O Blogo Bonito

DESCOBRIM A... KAGAWA

2010-10-08T00:05:00.003+02:00

Shinji Kagawa
17 de març 1989
Alçada: 1,73 cm.
Nacionalitat: Japonesa
Posició: Migcampista
Dorsal: 23
Carrera: Cerezo Osaka (2006-10)
Borussia Dortmund (2010-)
Internacional: sub-23 (2008-)
Absolut (2008-)

Kagawa és un mig ofensiu que acaba de fer el salt Europa i que des de bon principi està demostrant el perquè del seu fitxatge. Com la majoria dels jugadors asiàtics l’adaptació no és fàcil, però Kagawa ha entrat amb bon peu, a base de gols, a la Bundesliga. En els déu partits disputats fins ara ha marcat sis gols i ha estat una de les peces claus del jove equip entrenat per Jürgen Klopp.

A Dortmund s’ha trobat en un club necessitat d’èxits i amb una fornada de jugadors amb talent i molt prometedors, dels quals s’espera que facin un salt de qualitat i portin a l’equip a les posicions capdavanteres que fa anys que no ocupen. Actualment són segons i juntament amb el Mainz són una de les revelacions de la temporada. Amb set jornades disputades l’equip n’ha guanyat sis i només n’ha perdut un (curiosament el primer de l’any), i tot amb un joc vistós, ràpid i efectiu.

La irrupció del japonès no ha estat la única novetat destacable al Westfallen Stadium, també la aparició de gent com Groβkreutz, Lewandowski, Götze o Bender han estat vitals per la millora en el joc i dels resultats. Aquesta nova fornada de jugadors, unida a gent ja contrastada com els alemanys Kehl, Owomoyela i Weidenfeller, el turc Sahin, l’egipci Zidan, el paraguaià Barrios o els encara joveníssims Hummels o Subotic (veure DESCOBRIM A... del passat 11 de febrer) han catapultat els de Dortmund a les posicions capdavanteres i han donat esperances a una afició que ja ni recorda l’últim títol important que va conquerir (la lliga 2001/02).

Shinji és un jugador eminentment ofensiu, amb unes grans qualitats tècniques pel regat i l’arribada a porteria, té un potent xut de mitja distancia i una excel•lent capacitat golejadora tot i no jugar de davanter. En l’actual 4-2-3-1 de Klopp, ocupa la mitja punta, per darrera de Lucas Barrios i assistit a les bandes per Groβkreutz, Götze o Blaszczykowski. També pot jugar per la banda esquerre, on té facilitat per desmarcar-se, encarar els laterals i centrar amb precisió. És un perill constant, molt vertical i tremendament ràpid.

Va començar la seva carrera professional al Cerezo Osaka, a la segona divisió japonesa, on ràpidament es va fer un lloc a l’onze i mica en mica a base de gols i bones actuacions es va fer un nom al país, tot i la seva joventut. L’última temporada ja a primera, va començar a despertar el interès dels equips del vell continent. Els scouters del Dortmund van ser més ràpids que altres equips europeus i se’l van portar cal al Westfallen, on ja és un dels preferits de l’afició.

A nivell internacional, després de jugar a la sub-20 i sub-23, ja ha debutat amb l’absoluta de japó, on ha disputat quinze partits, però pels pèls no va entrar a la llista de 23 de Okada pel mundial de Sud-àfrica. Sembla que ara, amb l’arribada de Zaccheroni, pot guanyar pes dins de la selecció nipona i juntament amb Honda ser els referents del combinat asiàtic en els pròxims anys. Estar clar que a Kagawa se l’ha de seguir de prop, té molta classe i sembla que s’ha adaptat a l’estil de vida europeu, haurem d’estar atents a les seves evolucions.

DESCOBRIM A... EL-ARABI

2010-09-07T02:53:00.002+02:00

Youssef El-Arabi
13 de Febrer 1987
Alçada: 1.86 cm
Nacionalitat: Marroc/França
Posició: Davanter
Dorsal: 15
Carrera: SM Caen (2007-)
Internacional: Marroc (2010)

Davanter marroquí que juga al Caen, recent ascendit a la Ligue1, on ha començat la temporada de manera espectacular. Les seves brillants actuacions a les dues primeres jornades, davant Olympique de Marsella i Lyon li han valgut el reconeixement unànime de la premsa francesa. Tot just té vint-i-tres anys, però aquesta sembla ser la temporada de la definitiva explosió del seu futbol.

L’any passat va ser una de les peces claus perquè el Caen es proclamés campió de la Ligue2, ajudant a l’equip amb onze dianes, vuit assistències i actuacions brillants. Youssef és un jugador molt ràpid i tremendament hàbil, molt dotat pel dribbling i amb una exquisida tècnica pel control de pilota, la passada i la definició. A vegades sembla abusar de les floritures però sovint es més un recurs tècnic per marxar d’un ruval que no pas de cara a la galeria. No és un davanter centre, pot jugar per darrera les puntes o tirat a una banda, preferiblement la dreta, des d’on fa bones diagonals i assisteix als seus companys amb precisió.

La seva carrera ha estat una mica irregular i fins i tot marcada per certa falta de de maduresa i professionalisme, sembla però que mica en mica ho han aconseguit redreçar els tècnics del Caen, des de la seva arribada el 2007. Curiosament la seva habilitat amb la pilota als peus el va portar durant un temps, mentre jugava al segon equip, a disputar partits amb la selecció sub-21 de futbol sala, on fins i tot va arribar a ser-ne capità. La temporada 2008/09 va debutar amb el primer equip però només va fer algunes tímides aparicions, no va ser fins l’any passat, amb el descens a segona, que es va fer un lloc a l’onze i va demostrar la seva categoria.

A nivell internacional encara s’està donant a conèixer, tot just el mes passat va decidir participar amb la selecció de Marroc i deixar de banda els cants de sirena del seu país d’adopció. Eric Gerets, el seleccionador dels lleons de l’atlas, ha estat ràpid en convocar-lo davant del debat que s’estava generant. Se’n espera molt al seu país, però no ho tindrà fàcil per fer-se un lloc a la davantera amb noms prou coneguts com Chamakh (Arsenal), El Hamdaoui (Ajax), Boussoufa (Anderlecht), Baha (Malaga),...

Aquesta pot ser sens dubte la temporada que el doni a conèixer, tant a França com amb el seu país, veure’m però si és capaç d’aguantar la pressió i continuar amb les grans actuacions exhibides en aquest inici de campanya. De talent està clar que li sobre, però esta per veure si sabrà mantenir els peus a terra i el cap fred per aconseguir progressar com a jugador. Equips de Portugal, Anglaterra i evidentment de França ja s’han interessat pels seus serveis, de moment fins l’hivern romandrà al Caen, en el futur ja veure’m fins on pot arribar.

Torna la Lliga, torna el Blog...

2010-09-06T02:49:00.000+02:00

S’ha acabat l’estiu i amb ell han quedat enrere la platja, les vacances i els interminables caps de setmana sense futbol... Aquest dissabte, després d’una primera jornada d’aperitiu, arriba la segona jornada i posteriorment el inici de la lliga de Campions, o sigui que comencem en serio, que ja toca.

El Blog també torna després d’unes merescudes vacances, arriba amb força per encetar la segona temporada i afrontar-la amb ganes de millorar continguts, empenta per aconseguir més participació i amb el mateix entusiasme per un esport que ens apassiona. Aquest any, variaran algunes seccions, on destaca l’absència de la “prèvia” i la “crònica” dels partits del Barça, es seguiran comentant noticies referents a l’actualitat culé, però amb una altre format, en el futur anirem desvetllant quin.

Altres seccions seguiran formant part del Blog i d’altres es crearan de noves. És una pàgina amb constant canvi, per tant durant la temporada s’aniran definint els continguts, segons les exigències del guió. Sigui com sigui, esperem i desitgem que aquestes siguin del vostre gust.

Ens seguim llegint,

Blogger Bonito

DESCOBRIM A... AIT-FANA

2010-07-29T00:51:00.002+02:00

Karim Aït-Fana
25 de Febrer 1989
Alçada: 1.75 cm
Nacionalitat: Francesa
Posició: Mitjapunta/Extrem
Dorsal: 18
Carrera: Montpellier (2006-)
Internacional: sub-21 (2009-)

Aït-Fana és un migcampista ofensiu molt versàtil, amb molta mobilitat i una gran tècnica pel regat i l’u contra u. Condueix i dispara amb les dues cames i té gran velocitat amb la pilota als peus. Facilitat per caure a bandes on es desenvolupa amb facilitat per posar centres, tira diagonals i assistir als seus companys. No destaca per la seva capacitat realitzadora però té un bon xut i defineix amb facilitat. Encara és jove i té molt a aprendre, però ja és un dels grans talents de la Ligue1.

Després de passar per varis equips, al 2004 aterra a la cantera del Montpellier, on es fa camí fins al primer equip, llavors a la Ligue2, on hi debuta el maig de 2006 amb només 17 anys. Li costa un parell de temporades establir-se a l’equip de Courbis però des de fa tres anys ja és un fix de l’onze de l’estadi de la Mosson. Aquest any amb l’arribada a la banqueta de Rene Girard l’equip ha fet una temporada sensacional, ha acabat la Ligue1 en cinquena posició i Karim juntament amb jugadors de qualitat com Belhanda, el valencianista “tino” Costa i Marveaux han fet una campanya digne de menció per un equip tan modest i amb tanta joventut.

Comparteix generació i descendents marroquins amb Younès Belhanda, un altre migcampista de talent que està fent els seus primers passos a la lliga i també al combinat sub-21 dels “Bleus”. A nivell internacional Aït-Fana ha jugat en totes les categories inferiors de la selecció francesa i actualment és un membre important del combinat sub-21 de Eric Mombaerts. Durant un temps es va especular que podria jugar amb la selecció de Marroc, donades les seves arrels, però al final va escollir l’equip francès.

Gràcies al gran rendiment exhibit en els últims temps, el Montpellier va decidir millorar-li el contracte i d’aquesta manera evitar una fuga prematura del talentós jugador de Limoges. En els últims mesos hi hagut algunes especulacions de traspàs, però sembla que Karim seguirà un any més a Montpellier on encara té moltes coses a aprendre i molt que demostrar. Talent no li falta però tot just està fent les seves primeres passes en el futbol d’alta competició, veure’m com es desenvolupa aquest any en lliga i sobretot a l’Europa League.

DESCOBRIM A... CAPOUE

2010-07-19T02:01:00.006+02:00

Étienne Capoue
11 de Juliol 1988
Alçada: 1,89cm Pes: 80kg
Nacionalitat: Francès
Posició: Mig defensiu
Dorsal: 29
Carrera: Toulouse (2007-)
Internacional: sub-21 (2008-)

Mig centre defensiu molt potent i amb gran intensitat però que a la vegada té una bona qualitat tècnica, tan pel desplaçament en curt com en llarg. Sovint castigat amb moltes targetes per la seva agressivitat en defensa, és un autèntic pulmó al mig del camp i un implacable destructor de joc. Al Toulouse comparteix mig del camp amb Moussa Sissoko, també un jugador molt físic, més profund i també molt interessant en tots els aspectes (veure DESCOBRIM A… del 2 de març). És un dels nous exponents del futbol francès, cridat en un futur proper a fer-se un lloc en el panorama futbolístic europeu.

Capoue té una gran col•locació i capacitat per anticipar les jugades, sempre està al lloc indicat per tallar una passada o una internada rival, bascula bé a les bandes per tapar les pujades dels laterals i és molt difícil de superar tan per alt com per baix. Amb la pilota als peus té molta qualitat, tan en la sortida de pilota com en la distribució del joc ofensiu, encara que per la seva posició no sempre arriba a l’últim terç de camp. No destaca per ser un golejador, de fet a la Ligue1 només ha fet 1 gol en més d’una setantena de partits disputats, és més un treballador del mig del camp, fa la feina bruta perquè els seus companys es llueixin, feina fosca però no exempta de qualitat. Imprimeix molt de caràcter en totes les seves accions, a vegades es passa de frenada, però precisament aquesta alta intensitat és una de les seves majors virtuts.

Ettiene va començar la seva carrera ja al Toulouse, on va arribar el 2005 per jugar a les categories inferiors. Des del seu debut l’hivern de 2007 a mans de Elie Baup, s’ha anat guanyant un lloc en l’esquema d’Alain Casanova, al càrrec des de 2008, i gran artífexs de les darreres grans temporades de l’equip del Sud de França. Des de la campanya 2008/09 és un fix a l’onze, per davant de la defensa i portant el pes del mig del camp juntament amb Didot i Sissoko. Aquest últim any ha jugat 33 partits de lliga, així com tres de copa i cinc de l’Europa League, tots com a titular. Circunstancialment pot jugar de central, tot i que no és el seu rol, gràcies a la seva alçada i gran col•locació.

A nivell de seleccions, ha jugat en la majoria de categories inferiors de la selecció gala i s’espera que amb l’arribada de Laurent Blanc a la selecció “Bleu” i el possible canvi generacional que es pot crear, Ettiene pugui debutar amb l’absoluta en els pròxims temps. Amb la sub-21 juga des de 2008, ha disputat 11 partits des del seu debut contra Dinamarca i fins el seu salt al germà gran, seguirà sent una de les peces claus del combinat de Mombaerts.

Des de fa un temps Capoue ha entrat a formar part de les quinieles com a substitut de Touré Yaya, no és ben bé el mateix perfil que l’actual jugador del City, és més defensiu però amb capacitats físiques i tècniques semblants. Guardiola busca un reforç amb talent, joventut i a un preu assequible, per això s’han fixat en Etienne així com en el seu company Sissoko, el "marselles" Charles Kaboré, l’hondureny del Tottenham Palacios o els també francesos, no tan joves però oportunitats de mercat: Flamini i Diarra. Veure’m si algun d’ells acaba fent les maletes cap a Can Barça, el que està clar és que Ettiene Capoue té un futur prometedor, ja sigui a la ciutat comtal o a un altre gran club.

MERCATO BLAUGRANA: Adriano

2010-07-16T15:06:00.003+02:00

Ja està aquí el segon fitxatge de la temporada 2010/11 i el primer de la nova directiva, amb Sandro Rosell al capdavant. Adriano Correia arriba del Sevilla on ha estat cinc temporades i mitja i on ha destacat per la seva velocitat, regat i capacitat per centrar i rematar. El traspàs ha costat 10 milions (més uns 3 variables) a les arques blaugranes, les quals segons el vicepresident econòmic Xavier Faus, estan en situació precària.

Adriano té vint-i-cinc anys (26/10/1984), és brasiler i acostuma a jugar per la banda esquerre, ja sigui d’interior o extrem com de lateral com ha vingut fent últimament. No és un defensa pur, és més un migcampista reconvertit per exigències del guió, però aquesta polivalència li pot anar molt bé a l’equip blaugrana per suplir vàries posicions per l’esquerre, ja sigui al lateral, d’interior, d’extrem o fins i tot de lateral dret en una hipotètica baixa del seu gran amic, Dani Alves. Un dels punts febles del Barça dels últims anys ha estat la profunditat i qualitat de la banqueta, amb Adriano es guanya en qualitat i en versatilitat davant de les opcions que ofereix el brasiler.

Amb el Sevilla ha conquerit dues copes de la UEFA, dues Copes del rei i un parell de supercopes (espanyola i europea). Des de la seva arribada al mercat d’hivern del 2000 va ser titular i ha fet grans temporades, aquest últim any amb la consolidació de Perotti ha perdut força en el mig del camp de Nervión, i tot i la seva nova posició al lateral, la falta de minuts l’ha fet plantejar-se el seu futur. Adriano arriba al Barça amb Keita i sobretot Alves com amics i valedors i amb ganes de demostrar que està a l’alçada de l’equip del triplet i que pot contribuir a que el Barça de Guardiola segueixi guanyant títols.

De moment, han arribat Villa i Adriano i han marxat Henry, Touré i Chigrisnkiy, veure’m com continua el mercat blaugrana, estarem atents.

MUNDIAL 2010: Conclusions

2010-07-12T05:02:00.001+02:00

S’ha acabat el Mundial 2010, per molts un campionat poc brillant, sense massa gols ni partits de qualitat, només cal veure que el campió ha marcat vuit gols en set partits. Ara bé, almenys en la final d’ahir va guanyar el futbol, el futbol de toc, d’anar a atacar en tot moment i d’intentar jugar bé per sobre de tot. La selecció espanyola va demostrar que amb el futbol combinatiu com a bandera es pot arribar lluny, i com ja va fer el Barça la temporada passada, els èxits poden arribar amb brillantor, bon joc i honestedat sense recórrer al joc subterrani, violent i especulatiu que practiquen altres equips.

