Europeu sub-21: crònica i jugadors destacats

A la vegada que la Copa Confederacions s’ha disputat a Suècia l’Europeu sub-21 que amb una repercussió mediàtica molt inferior a la sobrevalorada competició de la FIFA ens ha ensenyat coses molt interessants de cara al futur. Gràcies al cada vegada més devaluat digital + s’ha pogut gaudir d’aquesta competició amb tots els partits en directe i amb programes especials amb tots els mitjans possibles, gran desplegament, així dóna gust.

A nivell futbolístic s’han vist coses molt interessants tan a nivell col·lectiu com individual. Es nota que són els equips previs a l’absoluta, ja que en la majoria de casos tenen una proposta futbolística molt semblant a la dels seus “germans grans” com ho demostra la serietat i rocositat del joc alemany i la poca creativitat i la serietat defensiva dels italians.

El campió potser no ha sigut l’equip més brillant ni que millor futbol a desplegat, però potser ha estat el més seriós i el més ben plantat al camp. Alemanya és un equip, sense grans estrelles ni floritures, però molt ben construït i equilibrat. En el seu millor partit ha escombrat a Anglaterra, massa fàcilment i donant una imatge potser equivocada del torneig i del potencial d’ambdues seleccions, però no per això ha deixat de mereixes la victòria final. A semifinals no ho va tenir tant senzill amb una Itàlia que amb el seu 4-3-3 li va plantejar molts problemes a la primera part però que no va saber reaccionar al gol de Beck en una de les poques ocasions germàniques.

Anglaterra va accedir a la final després de deixar-se perdre una avantatge de 3-0 davant dels amfitrions i que va poder arreglar pels pèls a la tanda de penals. La fortalesa i el joc a pilota parada van poder a la primera part amb el joc vertical i alegre dels suecs, i es van plantar al descans amb tres gols de renda sense massa esforç. La segona part va ser una altre història, i els escandinaus van començar a desplegar el seu joc fins a forçar la prorroga i finalment els penals. Mala sort pels Berg, Toivonen, Elm i companyia, ja que amb el seu futbol atractiu i el suport de l’afició s’haguessin merescut arribar a la final tant com els anglesos.

De la resta de participants destacar les decepcions que han significat Espanya i Sèrbia i la diferència de nivell que han evidenciat Finlàndia i Bielorússia. Tan Balcànics com Espanyols no han demostrat gaire bon futbol i les seves estrelles no han rendit al nivell que se’ls pressuposava. Bojan, Raúl García, Capel i companyia han passat pel campionat sense pena ni glòria i s’han vist clarament superats per un grup complicat però en el qual haguessin pogut plantar més cara. Que estiguessin enquadrats al grup dels finalistes no és excusa per el joc pobre que han exhibit. Els serbis amb un grup no tant complicat també han passat força desapercebuts i no han complert les expectatives creades arran del subcampionat de fa dos anys.

Com a decepcions individuals tenim els mals tornejos de les a priori podien ser les estrelles del campionat: Bojan, Walcott i Balotelli. El jugador del Barça ha demostrat ben poc de la gran qualitat que li coneixem, a part de no marcar cap gol no ha creat massa perill en les seves accions. Potser se’l veia un pèl cansat i poc entonat després d’un any molt llarg, fet que va provocar la seva no inclusió a l’equip titular del tercer partit. Walcott ha donat més motius als que pensem que només és un jugador desequilibrant amb espais i que davant de defenses tancades i ben col·locades és un jugador vulgar, suposo que no n’hi ha prou amb ser ràpid... El cas de Balotelli és preocupant en un noi de la seva edat i curta carrera, no és pot anar amb aquesta desídia i prepotència en un campionat on has de demostrar el que vals i donar-ho tot el camp. Tenir un físic privilegiat i un xut potent no és garantia de res en el món del futbol, així que segueixi fent actuacions mediocres com aquestes i en sentirem ben poc a parlar en un futur no tant llunyà.

Els jugadors que crec que han destacat en aquest campionat són els següents:

Manuel Neuer (29-03-86, Schalke 04) Porter sobri, molt àgil i segur que ja porta anys demostrant la seva vàlua a la porteria dels de Gelsenkirchen, per mi titular indiscutible en el proper mundial de Sud-àfrica. Campionat quasi perfecte, només ha encaixat un gol anglès en la fase de grups i s’ha mostrat molt segur en tot moment.

Domenico Criscito (30-12-86, Genoa) Pot jugar de central però on realment es troba còmode és de lateral esquerre. Marcada vocació defensiva és una autèntica muralla tan per dalt com per baix, no tardarem en veure’l de titular a l’absoluta. Ha fet un campionat molt seriós en defensa sense prodigar-se massa en atac, no acostuma a fallar en les pilotes dividides i tampoc ho ha fet en aquest torneig.

Micah Richards (24-06-88, Man City) Una autèntica força de la naturalesa, gran velocitat, col·locació i anticipació que el converteixen en el més ferm projecte de futur per la defensa dels “pross”. Ha format una gran parella de centrals amb el seu company Onuoha, encara que a la final es van veure superats per l’atac alemany.

