LA CRÒNICA: Barça 3 - Xerez 1

Partit inoportú pels blaugranes que es va resoldre amb relativa facilitat. Va ser un encontre amb vàries fases, una primer on el Barça va dominar i quasi sentenciar, una de relaxació on es va donar ales als de Gorosito, l’entrada de Piqué i Messi va posar les coses a lloc i una última part de partit on els andalusos es van extralimitar en la seva duresa i van acabar amb nou jugadors. Lo dels últims minuts va ser una creuada de cables en tota regla, un partit que fins llavors havia estat net es va convertir en un reguitzell d’entrades violentes i sense solta ni volta. Un acabament trist per un partit seriós del Xerez i complint l’expedient culer.

Gorosito va sortir amb l’anticipat 4-5-1 per amb una mentalitat i una posta en escena molt diferent a l’esperada, dues línies juntes però molt agressives i profundes dins dels límits territorials blaugranes, fet sempre arriscat però que en els primers minuts es va mostrar força efectiu. Un cop el Barça va veure la opció dels contraatacs i de les pilotes en profunditat per banda va començar a fer aigües. En tot moment els “azulones” van intentar jugar amb criteri, rascant al mig del camp però noblement i amb un Mario Bermejo molt actiu en punta, tant en la pressió com en atac. Al final es va perdre el nord però això no enterboleix la bona imatge de l’equip, amb bon toc, intensitat i amb ganes de fer-ho bé sense acular-se al darrera.

Pel que fa al Barça es va tornar al 4-3-3, amb Henry i Jeffren a les bandes, Zlatan al mig baixant a oferir-se i obrint espais pels extrems i un mig del camp dinàmic amb Keita, Xavi i un immens Touré. Darrera, la parella Marquez i Chigrinsky va tornar a donar una lliçó de poca precisió en la passada, errades en la marca i lentitud. El principi de la segona part va caure clarament la intensitat i van tenir que entrar Piqué i Messi per posar les coses a lloc, no tant per les actuacions personals dels dos com pel toc d’atenció a la plantilla. AL final, rondo blaugrana per matar el partit i tothom cap a casa pensant en l’Inter i en dimecres.

A nivell individual, bon partit de Jeffren tot i que la seva poca confiança amb la cama dreta el limita molt en la posició d’extrem dret, tot i així, va fer un gol de bandera. Bé Xavi i Keita al mig, bon toc i recuperacions constants. En punta, Henry molt actiu i fent bones desmarcades, Zlatan imprecís i xiulat, va fer un gol i una assistència però va crispar de nou els ànims per la seva actitud en determinades accions. Partidas de Touré, excel•lent en la distribució, obrint joc a bandes i tocant ràpid, peça clau en la recuperació i la creació des del darrera, el millor.

Ara ja si toca pensar en l’Inter i en la idea de remuntada, l’ambient ja s’està començant a escalfar, esperem que els jugadors es mantinguin freds i no perdin el cap en un partit que els necessitem serens, amb paciència i determinació. Veure’m com surt, però per ganes i motivació no serà.