Des de fa un parell d’anys, el “veí pobre” de la ciutat de Manchester, ha entrat a sac en el mercat futbolístic i amb els seus “petrodollars” està al mig de tots els rumors i en les quinieles per fitxar als millor jugadors. No sempre ho aconsegueix, els diners no ho són tot, però sembla que últimament se n’està sortint prou bé i ha aconseguit confeccionar una plantilla de garanties per afrontar la propera temprada. Ara bé, moltes vegades s’ha demostrat que el talonari no garanteix una bona campanya, com ja vam veure en la darrera, que van quedar en desena posició a la Premier. Aquest any podria ser diferent i amb peces claus noves de trinca pot ser el gran tapat de la temporada 2009/10 o bé un altre fiasco a unir-se a la llarga llista de nous rics dels últims temps...
De la mà de Mark Hughes (mític jugador gal·lès de Man United, Barça i Chelsea entre altres) els “citizens” esperen fer una gran campanya i aconseguir compenetrar una plantilla de grans jugadors i convertir-los en un equip, que jugui com un bloc i pugui plantar cara als quatre grans, que ja fa temps que s’han enquistat a les posicions d’honor i que donen accés a la preuada
Champions League. Per aconseguir-ho el City ha fet una sèrie de fitxatges destacables en posicions claus que s’espera que siguin bàsics en el futur a curt termini. Amb el City no se sap mai ja que encara està en gran quantitat de rumors de mercat, però de moment les noves cares són les següents:
Roque Santa Cruz (Paraguay, 16 d’agost de 1981) Físicament molt fort, excel·lent per jugar d’esquena a porteria i un gran rematador. El seu 1,89 cm el converteixen en una amenaça en el joc aeri i en un davanter molt útil en l’estil directe, tan usual en el futbol britànic. Des dels divuit anys que juga a Europa, on es va donar conèixer a les files del Bayern, on va passar-hi vuit temporades majoritàriament com a suplent de luxe dels Elber, Makaay o Pizarro. El 2007 firma pels Rovers on fa una primera temporada magnífica marcant gols a cabaços. El segon any és més fluixet per problemes físics, però això no li fa perdre el seu cartell de depredador d’area. D’ell s’espera que sigui la referència en atac i fixi les defenses rivals per l’arribada de la segona línea.
Gareth Barry (Anglès, 23 de Febrer de 1981) Ex-capità i peça clau dels Villans durant la última decada, Barry és un migcampista total, de gran arribada i potent rematada és un pulmó al mig del camp i proporciona gran energia tan en atac com en defensa. Té un bon toc de pilota amb la seva cama esquerre, bon distribuïdor del joc del seu equip, equilibra el mig del camp amb la seva gran col·locació i capacitat de recuperació. Després de passar tota la seva carrera a Villa Park, ha decidit canviar d’aires, un fet que ha creat molta controvèrsia i que ha estat molt criticat per la parròquia de Birmingham. Fix en les convocatòries dels Pross, s’espera que Barry sigui l’anima del centre del camp del city, juntament amb homes com Kompany, De Jong, Ireland i el darrerament discutit Elano.
Carlos Tévez (Argentí, 5 de Febrer de 1984) “L’apache” canvia de colors però no de ciutat, en un moviment que es portava rumorejant des de la final de Roma. Les seves aparents desavinences amb Ferguson i la seva disconformitat en les alineacions de l’escocès,
han provocat que l’argentí busques una sortida després de dos anys gloriosos amb els Red devils. Tévez és un davanter extremadament mòbil i actiu que sempre busca la pilota i els espais per on poder rebre fàcilment. Destaca per el seu desgast físic a l’hora de pressionar les defenses rivals i lluitar cada pilota com si fos la última. Gran llançament amb la seva cama dreta, tant de mitja distancia com de falta, és un excel·lent rematador. Sorgit de la cantera de Boca, després de guanyar-ho tot amb els “Xeneizes”va fer un curiós i a la vegada exitós pas per la lliga brasilera on va guanyar la lliga amb el Corinthians i va ser designat el millor jugador de l’any de Brasil (el primer no-brasiler en aconseguir-ho). De Carlitos s’espera que sigui l’estrella de l’equip i el pal de paller d’una plantilla que per noms i pressupost està destinada a fer grans coses.
