DESCOBRIM A... GIGNAC

André-Pierre Gignac
5 de desembre de 1985
Alçada: 1.87 cm Pes: 84 Kg
Posició: Davanter centre
Número: 10
Carrera: Lorient (2004-07)
Toulouse (2007-)
Internacional: França (2009-)

Davanter golejador que aquest any s’ha donat a conèixer al convertir-se en el “pichichi” de la Ligue 1 ajudant amb els seus gols al seu equip a assolir una meritòria quarta posició, classificant-se per la pròxima edició de la Copa de la UEFA, rebatejada com UEFA Europa League. Jugador alt i fort, de gran rematada de cap i molt efectiu de cara a porteria. Utilitza l’interior del peu dret a la perfecció, és oportunista i un autèntic depredador d’àrea. Posseeix un potent xut de mitja distancia, és un gran llançador de faltes, i tot i no destacar especialment pel seu dribbling, té una gran velocitat que el fa molt perillós en el contraatac i en les diagonals des de la banda esquerre.

Aquesta temporada ha estat la de la seva explosió definitiva que ja l’ha portat a les últimes convocatòries dels “bleus” i entrar en les quinieles de fitxatges dels grans clubs europeus. Sorgit de la cantera del Martigues i posteriorment del Lorient, debuta amb el primer equip del club de la Bretanya amb 18 anys en un partit de la Ligue 2, entrant com a substitut i marcant el gol de la victòria instants després d’ingressar al terreny de joc. Acaba jugant estonetes en 13 partits, i la temporada següent se’n va cedit al Pau a mitja temporada on marca 8 gols en 18 partits. Torna al Lorient, ja a la Ligue 1, on ja juga tots els partits i la majoria de titular, marcant 9 gols i començant a destacar i a atreure l’atenció dels observadors francesos.

L’estiu del 2007 firma pel Toulouse, tot i que semblava que el jugador ja ho tenia fet amb el Lille OSC. La temporada de Gignac i de l’equip es decebedora, lluitant tot l’any per la permanència que finalment aconsegueixen pels pèls. André-Pierre només marca dos gols en tot l’any i queda eclipsat per la figura del davanter titular de l’equip i gran estrella: Johan Elmander. El curs passat comença amb la venda del suec a Anglaterra (Bolton) i l’ascens de Gignac a referència ofensiva de l’equip. No decepciona gens i amb 24 gols arrodoneix una temporada espectacular tant individual com col·lectivament.

L’1 d’Abril d’aquest any debuta amb la selecció francesa en un partit contra Lituània on assisteix a Ribery en l’únic gol dels Bleus. Sembla que anirà entrant regularment en les convocatòries de Raymond Domenech, donat la falta de gol dels francesos dels últims temps i l’envelliment de les seves estrelles ofensives (Henry, Trezeguet, Cissé, Anelka....). Pot ser un gran complement de cara al futur de la selecció gala dels encara joves però ja consagrats: Ribery, Benzema, Gourcuff,...

S’espera que segueixi la seva progressió i marqui molts més gols amb els de Tolosa, i un dia o altre faci el pas a un gran d’Europa i demostri que és un home nascut per marcar gols i que la seva classe esta per sobre d’un equip de mitja taula de la lliga francesa. De moment ja s’han interessat per ell equips del nivell del Lyon o el Manchester United, o sigui que ja veure’m quan tarda en fer la seva curiosa celebració en un dels grans clubs del continent, aptituds i gol no li falten.

DESCOBRIM A... CHIGRINSKY

Dmytro Anatoliyovych Chyhrynskyi
7 de Novembre de 1986
Alçada: 1,90 cm Pes
Posició: Central
Número: 27
Nacionalitat. Ucraïnès
Carrera: Shakhtar Donetsk (2004-)
Internacional: Sub-21 (2004-06)
Absoluta (2006-)

Central alt, molt fort i amb un gran sentit tàctic és un portent en el joc aeri i rapidíssim en el tall, és un autèntic mur, molt difícil de passar. Amb bon toc de pilota tot i la seva envergadura, amb 22 anys ja és un fix a la defensa del vigent campió de la copa de la UEFA i a la selecció Ucraïnesa. A la cantera del Shakhtar Donetsk des de 2001, va debutar a la primera plantilla quan només tenia 17 anys i des de llavors el seu joc ha anat progressant a passos agegantats.

L’any 2005 el va passar cedit al Metalurh Zaporizhya, també de la primera divisió, on va ser titular regularment i es va començar a fer un nom a la lliga per tornar l’any següent al seu club a guanyar-se un lloc a l’onze. Des de llavors s’ha anat fent cada cop més important dins de la plantilla, fins a esdevenir central titular de l’equip i actualment compartir la segona capitania amb el brasiler Fernandinho.
L’any passat, amb la seva actuació a la Champions i a la UEFA es va començar a donar a conèixer en el panorama futbolístic i a atreure l’atenció de grans clubs. El que més ha sonat ha estat el Barça de Guardiola, el qual va quedar impressionat amb les qualitats del gegant ucraïnès en el doble enfrontament de Barça i Shakhtar de la lligueta de grups. Fa temps que s’especula amb una possible oferta blaugrana i sembla que últimament la cosa està molt més definida, així que ja veure’m si Dimitri serà el reforç que en Pep demana per la línea defensiva culé.

