LA CRÒNICA: Barça 3 - València CF 0

Partit complicat pels blaugranes amb un resultat enganyós, no tant per la victòria que si que merescuda com per la diferència de tres gols en el marcador. El València va sortir molt ben plantat al camp i des de bon principi va demostrar que no venia de comparsa tot i comptar amb dues baixes importants: Villa i Mata. El “guaje” no s’havia recuperat del cop a l’ombro i Mata es va quedar a la banqueta després d’unes setmanes molt dures en el calendari che, entre lliga en dilluns i Europa League.

La primera part va ser igualada, amb poques ocasions de gol i amb molta imprecisió per part sobretot dels blaugranes. El València es limitava a col•locar-se bé i aprofitar les continues errades culers en la passada, algunes molts greus en un partit d’aquest nivell. En punta, entre Bojan, Pedro i Messi no se’n sortien per portar verdader perill a la porteria del veterà Cesar.

A la mitja part, entra titi Henry per intentar canviar les coses, i per sorpresa de molta gent, el francès amb les seves ganes i les seves destacades actuacions aconsegueix fer un tomb al partit i portar-lo de la banda blaugrana. Evidentment, Henry no està sol, l’actitud i l’encert en la passada de tot l’equip millora i a sobre apareix la figura del millor jugador del món: Leo Messi. La pulga es posa l’equip a l’esquena i es marca tres golassos de bandera per finiquitar el partit, al València i començar a pensar en el partit de dimecres.

Destacar de nou les bones intervencions d’un Valdes providencial, amb algunes aturades amb molt de mèrit quan el marcador encara era ajustat. També bon partit de Milito a l’eix, que mica en mica va desbancant a Marquez com a tercera opció al central blaugrana. Fluix partit de Bojan en punta, molt gris i poc actiu i també molt desconcertant el partit de Maxwell, sovint superat en defensa i poc profund en atac.

En definitiva un partit com els últims, circulació de pilota més lenta i poc precisa de lo que ens tenen habituats i dificultats en atac però que al final les individualitats acaben decantant la balança cap al cantó blaugrana. Ara a pensar en el Stuttgart i a no confiar-se que l’1 a 1 no és mal resultat però s’ha de rematar.