LA CRÒNICA: Barça 3 - Atlante 1

Bon partit de l’equip blaugrana però amb algunes llacunes importants en defensa i alguns desajustos al mig amb aquest nou triangle amb Sergio i Touré a la vegada sobre el terreny de joc. Tercer gol encaixat en les últimes setmanes amb una pilotada llarga que la defensa es menja i deixa a Valdes amb u contra u amb inferioritat. Aquest cop la culpa per Alves però en general per tot l’equip ja que no es va saber defendre bé la banda esquerre rival, que tot el partit va entrar amb molt de perill.

Després de l’ensurt inicial l’equip no es va precipitar i amb una possessió de pilota altíssima i paciència va anar trenant jugades d’atac fins que les ocasions i els gols van anar caient. A destacar el bon partit de Zlatan tot i que les ajudes que fa a les bandes i al mig deixen l’equip sense rematador per les centrades des de la banda. Un home com Messi però, sap aprofitar els espais que deixa i així va arribar el 2-1. Grans notícies la tornada de Leo, no tant la lesió de Iniesta que farà que es perdi la final.

Que dir de Pedro, el canari està afortunat de cara a porta i amb aquest gol ha aconseguit marcar en totes les competicions blaugranes aquest any, un rècord a l’abast de pocs equips i de pocs jugadors. Ahir un altre cop un bon partit, cada cop més incisiu per la banda i ràpid “desenfundant” la cama dreta. Per la resta, destacar el bon partit de Sergio tot i un cert desconcert pel canvi de posició, va marcar, va recuperar pilotes i va distribuir amb criteri.

L’Atlante amb el seu 5-2-3 va crear força perill per les bandes tant em les puntes que s’hi deixaven caure com amb les internades dels “carrilers”. Van oferir un cert criteri amb la pilota, sempre amb un joc directe i tampoc van “rascar” gaire als jugadors blaugranes que tot i no jugar còmodes no es van veure molt pressionats. Diferent serà el partit de dissabte on els de la Plata ben segur que surten amb el ganivet a les dents apunt per l’enèsima batalla entre europeus i sud-americans.