No destaca com a golejador, però la seva fortalesa i alçada fan que sigui una amenaça constant en totes les jugades a pilota parada. Té un bon remat de cap que posa a prova en corners i faltes laterals, normalment sacades pel seu company i capità, el croata Darjo Srna, curiosament també relacionat, en algun moment de l’estiu, amb un possible interès del Barça.

Amb la selecció ja és un habitual de les convocatòries de Mykhaylychenko (mític jugador de Dinamo, Sampdoria i Rangers), el qual el considera la pedra angular del joc defensiu de l’equip. Des de 2006 ja ha disputat 18 partits internacionals i va ser convocat pel Mundial d’Alemania del 2006. Prèviament havia format part del combinat sub-21 amb el que va ser finalista de l’Europeu del 2006 (derrota contra Holanda per 3-0) i on va ser escollit en l’equip ideal del torneig, juntament amb el seu compatriota Milevskiy i amb gent prou coneguda com els holandesos Huntelaar, Emanuelson i Aissati els francesos Mandanda i Toulalan i el danès Kahlenberg.

Chigrinsky és un defensa molt jove que pot ser un jugador important en un futur proper i que pel seu caràcter i condicions pot ser un dels grans centrals de la propera dècada, l’haurem de seguir de prop i sembla possible que no ens hi haguem d’esforçar gaire si finalment fitxa pel Barça. Veure’m com acaba el mercato, però sigui com sigui, està cridat a fer grans coses en les properes temporades, ja sigui a Barcelona o a un altre gran club d'una lliga important.

MANCHESTER CITY: Col•lecció de cromos o equip competitiu?

Des de fa un parell d’anys, el “veí pobre” de la ciutat de Manchester, ha entrat a sac en el mercat futbolístic i amb els seus “petrodollars” està al mig de tots els rumors i en les quinieles per fitxar als millor jugadors. No sempre ho aconsegueix, els diners no ho són tot, però sembla que últimament se n’està sortint prou bé i ha aconseguit confeccionar una plantilla de garanties per afrontar la propera temprada. Ara bé, moltes vegades s’ha demostrat que el talonari no garanteix una bona campanya, com ja vam veure en la darrera, que van quedar en desena posició a la Premier. Aquest any podria ser diferent i amb peces claus noves de trinca pot ser el gran tapat de la temporada 2009/10 o bé un altre fiasco a unir-se a la llarga llista de nous rics dels últims temps...

De la mà de Mark Hughes (mític jugador gal·lès de Man United, Barça i Chelsea entre altres) els “citizens” esperen fer una gran campanya i aconseguir compenetrar una plantilla de grans jugadors i convertir-los en un equip, que jugui com un bloc i pugui plantar cara als quatre grans, que ja fa temps que s’han enquistat a les posicions d’honor i que donen accés a la preuada Champions League. Per aconseguir-ho el City ha fet una sèrie de fitxatges destacables en posicions claus que s’espera que siguin bàsics en el futur a curt termini. Amb el City no se sap mai ja que encara està en gran quantitat de rumors de mercat, però de moment les noves cares són les següents:

Roque Santa Cruz (Paraguay, 16 d’agost de 1981) Físicament molt fort, excel·lent per jugar d’esquena a porteria i un gran rematador. El seu 1,89 cm el converteixen en una amenaça en el joc aeri i en un davanter molt útil en l’estil directe, tan usual en el futbol britànic. Des dels divuit anys que juga a Europa, on es va donar conèixer a les files del Bayern, on va passar-hi vuit temporades majoritàriament com a suplent de luxe dels Elber, Makaay o Pizarro. El 2007 firma pels Rovers on fa una primera temporada magnífica marcant gols a cabaços. El segon any és més fluixet per problemes físics, però això no li fa perdre el seu cartell de depredador d’area. D’ell s’espera que sigui la referència en atac i fixi les defenses rivals per l’arribada de la segona línea.

Gareth Barry (Anglès, 23 de Febrer de 1981) Ex-capità i peça clau dels Villans durant la última decada, Barry és un migcampista total, de gran arribada i potent rematada és un pulmó al mig del camp i proporciona gran energia tan en atac com en defensa. Té un bon toc de pilota amb la seva cama esquerre, bon distribuïdor del joc del seu equip, equilibra el mig del camp amb la seva gran col·locació i capacitat de recuperació. Després de passar tota la seva carrera a Villa Park, ha decidit canviar d’aires, un fet que ha creat molta controvèrsia i que ha estat molt criticat per la parròquia de Birmingham. Fix en les convocatòries dels Pross, s’espera que Barry sigui l’anima del centre del camp del city, juntament amb homes com Kompany, De Jong, Ireland i el darrerament discutit Elano.

Carlos Tévez (Argentí, 5 de Febrer de 1984) “L’apache” canvia de colors però no de ciutat, en un moviment que es portava rumorejant des de la final de Roma. Les seves aparents desavinences amb Ferguson i la seva disconformitat en les alineacions de l’escocès, han provocat que l’argentí busques una sortida després de dos anys gloriosos amb els Red devils. Tévez és un davanter extremadament mòbil i actiu que sempre busca la pilota i els espais per on poder rebre fàcilment. Destaca per el seu desgast físic a l’hora de pressionar les defenses rivals i lluitar cada pilota com si fos la última. Gran llançament amb la seva cama dreta, tant de mitja distancia com de falta, és un excel·lent rematador. Sorgit de la cantera de Boca, després de guanyar-ho tot amb els “Xeneizes”va fer un curiós i a la vegada exitós pas per la lliga brasilera on va guanyar la lliga amb el Corinthians i va ser designat el millor jugador de l’any de Brasil (el primer no-brasiler en aconseguir-ho). De Carlitos s’espera que sigui l’estrella de l’equip i el pal de paller d’una plantilla que per noms i pressupost està destinada a fer grans coses.