Benedikt Höwedes (29-02-88, Schalke 04) Aquest any ja s’ha fet un lloc a l’esquema del Schalke i s’espera que la temporada que ve, a les ordres de Magath, sigui l’any que el faci explotar i debutar amb l’absoluta. És infranquejable tant si juga de central com de pivot defensiu, el seu 1,87 cm el converteixen en una peça vital en el joc a pilota parada, tant en atac com sobretot en defensa. Un torneig immaculat, sempre ben col·locat i molt atent al tall, immens.

Andreas Beck (13-03-87, Hoffenheim) Lateral dret molt ofensiu nascut a Sibèria que ha fet un gran any amb la revelació de la Bundesliga, el Hoffenheim. Ha jugat en totes les categories inferiors d’alemanya i ja ha debutat amb l’absoluta, de fet en els dos últims partits ja n’ha sigut el lateral titular. Ha fet un bon campionat i serà recordat pel gran xut contra Itàlia que va donar al seu equip el pas a la final.

Gonzalo Castro (11-06-87, Bayer 04 Leverkusen) Migcampista d’origen espanyol que ja porta molts anys destacant a l’equip de l’aspirina. A Leverkusen juga de lateral però pot jugar d’interior sense problemes. Jugador molt físic i ràpid, amb bon toc de pilota que destaca per la seva arribada. Als seus 22 anys ja ha disputat cinc partits amb l’absoluta, i la seva polivalència i qualitat fan creure que hi jugarà durant molts anys. Ha fet un torneig excel·lent tan ofensiva com defensivament, seu va ser el gol que obria la llauna dels anglesos a la final.

Rasmus Elm (17-03-88, Kalmar) Migcampista creatiu de gran tècnica i visió de joc, és considerat el talent més gran sorgit a Suècia en els últims deu anys. És un jugador diferent que aporta velocitat i ritme a la pilota i que donarà molt a parlar en el futur. Està clar que no aguantarà gaire temps en el modest equip de la seva ciutat natal. Ja un fix de la selecció absoluta apunta a titular durant molts anys. Ha fet un campionat molt prometedor, amb tres assistències de gol i portant el tempo del joc d’atac del seu equip en tot moment.

Sebastian Giovinco (26-01-87, Juve) Jugador de curta estatura però de gran talent, té una cama dreta prodigiosa tan pel regat com pel xut i la última passada. Mitjapunta clarivident que porta el ritme del partit i és un gran llançador a pilota parada. Amb la Juve no té moltes oportunitats, però la temporada que va fer cedit a l’Empoli (2007/08) va ser espectacular. Ha fet un bon torneig però podria brillar molt més en un equip més ofensiu.

Mesut Özil (15-10-88, Werder Bremen) Migcampista ofensiu que ha fet un gran any amb el finalista de la UEFA i que amb la marxa de Diego s’espera que faci una dupla bàsica amb el recent arribat Marko Marin, al mig del camp de Bremen. Ràpid i hàbil amb la pilota als peus dia a dia demostra el gran error que van tenir al Schalke en deixar-lo escapar. Campionat de menys a més on va acabar convertint-se en l’heroi de la final amb un gol i dues assistències.

Ola Toivonen (03-07-86, PSV) Davanter molt complert que ja comença a destacar en el Philips Stadium. Té un bon xut de mitja distancia amb la cama dreta i també és un gran llançador de faltes. De gran regat per velocitat és un davanter molt mòbil que fàcilment es cau a les bandes o baixa al mig a rebre la pilota. Ha fet un gran torneig i al costat de Berg s’han convertit en una parella letal. Ha marcat tres gols i ha estat un perill constant per les defenses rivals.

Robert Aquafresca (11-09-87, Atalanta) Davanter fort i molt potent dotat d’una bona rematada tan amb els peus com amb el cap. Gran capacitat d’anticipació i excel·lent col·locació per sempre estar amb la canya a punt per marcar. La temporada passada amb el Cagliari va fer un any fantàstic i espera repetir aquest curs amb el Atalanta (és propietat del Genoa on va arribar-hi amb el traspàs de Diego Milito a l’Inter). Ha fet un bon torneig i amb tres gols ha deixat grans mostres de la seva capacitat per fixar la defensa i per definir en l’1 contra 1.

Marcus Berg (17-08-86, Groningen) Davanter amb instint assassí que marca de totes les maneres possibles, ja sigui amb qualsevol de les dues cames o amb el seu gran remat de cap (veure DESCOBRIM A... anterior). Aquest killer té els dies comptats amb l’equip holandes i s’espera molt d’ell en un futur proper formant parella atacant a l’absoluta amb el conflictiu però genial Ibrahimovic. El torneig de Berg ha estat excel·lent, marcant set gols en quatre partits i sent determinant en totes les accions, enorme.

Tots ells són noms bastant desconeguts a hores d’ara però ben segur que un dia o altre entraran a formar part de la primera plana del panorama internacional.