LA CRÒNICA: Barça 1 - Almeria 0

Un dels pitjors partits del Barça de la era Guardiola, tant pel plantejament ultra defensiu de l’Almeria com pel mal joc dels blaugrana. Des del principi es va veure que l’Almeria no posaria les coses fàcils, va posar Chico a la ombra de Xavi i va formar dues línies molt clares i juntes amb només Uche en punta. El marcatge de Chico, ex-Barça Atlètic en la temporada de Guardiola, va ser dels més exigents i ferris que s’han vist mai. No el va deixar en cap moment i el de Terrassa va fer bé de marxar cap a la banda per deixar un espai al mig pels demés. El joc de construcció tenia que passar doncs per les botes d’un Rafa Márquez amb excés de feina i d’un Busquets desconegut. El de Badia porta un començament de temporada preocupant, per un partit bo que fa en fa tres d’horrorosos, i el de dissabte va ser dels pitjors. Al final van entrar Touré i Keita per reforçar un mig del camp que s'estava perdent per moments.

L’atac blaugrana tampoc va acabar de carburar bé i Entre Messi, Zlatan i Pedro no van generar totes les ocasions i el joc al que ens estan acostumant. Va ser el canari el que va obrir la llauna aquest cop, amb un autèntic golàs, i que seria l’únic gol d’un partit amb poques ocasions clares i amb molt descontrol, tant en el joc de posició com en les passades. L'Almeria amb un gol en contra va seguir fent el mateix, com si lo important fos marxar del Camp Nou encaixant el mínim possible, lo qual no deixa de ser trist, però suposo que és el que hi ha. Alguna ocasió aïllada on Valdes i la defensa van estar prou atents per evitar el gol.

Lo més important la victòria i la nova mostra de Pedro de que en Pep pot comptar amb ell per partits importants. L’equip ha de millorar, i té quinze dies per reflexionar, perquè després toca Mestalla i tot i que no hi hagi Villa no serà un partit fàcil.