Emanuel Adebayor (Togolès, 26 de Febrer de 1984) Últim fitxatge en arribar, aquest togolès en el seu dia pretès per Barça, Chelsea i Milan ha fet el salt dels gunners de Wenger al nou projecte dels citizens. Jugador alt i fort, que domina el joc aeri i el joc d’esquenes a porteria, és un gran referent en atac a l’estil Kluivert, tant per marcar gols com per fixar la defensa i donar joc a les bandes i la segona línea. Es va donar a conèixer al Mònaco i des d’allà va fer el salt a Londres on ha passat tres anys i mig com a titular i amb un paper cada cop més protagonista. La darrera temporada més fluixeta però ha fet força gols amb l’Arsenal i amb vint-i-cinc anys espera donar moltes tardes de glòria al Stadium of Light.

Si a aquestes noves adquisicions li sumem les ja fetes en els últims temps ens queda una plantilla potent i bastant complerta, tot i que potser una mica massa llarga i amb excés de davanters (Tevez, Bellamy, Santa Cruz, Benjani, Adebayor, Bojinov,...). Potser faltaria algun retoc en la línea defensiva, on els preferits són un parell de somnis possiblement utòpics com els capitans de Chelsea i Barça (Terry i Puyol). Tot i així, podem estar sempre pendents d’un possible traspàs bomba d’última hora de qualsevol que se li passi pel cap a l’amo de l’entitat.

La conclusió és que d’un equip que pot presentar un onze titular amb Given, Zabaleta, Bridge, Richards, Kompany, Wright-Phillips, Elano, Barry, Robinho, Adebayor i Tevez se’n pot esperar qualsevol cosa. A part no ens oblidem que ens quedaria gent a la banqueta amb tant talent com Santa Cruz, Ireland, Onuoha, De Jong, Johnson, Petrov, Bellamy,... Ja veure’m si són capaços de complir amb les expectatives o per contra cometen els mateixos errors de sempre, un conjunt de noms que no creen un bloc i evidencien les seves mancances contra els grans d’Anglaterra, els quals ja tenen uns equips més que solvents i contrastats.

Per començar ja hi ha veus contràries al projecte faraònic del City i ja s’ha començat a criticar-lo amb duresa com ara l’entrenador del rival Alex Ferguson, el qual ha declarat que els de Hughes són un club petit amb mentalitat petita i que dubta que facin una bona temporada i aconsegueixin entrar entre els quatre primers. Veure’m si l’escocès té raó o per contra ens sorprenen els resultats d’aquesta plantilla forjada a cop de talonari. Sigui com sigui serà una Premier molt interessant i competitiva, així doncs que comenci l’espectacle.

MERCATO BARÇA: Ibrahimovic

Pendent de confirmació oficial i de tancar els contractes dels jugadors implicats, sembla que Zlatan Ibrahimovic serà el segon fitxatge del Barça 09/10. Per un preu que pot rondar els 45 milions d’euros més el traspàs del discutit Eto’o i la cessió de l’inadaptat Hleb, arriba el davanter escollit per Pep Guardiola per liderar l’atac blaugrana i fer front a les “ordes” de Florentino. Jugador de fort caràcter però de recursos tècnics inusuals per un jugador de la seva talla, Zlatan arriba amb un bon cartell a italia però amb una assignatura pendent: la Champions League.

Nascut el 3 d’octubre de 1981, comença la seva carrera en l’equip de la seva ciutat natal (Malmo) on ben aviat comença a destacar per les seves habilitats tècniques i golejadores. Amb el seu 1,92 cm és un jugador ideal per jugar d’esquenes, tot i que li encanta encarar als defenses i provar el xut de lluny. Gran rematador i hàbil en el dribbling, és un davanter molt complert que pot aportar molt a l’esquema 4-3-3 plantejat pel de Santpedor.

Després d’un pas per l’Ajax prometedor arriba a la vecchia signora en un important traspàs per convertir-se en la punta de llança dels de turí. Fa una bona primera temporada marcant gols importants. El segon any és més irregular i acaba amb el Moggigate i l’equip descendit a la Sèrie B. Zlatan decideix buscar-se la vida per no jugar a segona divisió i acaba sent contractat pels de Milà.

Campió de les tres darreres lligues de l’Internazionale n’ha sigut un dels artífexs, sobretot aquest últim any on ha sigut el “capocannoniere” de la Sèrie A i estrella indiscutible del seu equip. Veure’m si amb el Barça compleix les expectatives i si es capaç de fer oblidar el lleó indomable.

Els 45 millions més Eto’o i Hleb semblen un preu exagerat, però esperem que el temps doni la raó a en Pep, com ja va passar amb el triplet de l’any passat. Sabrà Guardiola domar el caràcter del suec, o seguirem tenint un problema al vestidor?