Varies lectures es poden fer d’aquesta copa del món, la primera i més important és que equips valents com Espanya i Alemanya, que han fet una proposta de futbol ofensiu i vistós, han tret resultats positius i se’ls ha premiat per això. En canvi, el “racanerisme” de combinats com Itàlia, França, Anglaterra, Brasil i fins i tot l’Argentina sense rumb de Maradona ha estat castigat amb duresa i sense perdó, veure’m però si n’extreuen alguna lectura positiva de cara a Brasil 2014. D’altres equips amb concepcions menys ofensives però ben plantades al camp i amb les idees molt clares han fet papers més que dignes, el clar exponent és Uruguai, però d’altres equips com Paraguai, Xile o Japó han fet papers més que dignes. De nou, paper decepcionant dels combinats africans, on només Ghana es salva de la desfeta, amb un gran paper, joc molt vertical i una bona combinació de talent i potencia física, van quedar eliminats a quarts, amb una terrible mala sort.

Capítol apart mereix la selecció holandesa de Van Marwijk, un equip molt llunyà de la filosofia de futbol total implantada per Rinus Michels als anys 70 i que amb ha demostrat un joc poc alegre, resultadiste i a la final fins i tot violent i deshonest. Holanda es caracteritzava per ser l’equip que millor jugava i que mai guanyava, aquest cop han intentat girar la truita però han acabat sent el que menys juga, el que més reparteix i el que tampoc guanya. Suposo que ara s’obrirà un debat als Països Baixos respecte a la filosofia que ha d’adoptar la selecció “oranje” de cara al futur: resultats o futbol.

A nivell individual no han destacat les grans estrelles mediàtiques del moment com Rooney, Messi, Cristiano, Kaká i companyia, sinó que ho han fet jugadors amb molt de talent però que creen equip, juguen al servei d’un bloc i aporten el seu granet de sorra perquè les seves seleccions facin un pas endavant. Aquests han estat els casos de gent com Xavi, Iniesta, Sneijder, Robben, Villa, Forlan, Ozil, Mueller,... jugadors que han fet un gran campionat i que cadascú, a la seva manera, ha sumat en el global del seu equip. Sempre és complicat escollir el millor jugador o el millor onze, la Fifa ha escollit Forlan, potser discutible al haver quedat quart, però també és d’elogiar la meritòria posició dels “charrua”. Casillas ha guanyat merescudament els guants d’or com a millor porter, després de grans actuacions personals, les dues parades a Robben, el penal a Paraguai,... L’alemany Mueller finalment s’ha endut el “pichichi” per davant Villa, Sneijder i Forlan també amb cinc gols, així com el de millor jugador jove, després de fer un excel•lent campionat, llàstima que es perdés les semifinals contra Espanya, potser hagués estat un partit diferent.

No ha estat un Mundial brillant en quant a joc, però ha tingut les seva dosi d’emoció, de polèmica arbitral, alguns golassos i com sempre decepcions i alegries vàries entre guanyadors i vençuts. Per la història quedaran el gol d’Iniesta, els errors arbitrals del Anglaterra-Alemanya i el Argentina-Mèxic, el travesser de Forlan i el penalty fallat per Gyan a la pròrroga del Ghana-Uruguai. També passarà a la posteritat per dos noms: Vuvuzela i Jabulani. Les primeres han estat protagonistes a tot hora pel seu soroll estrident i molest que recordava un eixam d’abelles embogit, aquest cop s’ha permès per ser un instrument local, però en el futur s’haurà de replantejar l’ús d’artilugis tan empipadors tan per l’espectador com per possiblement els jugadors. El Jabulani ha estat des de bon principi una pilota molt discutida que ha generat múltiples errors en els porters i dificultats per controlar-la després de votar. Suposo que quan tothom és tant unànime en les critiques serà perquè realment la pilota fabricada per adidas no ha estat a l’alçada d’una competició d’aquesta envergadura i difusió.

La conclusió final és que per una vegada la competició ha estat justa, ha guanyat el millor equip, el que millor futbol practica i el que ha fet un plantejament més atrevit, i això no sempre passa en un esport com aquest. Veure’m si aquesta generació arriba en forma per Ucraïna/Polònia 2012 i Brasil 2014, això si, amb el doblet ja han entrat als anals de la història per la porta gran. Ara de nou toca centrar-se en el futbol de clubs, on un dia o altre tornaran els finals de cicle, villaratos i companyia i aquest èxit del futbol de toc amb el segell Barça, quedarà en una mera anècdota per la premsa rància i malintencionada de la capital, veure’m el que dura.

Mercato blaugrana: Yaya Touré i Chigrinskiy

2010-07-06T02:16:00.000+02:00

Sembla que tot i estar immersos en les semifinals del Mundial i tot i que Sandro Rosell i els seus acaben d’aterrar a Can Barça, ja comencen a haver-hi els primers moviments. Després de l’arribada correctament anticipada del “pichichi” del Mundial Villa, ara toca el torn a les primeres baixes. La de Touré estava cantada des de fa temps, no tan pe la suposada falta de minuts com per la fam insaciable del seu representant. La de Dima ha estat més supressiva, no s’acostuma a reconèixer d’una manera tan clara l’error en un fitxatge i a la vegada mai és tan fàcil de solucionar, encara que amb pèrdues milionàries.

Yaya Touré se’n va al Manchester City després de tres temporades a Barcelona, al seu rendiment durant aquests anys no se li pot posar cap però, el primer any sacrificant-se per l’equip tot i unes dolències a l’esquena, el segon sent peça clau del triplet i jugant de central quan l’equip ho requeria, i l’any passat jugant menys però sempre complint amb bona nota i sense cap mala paraula (exceptuant les del seu fantàstic manager). Capítol apart mereix Dimitri Seluk, el clàssic representant oportunista tipus Pita-Martins, Veiga i companyia, que tenia plens poders sobre Yaya i a sobre en el fitxatge de l’ivorià pel Barça se li va permetre tenir un percentatge dels drets del jugador, fet criticable a la junta de Laporta. Evidentmnet ha apretat perquè el jugador fes les maletes i així enbutxacar-se una comissió de varis milions d’euros... Incomprensible però és l’actitud del propi Touré, entrevistat després de la firma pels anglesos, on expressava la seva tristor per la marxa i les seves males sensacions al respecte. Crec que tan el Pep com la resta de culers han deixat prou clar que no volíen la seva marxa, o sigui que si se n’ha anat és perquè ha volgut, per tant aquestes sobtades mostres de tristesa són del tot il•lògiques. Esperem que el Barça no trobi a falta una peça com aquesta i que Touré tingui sort a les illes, tot i que no s’esperi un joc tan vistós i fàcil com el que es practica a Can Barça.
Ara s’obre l’època d’especulacions de fitxatges, amb un mig centre com a prioritat a sumar a la del extrem esquerre i la d’algun defensa. Varis noms han sortit a la premsa, n’hi ha un però, que ve sonant des de fa temps: Macherano. L’argentí sembla un etern objectiu blaugrana però el seu elevat preu ha frenat sempre l’operació. Ara pot ser un moment propici per treure al “jefecito” de Anfield, però realment és el perfil de jugador que necessita el mig del camp culer? No hauria d’apostar el Barça per un jugador jove amb progressió i motivació per guanyar-se el lloca l’onze, de moment ja consolidat amb Sergio, Xavi, Keita i Iniesta. L’arribada de Javier podria ser una ajuda pel seu amic Messi, però no seria un problema de gestió pel vestuari blaugarana? Mascherano destaca per les seves qualitat físiques i defensives, però no és cap portent en la distribució, no valdria més la pena buscar algú amb un perfil més adequat? Una sèrie de preguntes que com sempre haurà de resoldre en Pep i ara en Zubizarreta, veure’m quina és la decisió.

Chigrinskiy fa les maletes de tornada cap al Shakhtar, després d’un any on només ha disputat 12 partits de lliga, s’ha guanyat alguns xiulets a l’estadi i on després del nefast partit de l’anada de Copa contra el Sevilla (1-2) ja no ha tornat a aparèixer per les alineacions del de Santpedor. Arribava amb el cartell de gran central, amb un desplaçament de pilota excel•lent i bon marcador, ha demostrat bones coses en el pase llarg, però sovint l’han pogut els nervis i la seva lentitud l’han matat davant de davanters ràpids. Probablement amb temps i confiança podria arribar a ser un gran central, però a un club tan gran no hi ha paciència i menys per un jugador que ha costat un dineral. Guardiola se l’ha hagut d’embeinar després de ser una demanda expressa i insistent del tècnic, errors en comentem tots, però aquest ens ha costat 10 milions pel cap baix. A Donetsk ja el coneixen i saben el que és capaç de donar, així que esperem que la seva carrera refloti i arribi a ser el defensa que prometia l’estiu passat, bona sort Dima.
Aquí també s’obre un nou interrogant, amb la marxa de l’ucraïnès i la més que probable de Marquez només queden tres centrals de la primera plantilla, s’haurà de fitxar algú per aguantar un any amb tres competicions i més veient que el comodí Touré ja no és a la nostra disposició. De moment no han aparegut massa noms de centrals però de ben segur que aviat començaran a fer-ho, a qui fitxaries tu?

DESCOBRIM A... Talents al Mundial 2010 5ena part

2010-06-28T04:53:00.003+02:00

André Ayew (Ghana – Marsella 17/12/1989)
Fill de Abedi Pele, conegut ex jugador internacional ghanès i campió d’Europa amb el Marsella l’any 1993. Nascut a Lille durant l’etapa de jugador del seu pare, s’ha criat futbolísticament a Marsella, on va debutar al primer equip el 2007 però no es va fer un lloc i s’ha passat els dos últims anys cedit (primer Lorient i després Arles-Avignon). André és un extrem dret rapidíssim i extremadament hàbil amb la pilota els peus. Té una gran capacitat per desbordar les defenses rivals, ja sigui per velocitat o gràcies al seu precís regat. És de centrada fàcil i no és un golejador però té un gran xut i una bona definició. Aquest mundial ens ha descobert un gran talent, de només vint anys, i que de ben segur serà una gran notícia per l’equip de Deschamps.

Es perdrà el partit de quarts contra Uruguay per acumulació de targetes, però fins al moment Ayew ha estat una de les sensacions d’aquest mundial, les seves incursions per banda combinades amb les diagonals i moviments de Gyan han estat la clau del bon rendiment dels africans.

Daisuke Matsui (Japó – Grenoble 11/05/1981)
No és una jove promesa i potser valdria més la pena destacar joves amb futur com Hasebe (Wolfsburg), Uchida (fitxat pel Schalke) o Morimoto (Catania), però el Mundial que està fent Matsui és digne de menció. Daisuke és un interior amb una gran tranquil•litat i criteri amb la pilota els peus, sempre la passa amb sentit, juga amb el cap aixecat i distribueix amb encert. Ens els quatre partits que portem de mundial ha demostrat uns grans fonaments tan tàctics com tècnics i una amplia varietat de recursos.

Honda és el crack, però gent com Endo, Matsui i Hasebe fan la seva feina i la fan molt bé. Es dóna la circumstància que el Grenoble ha baixat a la Ligue2 fet que pot obrir les portes a Matsui de cara a un traspàs a un equip de la seva categoria. Veure’m quin és el rendiment de japó en els quarts contra Paraguay, un rival complicat i que no serà gens fàcil pels asiàtics.

Michale Bradley (USA – Moenchengladbach 31/07/1987)
Fill del seleccionador americà però peça clau dels “yankees” per mèrits propis. Michael és un “todocampista” amb molt criteri amb la pilota, brillant en la passada i amb una arribada excel•lent. En la seva última temporada a Holanda, a les files del Herenveen, va arribar a fer 16 gols a la lliga, una marca impressionant per un centrecampista. A la selecció, juga de pivot i les seves obligacions no li permeten, però en partits complicats o darrera en el marcador, avança la seva posició amb perilloses incursions des de segona línia i rematades des de fora l’àrea. És completíssim, té una gran col•locació i un bon joc aeri, que el fan perfecte per la contenció, així com per la distribució. Porta un parell d’anys a alemanya i sembla que aquest mundial li pot donar la merescuda oportunitat de fer el salt a un equip de major categoria.

A Sud-àfrica ha tingut un bon rendiment, ha marcat un gol i en tot moment ha col·laborat per portar la seva selecció a vuitens i ha lluitat fins al final contra els ghanesos per passar a quarts.

Pablo Barrera (Mèxic – UNAM 21/06/1987)
Extrem elèctric amb una qualitat tècnica boníssima i amb uns recursos fantàstics pel regat. És molt ràpid, descarat i molt mòbil fet que el fa extremadament difícil de marcar. Destaca més per les assistències i passades que no pas per les seves aptituds golejadores, però no s’ho pensa a l’hora de provar porteria amb ambdues cames. Aquest any ha fet una temporada brillant amb l’equip de Mèxic DF, més a nivell personal que no col•lectiu. Juntament amb “chicharito”, Vela i els germans Dos Santos, forma una prometedora generació de talents “aztecas” que donaran molt a parlar en els pròxims temps.

En aquest mundial Barrera no ha estat titular en cap partit, incomprensible després de veure que cada cop que sortia millorava el rendiment de l’equip. La seva verticalitat el fan una peça atractiva de cara a aquest mercat de fitxatges, equips com València i Manchester ja s’han interessat pels serveis del menut extrem tricolor.

Nicolas N’Koulou (Camerun – Monaco 27/05/1990)
Central molt jove que com tot Africà destaca per una tremenda condició física, però a la vegada combinada amb una gran col•locació, anticipació i bon desplaçament de pilota. Té una gran tranquil•litat amb la pilota als peus, sap treure la pilota des de darrera amb molt de criteri. És un defensor excel•lent, una autèntica paparra en el marcatge i un líder en la col•locació. Tot i la seva joventut, porta dues temporades jugant de titular al principat on va arribar a finals del 2007, directe des del seu país, de la mateixa acadèmia que va veure sortir a altres com Kameni o Eto'o. Amb el Monaco ha fet una gran campanya jugant tant de central com per davant de la defensa i ja ha començat a atreure l’interès dels grans d’Europa, veure’m lo que tarda en sortir de Montecarlo.

En aquest mundial ha fet una bona parella a l’eix amb Bassong (Tottenham), on tot i quedar eliminats ha demostrat la seva categoria com a defensa.

MUNDIAL 2010: Primeres impressions

2010-06-21T01:14:00.000+02:00

Apunt de disputar-se l'últim dia de la segona ronda de la fase de grups ja es comencen a treure les primeres impressions d'aquesta Copa del món. Ja hi ha els primers fracassos majúsculs (França), les primeres revelacions i sorpreses i els primers classificats (Brasil, Holanda i Argentina). També hem començat a veure els primers jugadors destacats, i les primeres estrelles emergents (Ozil, Chicharito, Krasic, Gervinho,...).

Des d'aqui volem obrir un post per tal de que opineu al respecte, qui us ha agradat, qui us ha decepcionat i que en penseu del campionat en general. També si hi ha jugadors o combinats que us han cridat l'atenció i perquè.

De moment el nivell futbolístic no és molt elevat i quasi hi ha més expulsions que gols, creus que pot millorar de cara a la segona fase? Que passarà amb seleccions que s'han complicat la vida com Espanya, Italia o Anglaterra?

En definitiva, moltes coses per discutir en un campionat que està donant molt a parlar, tant per positiu com per negatiu... tu que hi dius?

DESCOBRIM A... Talents al Mundial 2010 4rta part

2010-06-16T03:08:00.005+02:00

Vladimir Weiss (Eslovaquia – Man City 30/11/1989)

Tercera generació de Vladimir Weiss que es forma a l’Inter de Bratislava i es internacional pel seu país. El jove Vladimir és un extrem esquerrà rapidíssim, molt elèctric i amb uns recursos tècnics brillants. Molt amant de les floritures tipus Robinho o Cristiano, pot ser un autèntic maldecap per un lateral lent o amb carències defensives. No és un golejador però trepitja area amb facilitat, on acostuma a assistir amb precisió i pot intentar definir si la opció és propicia. Propietat del Manchester City, aquest estiu ja el varem poder veure en el Gamper on va demostrar la seva habilitat amb la pilota. Sense lloc en els plans de Mancini, va marxar cedit al Bolton al mercat d’hivern on va poder jugar estonetes i anar-se curtint a la Premier. Veure’m quin rol li tenen preparat al City of Mancheter aquesta propera temporada.
Tot i la seva joventut ja és un fix a la selecció eslovaca, justament tot i que curiosament està entrenada pel seu pare. Al primer partit contra Nova Zelanda va ser el millor, desequilibri constant per la banda i creant ocasions de gol per davanters com Sesták i Vittek. La seva actuació serà clau en els pròxims partits contra Itàlia i Paraguay.

