LA CRÒNICA: Inter 3 - Barça 1

Derrota contundent del Barça on es van veure superats tant en el marcador, com en el joc, com en l’arbitratge. L’actuació del col•legiat portuguès pot servir com a vàlvula d’escapament de la frustració blaugrana, i amb motius, però no pot amagar les mancances de l’equip de Guardiola, en arribada, fluïdesa en la circulació i sobretot intensitat. Tot i així, Mourinho faria bé en no tirar-se tantes floretes per un partit on el Barça no ha estat encertat i l’Inter simplement ha aplicat el seu joc directe a la perfecció. Veure’m la tornada com acaba, la eliminatòria està oberta però ara un xic decantada cap al bàndol “nerazzurri”.

D’entrada destacar la classe magistral de Diego Milito, que va passar la mà per la cara a la resta d’estrelles presents a la gespa. L’argentí va fer un recital de moviments, incursions a l’espai, jugant d’esquenes i entre línies, al primer toc i aguantant la pilota, assistint i marcant.... va fer de tot i ho va fer tot a les mil meravelles. Pel que fa a l’Inter, Eto’o i Pandev estaven més pendents de tapar les bandes que d’atacar i Messi i Ibra van estar desapareguts entre les dues línies interistes. Menció especial per Ballotelli, un jugador sobrevalorat i amb dos dits de front que va crispar l’afició del seu propi equip amb una actuació dantesca, una mescla de desídia i xuleria.

Mourinho va apostar per un 4-3-3, que a la practica es converteix en un 4-2-3-1 on Motta i Cambiasso fan de doble pivot per davant de la defensa, Sneijder per darrera el punta i Eto’o i Pandev a les bandes tapant els laterals, col•laborant amb el mig del camp i pujant al contraatac. La jugada li va sortir bé davant les imprecisions blaugranes en la passada, on recuperaven i ràpidament llençaven passades directes a les puntes. Total un joc molt primitiu però que ahir es va mostrar extremadament efectiu i que va desarmar un Barça amb poques alternatives i molt espès en general

Del Barça pràcticament només podem salvar a Pedro, el de sempre, que defineix i lluita com ningú. I sobretot la figura de Piqué, un central que defensa, dirigeix i juga la pilota com ningú i que en moments que s’ha de treure el caràcter és el primer en arremangar-se les seves clàssica màniga llarga i avançar la seva posició per dirigir l’atac i fins i tot rematar a porta. No és un davanter i no se li demana, però amb la seva fe i esperit culer en Gerard ha demostrat un cop més que es deixa la pell al camp i quan el partit demanda “pit i collons” ell és el primer en fer un passa endavant.

La resta, o fluixets, inexistents o malament com en els casos d’Alves i Busquets, els quals van fer un partit nefast, constants errades en l’entrega i errors defensius que van costar clares arribades interistes. També destacar el canvi de Guardiola, Zlatan per Abidal? D’acord que hi ha un partit de tornada, que el suec no hi era i que ens entraven per l’esquerre amb facilitat, però calia renunciar a un davanter? No ho sabrem mai, però a primera vista no semblava la millor opció encara que els Bojan, Henry i companyia no inspirin la confiança necessària al de Santpedor.

Dimecres la tornada, cal omplir el camp i demostrar la intensitat que va mancar dissabte i que no va existir ahir. Ha d’aparèixer l’equip i el públic de les grans ocasions, aquest Barça ens necessita i ens ha demostrat en sobrades ocasions que podem comptar amb ell, així que només nes resta dir: FORÇA BARÇA!!!!!