MERCATO BARÇA: Maxwell

El Barça finalment ha fet el seu primer fitxatge, es tracta del Brasiler de l'Inter Maxwell Cabelino Andrade (27 d'agost de 1981), un lateral esquerre, que també pot jugar d'interior, de vint-i-set anys i amb una dilatada carrera a Europa. Sorgit de la cantera del Cruzeiro, arriba a l'Ajax l'any 2001 i hi passa cinc temporades on és titular indiscutible en el mig del camp. Fa grans campanyes a l'Orange Arena, fins i tot el 2004 és designat millor jugador de l'any a Holanda.

Fitxa per l'Inter l'any 2006, ja reconvertit a lateral i en els tres anys que ha passat a milà ha compaginat la titularitat amb la banqueta, però sempre ha acabat jugant la majoria de partits de la squadra nerazurra, tant amb Mancini com amb Mourinho.

És un lateral molt complert, no destaca especialment en res, però tampoc té cap punt feble, fa de tot i ho fa tot bé. És un jugador efectiu en defensa i profund en atac, amb bon toc de pilota, tant en curt com en llarg i que centra força bé. Té un bon llançament de mitja distancia i pot ser un gran complement per la plantilla blaugrana. El seu preu de 4,5 milions d'eruos sembla molt raonable per un home que encara li queda molt de futbol i que pot aportar molt als blaugranes en aquesta temporada que tot just comença.

La part negativa d'aquesta història és el pobre Luis Filipe que s'ha quedat amb un pam de nas i al Depor per l'avaricia demostrada pel seu president, César Augusto Lendoiro, que no ha entés el desig del jugador ni les exigències reals d'un mercat que no està per pagar 20 milions d'euros en un jugador d'aquest nivell.

Esperem que el brasiler no sigui l'únic fitxatge culé i que en els pròxims dies temes tan complicats com els de Eto'o, Villa, Mascherano i companyia quedin resolts en un sentit o altre. L'equip d'en Pep es posa en marxa dilluns i la plantilla hauria de començar a estar definida aviat.

De moment, ja en tenim un, serà un bon fitxatge? tu que hi dius?

Que s'ha fet amb els diners de Florentino?

Els fitxatges de Florentino han portat cares noves a la necessitada afició madridista així com grans sumes de diners als equips que s’han després voluntariosament o no de les seves estrelles. Que s’ha fet amb els euros del Florenteam? Aquí exposem amb que s’han invertit els diners dels traspassos de Kaká, Cristiano Ronaldo i Karim Benzema i quines polítiques han seguit els seus antics equips.

MILAN AC: Els rossoneri comencen l’etapa post-Kaká amb més incògnites que altra cosa. Amb un equip extremadament veterà i sense massa idees després de la marxa del brasiler, el panorama pels de Milanello no és precisament esperançador. Amb l’arribada a la banqueta d’un novell com Leonardo i l’enèsim intent per la recuperació de Ronaldinho, el Milan no sembla encara un candidat ferm per l’scudetto ni menys per la Champions.

La baixa per la retirada del gran capità, Paolo Maldini, en defensa la cobrirà el nord-americà d’origen nigerià Onyewu (13 de Maig del 1982, sense contracte després de jugar al Standard Liège) així com la definitiva participació del brasiler Thiago Silva (22 setembre 1984 provinent del Fluminense) fitxat al mercat d’hivern. Onyewu és un semi desconegut que ha saltat al primer pla del panorama futbolístic després de la gran Copa Confederacions que ha disputat tan a nivell individual com col·lectiu amb els Estats Units, perdent a la final. És un defensa alt i molt fort que destaca en el joc aeri, al tall i per la seva magnifica col·locació i concentració en tot moment.

Amb l’arribada de dos joves talents italians com Abate i Di Gennaro s’intenta rejovenir una plantilla que fa anys que grinyola per l’edat de la majoria dels seus membres. Ambdós són productes de la cantera que tornen a casa per aportar una dosi d’empenta i joventut que fa temps manca al mig del camp rossoneri.
Davide Di Gennaro (16 de Juny de 1988) va marxar de Milanello amb el fitxatge de Borriello, passant a ser propietat a parts iguals del Milan i del Genoa. No ha estat fins aquest estiu que se l’ha recuperat al 100%. La temporada passada va fer una bona campanya cedit a la Reggina, tot i el descens.

Ignazio Abate (12 de Novembre de 1986) és un interior dret de gran recorregut, amb un gran xut i una bona arribada a porteria. Ha fet una molt bona campanya amb el Torino i amb la selecció sub-21 amb qui n’ha jugat l’Europeu, tot i no ser un titular indiscutible.

La plantilla no sembla tancada ni de bon tros, ja que s’espera el fitxatge d’un davanter centre (presumiblement el sevillista Luis Fabiano) i d’alguna pesa més depenent de les possibles baixes. Sembla que al final ni Pato ni Pirlo es mouran de l’equip i està per veure que passa amb Beckham i la tornada després de la llarga lesió, de Borriello. Destacar la badada que han tingut a Milà deixant-se escapar un jugadoràs com Gourcuff, el qual ha estat venut al Bordeus gràcies a l’opció de compra estipulada en el seu contracte de cessió.... un error que esperem que no paguin car els milanistes, el francès hagués estat un recanvi de luxe pel mitja punta brasiler i sense pagar un duro...


