Durant tota la temporada des d’aquest blog hem anat enumerant jugadors que des del nostre punt de vista són interessants o amb les seves actuacions han mostrat coses remarcables de cara a una progressió cap a la categoria de grans jugadors. Alguns d’ells seran presents a la cita mundialista i serà una bona oportunitat per tots de veure’ls i redescobrir-los.
Aquí una llista dels jugadors “descoberts” en ordre d’aparició al blog i quatre dades per tenir-los controlats:
Luis Suárez (Uruguay - Ajax 24/01/1987)
Grafité (Brasil – Wolfsburg 2/04/1979)
Josué (Brasil – Wolfsburg 19/07/1979)
Pierre-André Gignac (França – Toulouse 5/12/1985)
Gojko Kacar (Sèrbia – Hertha 26/01/1987)
Keisuke Honda (Japó – CSKA 13/06/1986)
Gregory Van der Wiel (Holanda – Ajax 3/02/1988)
Milos Krasic (Sèrbia – CSKA 1/11/1984)
Gervinho (Costa Ivori – Lille 27/05/1987)
Toni Kroos (Alemanya – Leverkusen 4/01/1990)
Marek Hamsik (Eslovaquia – Napols 27/07/1987)
Neven Subotic (Sèrbia – Dortmund 10/12/1988)
Adam Johnson (Anglaterra – Man City 14/07/1987)
Christian Eriksen (Dinamarca – Ajax 14/02/1992)
Simon Kjaer (Dinamarca – Palermo 26/03/1989)
Óscar Cardozo (Paraguai – Benfica 20/05/1983)
En aquest tipus de campionats els seleccionadors nacionals tendeixen a arriscar poc i endur-se els jugadors més experimentats i hi ha poc lloc per les sorpreses. Només cal mirar convocatòries com les de Brasil, Argentina o França. També hi ha “misters” atrevits i que s’enduen els que estan més en forma, com Vicente Del Bosque o Joachim Low. Tot i així sempre queda gent per descobrir i jugadors que aprofiten aquestes oportunitats per exhibir-se i fer un salt de qualitat en les seves carreres.
Ara presentarem alguns jugadors que hi participaran i que poden tenir un paper més o menys rellevant amb les seves seleccions. Alguns ja no són desconeguts perquè ja han saltat a la palestra del mercat estival, d’altres són més desconeguts però importants en els seus equips i dignes d’esmentar de cara al futur:
Ángel Di Maria (Argentina – Benfica 14/02/1988) Després de tres temporades a Lisboa aquest extrem ràpid i habilidos ja s’ha fet un nom en el panorama internacional, seguit molt de prop pels
grans equips del vell continent. Té una gran tècnica però destaca per la seva verticalitat, velocitat i capacitat per desbordar les defenses rivals. Esquerrà força tancat, acostuma a jugar enganxat a la banda i sovint utilitza la “rabona” com a recurs per no utilitzar la dreta. No és un golejador però té certa facilitat en l’u contra u. Actualment ja és un fix de l’onze de Maradona i una peça clau en l’esquema d’una “albiceleste” amb molta pólvora però amb problemes amb la creació de joc. Di Maria va ser peça clau juntament amb els Agüero, Riquelme, Messi i companyia, en la consecució de l’or olímpic de Beijing, amb grans actuacions i un bonic gol a quarts i el de la victoria en la final (1-0 contra Nigèria).
Javier Hernandez (Mèxic – Chivas 01/06/1988) Se’l coneix amb el sobrenom de “chicharito” per ser fill del “Chicharo” Hernandez, ex-davanter internacional, mundialista a Mèxic 86. Ha explotat aquest any, a les files del seu equip de sempre, el Chivas de Guadalajara, amb 21 gols en lliga i amb grans actuacions individuals. Aquest rendiment ha atret l’atenció del
Manchester United que l’ha firmat per la temporada que ve, només pendent de l’aprovació del permís de treball. Davanter ràpid amb gran tècnica pel regat i el control, és un jugador molt complert i amb gran facilitat anotadora. En els partits de preparació per la cita mundialista està fent gols i guanyant-se el crèdit per ser titular a Sud-àfrica. Veure’m si s’adapta al ritme de la Premier, però pinta com un gran descobriment per l’equip “asteca” en els pròxims anys. Conforma juntament amb gent com Guardado, Vela, Ochoa i els germans Dos Santos la nova generació de futbolistes mexicans que pot retirar amb garanties a velles glòries com Cuauhtémoc Blanco, Guille Franco o el mateix Rafa Márquez.
Park Chu-Young (Corea del Sud – Mònaco 10/07/1985) Davanter versàtil amb molta mobilitat i recursos tècnics. Pot jugar tant pel centre com caure a una banda, ja sigui de referència o per
darrera del punta. Ja de ben jove va començar a destacar, guanyant premis com el de millor jugador jove d’Àsia, l’any 2004. Porta dos anys al principat i des de bon principi va ser un fix de l’onze de Ricardo, i això no ha canviat amb l’arribada de Guy Lacombe. Excel•lent llançador de faltes, tan per centrar com per disparar a porteria amb la seva cama dreta. Amb l’equip absolut coreà, després de destacar en els combinats sub-20 i sub-23, ha disputat més de trenta partits des del seu debut al 2005, marcant 14 gols i juntament amb el migcampista del Manchester United (Park Ji-Sung) és l’estrella de l’equip, després de consolidar-se a la plantilla als Jocs Olímpics de Pekin 2008 i a l’últim mundial d’Alemanya (2006).