Emanuel Adebayor (Togolès, 26 de Febrer de 1984) Últim fitxatge en arribar, aquest togolès en el seu dia pretès per Barça, Chelsea i Milan ha fet el salt dels gunners de Wenger al nou projecte dels citizens. Jugador alt i fort, que domina el joc aeri i el joc d’esquenes a porteria, és un gran referent en atac a l’estil Kluivert, tant per marcar gols com per fixar la defensa i donar joc a les bandes i la segona línea. Es va donar a conèixer al Mònaco i des d’allà va fer el salt a Londres on ha passat tres anys i mig com a titular i amb un paper cada cop més protagonista. La darrera temporada més fluixeta però ha fet força gols amb l’Arsenal i amb vint-i-cinc anys espera donar moltes tardes de glòria al Stadium of Light.
Si a aquestes noves adquisicions li sumem les ja fetes en els últims temps ens queda una plantilla potent i bastant complerta, tot i que potser una mica massa llarga i amb excés de davanters (Tevez, Bellamy, Santa Cruz, Benjani, Adebayor, Bojinov,...). Potser faltaria algun retoc en la línea defensiva, on els preferits són un parell de somnis possiblement utòpics com els capitans de Chelsea i B
arça (Terry i Puyol). Tot i així, podem estar sempre pendents d’un possible traspàs bomba d’última hora de qualsevol que se li passi pel cap a l’amo de l’entitat.
La conclusió és que d’un equip que pot presentar un onze titular amb Given, Zabaleta, Bridge, Richards, Kompany, Wright-Phillips, Elano, Barry, Robinho, Adebayor i Tevez se’n pot esperar qualsevol cosa. A part no ens oblidem que ens quedaria gent a la banqueta amb tant talent com Santa Cruz, Ireland, Onuoha, De Jong, Johnson, Petrov, Bellamy,... Ja veure’m si són capaços de complir amb les expectatives o per contra cometen els mateixos errors de sempre, un conjunt de noms que no creen un bloc i evidencien les seves mancances contra els grans d’Anglaterra, els quals ja tenen uns equips més que solvents i contrastats.
Per començar ja hi ha veus contràries al projecte faraònic del City i ja s’ha començat a criticar-lo amb duresa com ara l’entrenador del rival Alex Ferguson, el qual ha declarat que els de Hughes són un club petit amb mentalitat petita i que dubta que facin una bona temporada i aconsegueixin entrar entre els quatre primers. Veure’m si l’escocès té raó o per contra ens sorprenen els resultats d’aquesta plantilla forjada a cop de talonari. Sigui com sigui serà una Premier molt interessant i competitiva, així doncs que comenci l’espectacle.
De la mà de Mark Hughes (mític jugador gal·lès de Man United, Barça i Chelsea entre altres) els “citizens” esperen fer una gran campanya i aconseguir compenetrar una plantilla de grans jugadors i convertir-los en un equip, que jugui com un bloc i pugui plantar cara als quatre grans, que ja fa temps que s’han enquistat a les posicions d’honor i que donen accés a la preuada
Champions League. Per aconseguir-ho el City ha fet una sèrie de fitxatges destacables en posicions claus que s’espera que siguin bàsics en el futur a curt termini. Amb el City no se sap mai ja que encara està en gran quantitat de rumors de mercat, però de moment les noves cares són les següents:Roque Santa Cruz (Paraguay, 16 d’agost de 1981) Físicament molt fort, excel·lent per jugar d’esquena a porteria i un gran rematador. El seu 1,89 cm el converteixen en una amenaça en el joc aeri i en un davanter molt útil en l’estil directe, tan usual en el futbol britànic. Des dels divuit anys que juga a Europa, on es va donar conèixer a les files del Bayern, on va passar-hi vuit temporades majoritàriament com a suplent de luxe dels Elber, Makaay o Pizarro. El 2007 firma pels Rovers on fa una primera temporada magnífica marcant gols a cabaços. El segon any és més fluixet per problemes físics, però això no li fa perdre el seu cartell de depredador d’area. D’ell s’espera que sigui la referència en atac i fixi les defenses rivals per l’arribada de la segona línea.
Gareth Barry (Anglès, 23 de Febrer de 1981) Ex-capità i peça clau dels Villans durant la última decada, Barry és un migcampista total, de gran arribada i potent rematada és un pulmó al mig del camp i proporciona gran energia tan en atac com en defensa. Té un bon toc de pilota amb la seva cama esquerre, bon distribuïdor del joc del seu equip, equilibra el mig del camp amb la seva gran col·locació i capacitat de recuperació. Després de passar tota la seva carrera a Villa Park, ha decidit canviar d’aires, un fet que ha creat molta controvèrsia i que ha estat molt criticat per la parròquia de Birmingham. Fix en les convocatòries dels Pross, s’espera que Barry sigui l’anima del centre del camp del city, juntament amb homes com Kompany, De Jong, Ireland i el darrerament discutit Elano.