MAN UNITED: Els de Ferguson han tingut un principi d’estiu distret amb la cantada marxa de l’astre portuguès i l’eterna saga pel possible traspàs de Carlitos Tevez, el qual finalment se n’ha anat a casa dels rivals, el City. A primer cop d’ull semblen dues baixes ostensibles per l’onze del escocès, però aquest no sembla massa preocupat al respecte, en part per la plantilla llarga de la que disposava l’any anterior i pels tres retocs que ha pogut fer en aquest peculiar mercat estival.
Per cobrir el forat a la banda dreta, s’ha contractat un objectiu que fa temps es perseguia, l’equatorià del Wigan Valencia i com a davanters s’ha fitxat un jove prometedor provinent del Girondins (Obertan) i un ex-pilota d’or vingut a menys, que quedava lliure del Newcastle després del descens dels Magpies: Michael Owen.

Luis Antonio Valencia (4 d’agost de 1985) jugador de banda amb una gran tècnica, ràpid en carrera i en regat i amb bona visió de joc que ja porta uns quants anys demostrant la seva vàlua pels camps del vell continent. Primer a Espanya on sent propietat del Villarreal, va ser cedit al Recreativo de Huelva i posteriorment al Wigan a la Premier on ja s’hi quedaria traspassat la temporada passada. No sabem si estarà a l’alçada de la banda que han ocupat Ronaldo I Beckham en els últims anys, però Ferguson hi confia molt, així que li donarem un vot de confiança (després de vint anys al càrrec sembla que se l’ha guanyat....).

Gabriel Obertan (26 de Febrer de 1989) juntament amb Henry Saivet una de les més fermes promeses de la cantera del Girondins i de la Ligue 1. Davanter amb tendència a caure cap a la banda pot complir en varies posicions de l’últim terç de camp. Molt ràpid i fort, tan pot jugar de cara com d’esquena a la porteria. Fix en les categories inferiors de França, l’any passat va ser cedit al Lorient en el mercat d’hivern i va poder demostrar, amb més minuts, les seves grans qualitats.

Michael Owen (14 de desembre de 1979) pilota d’or de 2001 i ex-estrella del Liverpool, torna després de quatre temporades a Sant James Park a la primera plana del panorama futbolístic. En definitiva és un jugador que encara no té ni trenta anys, però degut a una llarga carrera i una sèrie de lesions sembla que aquesta serà la seva darrera oportunitat de demostrar, a base de gols, la classe de jugador que és i que va meravellar al món amb els reds i al mundial de 1998. Portarà la mítica samarreta amb el número 7 dels Best, Cantona, Beckham i Cristiano Ronaldo, esperem que sigui digne de tal honor.

Resultat, una inversió en fitxatges d’uns 25 milions d’euros per unes ventes superiors als 90, un bon negoci? O una infravaloració de la pèrdua de talent soferta? A primer cop d’ull sembla que la plantilla ha perdut valor, prò a l’hora de la veritat ja veure’m si es troben a faltar el portuguès i “l’apache” en el fútur dels “Red devils”.

OL. LYONNAIS: Aquesta temporada comença un nou cicle pels Lionesos, ja que després de set anys victoriosos no s’han adjudicat el campionat francès i a sobre han perdut dos jugadors clau com són Juninho Pernambucano i el madridista Benzema. De moment només s’ha trobat recanvi pel davanter, però estar clar que s’haurà de buscar recanvi pel brasiler, autèntica pedra angular dels set títols de lliga consecutius. Amb l’esperada eclosió del bosnià Pjanic i la consagració de peces clau com Kallsotrom, Makoun II i Toulalan.

La clara pèrdua de poder ofensiu amb la baixa de Benzema i també de Keita (al Galatasaraay de Rijkaard) ha estat soplida de moment amb la figura de Lisandro Lopez, provinent del Oporto i fitxat per uns 24 milions d’euros. Lisandro (2 de març de 1983) ha demostrat ser un davanter de raça a les últimes temporades a portugal i s’ha destapat com un gran golejador les dos últimes campanyes. Destaca tant pel seu fort xut i instint golejador com per la seva motivació i esforç dins del terreny de joc, és un lluitador incansable i un malson per les defenses rivals. Sorgit de la cantera de Racing, després de dues temporades al primer equip dels d’Avellaneda, va fer el salt a Europa i va ser el Porto el que va apostar més fort per ell. Passats quatre anys amb els blanc-i-blaus es pot dir que el balanç és molt favorable, ja que Lisandro ha guanyat quatre lligues i dues copes i ha sigut màxim golejador i millor jugador de la temporada 2007/08.

Queda clar que el Lyon si vol plantar cara al Girondins i al Marsella de cara a la temporada que ara comença, haurà de fer alguns retocs més a la plantilla, sinó sembla que pot no ser suficient per contrarestar al vigent campió amb la seva estrella Gourcuff al capdavant o als marsellesos amb el seu flamant fitxatge, el també argentí del Porto Lucho Gonzalez que completa així una bona plantilla amb els Brandao, Ben Arfa, Niang,...