Kwadwo Asamoah (Ghana – Udinese 9/12/1988)

Una altra perla de l’equip de Friuli, sempre atent als nous talents emergents d’Àfrica i Sud-amèrica. Migcampista amb les característiques físiques habituals d’un atleta africà, però amb unes aptituds tècniques poc comunes en aquella zona. Té un tracte exquisit de la pilota i una gran visió de joc, és el contrapunt ideal al joc col•lectiu i físic de la selecció de Milovan Rajevac. Forma part de la plantilla d’Udine des de 2008, primer com a cedit i des de l’any passat en propietat. S’ha adaptat molt bé al Calcio, on la seva despesa física és molt agraïda i la seva qualitat en la passada marca la diferència.
Un fix amb Ghana des de la seva arribada a Europa, forma una associació perfecte entre el mig camp físic i tàcticament disciplinat i les puntes ràpides i mòbils del combinat ghanès. Ja ha disputat dues copes d’Àfrica, amb grans actuacions: un tercer lloc el 2008 i finalistes aquest any (derrota 1-0 contra Egipte). Si aconsegueix una bona connexió amb el golejador Gyan pot ser clau en la disputa pel segon lloc del grup després de la important victòria contra Sèrbia, on Kwadwo va jugar 72 minuts i va deixar pinzellades de la seva enorme qualitat a la gespa de l’estadi de Pretoria.

Jong Tae-Se (DPR Corea – Kawasaki Frontale 2/03/1984)

Nascut a japó, però de pares sur-coreans, ha aconseguit la nacionalitat nord-coreana després de ser educat i criat en institucions del règim, tot i la oposició del govern de Seul. Va ser molt curiós veure’l plorar desconsoladament durant l’himne del seu país en el seu debut davant Brasil, fet que referma el seu sentiment en vers el país comunista. Apodat el Rooney asiàtic, és un davanter amb bona planta, que sap jugar bé tant de cara com d’esquenes. Té una potent rematada i uns grans moviments amb desmarcatges de ruptura i oferint-se sempre als migcampistes. És un gran golejador que ha fet grans temporades a la primera divisió nipona i podria estar preparat per fer el salt a una competició més potent.
Amb la selecció és el punta titular amb un esquema 5-4-1, sovint li arriben poques pilotes però treballa durant tot el partit per aconseguir jugades d’atac en condicions. Contra Brasil va tenir un partit complicat, li van arribar poques pilotes i molt complicat ho tenia barallant-se amb homes com Juan i Lucio que es van anticipar bé als seus moviments. D’ell dependran les poques opcions del combinat asiàtic per fer un paper digne en la competició i donar la millor imatge possible dintre del grup de la mort.

Fabio Coentrao (Portugal – Benfica 11/03/1988)

Lateral esquerre molt ofensiu que destaca més per les seves aptituds atacants que no pas per les seves capacitats defensives. És ràpid i té molta qualitat amb la pilota els peus, bon regat en velocitat i precisió en les centrades, és un gran assistent de gol. Aquest any al Benfica ha fet una brillant temporada després de passar uns quants anys buscant-se un lloc en el panorama futbolístic amb diverses cessions (Nacional, Zaragoza i Rio Ave). Amb les seves grans actuacions personals a la Lliga Sagres d’enguany (tres vegades millor jugador jove del mes) ha donat molt a parlar i ja s’especula amb ofertes d’equips europeus importants.
A la selecció, tot just s’ha establert com a titular, degut a la manca d’efectius en aquesta posició, i en el debut mundialista contra Costa d’Ivori va fer un gran partit i va portar molt perill des del flanc esquerre. Li ha costat arribar però si segueix a aquest nivell és un lateral esquerre a tenir molt en compte tant a nivell de clubs com amb la selecció lusa. Per començar veure’m com es defensa davant d’un equip com Brasil, en el qual no podrà sumar-se a l’atac amb la facilitat habitual i haurà de tapar les arribades d’Elano i sobretot de Maicon.

DESCOBRIM A... Talents al Mundial 2010 3era part

2010-06-09T03:57:00.001+02:00

Lucas Barrios (Paraguai – B. Dortmund 13/11/1984)

Davanter centre, d’origen argentí, potent i golejador que destaca pel seu instint assassí. No està especialment dotat amb la pilota als peus però és un autèntic “killer” de l’àrea, és un gran rematador de cap i té un potent xut amb la seva cama dreta. Després d’uns anys marcant gols amb el campió xilè (53 gols en 56 partits amb el Colo-Colo), l’estiu passat va fer el salt a la Bundesliga, a les files del Borussia Dortmund. A Alemanya ha rendit, i amb 19 gols en lliga ha estat el màxim golejador de l’equip (3er de la competició) i una peça clau en l’engranatge de l’equip de Jürgen Klopp, que acabat en una meritòria cinquena posició. Paraguaià per part materna, no ha sigut fins aquest any que s’ha decidit a vestir la samarreta Albirroja renunciant a la nacionalitat argentina. Tot just acaba de debutar amb l’absoluta on té molta competència en punta amb gent contrastada com: Cardozo (veure Descobrim a... del 18 de maig), Roque Santa Cruz i el seu company d’equip Haedo Valdez. Ja ha disputat tres partits preparatoris pel Mundial, on ha marcat en cadascun d’ells, demostrant així el seu instint i l’excel•lent forma amb la que arriba al certamen. No està clar que “la pantera” sigui titular, però disposarà de minuts i intentarà aprofitar-los a base de gols.

Katlego Mphela (Sur-Àfrica – Mamelodi Sundown 29/11/1984)

Davanter ràpid, molt mòbil i amb gol. Pot jugar tant pel centre de l’atac com caure a bandes, ja sigui sol o com a segona punta. Molt actiu tant en la pressió com en la cerca d’espais i línies de passada pels seus companys. Té un potentíssima rematada amb la seva cama dreta, la qual prova sempre que pot, sigui en jugada o en faltes directes. Després d’un infructuós pas per la Ligue1, ha tornat al seu país on a les files del Mamelodi Sundows on aquest any s’ha convertit en el pichichi de la competició (17 gols) a les ordres de l’exblaugrana Hristo Stoichkov (Juny 2009 – Març 2010). Aquest Mundial jugat a casa pot ser el seu trampolí cap a un nou salt a Europa, veure’m quin és el rendiment dels Bafana-Bafana. Juga amb l’absoluta des de 2005, ha marcat 15 gols, entre ells dos contra Espanya a la Copa Confederacions i set en aquest any 2010 en els amistosos de preparació. Mphela està en ratxa i part de les esperances sud-africanes estan a les botes d’aquest espigat davanter.

Nicolás Lodeiro (Uruguai – Ajax 21/03/1989)

Migcampista creatiu que tan pot jugar pel mig com d’interior. Té una depurada tècnica i molt de criteri amb la pilota als peus, característiques que el doten per ser un gran director de joc i capaç de portar el pes ofensiu del seu equip. Ja ha debutat amb la primera plantilla dels d’Amsterdam demostrant pinzellades de qualitat en les estonetes que li ha donat Martin Jol. De curta estatura, és un jugador molt hàbil, de fàcil dribbling i amb gran velocitat mental. És una de les més fermes promeses “charrúa” i s’esperen grans coses en el futur. El combinat de Tavarez no destaca per la seva qualitat al mig del camp, fet que pot donar oportunitats a Nicolás en aquest Mundial, com ja va passar en l’eliminatòria de repesca contra Costa Rica, on va fer una actuació brillant i es va guanyar el premi al millor jugador de la tornada així com la classificació. Pot ser el complement perfecte per una davantera de luxe, ell pot assistir i Suárez i Forlán encarregar-se de rematar la classificació de la celeste per la segona fase del torneig.

Ki Sung-Yong (Corea del Sud – Celtic 24/01/1989)

Migcampista molt tècnic que destaca per la seva qualitat en la passada i una visió de joc privilegiada. Apart dels seus coneguts canvis de joc, també és un bon llançador a pilota parada, tant directe com indirecte amb grans centrades de la seva cama esquerre. És un migcampista treballador amb certa arribada a porteria tot i que destaca més per assistir que per definir de cara a porta. Aquest mercat d’hivern ha firmat pel Celtic després de fer grans actuacions al FC Seul del seu país, on l’any passat va ser considerat el millor jugador jove asiàtic de l’any. A Escòcia encara no ha demostrat la seva qualitat, però si al Celtic Park li donen temps i confiança, segur que no decebrà. Amb la selecció va debutar al 2008 i ja ha disputat una vintena de partits, tot i la seva curta edat ja és un fix a l’onze inicial. De la seva actuació i la de gent contrastada com Park Ji-Sung, Park Chu-Young i Lee Young-Pyo depenen les esperances dels asiàtics en un grup complicat, però amb opcions, amb Argentina, Nigèria i Grècia.

Miroslav Stoch (Eslovaquia – Chelsea 19/10/1989)

Davanter elèctric que li agrada jugar enganxat a la banda i és un autèntic corcó per les defenses rivals. De molt curta estatura (1.68 cm), és rapidíssim i té un gran dribbling tan per velocitat com en el joc estàtic. Aquest any ha jugat cedit al Twente holandès on ha estat clau per la consecució del títol de lliga. No és eminentment un golejador, però amb els 10 gols d’aquest curs a l’Eredivisie, ha demostrat que pot ser un gran complement pels davanters centres de l’equip. Internacional absolut des de l’any passat, ja ha disputat més de deu partits, la majoria com a revulsiu a les segones parts. Juntament amb gent com Weiss, Jendrisek i el capità Hamsik (Descobrim a... del passat 4 de febrer) són la nova generació de futbolistes eslovacs que han de permetre al combinat centreeuropeu fer un salt de qualitat de cara el futur. Tenen certes opcions de passar a segona ronda però s’hauran de disputar una plaça molt cara amb italians i paraguaians.

DESCOBRIM A... Talents al Mundial 2010 2ona part

2010-06-04T05:10:00.000+02:00

Les grans seleccions com Anglaterra, Itàlia, Argentina, Brasil o França han fet convocatòries força conservadores, per tant hi ha poc marge pel descobriment de nous talents o l’aparició de jugadors contrastats amb un ressó mediàtic encara reduït. Tot i així, en totes les seleccions sempre hi ha algun jugador en el qual ens puguem fixar per diferent, desconegut o simplement per tenir un talent per explotar.
Seleccions com aquestes han estat més noticia per certes absències destacades en les convocatòries que no pas pels 23 escollits. Tot s’ha de dir, hi ha jugadors de molta qualitat que han quedat fora, en alguns casos de manera inexplicable i en d’altres més per nom que pel rendiment exhibit últimament, com: Cassano, Pato, Robinson, Sissoko, Cambiasso, Benzema, Walcott, Ronaldinho, Zanetti, Rossi, Nasri, Lucho Gonzalez, Ben Arfa, Ashley Young....

Tots coneixem els Kaká, Messi, Henry, Pirlo, Rooney i companyia, així com la majoria dels escollits dels seleccionadors de combinats d’aquest alt nivell, però n’hi ha d’altres amb menys difusió internacional però amb qualitat de sobres per ser-hi presents i amb una mica de sort ser-ne protagonistes:

James Milner (Aston Villa, 04/01/1986) És un interior amb molt recorregut que pot jugar perfectament tant d’extrem com fins i tot de lateral d’emergència, tot i així, últimament està jugant força partits pel centre en el club de Birmingham. Destaca per la seva capacitat d’assistir els davanters i crear jugades de perill, a part és un treballador incansable que ajuda a l’equip en facetes defensives. És un gran centrador i té un potent xut des de fora l’àrea, pot jugar tant per la banda esquerre com per la dreta. Producte de la cantera del Leeds, fa la seva aparició en el primer equip (amb 16 anys) just en l’etapa post-O’Leary i quan l’equip estava en caiguda lliure després dels anys daurats de finals dels noranta i inicis del 2000. Per problemes econòmics va ser venut al Newcastle on, tot i que li va costar, es va establir com un jugador important a la lliga i confirmant les expectatives generades en els seus inicis a Elland Road. L’estiu del 2008 firma pels Villans, després d’haver-hi estat, en qualitat de cedit, la temporada 2005/06. A Birmingham, ja és un jugador madur i un titular indiscutible, que amb les seves brillants actuacions a atret l’atenció del seleccionador Fabio Capello, que compta amb ell des de l’estiu passat. És un fix a l’onze jugant per l’esquerre, veure’m si rendeix com s’espera d’ell.

Claudio Marchisio (Juventus, 19/01/1986) Migcampista tot terreny, amb unes capacitats físiques i tàctiques excel•lents, que el doten d’unes característiques perfectes per jugar a la distribució i col•laborar a la recuperació i control del mig del camp. Se’l compara amb mites del seu país com Tardelli, per la seva despesa física, tenacitat i jerarquia sobre el terreny de joc. Té un perillós xut de mitja distancia, que prova sempre que en té oportunitat. Tant amb Itàlia com sovint amb la “vecchia signora” juga desplaçat a la dreta, en un mig del camp de tres homes. Sorgit de la cantera turinesa, Claudio va debutar al primer equip el 2006, quan el club era a la Serie B després de destapar-se el Moggigate. Després de l’ascens, Marchisio va ser cedit a l’Empoli per agafar experiència i rodatge en un equip de primera on disposes de més minuts i oportunitats. Ara porta dues temporades complertes jugant a la Juve, on s’ha fet un lloc al titular i ha demostrat ser una peça clau de l’engranatge “bianconero”. Lippi confia en la seva qualitat per ajudar a Pirlo i De Rossi a crear el joc de la selecció “azzurra”.

Javier Pastore (Palermo, 20/06/1989) “El flaco” és un migcampista ofensiu amb moltíssima qualitat tècnica i uns gran moviments i capacitat per dirigir el joc ofensiu del seu equip, ja sigui amb control de pilota o fent la última passada. No és un golejador però té un bon dribbling i un bon remat amb la seva cama dreta. Nascut futbolísticament a la cantera de Talleres, equip de la seva ciutat natal Cordoba, però va ser a Huracán on va començar a despuntar, hi va jugar cedit la temporada 2007/08. La seva excel•lent actuació en el Clausura 2009 que van guanyar “los quemeros” entrenats per Angel Cappa el va fer entrar de cap en el panorama futbolístic argentí i de retruc atreure l’atenció del vell continent. El Palermo, sempre atent al mercat sud-americà, es va fer amb els seus serveis i aquesta temporada, la del seu debut, ha fet un bon any amb els de Sicília. És un mitjapunta que pot aportar coses diferents en un mig del camp albicleseste molt rocós i amb manca d’imaginació. El recordarem pel gol que va marcar a l’últim Argentina-Catalunya. Suposo que no sortirà d’inici, però pot ser l’arma secreta de Maradona de cara a les segones parts. És part del futur de la medular un cop gent com Verón o Maxi Rodriguez passin als llibres d’història.

Ramires (Benfica, 24/03/1987) Un portent físic pel mig del camp de Dunga, un guardaespatlles perfecte per gent com Kaká, Robinho o Elano que així no s’han de preocupar tant de defensar. No només té una capacitat atlètica descomunal, també tracta bé la pilota, la remena amb criteri i té força arribada. Va començar a tercera a les files del Joinville però ràpidament va ser traspassat al Cruzeiro, on l’anomenaven “el keniano” pel seu físic i resistència. Després d’un parell d’anys de bones actuacions a Belo Horizonte, Ramires firma pel club portuguès, on amb un any s’ha guanyat a l’afició i el respecte dels seus companys. Amb el Benfica ha fet una gran temporada i ha estat clau pel campionat de “las aguilas”. Amb Brasil ja va fer una gran Copa Confederacions, i juntament amb Felipe Melo i Gilberto Silva forma un mig del camp molt sòlid i difícil de passar. És un fix a l’onze de Dunga i amb el seu desgast i incansable treball és un autèntic pulmó per la “canarinha”.