Alexis Sánchez (Xile – Udinese 19/12/1988) Apodat “niño maravilla” per la seva gran tècnica i precocitat en la seva aparició, als diset ja jugava a primera i amb la selecció absoluta llavors entrenada per Nelson Acosta. Ràpidament va atreure l’atenció de clubs importants, i l’Udinese el va firmar a l’estiu de 2006, però el va deixar a sud-amèrica un parell d’anys per ag
afar experiència, primer al Colo-colo i després a River Plate. Tant a Xile com Argentina va ser titular i peça clau en les trajectòries de “los Albos” i “los millonarios”, guanyant títols amb ambdós equips. El 2008 fa el salt definitiu al Calcio i s’estableix com a titular ràpidament. Actualment és una de les estrelles de “Friuli”, gràcies a la seva gran classe, habilitat en el regat i intel•ligència sobre el camp. No és eminentment un golejador, ja que juga per banda o de segona punta, però defineix bé i té un bon xut amb la seva cama dreta. La selecció de Bielsa és un bloc molt compacte i sense massa estrelles, però si algú destaca per la seva qualitat és Alexis Sanchez, un contrapunt màgic per un sòlid equip.
Edinson Cavani (Uruguay – Palermo 14/02/1987) Davanter molt complert sortit de la cantera de Danubio, on va debutar al 2006 i va ser clau en la consecució del Apertura dels de “la franja”. Aquest rendiment combinat amb la brillant actuació al campionat sud-americà sub-20 (Paraguai 2007) on va acabar “pichichi” i va portar el seu equip fins al bronze. A l’hivern del 2007, amb
dinou anys, fa el salt a Europa, a les files del Palermo, on comença de reserva. Des de la temporada 2008/09 és titular indiscutible, fent parella amb Miccoli, marcant gols i portant a l’equip sicilià a Europa en la present temporada. Amb la selecció no és titular, ja que la parella Forlán-Suárez li barren el pas, però a les segones parts és una entrada de garanties que pot aportar qualitat i gol al combinat “charrua”. Encara és molt jove i té moltes coses per ensenyar, veure’m si aquest Mundial és un nou pas endavant en la seva carrera.
Aquí una llista dels jugadors “descoberts” en ordre d’aparició al blog i quatre dades per tenir-los controlats:
Luis Suárez (Uruguay - Ajax 24/01/1987)
Grafité (Brasil – Wolfsburg 2/04/1979)
Josué (Brasil – Wolfsburg 19/07/1979)
Pierre-André Gignac (França – Toulouse 5/12/1985)
Gojko Kacar (Sèrbia – Hertha 26/01/1987)
Keisuke Honda (Japó – CSKA 13/06/1986)
Gregory Van der Wiel (Holanda – Ajax 3/02/1988)
Milos Krasic (Sèrbia – CSKA 1/11/1984)
Gervinho (Costa Ivori – Lille 27/05/1987)
Toni Kroos (Alemanya – Leverkusen 4/01/1990)
Marek Hamsik (Eslovaquia – Napols 27/07/1987)
Neven Subotic (Sèrbia – Dortmund 10/12/1988)
Adam Johnson (Anglaterra – Man City 14/07/1987)
Christian Eriksen (Dinamarca – Ajax 14/02/1992)
Simon Kjaer (Dinamarca – Palermo 26/03/1989)
Óscar Cardozo (Paraguai – Benfica 20/05/1983)
En aquest tipus de campionats els seleccionadors nacionals tendeixen a arriscar poc i endur-se els jugadors més experimentats i hi ha poc lloc per les sorpreses. Només cal mirar convocatòries com les de Brasil, Argentina o França. També hi ha “misters” atrevits i que s’enduen els que estan més en forma, com Vicente Del Bosque o Joachim Low. Tot i així sempre queda gent per descobrir i jugadors que aprofiten aquestes oportunitats per exhibir-se i fer un salt de qualitat en les seves carreres.