DESCOBRIM A... Ashley Young

Ashley Simon Young
9 de Juliol de 1985
Alçada: 1.75 cm Pes: 65 Kg
Posició: Extrem esquerre
Número: 7
Carrera: Watford (2002-07)
Aston Villa (2007-)
Internacional: Anglaterra sub-21 (2006/07)
Anglaterra (2007-)

Amb una sola paraula es poden definir les capacitats d’aquest jugador: desequilibrant. Un autèntic malson per la banda, amb una velocitat endiablada i una gran capacitat per driblar, passar i centrar als seus companys. La seva relativa feblesa física el converteixen en una autèntica fletxa pel costat esquerre. No és un golejador nat però garanteix unes deu dianes per temporada. Per davanters eminentment rematadors com Carew o Heskey és una benedicció tenir-lo al seu equip centrant pilotes des de la banda. Gràcies a la seva velocitat es pot adaptar a la posició de segona punta en un esquema de joc al contraatac, però té un perfil perfecte per estar enganxat a la línia de calç i tornar boges les defenses rivals amb els seus dribblings i diagonals.

L’any 2000 entra a formar part de la cantera del Watford, equip de la seva província, que llavors jugava a la segona divisió anglesa (The Championship). No és fins l’any 2003 que debutarà amb el primer equip amb només divuit anys. Durant la primera temporada passa bastant inadvertit jugant alguns partits de substitut en lliga i algun de titular en copa. Finalment la temporada 2004/05 explota i el seu rendiment li fa aconseguir el premi de jugador jove de l’any al club. Ja juga la majoria de partits de titular i comença a demostrar les seves capacitats.

L’any següent segueix la seva progressió i fa una temporada excel·lent amb la que l’equip aconsegueix l’ascens a la Premier League, gràcies en part als seus gols i assistències (14 i 13 respectivament). A primera comença a bon ritme, fet que atrau el interès de molts equips i és finalment l’Aston Villa el que el fitxa al mercat d’hivern. A Birmingham ja porta dos anys i mig demostrant un nivell altíssim que li han valgut entrar en l’onze ideal de les dues darreres temporades i endur-se tres vegades el premi de jugador del mes així com el de jugador jove de la Premier d’aquesta temporada. En aquests últims temps també ha sigut un fix de la selecció sub-21 i actualment ja forma part de l’absoluta amb la que ha disputat quatre partits.

Els Villans ja han rebut algunes ofertes, però sembla que els de Martin O’Neill no se’n volen despendre, si no és per una autèntica milionada. Encara no està al primer pla del panorama europeu, però ja ha sonat per equips de la talla del Chelsea i el Barça i està clar que si segueix jugant a Villa Park d’aquesta manera, qualsevol dia algú es presentarà amb l’esmentada calerada. Qualitat no li falta per jugar un equip gran i més en una posició on el futbol mundial va molt necessitada, temps al temps, però aquest noi apunta molt alt.

DESCOBRIM A... Dzagoev

Alan Dzagoev

17 de Juny de 1990
Alçada: 1.79 cm
Posició: Mitjapunta
Número: 10
Carrera: FC. Krylia Sovetov-SOK (2006/07)
CSKA Moscow (2007-)
Internacional: Russia - 3 partits (2008-)

Alan Dzagoev és la nova promesa d’un futbol rus en clara progressió en els últims anys. Es suma a les noves estrelles del país com són Akinfeev, Zhirkov, Zyryanov, Pogrebnyak, Pavlyuchenko i el “Zar” Andrei Arshavin. La nova selecció russa, a mans de l’holandès Guus Hiddink, ja va fer una gran Eurocopa l’any passat i s’esperen grans coses de cara al pròxim Mundial 2010.

Dzagoev és un mitjapunta amb gran arribada que uneix tècnica i velocitat en totes les seves accions. Jugador tímid i poc amant de la popularitat, al camp és tot el contrari, valent i descarat davant de les defenses rivals. Destaca per la seva capacitat de sacrifici i de treball d’equip, fet no molt comú en jugadors d’aquest perfil. És un guanyador nat, el qual ho dóna tot per l’equip i no tant pel seu lluïment personal. Tècnicament molt bo, posseeix un gran dribbling i un demolidora última passada. Dretà bastant tancat, té una rematada eficaç i potent, sovint busca la rosca al pal llarg i centra amb precisió amb l’exterior del peu.

Nascut a Ossètia del Nord, va començar a practicar el futbol ja crescudet i ràpidament es va veure que tenia fusta de gran jugador. Les seves primeres passes són a la cantera del Yunost Vladikavkaz, equip de la capital de la regió, on comença amb tan sols deu anys. Aficionat de l’Alania des de petit, el 2006 fitxa pel FC. Krylia Sovetov-SOK de la segona divisió russa, on de seguida es fa amb un lloc a l’onze titular.

La primera temporada en el futbol professional és esperançadora, juga un total de 37 partits i marca 6 gols. Les seves actuacions no passen per alt als gegants de primera divisió, i és el CSKA el que aposta més fort per ell i se’l emporta cap a la capital. Comença la temporada 2008 a la banqueta però amb deu partits en té prou per fer-se un lloc en l’esquema titular de Valeri Gazzaev i ja no deixar-lo en tota la temporada. Acaba jugant 27 partits en totes les competicions, amb uns registres boníssims de 13 gols i 9 assistències. Aquests números li serveixen per convertir-se en el millor jugador jove de la primera divisió russa.

