LA CRÒNICA: Sevilla 0 - Barça 1

Primera eliminació de l’era Guardiola a mans d’un Sevilla feixuc i molt pesat en la pressió. Gran segon temps dels blaugranes que van crear molt de futbol, clares ocasions però que es van estavellar contra un mur anomenat Andres Palop. El porter valencià va fer un partidàs i va aturar totes les pilotes que li van llançar Iniesta, Zlatan, Messi i companyia. Una autèntica llàstima ja que els blaugranes tan ahir com al Camp Nou no s’han merescut en cap moment ser eliminats de la competició.

Gran partit dels pesos pesats sobretot els tres petits i un enorme titi Henry, el francès va fer el que va voler amb Konko, es va mostrar més actiu i altruista de lo habitual i va generar molt de perill per la seva banda, li va faltar un pèl de sort i acompanyament en algunes jugades. Pel que fa a Messi, ahir es va tirar l’equip a l’esquena i va crear tres ocasions claríssimes de gol que no va fallar, sinó que el pal o el porter no van deixar que arribessin al fons de la xarxa, Leo ho va fer tot bé, tot i les condicions de la gespa.

Partit discret d’alguns jugadors com Sergio, un exigit Abidal i sobretot d’un Alves desconegut. La tornada al Pizjuan no va ser l’esperada per Dani que va fer un partit gris i poc profund per la seva banda, va entrar poc en joc i quan ho va fer sense encert. A la primera part Navas va portar de corcoll a Abidal i a la defensa blaugrana en general, que en cap moment va poder aturar la velocitat del menut extrem sevillista. Apart de Jesús, el Sevilla no va fer un gran partit, a la primera va mossegar molt amunt posant en dificultats a la creació blaugrana, però a la segona aquesta pressió es va diluir i només va poder que perdre temps i fer faltes per intentar aturar el vendaval blaugrana.

Evidentment és una derrota i com a tal s’ha de prendre, però el que també està clar és que no se li pot criticar res a un equip que va sortir amb tot, va donar el 100% de les seves forces i a base de talent i bon joc es va fer amb el partit però malauradament no va ser capaç de marcar un segon gol que hagués estat definitiu. A ningú li agrada perdre, però el Barça va sortir del Sanchez Pizjuan amb el cap ben alt després d’un bon partit, així que no podem fer més que lamentar-nos per la eliminació i mirar el futur amb optimisme perquè equip tenim i les ganes de guanyar no les hem perdut.