ho va intentar tot i que entre fores de joc i les clàssiques faltes en atac li va faltar el gol. Molt actius Pedro i Iniesta per les bandes, tot i que el de Fuentealbilla se’l veu una mica desendollat, va millorar quan es va posar al mig del camp. Titi va tornar a demostrar una gran motivació, tot i que la fortuna no el va acompanyar en algunes accions. Aquesta versió de Henry és la que necessita l’equip, amb l’actitud adequada les coses ja sortiran.

Veure’m amb que queda la lesió de Sergio, en principi només és un cop però el mig del acmp blaugrana comença ha estar complicat en el futur més pròxim.
Ja ho diu Guardiola, els necessitem a tots a tope i sense ells no ho aconseguirem, així doncs, titi, Iniesta, Zlatan, Touré,... toca donar la millor versió per tornar a tenir un bon any.

LA PRÈVIA: Champions - 1/8 de final tornada

Barça vs Stuttgart VfB

(Camp Nou, 17/03/2010 20.45h)

Vist el que ha anat passant en els partits previs dels vuitens de Champions, el Barça farà bé d’anar molt amb compte aquesta nit i no subestimar lo més mínim a l’equip de Christian Gross. Els alemanys vindran a menjar-se al rival en un partit històric per ells, els de Pep han de sortir endollats des del minut 1 per no deixar el més mínim forat a l’esperança germànica. S’ha de prendre nota de les sorpreses del Bernabeu, Pizjuan i Stamford Bridge on els equips de casa no han sabut resoldre les eliminatòries.

L’1 a 1 de Stuttgart no és un mal resultat, però s’ha d’anar molt en compte de no encaixar gols i si pots ser, marcar el més aviat millor. Al partit d’anada els blaugranes els hi va costar molt fer el seu joc i van perdre moltes pilotes al mig del camp, una cosa que està succeint bastant habitualment en els últims partits i que haurà de corregir l’equip de Guardiola si vol tenir un partit plàcid i sense sobresalts.

Els alemanys vénen amb poques baixes i presumiblement alinearan el mateix equip que en l’anada. L’última jornada Gross ha reservat alguns homes, com l’ex blaugrana Hleb, que aquesta nit tindrà una nova oportunitat de demostrar la seva categoria a la que és encara la seva casa. L’esquema serà e mateix 4-4-2 de fa tres setmanes, amb Khedira i Trasch al mig del camp, Hleb i Gebhart per les bandes i en punta Cacau lliure i Pogrevnyak fixant els centrals. La clau serà el seu desplegament físic i la seva pressió sobre les peces claus del Barça, veure’m si aconsegueixen frenar el joc blaugrana. L’alineació pot ser la formada per: Lehman, Celozzi, Tasci, Delpierre, Molinaro, Trasch, Khedira, Hleb, Gebhart, Pogrevnyak i Cacau.

Pep compta amb els mateixos dubtes dels últims dies, Abidal que encara està de baixa, Keita que encara just avui ha rebut l’alta i ha entrat a la convocatòria, al igual que Puyol que està amb molèsties però com sempre forçarà per jugar. També compta amb la baixa d'última hora de Xavi, amb una lesió muscular que el tindrà apartat de l'equip uns quinze dies, males notícies pels blaugranes, ja que el de Terrassa és una peça clau en l'engranatge blaugrana.

Zlatan torna després del partit de sanció de diumenge i Henry pot tornar a entrar de titular després d’uns quants partits de no fer-ho. La segona part de titi contra el València va ser esperançadora, així que és probable que rebi una nova oportunitat de demostrar si serà una peça clau de l’equip de cara al final de temporada o ha estat un miratge de nou. L’equip pot formar amb el següent onze: Valdes, Alves, Piqué, Puyol, Maxwell, Sergio, Touré o Keita, Iniesta, Henry, Zlatan i Messi.

LA CRÒNICA: Barça 3 - València CF 0

Partit complicat pels blaugranes amb un resultat enganyós, no tant per la victòria que si que merescuda com per la diferència de tres gols en el marcador. El València va sortir molt ben plantat al camp i des de bon principi va demostrar que no venia de comparsa tot i comptar amb dues baixes importants: Villa i Mata. El “guaje” no s’havia recuperat del cop a l’ombro i Mata es va quedar a la banqueta després d’unes setmanes molt dures en el calendari che, entre lliga en dilluns i Europa League.