Mathieu Valbuena (Marseille, 28/09/1984) Menut jugador francès (1,67 cm) que recorda a l’exblaugrana Ludovic Giuly pel seu físic, els seus moviments i la seva capacitat per buscar diagonals i desmarcar-se. Té un fort caràcter, és un guanyador i no dóna cap pilota per perduda, una característica que l’ha ajudat molt en la seva carrera. Els inicis no van ser fàcils i fins al 2006 va estar jugant a tercera divisió en equips modestos. Una última temporada remarcable li va valdre el salt a la Ligue1 i el Olympique va ser el que va apostar pel menut mitjapunta. Després d’un primer any fluixet, a la segona temporada amb un recordat gol a Anfield va passar a ser conegut en el panorama internacional. Des de llavors la carrera de Mathieu ha anat evolucionant, fins que aquest any, a la segona meitat de la temporada ha esdevingut clau pel títol de lliga dels marsellesos. Això li ha valgut la crida de la selecció, amb la que va debutar dimecres passat marcant el gol de la victòria contra Cost Rica (2-1). No serà titular però pot ser una gran solució per dinamitzar l’atac francès, amb la seva mobilitat i tremenda velocitat.

DESCOBRIM MUNDIAL 2010... HOLANDA

2010-06-01T01:50:00.002+02:00

Bert Van Marwijk ja té una base de jugadors més o menys veterans que s’ha anat consolidant en les últimes cites internacionals (Mundial 2006 i Euro 2008) a la qual a afegit algunes cares noves per substituir a algunes velles glòries com Van der Saar o Van Nistlerooy. La base de la selecció la segueixen conformant homes com els de sobres coneguts: Robben, Sneijder, Van Bommel, Van der Vaart, Kuyt i el capità i exblaugrana Gio Van Bronckhorst.

Dins de la convocatòria “oranje” només hi ha cinc o sis jugadors que hagin disputat menys de vint partits amb el combinat absolut, amb el que observem cert conservadorisme en la convocatòria de l’ex entrenador de Feyenoord i Borussia Dortmund. Al càrrec des de 2008, té un important grup d’ajudants on destaquen homes com Frank De Boer i Phillip Cocu. Aposta per un joc vistós, alegre i molt directe, amb joc per bandes, un mig del camp molt potent i donant molta importància a una segona línia amb molta arribada. Li falta potser una referència en atac, ja que Huntelaar no ha rendit com s’esperava, la qual cosa fa que ho hagin de suplir jugadors de banda o segones puntes com Robben, Van Persie o Dirk Kuyt. La millor notícia és la recuperació de l’extrem de l’Arsenal, el qual ha tingut una temporada per oblidar però que sembla que arriba descansat i en forma per la cita mundialista.

Amb una fase de classificació immaculada (8 victòries en 8 partits i només dos gols encaixats) l’equip arriba a Sud-àfrica amb moltes ganes d’agradar i de millorar el paper ofert a l’Eurocopa, on van ser eliminats per la sorprenent Rússia a quarts de final després de fer una més que esperançadora fase de grups (amb victòries clares contra França i Itàlia). Aquest cop estan emparellats amb Camerun, Japó i Dinamarca, un grup sense cap altre favorit però també sense cap ventafocs, en els tres partits seran els favorits però contra cap d’ells es poden confiar el més mínim.

La majoria de jugadors ja són coneguts per tothom i d’altres ja els hem ensenyat prèviament en aquest blog com l’ajacied Gregory Van der Wiel (DESCOBRIM A... del passat 12 de Novembre 2009). Tot i així, aquests són d’altres jugadors del combinat holandes encara per descobrir i que tot i no ser joves acabats de sortir s’han de tenir molt en compte:

Stijn Schaars (AZ 11/01/1984) Li ha costat fer-se un lloc en la selecció i un nom a l’Eredivisie, però després del seu pas pel Vitesse, l’arribada a l’AZ li ha donat la quota de protagonisme que mereixia. Actualment n’és el capità i amb una lliga a les seves esquenes és ja un jugador madur i uns grans fonaments futbolístics per seguir creixent en el panorama internacional. És un migcampista que distribueix però a l’hora recupera i lluita com el primer. No destaca per ser un golejador, és més un treballador incansable i un jugador d’equip. Després de guanyar el mundial sub-21 a Portugal com a capità (3-0 a la final contra la Ucraïna de Chigrisnkiy), va fer el salt a l’absoluta on mica en mica s’ha fet un lloc a l’onze i actualment és una peça clau de l’esquema oranje. Juga a la distribució aparellat amb Van Bommel, De Jong o De Zeeuw, creant una medul•lar treballadora i a l’hora amb força criteri per distribuir.

Demy De Zeeuw (Ajax 26/05/1983) Migcampista treballador i amb molta arribada, pot jugar tant al migcentre defensiu com a la mitja punta, ja que té criteri amb la pilota i facilitat golejadora. Peça clau a l’esquema de l’Ajax, on ha arribat procedent de l’AZ, després de guanyar la lliga i meravellar a tothom amb el seu joc. Amb la selecció ja va participar en la Euro 2008, però llavors tenia un paper més secundari en el grup i només va participar en el partit contra Romania. Demy és un pulmó pel mig del camp holandès i és de vital importància perquè gent com Sneijder, Robben o Van Persie puguin atacar amb condicions sense preocupar-se tant de defensar.

Eljero Elia (Hamburg 13/02/1987) Davanter ràpid i hàbil amb la pilota als peus, no és un davanter centre, és un extrem que també pot jugar de segona punta amb llibertat de moviments. Té un bon dribbling i un potent xut amb la seva cama dreta, pot ser un autèntic malson entrant per la banda, des de on centra amb criteri i efectua perilloses diagonals. Fitxat aquest any del FC Twente, ha demostrat a la Bundesliga que està preparat per una competició important i que el premi de millor talent jove holandes del 2009 no va ser una casualitat. Amb la selecció ja ha disputat uns quants partits des de que va debutar el setembre del 2009, no és titular però pot ser una bona arma per sortir des de la banqueta, per la seva velocitat i dinamisme.

Edson Braafheid (Bayern Munchen 08/04/1983) Lateral esquerre sòlid en defensa i força profund, amb qualitats per pujar a l’atac amb garanties. També pot jugar de central tot i la seva curta estatura. És molt ràpid i àgil, fet que el converteixen en una paparra en defensa i en un estilet en atac. No ha tingut un any senzill, va firmar pel Bayern després de dues brillants temporades en el Twente, però a Munic no va aconseguir fer-se un lloc a l’onze i va marxar cedit al Celtic de Glasgow, on va jugar al principi i després va desaparèixer de les alineacions. No és cap prodigi tècnicament però ho supleix amb una intensitat i despesa física molt útil en una posició com el lateral. És una demarcació on manquen efectius, fet que l’afavoreix, ja que compta pràcticament amb la única competència del ja veterà capità Gio Van Bronckhorst.

Ibrahim Afellay (PSV 02/04/1986) Mitja punta creativa, d’origen marroquí, que fàcilment pot caure a la banda i jugar d’interior. És molt ràpid i hàbil, condicions perfectes per entrar des de la segona linea, ser un excel•lent passador i el director del joc d’atac del seu equip. Tot i no ser un golejador, aquests dos últims anys s’ha destapat i marca amb facilitat gràcies al gran llançament que té amb la seva cama dreta. Sempre ha jugat al club d’Eindhoven però les seves actuacions ja fa temps que el criden per un canvi d’aires a un equip més potent. Amb la selecció va debutar el 2007 i va estar també present a l’Eurocopa 2008, on va jugar alguns partits com a reserva i contra Romania com a titular. Aquest pot ser el seu torneig i demostrar a tot el món les fantàstiques qualitats que té per aquest esport.

DESCOBRIM A... Talents al Mundial 2010 1era part

2010-05-28T00:03:00.002+02:00

Durant tota la temporada des d’aquest blog hem anat enumerant jugadors que des del nostre punt de vista són interessants o amb les seves actuacions han mostrat coses remarcables de cara a una progressió cap a la categoria de grans jugadors. Alguns d’ells seran presents a la cita mundialista i serà una bona oportunitat per tots de veure’ls i redescobrir-los.
Aquí una llista dels jugadors “descoberts” en ordre d’aparició al blog i quatre dades per tenir-los controlats:

Luis Suárez (Uruguay - Ajax 24/01/1987)
Grafité (Brasil – Wolfsburg 2/04/1979)
Josué (Brasil – Wolfsburg 19/07/1979)
Pierre-André Gignac (França – Toulouse 5/12/1985)
Gojko Kacar (Sèrbia – Hertha 26/01/1987)
Keisuke Honda (Japó – CSKA 13/06/1986)
Gregory Van der Wiel (Holanda – Ajax 3/02/1988)
Milos Krasic (Sèrbia – CSKA 1/11/1984)
Gervinho (Costa Ivori – Lille 27/05/1987)
Toni Kroos (Alemanya – Leverkusen 4/01/1990)
Marek Hamsik (Eslovaquia – Napols 27/07/1987)
Neven Subotic (Sèrbia – Dortmund 10/12/1988)
Adam Johnson (Anglaterra – Man City 14/07/1987)
Christian Eriksen (Dinamarca – Ajax 14/02/1992)
Simon Kjaer (Dinamarca – Palermo 26/03/1989)
Óscar Cardozo (Paraguai – Benfica 20/05/1983)

En aquest tipus de campionats els seleccionadors nacionals tendeixen a arriscar poc i endur-se els jugadors més experimentats i hi ha poc lloc per les sorpreses. Només cal mirar convocatòries com les de Brasil, Argentina o França. També hi ha “misters” atrevits i que s’enduen els que estan més en forma, com Vicente Del Bosque o Joachim Low. Tot i així sempre queda gent per descobrir i jugadors que aprofiten aquestes oportunitats per exhibir-se i fer un salt de qualitat en les seves carreres.
Ara presentarem alguns jugadors que hi participaran i que poden tenir un paper més o menys rellevant amb les seves seleccions. Alguns ja no són desconeguts perquè ja han saltat a la palestra del mercat estival, d’altres són més desconeguts però importants en els seus equips i dignes d’esmentar de cara al futur:

Ángel Di Maria (Argentina – Benfica 14/02/1988) Després de tres temporades a Lisboa aquest extrem ràpid i habilidos ja s’ha fet un nom en el panorama internacional, seguit molt de prop pels grans equips del vell continent. Té una gran tècnica però destaca per la seva verticalitat, velocitat i capacitat per desbordar les defenses rivals. Esquerrà força tancat, acostuma a jugar enganxat a la banda i sovint utilitza la “rabona” com a recurs per no utilitzar la dreta. No és un golejador però té certa facilitat en l’u contra u. Actualment ja és un fix de l’onze de Maradona i una peça clau en l’esquema d’una “albiceleste” amb molta pólvora però amb problemes amb la creació de joc. Di Maria va ser peça clau juntament amb els Agüero, Riquelme, Messi i companyia, en la consecució de l’or olímpic de Beijing, amb grans actuacions i un bonic gol a quarts i el de la victoria en la final (1-0 contra Nigèria).

Javier Hernandez (Mèxic – Chivas 01/06/1988) Se’l coneix amb el sobrenom de “chicharito” per ser fill del “Chicharo” Hernandez, ex-davanter internacional, mundialista a Mèxic 86. Ha explotat aquest any, a les files del seu equip de sempre, el Chivas de Guadalajara, amb 21 gols en lliga i amb grans actuacions individuals. Aquest rendiment ha atret l’atenció del Manchester United que l’ha firmat per la temporada que ve, només pendent de l’aprovació del permís de treball. Davanter ràpid amb gran tècnica pel regat i el control, és un jugador molt complert i amb gran facilitat anotadora. En els partits de preparació per la cita mundialista està fent gols i guanyant-se el crèdit per ser titular a Sud-àfrica. Veure’m si s’adapta al ritme de la Premier, però pinta com un gran descobriment per l’equip “asteca” en els pròxims anys. Conforma juntament amb gent com Guardado, Vela, Ochoa i els germans Dos Santos la nova generació de futbolistes mexicans que pot retirar amb garanties a velles glòries com Cuauhtémoc Blanco, Guille Franco o el mateix Rafa Márquez.

Park Chu-Young (Corea del Sud – Mònaco 10/07/1985) Davanter versàtil amb molta mobilitat i recursos tècnics. Pot jugar tant pel centre com caure a una banda, ja sigui de referència o per darrera del punta. Ja de ben jove va començar a destacar, guanyant premis com el de millor jugador jove d’Àsia, l’any 2004. Porta dos anys al principat i des de bon principi va ser un fix de l’onze de Ricardo, i això no ha canviat amb l’arribada de Guy Lacombe. Excel•lent llançador de faltes, tan per centrar com per disparar a porteria amb la seva cama dreta. Amb l’equip absolut coreà, després de destacar en els combinats sub-20 i sub-23, ha disputat més de trenta partits des del seu debut al 2005, marcant 14 gols i juntament amb el migcampista del Manchester United (Park Ji-Sung) és l’estrella de l’equip, després de consolidar-se a la plantilla als Jocs Olímpics de Pekin 2008 i a l’últim mundial d’Alemanya (2006).

Alexis Sánchez (Xile – Udinese 19/12/1988) Apodat “niño maravilla” per la seva gran tècnica i precocitat en la seva aparició, als diset ja jugava a primera i amb la selecció absoluta llavors entrenada per Nelson Acosta. Ràpidament va atreure l’atenció de clubs importants, i l’Udinese el va firmar a l’estiu de 2006, però el va deixar a sud-amèrica un parell d’anys per agafar experiència, primer al Colo-colo i després a River Plate. Tant a Xile com Argentina va ser titular i peça clau en les trajectòries de “los Albos” i “los millonarios”, guanyant títols amb ambdós equips. El 2008 fa el salt definitiu al Calcio i s’estableix com a titular ràpidament. Actualment és una de les estrelles de “Friuli”, gràcies a la seva gran classe, habilitat en el regat i intel•ligència sobre el camp. No és eminentment un golejador, ja que juga per banda o de segona punta, però defineix bé i té un bon xut amb la seva cama dreta. La selecció de Bielsa és un bloc molt compacte i sense massa estrelles, però si algú destaca per la seva qualitat és Alexis Sanchez, un contrapunt màgic per un sòlid equip.

Edinson Cavani (Uruguay – Palermo 14/02/1987) Davanter molt complert sortit de la cantera de Danubio, on va debutar al 2006 i va ser clau en la consecució del Apertura dels de “la franja”. Aquest rendiment combinat amb la brillant actuació al campionat sud-americà sub-20 (Paraguai 2007) on va acabar “pichichi” i va portar el seu equip fins al bronze. A l’hivern del 2007, amb dinou anys, fa el salt a Europa, a les files del Palermo, on comença de reserva. Des de la temporada 2008/09 és titular indiscutible, fent parella amb Miccoli, marcant gols i portant a l’equip sicilià a Europa en la present temporada. Amb la selecció no és titular, ja que la parella Forlán-Suárez li barren el pas, però a les segones parts és una entrada de garanties que pot aportar qualitat i gol al combinat “charrua”. Encara és molt jove i té moltes coses per ensenyar, veure’m si aquest Mundial és un nou pas endavant en la seva carrera.

DESCOBRIM MUNDIAL 2010... ALEMANYA

2010-05-24T05:59:00.005+02:00

Una de les seleccions que al llarg de la història ha estat sempre favorita i de més tradició en les fases finals de Mundials i Eurocopes. Tres títols mundials i europeus els contemplen, en un combinat on han passat jugadors de la talla de Beckenbauer, “torpedo” Muller, Sammer, Rummenigge, Matthäus,… Actualment, la Mannschaft està en una fase de reconstrucció, amb un relleu generacional agreujat amb la baixa de Michael Ballack, l’equip es queda amb un grup jove, amb talent però mancat d’experiència en fases finals. Amb només tres jugadors per sobre de la trentena, serà un dels equips més joves del torneig. El país està consternat per la lesió del seu capità, el qual es perdrà la cita a causa d’una lesió de turmell provocada per Boateng, jugador del Portsmouth, a la final de la FA cup. No queda clar però, si aquesta sensible absencia serà negativa o al contrari, esperonarà a l’equip i obligarà a fer un pas endavant a gent amb talent que està encara per explotar.

Amb només deu jugadors supervivents de l’última Eurocopa, el seleccionador Joachim Low aposta per un equip molt jove i basat en el rendiment de l’última temporada, no ha escollit per noms sinó per prestacions, tot un encert però rarament observat en d’altres països. Tot i això, la base de l’equip la segueixen formant gent prou coneguda i contrastada com: Metersacker, Friedrich, Lahm, Schweinsteiger, Podolski o Mario Gómez. L’equip té algunes incògnites encara per definir, la primera és a la porteria, després de la retirada de Lehmann i del suïcidi de Robert Enke, encara no s’ha establert un titular indiscutible, tot sembla indicar que serà pel jove Manuel Neuer, però l’experiència de Wiese o Butt poden fer inclinar la balança del conservadorisme.

