LA CRÒNICA: Almeria 2 - Barça 2

Partit complicat d’un barça que últimament tot i no jugar malament no està ensenyant el nivell de l’any passat. Ja de bon principi el partit se’ls hi va posar d’esquena, amb un gol a joc aturat de Cisma que deixava els blaugranes només començar darrera en el marcador. L’equip tot i així ho va seguir intentant, amb calma, paciència i amb un Alves estratosfèric. No va resultar senzill, gràcies a la bona feina en la pressió dels andalusos, la gran defensa i l’ambient hostil a les graderies per una suposada ajuda arbitral.

L’arbitratge va ser nefast, expulsió de Guardiola per protestar un penal a Messi, va xiular una cessió increïble i tot el partit va treure als dos equips de polleguera. Evidentment això no és excusa pel resultat, però l’ambient enrarit que s’ha creat envers el Barça no ajuda l’equip i enterboleix el bon clima que hi ha a la plantilla.

Al final del primer temps, Messi amb un gran xut d’una falta molt justeta, va empatar el partit i es va marxar al vestidor amb la convicció de que a la segona part es completaria la remuntada. Quan es portava ben poca estona del segon temps, l’equip rep el segon gol en una jugada desafortunada on Puyol es marca en pròpia porteria intentant tallar una centrada. El gol va afectar als blaugranes, un parell de minuts més tard Zlatan va ser expulsat per una suposada agressió, que vista per la tele no sembla mereixedora de vermella, ara bé, si no deixes anar el braç, segur que no t’expulsen Ibra.

L’equip tot i estar amb deu, va començar a tocar més còmodament i va crear moltes ocasions de gol, la majoria desbaratades per un gran Diego Alves. Messi en un rebuig va fer l’empat al 21 de la segona i restava temps per capgirar el marcador. Aquest tercer gol no va arribar, va faltar un xic de sort i d’encert, i l’equip va tornar cap a Barcelona amb un mal regust de boca.

Les conclusions del partit no són totes dolentes però si que s’ha de reconèixer que l’equip no funciona al cent per cent i que li costa generar joc. Destacar la bona actuació de Messi i Alves i la solvència de Milito a l’eix. Per la resta, la versió fluixeta d’Iniesta i Xavi, un Zlatan desquiciat, Pedro poc actiu i Touré en la seva línea d’aquest any.
No cal començar a preocupar-se excessivament però si que és un toc d’atenció per tota la plantilla per començar a redressar un rumb que desviat un pelet en els últims partits. Encara hi ha marge i hem de confiar en l’equip que tanta glòria ens ha donat en els últims temps.