La primera part va ser igualada, amb poques ocasions de gol i amb molta imprecisió per part sobretot dels blaugranes. El València es limitava a col•locar-se bé i aprofitar les continues errades culers en la passada, algunes molts greus en un partit d’aquest nivell. En punta, entre Bojan, Pedro i Messi no se’n sortien per portar verdader perill a la porteria del veterà Cesar.

A la mitja part, entra titi Henry per intentar canviar les coses, i per sorpresa de molta gent, el francès amb les seves ganes i les seves destacades actuacions aconsegueix fer un tomb al partit i portar-lo de la banda blaugrana. Evidentment, Henry no està sol, l’actitud i l’encert en la passada de tot l’equip millora i a sobre apareix la figura del millor jugador del món: Leo Messi. La pulga es posa l’equip a l’esquena i es marca tres golassos de bandera per finiquitar el partit, al València i començar a pensar en el partit de dimecres.

Destacar de nou les bones intervencions d’un Valdes providencial, amb algunes aturades amb molt de mèrit quan el marcador encara era ajustat. També bon partit de Milito a l’eix, que mica en mica va desbancant a Marquez com a tercera opció al central blaugrana. Fluix partit de Bojan en punta, molt gris i poc actiu i també molt desconcertant el partit de Maxwell, sovint superat en defensa i poc profund en atac.

En definitiva un partit com els últims, circulació de pilota més lenta i poc precisa de lo que ens tenen habituats i dificultats en atac però que al final les individualitats acaben decantant la balança cap al cantó blaugrana. Ara a pensar en el Stuttgart i a no confiar-se que l’1 a 1 no és mal resultat però s’ha de rematar.

LA PRÈVIA: Jornada 26

Barça vs Valencia CF

(Camp Nou, 14/03/10 19h)

Partit important pels blaugranes, tant pel rival en si, un València sempre és perillós, com per la situació que viu l’equip. Entre setmana hi ha un partit decisiu per les aspiracions culers a europa i l’equip ve de perdre el liderat després de l’empat a Almeria. Diumenge toca demostrar de nou que la plantilla és forta, que està per sobre de les circumstàncies i que aspira a la lliga i agafa moral per afrontar la Champions.

El València arriba al Camp Nou després de l’empat d’ahir a la Europa League contra el Werder Bremen i amb el seriós dubte del seu golejador: David Villa. El “guaje” es va fer mal a l’ombro i serà dubte fins l’últim moment. A part també compte amb algunes baixes per lesió (Vicente, Mathieu i els dubtes d’Albelda i Bruno) i per sanció (David Navarro). Apart de la incertesa de Villa, caldrà veure per quin esquema opta Unai Emery, el 4-2-3-1 habitual, o una formació més conservadora, potenciant més el mig del camp i dificultant així la circulació blaugrana. L’equip che pot formar amb la següent alineació: Cesar, Miguel, Dealbert, Marchena, Alexis, Banega, Baraja, Silva, Mata, Joaquin i Villa o Dominguez.

Al final les apel•lacions blaugranes davant dels comitès no han servit de massa i Zlatan i Guardiola hauran de complir un partit de sanció per les expulsions del Juegos del Mediterraneo. L’absència del tècnic no pot ser excusa per un Barça que juga a casa i que ha de demostrar la seva fortalesa davant d’un rival que sempre planta cara, però que al Camp Nou acostuma a sortir-ne malparat.

A part de Zlatan, el Barça segueix comptant amb les baixes de Keita i Abidal, tot i que el malià ja torna a entrenar amb el grup i Abi també està pròxim a tornar. La incògnita més gran amb la que compten els tècnics blaugranes és com suplir l’absència del davanter suec i si reserven a algun jugador pel transcendental partit de dimecres. Bojan i Pedro tenen força opcions d’entrar, així com Iniesta per la banda i Sergio i Touré al mig del camp. No es descarta la opció un cop més de posar a Messi pel mig, ja sigui ajudant a la construcció o de referència ofensiva. L’alineació blaugrana podria ser la formada per: Valdes, Alves, Piqué, Milito o Puyol, Maxwell, Sergio, Iniesta, Xavi, Pedro, Bojan i Messi.