L’altre problema amb el que s’enfronta Low és a la davantera, compta amb varis perfils de punta diferents, però cap súper estrella que marqui diferencies. Les alternatives són varies, les clàssiques Podolski, Gómez o Klose i de més noves com Cacau i Kiessling. Es dóna la circumstancia que només el punta del Bayer Leverkusen a fet un bon any, la resta han estat molt discrets i fins i tot amb un protagonisme justet com ens els casos de Klose i Gómez que s’han vist superats en la rotació pel croat Olic i el jove Müller. La possibilitat que se li obre a Low, vista la qualitat de les seves mitjapuntes, és alinear un 4-2-3-1 amb una referencia tipus Gómez i deixar el pes de l’atac a la segona línea amb gent com Müller, Ozil, Marin o Schweinsteiger.

Així doncs, un equip tipus podria ser el format per Neuer a la porteria, amb una defensa de quatre amb Lahm, Metersacker, Westermann i Friedrich, amb dos pivots com Khedira i Kroos, ajudats per tres mitjapuntes (Schwensteiger, Trochowski i Ozil) i SuperMario en punta. A partir d’aqui hi ha moltes alternatives, l’entrada d’un lateral més profund com Aogo o Beck, posar a Podolski a una banda, l’entrada de Marin per dinamitar l’atac,... opcions no en falten i el que està clar és que ni el mateix entrenador sap quin plantejament farà en un grup aparentment fàcil (Ghana, Sèrbia i Austràlia) però en una competició on un error pot costar molt car.

Tots coneixem a jugadors com Lahm, Klose, Podolski i fins i tot al jove Thomas Müller que tant bones sensacions ha donat aquest any en el Bayern de Van Gaal, per tant aquí ens ocuparem de destacar a uns quants jugadors que poden sorprendre en aquest Mundial o que seran importants pel conjunt teutó de cara al futur. D’alguns ja n’hem parlat en aquest blog com Toni Kroos (DESCOBRIM A... del passat 28 de gener), però d’altres encara estan per descobrir tot i el seu enorme talent:

Manuel Neuer (Schalke 04, 27/03/1986) És un porter amb una planta espectacular (1,92cm) que destaca per una sobrietat i seguretat estranya per la seva edat. Tota la vida lligada al club de la seva ciutat, ja porta quatre anys sent el titular a la porteria dels de Gelsenkirchen. Té uns grans reflexos i va molt bé en les sortides, és molt complert i sempre està concentrat. Li ha costat fer-se un lloc a l’absoluta, però mentrestant ha estat el titular indiscutible a la sub-21. Guardameta de garanties que ja ha començat a sonar per grans equips com el Manchester United.

Marko Marin (W. Bremen, 13/03/1989) Joveníssim mitjapunta d’arrels balcàniques que juga al Werder Bremen, fitxat aquest estiu del Mönchengladbach, on va jugar dos temporades a gran nivell. Tan pot jugar pel mig com caient a una banda, té una gran velocitat i una tremenda habilitat amb la pilota als peus. Té un gran dribbling i un magnífic llançament de mitja distancia, tot i no ser un golejador defineix amb qualitat. És el clàssic jugador menut amb molts recursos tècnics, ens podia recordar a mites germànics com Andy Moeller o Thomas Hassler.

Dennis Aogo (HSV, 14/01/1987) Jugador d’unes excepcionals condicions físiques que li aporten velocitat, treball incansable i molta agilitat. En els seus inicis al Freiburg jugava al mig del camp, però aquest any ha passat a jugar de lateral esquerre i és on està destacant. De fàcil regat i precisa centrada, pot ser un autèntic pulmó pujant per la banda, ja que té capacitats per defensar i atacar amb garanties. Ha fet un gran any amb l’Hamburg i els grans clubs europeus ja comencen a preguntar per ell, en una posició força mancada de grans referents.

Mezud Ozil (W. Bremen, 15/10/1988) Esquerrà de gran qualitat que uneix una tècnica individual amb una despesa física i treball d’equip. És molt ràpid i vertical i un autèntic perill tan des de banda esquerre com pel mig de l’atac. A Bremen fa un trident temible amb Marin i Hunt per darrera del peruà Pizarro. Després de dos bons anys al Schalke, va marxar a Bremen per un preu assequible, en una clara errada de la secretaria tècnica dels de Westfalia. D’origen turc, és un jugador de gran futur i amb molt de caràcter, aquest any ha explotat la seva capacitat golejadora, amb nou dianes a la Bundesliga. Proclamat millor jugador de l’últim europeu sub-21 (veure Informe de l’1 de Juliol 2009) ja és un fix de l’absoluta i pot ser peça clau en el Mundial.

Tots són membres de la plantilla campiona de l’Europeu sub-21 de Suècia així com d’altres seleccionats pel mundial com: Jerome Boateng (HSV, 03/09/1989, curiosament germà del Boateng que va lesionar a Ballack), Andreas Beck (Hoffenheim, 13/03/1987) o Sami Khedira (Stuttgart, 04/04/1987), una fornada de jugadors alemanys que estan cridats a establir-se a l’absoluta i a intentar reconstruir una selecció vinguda a menys en els últims temps, tot i seguir aconseguint bons resultats a base d’ofici.
Veure’m si aquest Mundial arriba massa aviat o per contra és el principi d’una nova generació brillant de futbolistes alemanys.

DESCOBRIM MUNDIAL 2010... SÈRBIA

2010-05-21T03:09:00.002+02:00

Entrenat per un vell conegut de l’afició espanyola, Radomir Antic, el combinat serbi pot ser una de les sorpreses o com a mínim una de les sensacions, és un equip serós, amb talent i joventut que espera regenerar les esperances de renaixença del futbol balcànic. Enquadrat en un grup a priori assequible amb Alemanya, Ghana i Austràlia, té moltes possibilitats de classificar-se com a segon i fins i tot batallar per la primera plaça amb el conjunt germànic. Destaca per ser un equip molt compensat en totes les línies, una defensa segura, un mig del camp treballador i a la vegada creatiu i una davantera amb gol.

La seva estrella i jugador més reconegut és el central del Manchester United, Nemanja Vidic, de sobres conegut és un central alt fort amb gran col•locació i excel•lent en el marcatge i el joc aeri. Compta també amb d’altres veterans coneguts com poden ser el migcampista de l’Inter Dejan Stankovic i el gegant del Valencia Nikola Zigic. Acostuma a jugar amb un clàssic 4-4-2, amb dos pivots, dos interiors que entren per banda i dues puntes, una més de referència i l’altre més mòbil. El porter titular és Stojkovic, conegut per les seves actuacions la temporada passada a les files del Getafe. En defensa l’esmentat Vidic acompanyat de Lukovic (Udinese) i als laterals joventut i talent amb Ivanovic (Chelsea) i Kolarov (Lazio). Els pivots habituals són Stankovic (Inter) i Milijas, jugador semi-desconegut que juga al Wolverhampton i que és un pulmó al mig del camp. Per les bandes entren Jovanovic i Krasic (veure DESCOBRIM A.. del 11 de gener) i en punta dos veterans com Pantelic (Ajax) i Zigic.

A part dels esmentats, hi ha altres jugadors destacables que tindran ben segur minuts en el Mundial i una importància cabdal en el futur del combinat balcànic: Subotic (veure DESCOBRIM A... del 11 de Febrer), Tosic (Manchester United), Petrovic (Partizan) o Kacar (veure DESCOBRIM A... del 7 d’octubre de 2009). Alguns d’ells ja els coneixem o els hem vist en aquest blog, però d’altres poden cridar la nostra atenció en el futur proper per tant ens disposem a fer-ne cinc cèntims:

Aleksandar Kolarov (Lazio, 10/11/1985) Lateral esquerre molt profund, habituat a ocupar tota la banda i ajudar en l’atac del seu equip. Un portent físic, amb gran embergadura (1,87 cm), molt ràpid i força hàbil també té una bona centrada i un grandíssim xut. Lateral molt complert que ha demostrat en les seves tres temporades a Roma que està preparat per fer el salt a un gran, jugador a tenir molt en compte pel futur immediat. Gran llançador de faltes, per això i per ocupar la mateixa posició, se’l compara amb el seu compatriota i també jugador de la Lazio (1998-2004): Sinisa Mihajlovic.

Nenad Milijas (Wolves, 30/04/1983) Migcampista completíssim, gran recuperador, amb un físic imponent (1,88cm) i un gran joc de pilota amb una bona visió i arribada a porteria. Després de guanyar-ho tot a nivell individual i col•lectiu al seu país a les files de l’Estrella roja, l’any passat va fer el salt a la Premier a les files del recent ascendit, Wolverhampton. El primer any d’adaptació ha estat bo i ha estat un jugador important tot i que no un fix en l’esquema de Mick McCarthy, contribuint a mantenir la categoria. Amb la selecció és indiscutible per Antic i aquest mundial pot ser l’aparador perfecte per donar-se a conèixer a nivell internacional.

Milan Jovanovic (Liverpool, 18/04/1981) Davanter que pot caure a banda esquerre amb facilitat, de fet amb el combinat nacional juga d’interior. Golejador ja madur que s’ha consolidat en edat tardana, però que ha fet uns últims anys a l’Standard de Lieja sensacionals. Millor jugador la temporada 2007/08 i la present, ha despertat el interès de diversos equips com Valencia i Atletico, però finalment el Liverpool és el que ha aconseguit el seu fitxatge. Donada la seva experiència és un jugador amb uns grans fonaments futbolístics, té uns grans moviments i molt de criteri en totes les seves accions.

Radosav Petrovic (Partizan, 8/03/1989) Una força de la naturalesa, amb el seu 1,93cm és un autèntic baluard al mig del camp, amb un bon desplaçament de pilota i un bon joc posicional i aeri. Tot i el seu tamany té molts bons moviments i sovint puja a l’atac amb perill, potent rematada de mitja distancia amb la seva cama dreta. Porta dos anys al Partizan on ha col•laborat a guanyar dues lligues i una copa, la lliga sèrbia ja se li queda petita i de ben segur que ben aviat el veure’m canviar d’aires. Pot ser que no tingui massa opcions en aquest mundial, però se l’ha de tenir molt en compte de cara al futur, és molt jove i aptituds no li falten.

Zoran Tosic (ManU, 28/04/1987) Extrem esquerre molt hàbil i ràpid amb gran capacitat pel regat i les jugades individuals. Propietat del Manchester des de 2009, però ha passat la última temporada cedit a Alemanya, a les files del Colònia. No està clar que s’acabi quedant a la primera plantilla del United, però a base de gols i bones actuacions li està donant arguments a Ferguson per pensar-s’ho. És un jugador elèctric i gràcies a les seva curta estatura (1,71cm) és un jugador molt difícil de marcar. En una posició on no hi ha massa alternatives a nivell europeu pot ser una bona opció per un equip gran, talent joventut i descaro.

En definitiva, el combinat d’Antic és un equip molt compacte, sense estrelles però sense fissures i que pot donar molta guerra en aquest mundial i en els propers temps. Molta gent jove i sobretot moltes ganes de fer-ho bé i de tornar a fer coses importants per un país que darrerament ha desaparegut del mapa futbolístic. Serà aquesta la seva oportunitat, ho veure’m ben aviat, però qualitat els hi sobra.

DESCOBRIM A... BORJA VALERO

2010-05-19T12:43:00.005+02:00

Borja Valero Iglesias
12 de Gener 1985
Alçada: 1.76 cm
Posició: Migcampista
Dorsal: 24
Carrera: Madrid (2006/07)
Mallorca (2007/08)
WBA (2008/09)
Mallorca (cessió 09/10)
Internacional: Sub-17, sub-18 i sub-19

Borja Valero és un migcampista de gran toc però amb molt recorregut per lluitar pilotes i ocupar espais en la contenció. És més un perfil de centrecampista creador que no pas destructor, però s’adapta molt bé a totes les facetes del joc. Té arribada i un xut precís amb la seva cama dreta, és un jugador molt complert. Aquest any ha estat clau en la gran temporada del Mallorca i als 25 anys és un dels mitjos més prometedors del panorama estatal.

Format a les categories inferiors del Real Madrid, malauradament es va haver de conformar amb el filial, donades les poques oportunitats que dóna la primera plantilla a la cantera blanca. Tot i això va poder participar en un parell de partits de l’entitat merengue, un de copa i un de Champions, ambdós com a substitut en la temporada 2006/07. Fruit de la falta d’oportunitats i el bon paper fet al filial, Borja va ser fitxat pel Reial Mallorca a l’estiu del 2007 després de ser alliberat pels merengues. Una gran operació pels “bermellons”, guanyaven un excel•lent jugador a cost zero.

A ses illes el seu rendiment va ser fantàstic des del primer moment, no marcant massa gols però participant moltíssim en la creació de l’equip de Goyo Manzano. Les seves grans actuacions no van passar desapercebudes i el recent ascendit a la Premier League, West Brom Albion, el va firmar per uns 7 milions d’euros. Borja va marxar a l’aventura internacional amb moltes ganes de demostrar la seva qualitat en una lliga tant competitiva com l’anglesa. La temporada va ser agredolça pel jugador madrileny, a nivell individual va fer grans actuacions i era un fix en l’esquema de Tony Mowbray, però el West Brom va tornar a baixar a Championship, un pas enrere en la carrera de Valero.

Per sort el Mallorca va aconseguir la cessió del jugador per la present temporada, on amb la seva fluïdesa en la passada i el seu control de pilota ha aconseguit classificar l’equip en cinquena posició i quedar-se així a un pas de la Champions League. Després d’aquest any a Palma, ha de tornar a West Bromwich, on l’equip de nou ha assolit la Premier. Veure’m si torna per quedar-se o per contra marxa a alguna de les possibles ofertes que li puguin sortir, qualitat no li falta per jugar a qualsevol equip de la lliga.

A nivell internacional, la carrera de Valero s’ha desenvolupat de moment a nivell de categories inferiors. Va guanyar un europeu sub-19 el 2004, marcant el solitari gol de la victòria (1-0 davant Turquia) formant equip amb gent de sobres coneguda com: Sergio Ramos, David Silva, Albiol, Soldado i De la Red. La seva carrera ha estat més aviat tardana i de moment encara no ha atret els ulls del seleccionador, però a l’igual que Pedro León és un dels migcampistes que apunten alt de cara al futur.

Mercato blaugrana: David Villa

2010-05-19T02:21:00.000+02:00

David Villa Sánchez

(3 de Desembre 1981)

Sembla que l'arribada de Villa ja és un fet i que el "guaje" serà part de la davantera blaugrana durant els pròxims quatre anys. No descobrirem ara les habilitats del davanter asturià (veure CARA A CARA: Villa vs Forlan del 21 de juny de 2009), el qual seguramnet s'integrarà a la dinàmica blaugrana molt més aviat que gent com Henry o Ibra.

Amb el València ha marcat 108 gols en lliga en les cinc temporades que ha passat a Mestalla (129 en el total de competicions), a més amb la selecció espanyola ha fet uns números espectaculars al costat de companys com Xavi, Iniesta, Puyol i Cesc, el pròxim objectiu blaugrana pel mercat estival. S'ha de valorar molt positivament el fet que la directiva, tot i estar punt de deixar-ho, hagi fet els deures i estigui fitxant rapidament, que no depressa i corrent. Villa és un jugador que l'any passat ja va estar a punt de venir i que aquest estiu no s'ha pogut resistir.

Veure'm si s'acopla a la dinamica de joc blaugrana i si s'amortitzen els 40-50 kilos que costarà a abase de gols, tu que opines?

DESCOBRIM A... CARDOZO

2010-05-18T01:05:00.003+02:00

Óscar René Cardozo
20 de Maig 1983
Alçada: 1.94cm
Nacionalitat: Paraguai
Posició: Davanter
Dorsal: 7
Carrera: Nacional (2004-06)
Newell’s (2006/07)
Benfica (2007-)
Internacional: Absoluta (2007-)

Cardozo és un davanter de grans dimensions, amb una excel•lent capacitat realitzadora i amb uns grans moviments. Tot i la seva embergadura té una gran agilitat i evidentment destaca per la seva capacitat en el joc aeri. Màxim golejador de la lliga portuguesa, s’ha destapat com un golejador letal als metres finals, amb uns grans fonaments jugant d’esquena i una rematada potent a l’hora que efectiva. És un gran llançador de faltes, tant per la potencia del seu xut amb la cama esquerre com per la col•locació que dóna a la pilota.

