DESCOBRIM A... Talents al Mundial 2010 2ona part

Les grans seleccions com Anglaterra, Itàlia, Argentina, Brasil o França han fet convocatòries força conservadores, per tant hi ha poc marge pel descobriment de nous talents o l’aparició de jugadors contrastats amb un ressó mediàtic encara reduït. Tot i així, en totes les seleccions sempre hi ha algun jugador en el qual ens puguem fixar per diferent, desconegut o simplement per tenir un talent per explotar.
Seleccions com aquestes han estat més noticia per certes absències destacades en les convocatòries que no pas pels 23 escollits. Tot s’ha de dir, hi ha jugadors de molta qualitat que han quedat fora, en alguns casos de manera inexplicable i en d’altres més per nom que pel rendiment exhibit últimament, com: Cassano, Pato, Robinson, Sissoko, Cambiasso, Benzema, Walcott, Ronaldinho, Zanetti, Rossi, Nasri, Lucho Gonzalez, Ben Arfa, Ashley Young....

Tots coneixem els Kaká, Messi, Henry, Pirlo, Rooney i companyia, així com la majoria dels escollits dels seleccionadors de combinats d’aquest alt nivell, però n’hi ha d’altres amb menys difusió internacional però amb qualitat de sobres per ser-hi presents i amb una mica de sort ser-ne protagonistes:

James Milner (Aston Villa, 04/01/1986) És un interior amb molt recorregut que pot jugar perfectament tant d’extrem com fins i tot de lateral d’emergència, tot i així, últimament està jugant força partits pel centre en el club de Birmingham. Destaca per la seva capacitat d’assistir els davanters i crear jugades de perill, a part és un treballador incansable que ajuda a l’equip en facetes defensives. És un gran centrador i té un potent xut des de fora l’àrea, pot jugar tant per la banda esquerre com per la dreta. Producte de la cantera del Leeds, fa la seva aparició en el primer equip (amb 16 anys) just en l’etapa post-O’Leary i quan l’equip estava en caiguda lliure després dels anys daurats de finals dels noranta i inicis del 2000. Per problemes econòmics va ser venut al Newcastle on, tot i que li va costar, es va establir com un jugador important a la lliga i confirmant les expectatives generades en els seus inicis a Elland Road. L’estiu del 2008 firma pels Villans, després d’haver-hi estat, en qualitat de cedit, la temporada 2005/06. A Birmingham, ja és un jugador madur i un titular indiscutible, que amb les seves brillants actuacions a atret l’atenció del seleccionador Fabio Capello, que compta amb ell des de l’estiu passat. És un fix a l’onze jugant per l’esquerre, veure’m si rendeix com s’espera d’ell.

Claudio Marchisio (Juventus, 19/01/1986) Migcampista tot terreny, amb unes capacitats físiques i tàctiques excel•lents, que el doten d’unes característiques perfectes per jugar a la distribució i col•laborar a la recuperació i control del mig del camp. Se’l compara amb mites del seu país com Tardelli, per la seva despesa física, tenacitat i jerarquia sobre el terreny de joc. Té un perillós xut de mitja distancia, que prova sempre que en té oportunitat. Tant amb Itàlia com sovint amb la “vecchia signora” juga desplaçat a la dreta, en un mig del camp de tres homes. Sorgit de la cantera turinesa, Claudio va debutar al primer equip el 2006, quan el club era a la Serie B després de destapar-se el Moggigate. Després de l’ascens, Marchisio va ser cedit a l’Empoli per agafar experiència i rodatge en un equip de primera on disposes de més minuts i oportunitats. Ara porta dues temporades complertes jugant a la Juve, on s’ha fet un lloc al titular i ha demostrat ser una peça clau de l’engranatge “bianconero”. Lippi confia en la seva qualitat per ajudar a Pirlo i De Rossi a crear el joc de la selecció “azzurra”.

Javier Pastore (Palermo, 20/06/1989) “El flaco” és un migcampista ofensiu amb moltíssima qualitat tècnica i uns gran moviments i capacitat per dirigir el joc ofensiu del seu equip, ja sigui amb control de pilota o fent la última passada. No és un golejador però té un bon dribbling i un bon remat amb la seva cama dreta. Nascut futbolísticament a la cantera de Talleres, equip de la seva ciutat natal Cordoba, però va ser a Huracán on va començar a despuntar, hi va jugar cedit la temporada 2007/08. La seva excel•lent actuació en el Clausura 2009 que van guanyar “los quemeros” entrenats per Angel Cappa el va fer entrar de cap en el panorama futbolístic argentí i de retruc atreure l’atenció del vell continent. El Palermo, sempre atent al mercat sud-americà, es va fer amb els seus serveis i aquesta temporada, la del seu debut, ha fet un bon any amb els de Sicília. És un mitjapunta que pot aportar coses diferents en un mig del camp albicleseste molt rocós i amb manca d’imaginació. El recordarem pel gol que va marcar a l’últim Argentina-Catalunya. Suposo que no sortirà d’inici, però pot ser l’arma secreta de Maradona de cara a les segones parts. És part del futur de la medular un cop gent com Verón o Maxi Rodriguez passin als llibres d’història.

Ramires (Benfica, 24/03/1987) Un portent físic pel mig del camp de Dunga, un guardaespatlles perfecte per gent com Kaká, Robinho o Elano que així no s’han de preocupar tant de defensar. No només té una capacitat atlètica descomunal, també tracta bé la pilota, la remena amb criteri i té força arribada. Va començar a tercera a les files del Joinville però ràpidament va ser traspassat al Cruzeiro, on l’anomenaven “el keniano” pel seu físic i resistència. Després d’un parell d’anys de bones actuacions a Belo Horizonte, Ramires firma pel club portuguès, on amb un any s’ha guanyat a l’afició i el respecte dels seus companys. Amb el Benfica ha fet una gran temporada i ha estat clau pel campionat de “las aguilas”. Amb Brasil ja va fer una gran Copa Confederacions, i juntament amb Felipe Melo i Gilberto Silva forma un mig del camp molt sòlid i difícil de passar. És un fix a l’onze de Dunga i amb el seu desgast i incansable treball és un autèntic pulmó per la “canarinha”.

Mathieu Valbuena (Marseille, 28/09/1984) Menut jugador francès (1,67 cm) que recorda a l’exblaugrana Ludovic Giuly pel seu físic, els seus moviments i la seva capacitat per buscar diagonals i desmarcar-se. Té un fort caràcter, és un guanyador i no dóna cap pilota per perduda, una característica que l’ha ajudat molt en la seva carrera. Els inicis no van ser fàcils i fins al 2006 va estar jugant a tercera divisió en equips modestos. Una última temporada remarcable li va valdre el salt a la Ligue1 i el Olympique va ser el que va apostar pel menut mitjapunta. Després d’un primer any fluixet, a la segona temporada amb un recordat gol a Anfield va passar a ser conegut en el panorama internacional. Des de llavors la carrera de Mathieu ha anat evolucionant, fins que aquest any, a la segona meitat de la temporada ha esdevingut clau pel títol de lliga dels marsellesos. Això li ha valgut la crida de la selecció, amb la que va debutar dimecres passat marcant el gol de la victòria contra Cost Rica (2-1). No serà titular però pot ser una gran solució per dinamitzar l’atac francès, amb la seva mobilitat i tremenda velocitat.