Aquesta temporada amb Zico dirigint a l’equip, ha començat de la mateixa manera, amb Dzagoev en un paper protagonista en totes les competicions i ja suma 3 gols i 3 tres passades de gol. A finals del 2008, va debutar amb el combinat nacional en un partit de classificació pel Mundial, contra Alemanya (convertint-se en el jugador de camp més jove de la història en fer-ho). Des de llavors ha jugat dos partits més i ja va entrant regularment en les convocatòries del tècnic holandès.

Encara és molt jove i té moltes coses per aprendre, però dia rera dia aquest hàbil migcampista ens demostra la seva gran categoria i ben segur que al costat dels Carvalho, Akinfeev, Berezutskiy, Wagner Love i companyia farà una gran temporada amb el seu equip i despertarà, més tard o més d’hora, d’interès d’algun dels grans d’Europa.

Europeu sub-21: crònica i jugadors destacats

A la vegada que la Copa Confederacions s’ha disputat a Suècia l’Europeu sub-21 que amb una repercussió mediàtica molt inferior a la sobrevalorada competició de la FIFA ens ha ensenyat coses molt interessants de cara al futur. Gràcies al cada vegada més devaluat digital + s’ha pogut gaudir d’aquesta competició amb tots els partits en directe i amb programes especials amb tots els mitjans possibles, gran desplegament, així dóna gust.

A nivell futbolístic s’han vist coses molt interessants tan a nivell col·lectiu com individual. Es nota que són els equips previs a l’absoluta, ja que en la majoria de casos tenen una proposta futbolística molt semblant a la dels seus “germans grans” com ho demostra la serietat i rocositat del joc alemany i la poca creativitat i la serietat defensiva dels italians.

El campió potser no ha sigut l’equip més brillant ni que millor futbol a desplegat, però potser ha estat el més seriós i el més ben plantat al camp. Alemanya és un equip, sense grans estrelles ni floritures, però molt ben construït i equilibrat. En el seu millor partit ha escombrat a Anglaterra, massa fàcilment i donant una imatge potser equivocada del torneig i del potencial d’ambdues seleccions, però no per això ha deixat de mereixes la victòria final. A semifinals no ho va tenir tant senzill amb una Itàlia que amb el seu 4-3-3 li va plantejar molts problemes a la primera part però que no va saber reaccionar al gol de Beck en una de les poques ocasions germàniques.

Anglaterra va accedir a la final després de deixar-se perdre una avantatge de 3-0 davant dels amfitrions i que va poder arreglar pels pèls a la tanda de penals. La fortalesa i el joc a pilota parada van poder a la primera part amb el joc vertical i alegre dels suecs, i es van plantar al descans amb tres gols de renda sense massa esforç. La segona part va ser una altre història, i els escandinaus van començar a desplegar el seu joc fins a forçar la prorroga i finalment els penals. Mala sort pels Berg, Toivonen, Elm i companyia, ja que amb el seu futbol atractiu i el suport de l’afició s’haguessin merescut arribar a la final tant com els anglesos.

De la resta de participants destacar les decepcions que han significat Espanya i Sèrbia i la diferència de nivell que han evidenciat Finlàndia i Bielorússia. Tan Balcànics com Espanyols no han demostrat gaire bon futbol i les seves estrelles no han rendit al nivell que se’ls pressuposava. Bojan, Raúl García, Capel i companyia han passat pel campionat sense pena ni glòria i s’han vist clarament superats per un grup complicat però en el qual haguessin pogut plantar més cara. Que estiguessin enquadrats al grup dels finalistes no és excusa per el joc pobre que han exhibit. Els serbis amb un grup no tant complicat també han passat força desapercebuts i no han complert les expectatives creades arran del subcampionat de fa dos anys.

Com a decepcions individuals tenim els mals tornejos de les a priori podien ser les estrelles del campionat: Bojan, Walcott i Balotelli. El jugador del Barça ha demostrat ben poc de la gran qualitat que li coneixem, a part de no marcar cap gol no ha creat massa perill en les seves accions. Potser se’l veia un pèl cansat i poc entonat després d’un any molt llarg, fet que va provocar la seva no inclusió a l’equip titular del tercer partit. Walcott ha donat més motius als que pensem que només és un jugador desequilibrant amb espais i que davant de defenses tancades i ben col·locades és un jugador vulgar, suposo que no n’hi ha prou amb ser ràpid... El cas de Balotelli és preocupant en un noi de la seva edat i curta carrera, no és pot anar amb aquesta desídia i prepotència en un campionat on has de demostrar el que vals i donar-ho tot el camp. Tenir un físic privilegiat i un xut potent no és garantia de res en el món del futbol, així que segueixi fent actuacions mediocres com aquestes i en sentirem ben poc a parlar en un futur no tant llunyà.

Els jugadors que crec que han destacat en aquest campionat són els següents:

Manuel Neuer (29-03-86, Schalke 04) Porter sobri, molt àgil i segur que ja porta anys demostrant la seva vàlua a la porteria dels de Gelsenkirchen, per mi titular indiscutible en el proper mundial de Sud-àfrica. Campionat quasi perfecte, només ha encaixat un gol anglès en la fase de grups i s’ha mostrat molt segur en tot moment.

Domenico Criscito (30-12-86, Genoa) Pot jugar de central però on realment es troba còmode és de lateral esquerre. Marcada vocació defensiva és una autèntica muralla tan per dalt com per baix, no tardarem en veure’l de titular a l’absoluta. Ha fet un campionat molt seriós en defensa sense prodigar-se massa en atac, no acostuma a fallar en les pilotes dividides i tampoc ho ha fet en aquest torneig.