Aquest any ha acabat d’explotar unes qualitats que ja se li endevinaven des de la seva arribada al club lisboeta, al costat de l’ex-blaugrana Saviola ha format un tàndem letal que han portat a “les aguiles” a la consecució de la lliga després de cinc anys de no fer-ho. El tàndem sud-americà ha fet 37 gols a la lliga (57 en el total de competicions) i al costat d’altres homes importants com David Luiz, Ramirez i l’argentí Di Maria han format un equip molt competitiu i digne de tenir en compte. Sembla però que en aquest mercat estival pot perdre unes quantes de les seves estrelles i veure’s així disminuït en les seves aspiracions.

Óscar Cardozo comença la seva carrera a equips menors del seu país i no és fins la seva arribada al Nacional el 2004 que comença a destacar en categories superiors. A l’equip d’Asunción comença a destacar a base de gols i atrau l’atenció de lligues més potents com l’argentina. L’estiu 2006 fitxa per Newell’s Old Boys on des de bon començament es fa amb un lloc de titular i amb els seus 21 gols contribueix a salvar l’equip. Les seves actuacions tant a l’apertura com al Clausura li valen el reconeixement públic, i és galardonat amb el premi al millor jugador paraguaià de l’any 2006. Aquest rendiment no passa desapercebut i el Benfica el fitxa la temporada següent per 11 milions d’euros per capitanejar el seu projecte. Des del inici es guanya la confiança del seu entrenador (Jose Antonio Camacho) i comença marcant gols importants tant en lliga com en Champions.

La segona temporada a Lisboa comença amb menys protagonisme, però Cardozo fa un final de lliga espectacular arribant a ser el segon màxim golejador de la competició. Aquesta temporada l’ha començat de la mateixa manera, marcant gols de totes les maners i sent la punta de llança d’un equip que ha dominat la competició i a estones a fet un futbol de gran nivell. Ha estat una campanya brillant a nivell personal i s’espera que aquesta ratxa pugui continuar a nivell internacional amb la seva actuació al proper mundial de Sud-àfrica.

Amb la selecció ha disputat quasi una trentena de partits des del 2007, però només ha pogut marcar 4 gols. Sempre ha estat a l’ombra d’altres davanters com Santa Cruz o Valdez, però ara sembla el moment propici per fer el canvi i donar a Óscar els galons que es mereix. No són un combinat potent però tenen molta pólvora davant i poden classificar-se tranquil•lament en un grup assequible format per: Itàlia, Eslovàquia i Nova Zelanda. Les opcions a vuitens ja són més minses però veure’m que pot fer l’Albirroja en mans de gent com Cardozo, Lucas Barrios i companyia.

LA CRÒNICA: Barça 4 - Valladolid 0

2010-05-17T02:13:00.001+02:00

Feina feta, victòria clara i lliga conquerida. Després d’uns minuts de imprecisió i falta d’intensitat, els blaugranes es van posar les piles, van començar a tocar i a batallar cada pilota fins que el partit va estar més que controlat. Va arribar el primer gol de manera afortunada, després de que l’equip disposés de clares ocasions per haver obert el marcador. Després ja era qüestió de temps que els gols anessin caient, i així va ser, el Barça quan vol atropella al rival, i ahir no va ser una excepció.

El Valladolid va venir al Camp Nou a aguantar l’empat i a intentar sorprendre als blaugranes al contraatac. Al principi quasi ho aconsegueix, més pels errors culers (Piqué i Valdes van començar descentrats) però mica en mica van perdre la fe i van abaixar els braços davant d’un rival infinitament superior. És una llàstima celebrar una victòria davant d’un equip que se’n va a la segona divisió, però les coses són així i no es pot esperar venir a fer els deures al coliseu blaugrana.

Pep Guardiola va confeccionar una alineació convencional, amb Touré fent de Xavi i la resta de peces esperades. Va formar amb Messi en punta i Bojan a l’esquerre, posició que fa mimbar l’aportació del de Linyola però que engrandeix al pibe, que un cop més va demostrar que és el millor del món amb unes xifres estratosfèriques. Pedro de nou va tornar a fer un partidas amb un desplegament físic i tècnic impressionant, el canari ha estat la sorpresa de la temporada i per mèrits propis un nou nom a afegir a a llista de cracks blaugranes.

A nivell individual, a part de la davantera ja esmentada, destacar l’aportació del mig del camp. No tenien una papaleta fàcil amb l’absència de Xavi i Iniesta, però Touré i Keita van fer un gran partit i en cap moment es va trobar a faltar el de Terrassa. El malià va ser un autèntic motor al mig del camp, jugant amb criteri i deixant-se la pell en la recuperació. Touré es va tornar a reivindicar com ha de ser i no amb les brabuconades d’un manager oportunista, va fer un partit sòlid i a la vegada brillant, va desbordar, va crear joc, va distribuir i fins i tot es va permetre el luxe de fer jugades individuals com la del tercer gol. Si ha de jugar així, no és una peça per deixar-se escapar de cara a l’any que ve.

En definitiva, un partit amb l’essència d’aquest equip: Qualitat, intensitat i solidaritat. Temporada sense la cirereta de la Champions al Bernabeu però amb un gran regust de boca després de guanyar una lliga difícil però que amb 99 punts s’ha fet amb una merescuda justícia.

Felicitats Campions!!!!

LA PRÈVIA: Última Jornada

2010-05-14T02:25:00.000+02:00

Barça vs Valladolid
(Camp Nou, 16/05/10 19h)

Partit a vida o mort pels de Pep Guardiola, o es guanya la lliga o la major decepció dels últims temps. A davant un Valladolid que es juga la permanència i que vindrà a totes al Camp Nou. El Barça haurà de lluitar contra l’ansietat, les ganes de resoldre ràpid i un rival que vindrà a tancar-se, intentar aguantar el 0-0 i crear algun ensurt a la contra. Pot ser que l’empat li valgui als manxecs per seguir a primera, però és sempre un plantejament arriscat, tot i que sembla l’únic possible contra un Barça endollat.

Els de Clemente vénen a Barcelona amb algunes baixes però amb la moral intacta de cara a treure un bon resultat, combinat amb els de Màlaga, Tenerife i Racing. Els de Santander són els que ho tenen millor ja que juguen a casa contra un Sporting ja salvat, en canvi Malaga i Tenerife s’enfronten a Madrid i Valencia, aquest últim a Mestalla. Els manxecs tenen possibilitats tot i que no puguin treure un resultat positiu del santuari blaugrana.
La sanció d’una peça clau al mig com Borja i la lesió de Nivaldo faran trastocar els plans de l’entrenador basc. Queda el dubte de si sortirà amb Diego Costa sòl en punta o alinearà un altre davanter (Manucho). Amb un possible esquema de 4-2-3-1 que a la practica en possessió de pilota blaugrana es convertirà en un 4-5-1 amb dues línies clares i un sòl home en punta intentaran allunyar la pilota el màxim de la porteria de Jacobo. La possible alineació pot ser la següent: Jacobo, Marcos, Arzo, Sereno, Lopez, Pelé, Baraja, Sesma, Nauzet, Costa i Manucho o Bueno.

El Barça compta amb les baixes de Maxwell i l’insubstituïble Xavi, una absència molt sensible en un partit on la fluïdesa en la circulació de pilota serà clau. El Barça ha intentat de totes les maneres comptar amb la presència del de Terrassa però les seves al•legacions no han estat escoltades. La bona noticia però, és la possible tornada de Iniesta, el de Fuentealbilla ja entrena amb normalitat i pot ser que disputi uns minuts, ja sigui de titular o com a reserva. L’altre incògnita a part del mig del camp és quina davantera posarà Pep per intentar resoldre el partit el més aviat possible. Bojan segueix demostrant que es mereix un lloc i Pedro i Messi són indiscutibles, així que tot sembla indicar que aquests seran els tres homes en punta. L’onze blaugrana pot ser el format per: Valdes, Alves, Piqué, Puyol, Abidal, Touré, Sergio, Keita, Pedro, Messi i Bojan.

Última jornada apassionant on esperem que el Barça ens faci patir lo just i s’endugui la victòria i una lliga que es mereix de totes totes. Esperem no dependre del resultat de la Rosaleda perquè sinó malament. Ànims Barça que ja no queda res.

DESCOBRIM A... KJAER

2010-05-10T02:46:00.001+02:00

Simon Kjaer
26 de Març 1989
Alçada: 1.89 cm
Posició: Central
Nacionalitat: Danès
Dorsal: 24
Carrera: Midtjylland (2007/08)
Palermo (2008-)
Internacional: sub21 (2008-)
Absoluta (2009-)

Cotitzat central danès el qual es rifen totes les grans esquadres del continent. És un defensa amb bona planta que destaca per la seva col•locació, velocitat en el tall i el marcatge i una gran habilitat en el joc aeri, tant defensiu com ofensiu. Tot i la seva alçada posseeix una gran coordinació que l’ajuden molt en la sortida de pilota i en la direcció de la seva línea defensiva.
Després d’un any d’adaptació, aquest any s’ha consolidat en l’eix de la defensa de l’equip sicilià, al costat de l’italià Bovo, i ha demostrat les seves prestacions i categoria tot i la seva curta edat. Amb les seves bones actuacions ha ajudat a l’equip entrenat per Delio Rossi ha ocupar la cinquena posició i a optar fins a l’última jornada a classificar-se per la Lliga de Campions, tot un èxit per la squadra rosanera.

Simon comença la seva carrera futbolística al seu país on ràpidament atrau l’atenció dels equips professionals. Amb divuit anys debuta amb la primera plantilla del Midtjylland de la primera divisió, i esdevé un referent en la defensa. Amb l’equip de Herning aconseguirà el subcampionat i serà designat millor futbolista sub-19 del país. Des d’aquest moments començarà a atreure l’atenció de grans equips d’Europa com el Madrid i el Chelsea, però les seves ofertes seran rebutjades. Sorprenentment serà el modest Palermo el que aconseguirà fitxar a Kjaer el Febrer del 2008.

A nivell internacional tot just ara s’està començant a fer un lloc en el combinat entrenat per Morten Olsen on hi va debutar el Febrer de l’any passat. Ja ha disputat vuit partits internacionals, en un equip bastant mancat de qualitat, amb una barreja de joves amb qualitat (ben pocs) i velles glòries (la majoria). Kjaer forma part del primer grup juntament amb noms ja coneguts com: Bendtner, Agger o Eriksen (veure Descobrim a... del 9 de març). Evidentment, amb aquest panorama l’equip danès, tot i estar present al Mundial de Surafrica, se li pressuposen temps difícils de cara al futur, veure’m si la nova fornada de talents pot fer sortir el combinat vermell del pou on es troba des de la Eurocopa 2004 i pot fer un Mundial digne, en un grup format per Holanda, Japó i Camerun.

De ben segur que veure’m durant tot l’estiu el nom de Kjaer relacionat amb gran quantitat d’equips i de projectes de fitxatges, no s’espera que tardi massa a fer el salt un equip de primera línea, qualitats no li falten. Estarem atents a veure qui és l’afortunat en endur-se un jugador tant complet, un autèntic baluard en defensa i amb les coses molt clares amb la pilota als peus, un central amb moltíssim futur.

LA CRÒNICA: Sevilla 2 - Barça 3

2010-05-09T08:05:00.001+02:00

Doble lliçó dels blaugranes a Sevilla: classe magistral de futbol que porta al Barça a posar-se 0-3 davant la impotència rival i una nova lliçó de com cinc minuts de desconnexió et poden costar dos gols i quasi una lliga. Caldrà prendre’n bona nota de cara al cap de setmana que ve, contra el Valladolid no hi ha marge d’error si es vol ser campió.

El resultat final va quedar maquillat per aquests dos errors però això no treu que els homes de Pep Guardiola fessin un gran partit, magnifica primera part on la piconadora va sotmetre i van anar caient els gols tot i els esforços de Palop per evitar-ho. La segona si exceptuem la desconnexió puntual també va ser molt bona, menys ritme i més futbol control però amb ocasions per haver deixat el partit en una golejada. En definitiva, els deures fets, victòria al Sanchez Pizjuan que feia inútil la golejada merengue al Bernabeu. Només resta una jornada i el Barça ha de fer un últim esforç per sortir-ne victoriós.

El Sevilla d’Alvarez sortia amb ganes d’aigualir la festa blaugrana, però de seguida es va veure superat pel joc combinatiu blaugrana. Amb el clàssic esquema de doble pivot, dos interiors profunds i dues puntes es va veure dominat en el mig del camp, Pedro i Bojan entraven bé per bandes i Messi era imparable pels centrals andalusos. Els de dalt les van veure quadrades i només en els dos regals culers van poder demostrar la seva categoria batent la porteria d’un indefens Victor Valdes. Poca resistència d’un fluixet Sevilla que es juga la Champions i haurà de treballar molt aquest estiu de cara a la temporada que ve.

Pel Barça destacar de nou a la tripleta ofensiva (Bojan, Pedro i Messi) que es va moure moltíssim, oferint-se desbordant i creant perill. Els tres van mullar i n’haguessin pogut fer d’altres en ocasions claríssimes. També molt bé Xavi de nou, que es perdrà l’últim partit i Alves, el brasiler s’ha entonat en aquest final de campionat i va firmar un gran partit en una nova tornada al que va ser el seu estadi durant tants anys.

La setmana que ve toca rematar la feina però no val a badar, el Valladolid s’hi juga la vida i el Barça ha de sortir endollat des del principi, només cal recordar el Barça-Villarreal de l’any passat. Sense Xavi, Touré i Sergio s’hauran de multiplicar en la creació de joc, veure’m com acaba però aquest Barça es mereix el títol i ben segur que ho posarà tot per aconseguir-ho.

LA PRÈVIA: Jornada 37

2010-05-07T01:12:00.002+02:00

Sevilla vs Barça
(Sanchez Pizjuan, 8/05/10 21h)

Partit vital per les aspiracions blaugranes a guanyar el campionat de lliga. Sovint es diu dels partits que són finals, però aquest de debò que és com una final, si el Barça no guanya pot donar quasi bé per perduda la lliga. El Sevilla per la seva part es juga la presència a la Champions League de l’any que ve, un repte important pels de Nervión. Serà un espectacle digne de veure i segur que els jugadors ho donen tot per tres punts claus que poden donar molt i que també poden treure moltíssim.

El Sevilla d’Antonio Alvarez està confiat en la victòria després dels últims bons resultats (victòria contra el Racing 1-5) i amb el dubte de Luis Fabiano ja té força clara la tàctica per intentar frenar al Barça. Tot i la bona ratxa de Negredo (quatre gols en els últims dos partits) sembla que la dupla atacant serà la formada per Kanouté i el brasiler Luis Fabiano, el qual sembla recuperat del seu esquinç. Aquest any ja s’han enfrontat en tres ocasions, amb un balanç positiu pel Barça tot i l’eliminació de la copa. Els andalusos trauran el seu clàssic 4-4-2 amb el doble pivot i Navas i Capel ben oberts a les bandes, pressionant els laterals i servint pilotes a les dues puntes. El possible onze pot ser el format per: Palop, Konko, Fazio, Escudé, Navarro, Renato, Zokora, Capel, Navas, Kanoute i Fabiano.

Els de Pep Guardiola compten amb les mateixes incògnites i baixes que els últims partits. Les úniques baixes són Iniesta i Abidal, i Piqué s’afegeix a la llista de tocats en la que es manté Xavi i el seu bessó. De nou el dubte a la davantera, aquest cop sembla que tornarà Pedro al titular, per tant un dels davanters s’haurà de quedar a la banqueta, serà Zlatan o Bojan? Al mig del camp tornarà Sergio a acompanyar a Keita i a Xavi. Tindrem una nova oportunitat de veure Alves en el seu retorn a Sevilla, de moment no ha fet partits brillants,, esperem que aquest cop pugui demostrar la seva vàlua al Pizjuan. Així doncs l’equip queda de la següent manera: Valdes, Alves, Puyol, Piqué, Maxwell, Sergio, Xavi, Keita, Pedro, Messi i Bojan.

Partit de vida o mort per un equip que ho està donant tot i que es mereix el títol més que ningú. Toca guanyar i esperem que les forces de la plantilla siguin suficients per superar a un Sevilla sempre incòmode. Ànims Barça, només queden dos partits.