DESCOBRIM A... ERIKSEN

Christian Dannemann Eriksen
14 de Febrer de 1992
Alçada: 1,75cm
Nacionalitat: Dinamarca
Posició: Migcampista
Dorsal: 51
Carrera: OB (2005-08)
Ajax (2008-)
Internacional: sub-17/sub-19 (2007-09)
Absolut (2010-)

Tot i portar només set partits disputats amb la primera plantilla de l’equip “ajacied”, el danès Christian Eriksen ja s’està erigint com una de les revelacions de la Eredivisie i un dels talents més prometedors que han sorgit de la cantera d’Amsterdam en els últims anys. Juga al mig del camp amb gran arribada i pot caure també a les bandes. Té una gran velocitat i un bon xut de mitja distancia amb les dues cames, fet que prova molt sovint durant els partits, és descarat i no s’arruga tot i la seva joventut.

Sorgit de la cantera de l’Odense, fitxa per les categories inferiors de l’Ajax al 2008 on ràpidament comença a impressionar amb les seves actuacions. Passa un parell d’anys jugant a les categories sub-21 i finalment aquest any ha tret el cap a la primera plantilla. Martin Jol ràpidament ha vist el potencial del menut danès i mica en mica l’ha anat introduint a la dinàmica de l’equip. Debuta a mitjans de gener com a reserva en lliga i des de llavors ha disputat set partits, quatre d’ells com a titular. De moment, no ha aconseguit marcar, però no serà perquè no ho hagi intentat, ja que ha disposat de clares ocasions en la majoria dels partits. En l’últim match, va assistir en el tercer gol del seu compatriota Rommedahl, al camp de l’Sparta (0-3).

Amb la seva presencia a l’equip, a l’Orange Arena ja tenen un nou talent a sumar a gent com els joves holandesos Van der Wiel (veure Descobrim a... del 12 de Novembre) i Siem De Jong, els belgues Vertonghen i Alderweireld i el golejador “charrúa” Luis Suárez (veure Descobrim a... del passat 12 de Juny). Martin Jol té una plantilla ben compensada entre talent i experiència per pensar encara en guanyar la lliga (actualment està a sis punts del líder, el Twente) i si l’equip no es desballesta a l’estiu aspirar a grans coses la temporada que ve.

Des de ben aviat que ha comptat per les categories inferiors de la selecció danesa, on sempre ha estat peça fixa des de la sub-17, participant en campionats internacionals. El 2008 va ser designat millor jugador danès sub-17, fet que demostra la seva progressió ja de ben jovenet.
Recentment ha estat convocat per primera vegada amb el combinat absolut de Morten Olsen pel partit amistós contra Àustria, on va entrar com a substitut de Jensen al minut 57 (va ser un debut agredolç amb derrota per 2 a 1). La selecció està mancada de talent d’ençà que els germans Laudrup es van retirar i s’espera que amb l’eclosió de Christian el combinat recuperi part de la glòria perduda.

Aquesta irrupció sobtada de Eriksen no ha passat desapercebuda per els grans clubs del continent i equips com el Barça i l'Arsenal ja han mostrat el seu interès per fer-se amb els serveis de la nova promesa danesa. L’Ajax és un conjunt venedor i més tard o més d’hora deixarà anar a la seva perla, veure’m a quin preu i quin serà el seu destí?

LA CRÒNICA: Almeria 2 - Barça 2

Partit complicat d’un barça que últimament tot i no jugar malament no està ensenyant el nivell de l’any passat. Ja de bon principi el partit se’ls hi va posar d’esquena, amb un gol a joc aturat de Cisma que deixava els blaugranes només començar darrera en el marcador. L’equip tot i així ho va seguir intentant, amb calma, paciència i amb un Alves estratosfèric. No va resultar senzill, gràcies a la bona feina en la pressió dels andalusos, la gran defensa i l’ambient hostil a les graderies per una suposada ajuda arbitral.

L’arbitratge va ser nefast, expulsió de Guardiola per protestar un penal a Messi, va xiular una cessió increïble i tot el partit va treure als dos equips de polleguera. Evidentment això no és excusa pel resultat, però l’ambient enrarit que s’ha creat envers el Barça no ajuda l’equip i enterboleix el bon clima que hi ha a la plantilla.