Micah Richards (24-06-88, Man City) Una autèntica força de la naturalesa, gran velocitat, col·locació i anticipació que el converteixen en el més ferm projecte de futur per la defensa dels “pross”. Ha format una gran parella de centrals amb el seu company Onuoha, encara que a la final es van veure superats per l’atac alemany.

Benedikt Höwedes (29-02-88, Schalke 04) Aquest any ja s’ha fet un lloc a l’esquema del Schalke i s’espera que la temporada que ve, a les ordres de Magath, sigui l’any que el faci explotar i debutar amb l’absoluta. És infranquejable tant si juga de central com de pivot defensiu, el seu 1,87 cm el converteixen en una peça vital en el joc a pilota parada, tant en atac com sobretot en defensa. Un torneig immaculat, sempre ben col·locat i molt atent al tall, immens.

Andreas Beck (13-03-87, Hoffenheim) Lateral dret molt ofensiu nascut a Sibèria que ha fet un gran any amb la revelació de la Bundesliga, el Hoffenheim. Ha jugat en totes les categories inferiors d’alemanya i ja ha debutat amb l’absoluta, de fet en els dos últims partits ja n’ha sigut el lateral titular. Ha fet un bon campionat i serà recordat pel gran xut contra Itàlia que va donar al seu equip el pas a la final.

Gonzalo Castro (11-06-87, Bayer 04 Leverkusen) Migcampista d’origen espanyol que ja porta molts anys destacant a l’equip de l’aspirina. A Leverkusen juga de lateral però pot jugar d’interior sense problemes. Jugador molt físic i ràpid, amb bon toc de pilota que destaca per la seva arribada. Als seus 22 anys ja ha disputat cinc partits amb l’absoluta, i la seva polivalència i qualitat fan creure que hi jugarà durant molts anys. Ha fet un torneig excel·lent tan ofensiva com defensivament, seu va ser el gol que obria la llauna dels anglesos a la final.

Rasmus Elm (17-03-88, Kalmar) Migcampista creatiu de gran tècnica i visió de joc, és considerat el talent més gran sorgit a Suècia en els últims deu anys. És un jugador diferent que aporta velocitat i ritme a la pilota i que donarà molt a parlar en el futur. Està clar que no aguantarà gaire temps en el modest equip de la seva ciutat natal. Ja un fix de la selecció absoluta apunta a titular durant molts anys. Ha fet un campionat molt prometedor, amb tres assistències de gol i portant el tempo del joc d’atac del seu equip en tot moment.

Sebastian Giovinco (26-01-87, Juve) Jugador de curta estatura però de gran talent, té una cama dreta prodigiosa tan pel regat com pel xut i la última passada. Mitjapunta clarivident que porta el ritme del partit i és un gran llançador a pilota parada. Amb la Juve no té moltes oportunitats, però la temporada que va fer cedit a l’Empoli (2007/08) va ser espectacular. Ha fet un bon torneig però podria brillar molt més en un equip més ofensiu.

Mesut Özil (15-10-88, Werder Bremen) Migcampista ofensiu que ha fet un gran any amb el finalista de la UEFA i que amb la marxa de Diego s’espera que faci una dupla bàsica amb el recent arribat Marko Marin, al mig del camp de Bremen. Ràpid i hàbil amb la pilota als peus dia a dia demostra el gran error que van tenir al Schalke en deixar-lo escapar. Campionat de menys a més on va acabar convertint-se en l’heroi de la final amb un gol i dues assistències.

Ola Toivonen (03-07-86, PSV) Davanter molt complert que ja comença a destacar en el Philips Stadium. Té un bon xut de mitja distancia amb la cama dreta i també és un gran llançador de faltes. De gran regat per velocitat és un davanter molt mòbil que fàcilment es cau a les bandes o baixa al mig a rebre la pilota. Ha fet un gran torneig i al costat de Berg s’han convertit en una parella letal. Ha marcat tres gols i ha estat un perill constant per les defenses rivals.

Robert Aquafresca (11-09-87, Atalanta) Davanter fort i molt potent dotat d’una bona rematada tan amb els peus com amb el cap. Gran capacitat d’anticipació i excel·lent col·locació per sempre estar amb la canya a punt per marcar. La temporada passada amb el Cagliari va fer un any fantàstic i espera repetir aquest curs amb el Atalanta (és propietat del Genoa on va arribar-hi amb el traspàs de Diego Milito a l’Inter). Ha fet un bon torneig i amb tres gols ha deixat grans mostres de la seva capacitat per fixar la defensa i per definir en l’1 contra 1.

Marcus Berg (17-08-86, Groningen) Davanter amb instint assassí que marca de totes les maneres possibles, ja sigui amb qualsevol de les dues cames o amb el seu gran remat de cap (veure DESCOBRIM A... anterior). Aquest killer té els dies comptats amb l’equip holandes i s’espera molt d’ell en un futur proper formant parella atacant a l’absoluta amb el conflictiu però genial Ibrahimovic. El torneig de Berg ha estat excel·lent, marcant set gols en quatre partits i sent determinant en totes les accions, enorme.

Tots ells són noms bastant desconeguts a hores d’ara però ben segur que un dia o altre entraran a formar part de la primera plana del panorama internacional.