LA CRÒNICA: Barça 4 - Tenerife 1

2010-05-05T01:13:00.000+02:00

Partit de resultat enganyós, com a mínim pels primers 70 minuts, va ser un match que va tenir diverses fases, un inici on el Barça va dominar, es veia superior i va començar a encarrilar el partit amb ocasions i el primer de Messi. Després va venir el gol del Tenerife en una errada de Puyol i una fase de partit on l’equip semblava desendollat i la grada patia més del compte i al final amb el gol de Bojan va tornar el control i van començar a arribar les ocasions clares i la sentencia.

Oltra va intentar fer un esquema semblant al de l’Inter, amb un 4-1-4-1, amb un central com a pivot defensiu i reservant peces claus com Nino i el capità Marc Bertrán que estaven apercebuts de sanció. L’aposta en alguns moments li va sortir bé, però més per la precipitació blaugrana que no pas per les prestacions del plantejament. Al final va tenir que recórrer a Nino, el qual va sucar com sempre, encara que en fora de joc. Els canaris van prescindir de la seva tàctica habitual i van intentar defensar-se davant d’un Barça intractable a casa, no els hi va sortir però almenys ho van intentar.

De nou el de Linyola va ser providencial amb un gol marca de la casa, desmarcada perfecte, passada entre línies i una definició efectiva. Destacar també el partit de Dani Alves, el qual va tornar a ser aquell lateral que defensa, crea, juga i centra, un jugador que quan està amb confiança val per dos. Partit discret de la defensa i de nou màxima fiabilitat del trio que no falla mai: Messi, Xavi i Pedro. El canari, amb els seus pares a la grada, va demostrar un cop més la seva enorme valia, lluita, defensa, pressiona i després ataca amb una efectivitat aclaparadora.

Destacar el canvi de Piqué a la mitja part, Gerard va rebre un fort cop a la cuixa en una internada “tinerfenya”, en principi només seria la contusió, però veure’m amb les proves que se li faran avui si pot jugar el transcendental partit de dissabte. Al final roda de premsa de Guardiola elogiant els seus jugadors, els quals ho estan donant tot per aconseguir el títol de lliga. Només queden dos partits, el Pizjuan i el Valladolid a casa, esperem que puguin aguantar el ritme i ens donin una nova alegria.

LA PRÈVIA: Jornada 36

2010-05-04T02:23:00.001+02:00

Barça vs Tenerife CF
(Camp Nou, 4/05/10 20h)

Partit trampa pels blaugranes, ja es compten com a guanyats els partits de casa i s’esperen els de fora amb energia per consolidar el títol de lliga, però el Tenerife s’hi juga la vida i no vindrà a l’estadi a fer de comparsa i a aplaudir els gols del Barça. L’equip de Oltra vindrà a fer el seu partit i si pot a treure’n un resultat positiu que complicaria molt la vida a la parròquia culer. Queden tres partits on el Barça ha de demostrar que és el millor equip de la lliga, s’ha de sortir amb la mentalitat i intensitat de dissabte i les coses aniran bé, sinó ja ens podem preparar que els rivals no perdonen.

L’equip canari es presenta a l’estadi en zona de descens i en una situació molt complicada, a falta de nou punts per disputar es troba divuitè empatat amb el Màlaga i a un punt del Racing que estan per sobre, no ho té malament però ha de jugar al camp del líder, a Mestalla i a casa amb l’Almeria. Arriben amb la baixa dl brasiler Dinei i els dubtes d’Ayoze i el golejador Nino, tot i que els dos acabaran formant a l’onze titular. Presumiblement l’entrenador valencià optarà per un clàssic 4-2-3-1 amb dos pivots defensius per reforçar el mig del camp i tres mitjapuntes pes ocupades en tapar la creació blaugrana que en atacar. A dalt Nino, amb ajudes de segona línea en els contraatacs que permetin les pèrdues blaugranes. La possible alineació canària seria la formada per: Aragoneses, Hector, Sicilia, Culebras, Beltran, Ricardo, Roman, Juanlu, Alfaro, Ayoze i Nino.

Els de Pep s’hi juguen molt i per tant no es faran massa rotacions tot i que pugui entrar algun jugador com Touré que no va jugar d’inici al Madrigal. La plantilla segueix amb la baixa d’Iniesta i els dubtes d’Abidal encara sense l’alta. De nou la incògnita de qui acompanyarà a Pedro i Messi en la punta d’atac, serà Bojan, Zlatan o Henry? Suposem que serà el jove del planter però no ho sabrem fins aquest vespre. L’últim dubte de Guardiola és la participació de Xavi i les seves molèsties al bessó, veure’m com se sent el de Terrassa a l’escalfament i si pot aguantar tot el partit de nou. El més que probable onze és el format per: Valdes, Alves, Piqué, Puyol, Maxwell, Touré, Keita, Xavi, Messi, Pedro i Bojan.

Jugui qui jugui l’equip ha de sortir a per totes i de mostrar des del minut 1 que vol guanyar aquesta lliga perquè és el millor i perquè se la mereix de totes totes. Partit difícil perquè l’afició ompli, però s’haurà de fer un esforç entre tots per superar la pluja i animar a un equip que ho està donant tot.

LA CRÒNICA: Villarreal 1 - Barça 4

2010-05-02T08:13:00.000+02:00

Partit més còmode del que la gent es pensava, no tant per falta de combativitat dels de la Plana com per la manifesta superioritat d’un Barça que va sortir concentrat des del minut 1 i que va demostrar que el cop de la Champions no té perquè afectar a la lliga. Els blaugranes van lluitar, van jugar fàcil i ràpid i en tot moment van estar molt endollats en el partit. Només una estoneta van perdre el control però entre Valdes i la falta de punteria de Nilmar el Barça no va patir pel marcador.

EL Vila-real va sortir amb només dues puntes, intentant reforçar el mig del camp i així posar en problemes als mitjos culers. Al final Garrido va tornar al 4-3-3 amb l’entrada de Llorente i Senna al descans. L’hispano-brasiler va fer un partidas i va deixar de manifest que hagués hagut de sortir d’inici. La linea de quatre va tenir molts problemes per contenir els atacs blaugranes, aquest cop amb gent molt ràpida com Bojan, Messi i Pedro. Els laterals es van veure obligats a pujar en contades ocasions, important la falta de profunditat del català Capdevila.

Pel Barça s’hauria de destacar a tot l’equip, ja que tots van complir amb la dosi d’entrega i concentració que requeria el partit i van esvair de cop els dubtes que hi havia sobre l’equip. Es va poder veure un Alves de nou profund i encertat per la banda, un Bojan ràpid i desequilibrant, un Messi intermitent però demolidor i sobretot un Xavi espectacular. El de Terrassa arrastra aquestes molèsties al bessó que el fan jugar tocat, però la d’ahir va ser una nova classe magistral de control del mig del camp, de passades a l’espai i a sobre amb un golas de falta.

L’equip es veia que estava implicat i sobretot en les celebracions dels gols, tan a la gespa com a la banqueta, es deixava veure la importància del partit, molt més que tres punts, una injecció de moral per la plantilla i un avis pels competidors. Ara queden tres partits, els quals s’han de jugar amb la mateixa intensitat i velocitat, veure’m dimarts de nou a l’estadi com responen els jugadors i el públic.

LA PRÈVIA: Jornada 35

2010-04-30T02:54:00.000+02:00

Villarreal vs Barça
(Madrigal, 01/05/10 22h)

Partit complicat d’encarar després de la eliminació de dimecres i on el Barça ha de demostrar que va a per la lliga. Després d’una derrota dura com aquesta sempre costa concentrar-se en nous objectius i centrar-se en el partit següent, però aquest és de vital importància i l’equip ha d’estar endollat des del començament. Serà més important l’estat anímic que no pas el físic, les cames seguiran al cap si l’equip està per la feina, i confiem en que ho estigui.

Els de la plana, d’ençà de la destitució de Valverde, han encarrilat una sèrie de bons resultats que els ha tornat a la disputa de places europees. Actualment són sisens a quatre punts dels locs de lliga de campions. Recordar també que són l’únic equip que ha aconseguit puntuar al Camp Nou aquesta temporada (1-1 el dia de reis) i un rival que sempre se li ha complicat molt als blaugranes.

Els de Garrido tenen el dubte de Senna que tot just s’ha recuperat d’una lesió i la incògnita de l’estat físic de Santi Cazorla, ja recuperat però que no està clar que estigui per jugar tot el partit. Últimament està jugant amb un 4-3-3 però pot ser que pel respecta al Barça modifiqui una mica el seu plantejament i prescindeixi d’una de les puntes per fer entrar un altre migcampista i apuntalar així el centre del camp. La defensa està clara, així com la participació de Bruno i Cani. Faltarà veure quina és la davantera entre Llorente, Nilmar i Rossi, i si entren Cazorla i Senna al mig enlloc de Ibagaza. Així doncs l’alineació pot quedar de la següent manera: Lopez, Ángel, Godin, Rodríguez, Capdevila, Bruno, Cani, Senna, Cazorla, Nilmar i Rossi.

Guardiola tindrà feina per confeccionar l’onze inicial, no tant per baixes sinó per veure quins són els homes mentalment més preparats per afrontar el partit. L’únic dubte és Xavi que arrastra unes molèsties físiques que li poden impedir jugar. Després del mal partit de dimecres i l’allau de crítiques que està patint aquests dies, està per veure si Zlatan entrarà al titular o haurà de veure el partit des de la banqueta. Si normalment és complicat intentar endevinar l’alineació de Guardiola, aquest cop és pràcticament impossible degut a l’alt nombre de variables. Segur que hi ha algunes rotacions però també són les vaques sagrades les que han de treure les castanyes del foc. Un possible onze seria el format per: Valdes, Alves, Puyol, Piqué, Abidal, Touré, Sergio, Keita, Pedro, Bojan o Henry i Messi.

LA CRÒNICA: Barça 1 - Inter 0

2010-04-28T23:33:00.001+02:00

Al final no ha pogut ser, el Barça s’ha estrellat contra la muralla dels interistes i no ha tingut la clarividència suficient per sobrepassar una doble línea defensiva molt junta que ha renunciat a la pilota i que judicis de valors a part, ha fet una feina perfecte. Messi i la resta de davanters han quedat atrapats dins la tela d’aranya teixida per Mourinho i s’han vist immersos en un atac sense cap, amb excessius centres per ningú i sense trobar espais.

Un llàstima perquè l’ambient i la nit estaven ben preparades per una nit màgica però el Barça tot i intentar-ho amb totes les forces no ha sabut en cap moment com arribar amb claredat a les immediacions de Julio Cesar. Amb l’expulsió de Motta, com sempre passat de frenada i mancat d’intel•ligència, el partit ha perdut en igualtat i s’ha decantat cap el cantó blaugrana, en un atac i gol que li ha faltat precisament això últim, el gol. L’equip, sigui per físic, frescor o ansietat no ha atacat bé i el partit s’ha convertit en un partit d’handbol on els extrems no han pogut entrar, el pivot estava rodejat i el central no tenia línies de passada. Se n’ha fet un en fora de joc i un amb mans involuntàries, però aquest cop no sembla que l’actuació de l’àrbitre hagi estat definitiva en cap dels sentits.

L’Inter amb la lesió a l’escalfament de Goran Pandev, ha començat el partit amb un 4-1-4-1, on Cambiasso feia de pivot atent a Messi i Milito es quedava sol a dalt barallant-se amb els centrals blaugranes. Eto’o en canvi, relegat a una banda on evidentment el seu esforç és agraït però el seu rendiment ofensiu baixa ostensiblement. Amb l’expulsió el tema ja va quedar encara més empaquetat, amb milito ocupant la dreta, Samu al lateral esquerre i Chivu reforçant el mig del camp, en un 4-1-4 que feia mal als ulls. Es poden criticar moltes coses del plantejament, però el cert és que els italians el van executar a la perfecció, pilotades directament fora per no perdre la possessió en camp propi, perdent temps arribant a situacions surrealistes i defensant amb una intensitat i rigor digne de menció. Gran partit dels centrals, de Cambiasso per davant de la pilota i especialment de Zanetti, a la seva edat va aportar veterania i saber fe en tot moment, no va tenir ni una errada.

El Barça va treure una alineació peculiar, amb Milito al lateral esquerre i Touré de central per guanyar en joc aeri i en circulació de pilota, la qual en cap moment va ser a gran velocitat. Al mig, Sergio, Xavi i Keita i a dalt Messi i Pedro oberts i Zlatan al centre. Així van començar, però mica en mica Messi va tendir cap al mig i Maxwell va entrar per Milito i es va incorporar al mig davant de la no necessitat de defenses. Al final es va acabar amb Pedro i Jeffren d’extrems i Bojan al davant, intentant amb la seva movilitat desarborar la defensa italiana, quasi ho aconsegueixen amb el gol de Krkic, però l’àrbitre va decretar mans de Touré. A nivell individual poca gent es salva, tothom va fer partits justets i correctes, sense errades però sense profunditat ni idees. Només Xavi va brillar una mica portant el tempo però sempre molt pla davant la impossibilitat de trobar línies de passada. Fluix Zlatan, Messi ben aturat amb un marcatge col•lectiu i innocents Keita i Pedro.

A part queda la valoració de Gerard Piqué, partidas del central que va jugar de tot i ho va fer tot bé. Veient el joc poc fluït ho va intentar pujant des del darrera, després va ser un migcampista més i al final en punta va aconseguir el gol de l’esperança. La de Piqué va ser una classe de rauxa, ganes i sentiment culer, no va ser suficient però actuacions com aquesta et fan estar orgullós dels teus jugadors i del teu equip: Grande Gerard!!!!

Menció especial també a l'afició, que ha complert les espectatives i ha fet la feina per intentar la remuntada. Ambient de gala durant el partit, abans i sobretot després aplaudint l'equip i perdent amb esportivitat.

Demà dia de tristor i desencís que hem d’intentar que no ens afecti de cara a un final de temporada importantíssim. Dissabte torna la lliga amb un partit vital al Madrigal, hem d’aixecar el cap, adonar-nos que ho hem donat tot i no ha sortit i que encara falta feina per fer. La lliga no es pot escapar i això passa per guanyar dissabte, ànims Barça, Ànims afició.

LA PRÈVIA: Champions - semifinals tornada

2010-04-28T03:36:00.001+02:00

Barça vs Internazionale
(Camp Nou, 28/04/10 20.45)

Després d’una setmana d’espera, per fi arriba la tornada de les semis, un partit dels que fan afició i que la gent blaugrana porta preparant des del xiulet final de San Siro. A Itàlia es va fer un mal partit i es va treure un pèssim resultat però avui amb l’ajut de tots toca arreglar les coses i intentar arribar a l’objectiu anhelat: la final del Bernabeu.

El partit evidentment no serà gens fàcil pel Barça ja que haurà de jugar contra un gran equip, amb un resultat força desfavorable i contra un rival que podrà jugar de la manera que més li agrada, cedint la iniciativa, ben tancats darrera i sortint al contraatac amb velocitat. El Barça per contra, no es pot deixar influir per l’ambient de remuntada creat i ha de jugar bé les seves cartes, tocar amb paciència i no precipitar-se per tal de que els gols arribin i el partit estigui sota control. No s’ha d’anar a atacar amb el cor des de bon principi ja que l’Inter ens pot matar al contraatac, s’ha d’estar serè, tocar amb calma i buscar els espais.

Un cop més, la defensa blaugrana haurà d’anar amb molt de compte amb les pujades de Sneijder i les seves passades entre línies per Eto’o i sobretot Milito, que ja va portar de corcoll als culers al Giussepe Meazza. La clau està en no perdre pilotes al mig del camp i d’aquesta manera dificultar les sortides a la contra dels interistes. En aquesta funció seran vitals Xavi i Busquets, que avui un cop més han de demostrar una gran seguretat, precisió i velocitat en la circulació de pilota.

Mourinho es presenta al Camp Nou amb l’única baixa de Stankovic per sanció i amb el dubte d’un Sneijder que ahir ja va entrenar amb normalitat i que apunta al titular tot i les seves molèsties al bíceps femoral. Faltarà veure si el portuguès opta per un onze com el de Milà o sacrifica un davanter per donar més presència al mig del camp. En roda de premsa ja va avançar la majoria dels titulars, deixant com a incògnita la presencia de Motta i Pandev. L’italo-brasiler sembla que jugarà i el macedoni, que arrastra molèsties, podria deixar el seu lloc a un migcampista o a un defensa i avançar a Zanetti al mig del camp. Així doncs l’alineació de l’Inter per aquesta nit podria ser la formada per: Julio Cesar, Maicon, Lúcio, Samuel, Zanetti, Motta, Cambiasso, Sneijder, Pandev o Chivu, Eto’o i Diego Milito.