Al final del primer temps, Messi amb un gran xut d’una falta molt justeta, va empatar el partit i es va marxar al vestidor amb la convicció de que a la segona part es completaria la remuntada. Quan es portava ben poca estona del segon temps, l’equip rep el segon gol en una jugada desafortunada on Puyol es marca en pròpia porteria intentant tallar una centrada. El gol va afectar als blaugranes, un parell de minuts més tard Zlatan va ser expulsat per una suposada agressió, que vista per la tele no sembla mereixedora de vermella, ara bé, si no deixes anar el braç, segur que no t’expulsen Ibra.

L’equip tot i estar amb deu, va començar a tocar més còmodament i va crear moltes ocasions de gol, la majoria desbaratades per un gran Diego Alves. Messi en un rebuig va fer l’empat al 21 de la segona i restava temps per capgirar el marcador. Aquest tercer gol no va arribar, va faltar un xic de sort i d’encert, i l’equip va tornar cap a Barcelona amb un mal regust de boca.

Les conclusions del partit no són totes dolentes però si que s’ha de reconèixer que l’equip no funciona al cent per cent i que li costa generar joc. Destacar la bona actuació de Messi i Alves i la solvència de Milito a l’eix. Per la resta, la versió fluixeta d’Iniesta i Xavi, un Zlatan desquiciat, Pedro poc actiu i Touré en la seva línea d’aquest any.
No cal començar a preocupar-se excessivament però si que és un toc d’atenció per tota la plantilla per començar a redressar un rumb que desviat un pelet en els últims partits. Encara hi ha marge i hem de confiar en l’equip que tanta glòria ens ha donat en els últims temps.

LA PRÈVIA: Jornada 25

Almeria vs Barça
(Juegos del Mediterraneo, 06/03/10 20h)

Nou desplaçament dels blaugranes, aquest cop a terres andaluses, per enfrontar-se a l’Almeria de Juanma Lillo. L’entrenador guipuscoà i amic personal de Guardiola, sempre a entès el futbol d’una manera molt semblant a la de Can Barça, on prima la posició de pilota i el juga bé. Així doncs, a diferència del partit al Camp Nou on els homes del llavors entrenador Hugo Sanchez, van plantar l’autobús a la gespa i van posar constantment un home seguint a Xavi, aquest dissabte veure’m un partit més oberts i sense tantes limitacions tàctics.

Sovint es diu que en Pep va aprendre de Lillo en els seus inicis com a entrenador, però ha quedat demostrat que l’alumne ha superat el mestre, de fet Juanma Lillo és conegut per la seva filosofia, la seva manera de parlar i expressar-se sempre didàctica i plena de contingut, però sovint no l’han acompanyat els resultats. També és cert que normalment ha entrenat equips modestos (Oviedo, Tenerife, Saragossa,...) on és molt més complicat aplicar certs conceptes futbolístics que s’allunyin dels clàssics 4-4-2, el joc directe i la pressió a la creació rival.

L’Almeria actualment és tretzè i està encadenant una bona ratxa de resultats d’ençà de l’arribada de l’entrenador basc. Amb les dues últimes victòries ja s’està apropant a la zona tranqui-la de la classificació. L’equip juga amb un 4-3-3 que es pot convertit fàcilment en un 4-2-3-1 i fins i tot en un 4-5-1, on el que sempre està clar és un doble pivot rocós per guanyar el mig del camp i un únic home en punta fort ajudat per dos extrems ràpids (Piatti i Crusat) que són un autèntic corcó per les defenses i molt hàbils en el contraatac. També l’aportació de Soriano a la mitjapunta és un factor clau pel joc ofensiu de l’equip, bona arribada i criteri en l’última passada. També destacar la presencia de Diego Alves a la porteria, un porter solvent i de garanties que quan té el dia és un autèntic mur. Així doncs l’equip andalús pot formar amb el següent onze: Alves, Macedo, Chico, Pellerano, Cisma, M’bami, Bernardello, Soriano, Piatti, Crusat i Goitom.