Carlos Tévez (Argentí, 5 de Febrer de 1984) “L’apache” canvia de colors però no de ciutat, en un moviment que es portava rumorejant des de la final de Roma. Les seves aparents desavinences amb Ferguson i la seva disconformitat en les alineacions de l’escocès,
han provocat que l’argentí busques una sortida després de dos anys gloriosos amb els Red devils. Tévez és un davanter extremadament mòbil i actiu que sempre busca la pilota i els espais per on poder rebre fàcilment. Destaca per el seu desgast físic a l’hora de pressionar les defenses rivals i lluitar cada pilota com si fos la última. Gran llançament amb la seva cama dreta, tant de mitja distancia com de falta, és un excel·lent rematador. Sorgit de la cantera de Boca, després de guanyar-ho tot amb els “Xeneizes”va fer un curiós i a la vegada exitós pas per la lliga brasilera on va guanyar la lliga amb el Corinthians i va ser designat el millor jugador de l’any de Brasil (el primer no-brasiler en aconseguir-ho). De Carlitos s’espera que sigui l’estrella de l’equip i el pal de paller d’una plantilla que per noms i pressupost està destinada a fer grans coses.Emanuel Adebayor (Togolès, 26 de Febrer de 1984) Últim fitxatge en arribar, aquest togolès en el seu dia pretès per Barça, Chelsea i Milan ha fet el salt dels gunners de Wenger al nou projecte dels citizens. Jugador alt i fort, que domina el joc aeri i el joc d’esquenes a porteria, és un gran referent en atac a l’estil Kluivert, tant per marcar gols com per fixar la defensa i donar joc a les bandes i la segona línea. Es va donar a conèixer al Mònaco i des d’allà va fer el salt a Londres on ha passat tres anys i mig com a titular i amb un paper cada cop més protagonista. La darrera temporada més fluixeta però ha fet força gols amb l’Arsenal i amb vint-i-cinc anys espera donar moltes tardes de glòria al Stadium of Light.
Si a aquestes noves adquisicions li sumem les ja fetes en els últims temps ens queda una plantilla potent i bastant complerta, tot i que potser una mica massa llarga i amb excés de davanters (Tevez, Bellamy, Santa Cruz, Benjani, Adebayor, Bojinov,...). Potser faltaria algun retoc en la línea defensiva, on els preferits són un parell de somnis possiblement utòpics com els capitans de Chelsea i B
arça (Terry i Puyol). Tot i així, podem estar sempre pendents d’un possible traspàs bomba d’última hora de qualsevol que se li passi pel cap a l’amo de l’entitat.La conclusió és que d’un equip que pot presentar un onze titular amb Given, Zabaleta, Bridge, Richards, Kompany, Wright-Phillips, Elano, Barry, Robinho, Adebayor i Tevez se’n pot esperar qualsevol cosa. A part no ens oblidem que ens quedaria gent a la banqueta amb tant talent com Santa Cruz, Ireland, Onuoha, De Jong, Johnson, Petrov, Bellamy,... Ja veure’m si són capaços de complir amb les expectatives o per contra cometen els mateixos errors de sempre, un conjunt de noms que no creen un bloc i evidencien les seves mancances contra els grans d’Anglaterra, els quals ja tenen uns equips més que solvents i contrastats.
Per començar ja hi ha veus contràries al projecte faraònic del City i ja s’ha començat a criticar-lo amb duresa com ara l’entrenador del rival Alex Ferguson, el qual ha declarat que els de Hughes són un club petit amb mentalitat petita i que dubta que facin una bona temporada i aconsegueixin entrar entre els quatre primers. Veure’m si l’escocès té raó o per contra ens sorprenen els resultats d’aquesta plantilla forjada a cop de talonari. Sigui com sigui serà una Premier molt interessant i competitiva, així doncs que comenci l’espectacle.
Semblava que els hi faltava defensa però amb el fitxatge confirmat de Kolo Touré (germà gran de Yaya) i la possible contractació de Joleon Lescott (Everton) la cosa canvia... A més, debiliten d'una tacada a l'Arsenal amb la marxa dels dos africans i aspiren a ocupar el seu lloc en el Big Four.
ResponEliminaVeure'm, però es presenta una Premier apassionant.