LA CRÒNICA: Barça 4 - Stuttgart 0

Bon partit dels blaugranes que van demostrar, a diferència de l’anada, que són molt millors que el conjunt alemany. Tot i no ser un patit brillantíssim, el resultat és rotund i un fidel reflex del joc exposat en el terreny de joc. Des de bon principi, els homes de Pep Guardiola van sortir a mossegar, en una actitud típica de l’any passat i que aquest curs feia temps que no veiem amb tanta intensitat.

Zlatan es va quedar a la banqueta per donar entrada a Henry i Pedro en punta en el nou esquema blaugrana del 4-2-1-3 o 4-2-3-1 segons t’ho miris. La típica defensa de quatre culer, amb un Alves més tímid en les seves incorporacions, un doble pivot escalonat, dos extrems que obren el camp i Messi de mitjapunta amb total llibertat per darrera de la referència, en aquest cas Henry. Ahir sembla que li va sortir bé, Messi va fer el que va voler, Els dos pivots van dominar el mig del camp a plaer i les bandes tot i no funcionar de meravella, van eixamplar el camp i fer algunes incursions perilloses.

Els alemanys van retocar un parell de peces respecte a l’onze de l’anada, però en general era el mateix equip i la mateixa idea de joc, tot i que inconscientment es van tirar una passa enrere i entraven molt més tímidament per les bandes. Molinaro no es va incorporar tant i per la dreta sense Gebhart no es va ser tant profund. Cacau i Pogrebnyak van estar ben tapats a tothora per la defensa blaugrana. La tornada de Hleb a l'estadi va ser discreta tot i que no es va amagar, ara bé, alguns ex-companys com Alves i Sergio li vandeixar algun recadet. Lehmann va tornar a deixar mostres del seu mal caràcter, fet que va provocar la ira i la diversió del públic a la segona part. En definitiva un equip molt justet a mans d’un bon Barça que en tot moment va controlar el partit, va crear ocasions i va demostrar una solidesa defensiva bàsica en aquesta alçada de temporada.

Partidas de nou de Leo Messi, do gols que haguessin pogut ser tres o quatre amb una mica més d’encert en algun control o rematada. Leo desborda, crea, dóna joc i sobretot decideix, és l’autèntic crack del Barça i probablement del món i ho demostra dia a dia. L’altre destacat del partit va ser Touré Yaya, l’ivorià portava una temporada fluixa però ahir amb una dosi extra de motivació i de responsabilitat jugant al lloc de Xavi, va fer un partit per emmarcar. Va controla el mig del camp a la perfecció, es va incorporar a l’ataca amb encert i fins i tot va desbordar per la banda. Esperem que això sigui la tornada del gran Touré, una peça clau les dues últimes campanyes i que aquest any ens estava faltant i molt.

La resta de l’equip va jugar a bon nivell, destacar l’absència de Zlatan al titular, encara que ovacionat a l’escalfament i molt ben rebut a la segona part, va donar en el quart a Bojan i ho va intentar tot i que entre fores de joc i les clàssiques faltes en atac li va faltar el gol. Molt actius Pedro i Iniesta per les bandes, tot i que el de Fuentealbilla se’l veu una mica desendollat, va millorar quan es va posar al mig del camp. Titi va tornar a demostrar una gran motivació, tot i que la fortuna no el va acompanyar en algunes accions. Aquesta versió de Henry és la que necessita l’equip, amb l’actitud adequada les coses ja sortiran.

Veure’m amb que queda la lesió de Sergio, en principi només és un cop però el mig del acmp blaugrana comença ha estar complicat en el futur més pròxim.
Ja ho diu Guardiola, els necessitem a tots a tope i sense ells no ho aconseguirem, així doncs, titi, Iniesta, Zlatan, Touré,... toca donar la millor versió per tornar a tenir un bon any.