Ara presentarem alguns jugadors que hi participaran i que poden tenir un paper més o menys rellevant amb les seves seleccions. Alguns ja no són desconeguts perquè ja han saltat a la palestra del mercat estival, d’altres són més desconeguts però importants en els seus equips i dignes d’esmentar de cara al futur:
Ángel Di Maria (Argentina – Benfica 14/02/1988) Després de tres temporades a Lisboa aquest extrem ràpid i habilidos ja s’ha fet un nom en el panorama internacional, seguit molt de prop pels
grans equips del vell continent. Té una gran tècnica però destaca per la seva verticalitat, velocitat i capacitat per desbordar les defenses rivals. Esquerrà força tancat, acostuma a jugar enganxat a la banda i sovint utilitza la “rabona” com a recurs per no utilitzar la dreta. No és un golejador però té certa facilitat en l’u contra u. Actualment ja és un fix de l’onze de Maradona i una peça clau en l’esquema d’una “albiceleste” amb molta pólvora però amb problemes amb la creació de joc. Di Maria va ser peça clau juntament amb els Agüero, Riquelme, Messi i companyia, en la consecució de l’or olímpic de Beijing, amb grans actuacions i un bonic gol a quarts i el de la victoria en la final (1-0 contra Nigèria).Javier Hernandez (Mèxic – Chivas 01/06/1988) Se’l coneix amb el sobrenom de “chicharito” per ser fill del “Chicharo” Hernandez, ex-davanter internacional, mundialista a Mèxic 86. Ha explotat aquest any, a les files del seu equip de sempre, el Chivas de Guadalajara, amb 21 gols en lliga i amb grans actuacions individuals. Aquest rendiment ha atret l’atenció del
Manchester United que l’ha firmat per la temporada que ve, només pendent de l’aprovació del permís de treball. Davanter ràpid amb gran tècnica pel regat i el control, és un jugador molt complert i amb gran facilitat anotadora. En els partits de preparació per la cita mundialista està fent gols i guanyant-se el crèdit per ser titular a Sud-àfrica. Veure’m si s’adapta al ritme de la Premier, però pinta com un gran descobriment per l’equip “asteca” en els pròxims anys. Conforma juntament amb gent com Guardado, Vela, Ochoa i els germans Dos Santos la nova generació de futbolistes mexicans que pot retirar amb garanties a velles glòries com Cuauhtémoc Blanco, Guille Franco o el mateix Rafa Márquez.Park Chu-Young (Corea del Sud – Mònaco 10/07/1985) Davanter versàtil amb molta mobilitat i recursos tècnics. Pot jugar tant pel centre com caure a una banda, ja sigui de referència o per
darrera del punta. Ja de ben jove va començar a destacar, guanyant premis com el de millor jugador jove d’Àsia, l’any 2004. Porta dos anys al principat i des de bon principi va ser un fix de l’onze de Ricardo, i això no ha canviat amb l’arribada de Guy Lacombe. Excel•lent llançador de faltes, tan per centrar com per disparar a porteria amb la seva cama dreta. Amb l’equip absolut coreà, després de destacar en els combinats sub-20 i sub-23, ha disputat més de trenta partits des del seu debut al 2005, marcant 14 gols i juntament amb el migcampista del Manchester United (Park Ji-Sung) és l’estrella de l’equip, després de consolidar-se a la plantilla als Jocs Olímpics de Pekin 2008 i a l’últim mundial d’Alemanya (2006).Alexis Sánchez (Xile – Udinese 19/12/1988) Apodat “niño maravilla” per la seva gran tècnica i precocitat en la seva aparició, als diset ja jugava a primera i amb la selecció absoluta llavors entrenada per Nelson Acosta. Ràpidament va atreure l’atenció de clubs importants, i l’Udinese el va firmar a l’estiu de 2006, però el va deixar a sud-amèrica un parell d’anys per ag
afar experiència, primer al Colo-colo i després a River Plate. Tant a Xile com Argentina va ser titular i peça clau en les trajectòries de “los Albos” i “los millonarios”, guanyant títols amb ambdós equips. El 2008 fa el salt definitiu al Calcio i s’estableix com a titular ràpidament. Actualment és una de les estrelles de “Friuli”, gràcies a la seva gran classe, habilitat en el regat i intel•ligència sobre el camp. No és eminentment un golejador, ja que juga per banda o de segona punta, però defineix bé i té un bon xut amb la seva cama dreta. La selecció de Bielsa és un bloc molt compacte i sense massa estrelles, però si algú destaca per la seva qualitat és Alexis Sanchez, un contrapunt màgic per un sòlid equip.Edinson Cavani (Uruguay – Palermo 14/02/1987) Davanter molt complert sortit de la cantera de Danubio, on va debutar al 2006 i va ser clau en la consecució del Apertura dels de “la franja”. Aquest rendiment combinat amb la brillant actuació al campionat sud-americà sub-20 (Paraguai 2007) on va acabar “pichichi” i va portar el seu equip fins al bronze. A l’hivern del 2007, amb
dinou anys, fa el salt a Europa, a les files del Palermo, on comença de reserva. Des de la temporada 2008/09 és titular indiscutible, fent parella amb Miccoli, marcant gols i portant a l’equip sicilià a Europa en la present temporada. Amb la selecció no és titular, ja que la parella Forlán-Suárez li barren el pas, però a les segones parts és una entrada de garanties que pot aportar qualitat i gol al combinat “charrua”. Encara és molt jove i té moltes coses per ensenyar, veure’m si aquest Mundial és un nou pas endavant en la seva carrera. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Posa el teu comentari, sempre amb respecte per els usuaris del Blog i tothom en general, Gràcies.