LA CRÒNICA: Barça 2 - Osasuna 0

Partit desastrós dels blaugranes, amb una primera part mancada de idees i on va regnar el desconcert tàctic, la desconnexió i la pèrdua constant de pilotes. Ben poca gent podem salvar del primer temps, Valdes com sempre concentrat i el mariscal que va tornar a exhibir una gran tasca en defensa tot i estar dubitatiu en la sortida de pilota. Pep Guardiola va fer sortir un onze titular sense reservar ningú i amb una estranya formació, un 4-4-2 que es convertia fàcilment en un 5-3-2 amb la pujada dels laterals i la baixada de Sergio a l’eix de la defensa. L’equip no va saber jugar amb aquest esquema i va demostrar falta d’enteniment i llacunes en defensa.

L’equip conduïa en excés la pilota, no hi havia mobilitat i calien massa tocs per definir una passada que sovint era mal executada. No és bo trobar a faltar els que no hi són, però ahir Piqué i Xavi haguessin estat molt útils amb els seus desplaçaments des del darrera i la seva circulació clarivident, respectivament. Guardiola des de la banqueta intentava canviar infructuosament de sistema, però l’equip continuava sense assimilar els conceptes ni entrar en el partit.

L’Osasuna per la seva part, va sortir sense davanters naturals, amb un 4-4-2 clàssic, amb dues línies molt marcades i dos homes molt mòbils en punta (Vadocz i Masoud) ajudant al mig del camp en la pressió i en la creació, creant superioritat al mig del camp en atac i embotellant el joc blaugrana en defensa. La jugada li va sortir prou bé a l’equip de Camacho, ja que va tenir als blaugranes contra les cordes, amb el públic crispat amb l’àrbitre per no estar-ho amb l’equip i fins i tot amb alguna ocasió clara de gol.

La segona part, tot i no ser brillant, ja va tenir una altra cara, l’entrada del dinàmic Pedro i de Keita va donar una mica més d’energia a l’equip tant en atac com en la recuperació de pilotes, on el malià a tenir una gran aportació. Iniesta es va enganxar a la banda esquerre i es va destapar una mica, sense ser lo puto crack de l’any passat, però va fabricar futbol, ocasions i al cap de la fi els gols van arribar per la seva banda. Al final, els de Pamplona van abaixar els braços, però van donar la cara en tot moment, poc profunds però complicant l’existència a la pitjor versió de l’equip de Guardiola.

Poques conclusions positives del partit d’ahir, el gol de Zlatan, la recuperació de Keita, la segona part de Iniesta, que es pot guanyar sense un Messi d’un altre planeta,... en definitiva, poca cosa en un partit per oblidar i del que se’n han d’extreure moltes conclusions de cara a corregir errors de cara al futur, dissabte el Mallorca i dimecres a Londres, veure’m si l’equip reacciona.