LA CRÒNICA: Barça 4 - Arsenal 1

Partit per emmarcar del crack blaugrana secundat per un equip seriós, concentrat i tot i que a vegades un pèl precipitat molt centrat en l’objectiu final, classificar-se per les semifinals de la Champions. El partit va començar molt complicat pels blaugranes, tan per la tàctica dels “gunners” com al rebre el gol de Bendtner, però una nova aparició del “Messias” blaugrana va anivellar de seguida el partit i a la mitja part ja va quedar resolt.

Entre les baixes i el resultat de l’anada, Guardiola va treure una alineació diferent, amb un 4-2-3-1 on Xavi i Sergio actuaven de doble pivot organitzador (Busquets un pèl més enrederit), Keita i Pedro als interiors i Messi amb llibertat a la mitja punta per darrera d’un solitari Bojan. Per contra, Wenger va plantar la defensa pràcticament al mig del camp, empaquetant el seu equip i no deixant espais per la creació blaugrana, tàctica efectiva al principi però molt arriscada davant d’unes puntes ràpides com les blaugranes. Fruit de la pressió londinenca va arribar el primer gol i l’ai al cor de la parròquia blaugrana, però Messi amb un xut fortíssim amb tota l’ànima va restablir la igualada i tranquilitzar al barcelonisme.

Des del gol de l’empat, la primera part va estar més controlada i amb Messi com a botxí, el Barça es va plantar al descans amb un 3 a 1 merescut. L’arsenal ho seguia intentant, sobretot aprofitant les comptades errades dels blaugranes, en algunes passades horitzontals incomprensibles en aquesta classe de partits. La segona part ja va ser més plàcida, tot i que es va fer molt llarga, on el Barça va baixar les revolucions del partit, va tocar i adormir el joc i l’Arsenal no va saber-ho combatre i va generar poc perill. Al final els blaugranes plens de migcampistes (Touré i Iniesta), un nou gol de Messi i tots cap a casa contents amb la classificació i pensant en el parit de dissabte i de reüll amb l’Inter de Mourinho i Eto’o.

Parlar del partit d’ahir és parlar indiscutiblement de Messi, com a tothom sen’s han acabat els adjectius per descriure el joc de “la pulga”, un home que marca, decideix i sobretot ha agafat uns galons en aquest equip que poden fer història. De moment ja és el màxim golejador d’aquesta Champions i de la història de la competició per part blaugrana, ha superat la seva marca golejadora de l’any passat i va a pels 42 de Cristiano del 2008, una màquina de fer gols i de generar futbol. El Barça és molt menys sense Messi, però Leo també és menys sense un Barça que combina amb ell i que a après a potenciar les qualitats de l’argentí, que segueixi la ratxa pibe.

A part del crack de Rosario, ahir també va destacar el rendiment d’altres jugadors, el discutit Marquez que va fer un partit molt seriós, els incansables Pedro i Keita que tot i no brillar en atac van pressionar i lluitar fins al minut noranta i un immens Xavi que no va perdre ni una pilota i en tot moment va portar el ritme d’un partit fet a mida del de Terrassa, sembla fàcil lo que fa però quasi és tan complicat com les actuacions del crack argentí. Bona notícia la tornada de Iniesta i molt dolenta la nova lesió d’Abidal, tot i que sembla que només seran deu dies.

Ara a esperar a l’Inter de Milà a les semifinals, serà una gran eliminatòria, igualada i davant d’un equip que s’ha anat solidificant al llarg de l’any i que ja no és el mateix de la fase de grups. Ens esperen dos partits increïbles dels que fan afició.