El Barça compte amb la única baixa de Piqué sancionat (apart de les ja sabudes de Keita i Abidal) i amb les molèsties de Zlatan que ja porta uns partits on no està físicament al 100%. Setmana posterior al virus Fifa implica partit complicat pels blaugranes que sempre desplacen gran quantitat d’efectius a les seleccions, aquest cop no ha estat diferent i la majoria dels titulars han tingut compromís internacional, amb l’excepció de Zlatan, Valdes i Maxwell. Caldrà veure si reserva a algun jugador o algú ha tornat tocat però en principi tots estan en disposició de jugar. Els dubtes els de sempre, qui acompanya a Puyol a l’eix en l’absència de Gerard i qui ocupa l’extrem esquerre, Henry o el golejador Pedro. El Barça pot formar amb la següent alineació: Valdes, Alves, Puyol, Milito, Maxwell, Sergio, Xavi, Iniesta, Pedro, Zlatan o Bojan i Mesi.

DESCOBRIM A... SISSOKO

Moussa Sissoko
16 d’Agost 1989
Alçada: 1.87 cm
Nacionalitat: Francès
Dorsal: 22
Posició: Migcampista
Carrera: Toulouse (2007-)
Internacional: sub-21 (2008/09)
Absoluta (2009-)

Jugador francès d’origen Malià amb una capacitat física envejable i amb unes qualitats tècniques que fan recordar a un jove Patrick Vieira, en la seva etapa a l’Arsenal. Té una gran arribada i una bona rematada amb la seva cama dreta, no és un golejador però té uns bons registres anotadors per ser un migcampista, aquest any s’ha destapat i ja porta 7 gols en lliga. Seria, al igual que l’actual jugador del city, un “todocampista” capaç d’estar permanentment en els dos extrems del terreny de joc, ajudant a la creació i a la sortida de pilota i alhora rematant les jugades o donant l’última passada. És un pulmó al mig del camp i amb gran capacitat per llegir els partits, recuperar pilotes i portar el tempo del joc del seu equip en tot moment.

Integrant de la cantera del Toulouse, on va arribar el 2002 procedent del Red Star FC de Paris on havia aterrat directament des d’un club humil de la seva localitat. Es va passar cinc anys a les categories inferiors abans de debutar amb el primer equip, però des de bon principi els entrenadors van començar a veure-li un futur prometedor i a cuidar cadascun dels aspectes de la seva preparació. Amb quinze anys comença a disputar partits internacionals amb França, on ha jugat en totes les categories des de la sub-16. Actualment, és juntament amb el seu compatriota Gignac (Veure Descobrim a... del passat 30 de Juliol 2009), una de les peces claus del joc del Toulouse i màxim responsable dels bons resultats dels de l’Alta Garona, l’any passat van ser la revelació i van acabar en quarta posició, actualment són 11.

Va debutar amb el primer equip en les rondes prèvies de la Champions del 2007 i va tornar-hi en el primer partit de lliga per des de llavors convertir-se en fix de les alineacions de Èlie Baup. Aquella primera temporada acaba jugant trenta partits a la Ligue1 i ajudant al seu equip en una temporada complicada on acaben a prop de les posicions de descens. La temporada passada és la de la seva eclosió, disputa 35 partits en un gran any dels homes, entrenats ja per Alain Casanova, on acaben quarts, es classifiquen per la Europa League sent l’equip menys golejat i el seu company Gignac es proclama “pichichi” amb 24 dianes. Moussa ja esdevé el líder de la medul•lar i amb les seves grans actuacions comença a atreure l’atenció de la premsa francesa, fins al punt que és nominat a millor jugador jove de la temporada, premi que recau en el belga del Lille: Eden Hazard (veure Descobrim a... del 16 de juny 2009).

El rendiment de Sissoko no passa desapercebut ni per Raymond Domenech, el qual a mitjans de l’any passat ja hi comença a comptar per la selecció absoluta francesa. Finalment, debuta en partit de classificació pel mundial contra Illes Faroe i en el següent contra Àustria ja entra com a titular. Actualment està a la llista per enfrontar-se demà a Espanya, veure’m si té uns minuts i podem veure la qualitat que té Moussa a les seves botes.

En els últims temps les especulacions de la seva marxa de terres franceses ha estat constant i grans equips com el Tottenham, Juventus, Liverpool o Bayern de Munic ja han mostrat el seu interès a fitxar el jove jugador. De moment, totes les ofertes han estat rebutjades però arribarà un moment en que l’entitat presidida per Olivier Sadran haurà de claudicar i no tallar-li les ales a la progressió d’un jugador que està cridat a fer grans coses tan a nivell de clubs com defensant els colors del combinat Bleu.