Guardiola sembla que compta només amb un parell de dubtes, la resta de l’equip sembla bastant definit. Amb la baixa de Puyol per sanció, entraria Milito a l’eix acompanyant Piqué, esperem que la baixa del “capi” no es noti en excés, sempre és una peça clau per la seva entrega i lideratge. Abidal serà dubte fins a última hora, per tant no sabrem si jugarà el francès o serà Maxwell qui seguirà ocupant la posició de lateral esquerre. L’altre incògnita que es planteja és al mig del camp, qui acompanyarà a Sergio i a Xavi? Serà Touré després de l’exhibició de dissabte o tornarà Keita per apuntalar la banda de Maicon. En punta no hi ha massa dubtes, el trident golejador amb Messi, Pedro i Zlatan Ibrahimovic, que avui han de demostrar la seva categoria, no es poden fallar les ocasions.
També s’ha especulat que el Barça jugui amb Touré com a fals tercer central i els laterals s’incorporin al mig del camp formant un 3-4-3, veure’m quina és la solució definitiva. Sigui com sigui, l’equip ha de demostrar seriositat, paciència i una intensitat brutal que desarmi els italians de principi a fi. L’alineació blaugrana seria doncs la formada per: Valdes, Alves, Milito, Piqué, Abidal, Touré o Keita, Sergio, Xavi, Messi, Zlatan i Pedro.

Avui ha de ser una nit màgica pels barcelonistes, hi hagi remuntada o no, s’ha d’estar al costat d’un equip que ens ho ha donat tot en l’últim any i mig i que aquest cop ens demana ajuda per superar l’adversitat. Sigui quin sigui el resultat segur que podrem estar orgullosos dels nostres jugadors, així que tothom a posar-se la samarreta, sortir al carrer i animar com el que més a uns jugadors compromesos, professionals i culers fins al moll de l’os. Com ja ens han dit: “S’hi deixaran la pell” i nosaltres també per intentar una remuntada històrica en el que pot ser un dia per la història. El Bernabeu ens espera...

FORÇA BARÇA!!!!!

LA CRÒNICA: Barça 3 - Xerez 1

2010-04-25T08:19:00.000+02:00

Partit inoportú pels blaugranes que es va resoldre amb relativa facilitat. Va ser un encontre amb vàries fases, una primer on el Barça va dominar i quasi sentenciar, una de relaxació on es va donar ales als de Gorosito, l’entrada de Piqué i Messi va posar les coses a lloc i una última part de partit on els andalusos es van extralimitar en la seva duresa i van acabar amb nou jugadors. Lo dels últims minuts va ser una creuada de cables en tota regla, un partit que fins llavors havia estat net es va convertir en un reguitzell d’entrades violentes i sense solta ni volta. Un acabament trist per un partit seriós del Xerez i complint l’expedient culer.

Gorosito va sortir amb l’anticipat 4-5-1 per amb una mentalitat i una posta en escena molt diferent a l’esperada, dues línies juntes però molt agressives i profundes dins dels límits territorials blaugranes, fet sempre arriscat però que en els primers minuts es va mostrar força efectiu. Un cop el Barça va veure la opció dels contraatacs i de les pilotes en profunditat per banda va començar a fer aigües. En tot moment els “azulones” van intentar jugar amb criteri, rascant al mig del camp però noblement i amb un Mario Bermejo molt actiu en punta, tant en la pressió com en atac. Al final es va perdre el nord però això no enterboleix la bona imatge de l’equip, amb bon toc, intensitat i amb ganes de fer-ho bé sense acular-se al darrera.

Pel que fa al Barça es va tornar al 4-3-3, amb Henry i Jeffren a les bandes, Zlatan al mig baixant a oferir-se i obrint espais pels extrems i un mig del camp dinàmic amb Keita, Xavi i un immens Touré. Darrera, la parella Marquez i Chigrinsky va tornar a donar una lliçó de poca precisió en la passada, errades en la marca i lentitud. El principi de la segona part va caure clarament la intensitat i van tenir que entrar Piqué i Messi per posar les coses a lloc, no tant per les actuacions personals dels dos com pel toc d’atenció a la plantilla. AL final, rondo blaugrana per matar el partit i tothom cap a casa pensant en l’Inter i en dimecres.

A nivell individual, bon partit de Jeffren tot i que la seva poca confiança amb la cama dreta el limita molt en la posició d’extrem dret, tot i així, va fer un gol de bandera. Bé Xavi i Keita al mig, bon toc i recuperacions constants. En punta, Henry molt actiu i fent bones desmarcades, Zlatan imprecís i xiulat, va fer un gol i una assistència però va crispar de nou els ànims per la seva actitud en determinades accions. Partidas de Touré, excel•lent en la distribució, obrint joc a bandes i tocant ràpid, peça clau en la recuperació i la creació des del darrera, el millor.

Ara ja si toca pensar en l’Inter i en la idea de remuntada, l’ambient ja s’està començant a escalfar, esperem que els jugadors es mantinguin freds i no perdin el cap en un partit que els necessitem serens, amb paciència i determinació. Veure’m com surt, però per ganes i motivació no serà.

LA PRÈVIA: Jornada 34

2010-04-23T02:00:00.000+02:00

Barça vs Xerez
(Camp Nou, 24/04/2010 18h)

Nova jornada de lliga, que en aquest cas destorba més que no ajuda, davant d’un Xerez que és cuer però ha anat millorant amb l’arribada de Gorosito i arriba al Camp Nou sense pressió amb l’ànim d’aprofitar el moment dels blaugranes per rascar algun punt, perspectiva difícil per un equip molt inferior al blaugrana però amb res a perdre.
Aquest partit arriba just després de la derrota del Giuseppe Meazza i amb tothom pendent de la nit màgica de dimecres, però faria bé el Barça d’aprofitar-lo com a injecció de moral i no oblidar-se de la lliga, una competició més necessària que la Champions i que no se li pot escapar de les mans a aquestes alçades. Els de Guardiola són líders amb un punt i el “gol average”, qualsevol ensopegada suposaria perdre aquest avantatge, els partits de casa són vitals i no hi ha ni el més mínim marge d’error.

Els andalusos vénen sense massa baixes, amb Momo i Bergantiños reservats per decisió tècnica i amb la ferma intenció de plantar l’autobús a la gespa blaugrana. Gorosito pensa plantar un 4-5-1 amb Mario Bermejo com a única punta i amb dues línies molt juntes que s’ocupin de tancar espais darrera i dificultar la circulació de pilota blaugrana. El mig del camp serà molt físic amb gent com Keita i Víctor Sánchez de cara a intentar robar la pilota al Barça. No s’esperen atacs amb tromba ni contraatacs amb molts efectius, s’apostarà pel zero a zero i si hi ha alguna ocasió doncs millor que millor, el problema vindrà quan el Barça marqui. L’alineació andalusa pot ser la formada per: Renan, Francis, Aythami, Gioda, David Prieto, Casado, Orellana, Keita, Víctor Sánchez, Abel i Bermejo.

Pel que fa als blaugranes, menys Iniesta lesionat i Alves sancionat, la plantilla està al complert. Puyol que no pot jugar dimecres ocuparà el lloc del brasiler i Marquez o Milito entrarien a l’eix o acompanyant Piqué o com a parella defensiva. El dubte serà de nou el lateral esquerre, l’alta d’Abidal torna a reobrir la disputa pel lloc. Al mig del camp tornarà Touré, al qual acompanyarien Xavi i a escollir entre Keita i Sergio. A davant molts dubtes, és probable que es reservi a Messi i entri gent com Bojan i Henry. És possible que després d’un temps l’equip torni al clàssic 4-3-3 que tants èxits ha donat, veure’m quina és la decisió de Guardiola. L’onze probable pot ser el format per: Valdes, Puyol, Marquez, Milito, Abidal, Touré, Xavi, Sergio, Henry, Bojan i Pedro.

LA CRÒNICA: Inter 3 - Barça 1

2010-04-21T00:55:00.000+02:00

Derrota contundent del Barça on es van veure superats tant en el marcador, com en el joc, com en l’arbitratge. L’actuació del col•legiat portuguès pot servir com a vàlvula d’escapament de la frustració blaugrana, i amb motius, però no pot amagar les mancances de l’equip de Guardiola, en arribada, fluïdesa en la circulació i sobretot intensitat. Tot i així, Mourinho faria bé en no tirar-se tantes floretes per un partit on el Barça no ha estat encertat i l’Inter simplement ha aplicat el seu joc directe a la perfecció. Veure’m la tornada com acaba, la eliminatòria està oberta però ara un xic decantada cap al bàndol “nerazzurri”.

D’entrada destacar la classe magistral de Diego Milito, que va passar la mà per la cara a la resta d’estrelles presents a la gespa. L’argentí va fer un recital de moviments, incursions a l’espai, jugant d’esquenes i entre línies, al primer toc i aguantant la pilota, assistint i marcant.... va fer de tot i ho va fer tot a les mil meravelles. Pel que fa a l’Inter, Eto’o i Pandev estaven més pendents de tapar les bandes que d’atacar i Messi i Ibra van estar desapareguts entre les dues línies interistes. Menció especial per Ballotelli, un jugador sobrevalorat i amb dos dits de front que va crispar l’afició del seu propi equip amb una actuació dantesca, una mescla de desídia i xuleria.

Mourinho va apostar per un 4-3-3, que a la practica es converteix en un 4-2-3-1 on Motta i Cambiasso fan de doble pivot per davant de la defensa, Sneijder per darrera el punta i Eto’o i Pandev a les bandes tapant els laterals, col•laborant amb el mig del camp i pujant al contraatac. La jugada li va sortir bé davant les imprecisions blaugranes en la passada, on recuperaven i ràpidament llençaven passades directes a les puntes. Total un joc molt primitiu però que ahir es va mostrar extremadament efectiu i que va desarmar un Barça amb poques alternatives i molt espès en general

Del Barça pràcticament només podem salvar a Pedro, el de sempre, que defineix i lluita com ningú. I sobretot la figura de Piqué, un central que defensa, dirigeix i juga la pilota com ningú i que en moments que s’ha de treure el caràcter és el primer en arremangar-se les seves clàssica màniga llarga i avançar la seva posició per dirigir l’atac i fins i tot rematar a porta. No és un davanter i no se li demana, però amb la seva fe i esperit culer en Gerard ha demostrat un cop més que es deixa la pell al camp i quan el partit demanda “pit i collons” ell és el primer en fer un passa endavant.

La resta, o fluixets, inexistents o malament com en els casos d’Alves i Busquets, els quals van fer un partit nefast, constants errades en l’entrega i errors defensius que van costar clares arribades interistes. També destacar el canvi de Guardiola, Zlatan per Abidal? D’acord que hi ha un partit de tornada, que el suec no hi era i que ens entraven per l’esquerre amb facilitat, però calia renunciar a un davanter? No ho sabrem mai, però a primera vista no semblava la millor opció encara que els Bojan, Henry i companyia no inspirin la confiança necessària al de Santpedor.

Dimecres la tornada, cal omplir el camp i demostrar la intensitat que va mancar dissabte i que no va existir ahir. Ha d’aparèixer l’equip i el públic de les grans ocasions, aquest Barça ens necessita i ens ha demostrat en sobrades ocasions que podem comptar amb ell, així que només nes resta dir: FORÇA BARÇA!!!!!

LA PRÈVIA: Champions - Semifinals anada

2010-04-20T02:37:00.001+02:00

Inter de Milà vs Barça

(San Siro, 20/04/10 20.45h)

Partit de la màxima al Giuseppe Meazza, dos grans plantilles s’enfronten per una plaça a la finalíssima de Madrid, avui és el primer assalt que en principi no és definitiu, però una errada avui es pot pagar molt cara. Dos tècnics amb estils ben diferents contraposen les seves filosofies en un enfrontament molt igualat i ben segur que serà un espectacle digne d’unes semifinals de Champions.

L’Inter actual no té res a veure amb aquell equip defensiu, pla i vulnerable que es va enfrontar als blaugranes a la lligueta de grups (veure cròniques de 17 de setembre i 25 de Novembre 2009). Actualment la “squadra” de Mou, tot i haver perdut el liderat del calcio en favor de la Roma, és un equip sòlid darrera, amb un mig del camp treballador i amb molta pólvora a davant. D’ençà de l’arribada de Pandev al mercat d’hivern, els de milà han vingut jugant amb un 4-3-3, amb tres puntes naturals (Eto’o, Pandev i Milito) i Sneijder per darrera assistint i jugant amb llibertat. Des de fa uns partits però, l’equip ha provat amb un 4-1-4-1 on Cambiasso actua de pivot defensiu i Maicon juga al mig del camp. És probable que davant del potencial blaugrana, el portuguès opti per aquesta formula, amb el “chucu” intentant frenar a Messi i un mig del camp poblat per treure la pilota als mitjos blaugranes.

Des de que va tenir l’accident amb el cotxe, Júlio Cesar s’ha mostrat menys efectiu que de costum, però segueix sent un dels millors porters del món, el millor amb el permís de Valdes i Casillas. El centre de la defensa està clar amb Lúcio i Samuel, una parella que últimament s’està mostrant infranquejable. El mig del camp, el formen Motta i Cambiasso, tot i que sembla que Stankovic ja està recuperat de le seves molèsties. Sneijder té un paper protagonista en el joc d’atac, tant pel joc a pilota parada com la llibertat de moviments que té er darrera les puntes. A dalt, atacants rapidíssims i amb instint, tot un perill per la porteria de Valdes, veure’m si juguen dos o tres davanters. L’alineació interista pot ser la formada per: Júlio Cesar, Zanetti, Lúcio, Samuel, Maicon, Cambiasso, Stankovic o Pandev, Motta, Sneijder, Eto’o i Milito.

Pel que fa a l’equip blaugrana, després del maratonià viatge en autocar, l’equip es presenta amb les úniques baixes d’Iniesta i Chigrinskiy i el dubte d’Abidal, que ha viatjat però no té l’alta mèdica. Amb la tornada de Zlatan, presumiblement titular, l’equip recuperarà la figura d’un nou, una referència a dalt que no ha tingut en els últims partits. Veure’m per quin esquema es decanta el mister, pel 4-3-3 amb Pedro, Messi i Zlatan o amb el 4-2-3-1 amb Leo per darrera Ibra. L’altre interrogant és qui jugarà l mig acompanyant a Sergio i Xavi, serà la solidesa de Touré o la versatilitat de Keita. L’onze blaugrana pot ser el format per: Valdes, Alves, Puyol, Pique, Abidal, Sergio, Xavi, Keita, Pedro, Zlatan i Messi.

Serà segur un partit vibrant on esperem que el Barça en pugui treure un resultat positiu. Seria molt important marcar un gol fora de casa (i no rebre’n masses, és clar). A disfrutar doncs d’una nova nit màgica de Champions i a l’espera del partidas de tornada.

LA CRÒNICA: Espanyol 0 - Barça 0

2010-04-18T09:27:00.001+02:00

Objectiu complert pels blanc i blaus: partit gris, constantment interromput amb faltes, intensitat al límit i permissivitat arbitral que va permetre frenar el joc blaugrana, que tampoc es va mostrar molt encertat. Tot plegat va desembocar en un partit soporífer, amb poques ocasions i sense gens de futbol, potser és el que agrada als “pericos”, però a Can Barça em sembla que no poden estar contents, tan amb el joc com amb l’espectacle ofert.

L’equip de Pocchetino va sortir a pressionar molt a munt, amb certa agressivitat i fins i tot en alguns casos, com el d’Osvaldo, passat de revolucions. Amb Forlín a tothora sobre Xavi i les puntes espanyolistes pressionant la sortida de pilota dels centrals i els pivots blaugranes, la circulació blaugrana es va fer del tot impossible i només durant uns minutets abans del descans van poder trenar alguna jugada. La resta, una successió de faltes, picabaralles i pilotades ja massa habituals en aquest tipus de partits. La segona part no va ser pas millor, l’Espanyol va baixar un pèl el ritme i no va saber aprofitar la superioritat numèrica tot i posar quatre davanters al camp.

Pel que fa al Barça, Pep Guardiola va tornar a optar per un onze amb un lateral jugant al mig (aquest cop Maxwell) i amb Messi com a referència i Pedro i Xavi completant les mitges puntes, en un 4-2-3-1 cada cop més habitual. En tot moment la circulació va ser molt complicada i la pilota sempre estava massa lluny de la porteria de “l’amnistiat” Kameni. Amb l’expulsió d’Alves, discutible des de molts punts de vista, l’equip es va recompondre bé i probablement va acoseguir tocar millor que no pas amb onze, suposo que més fruit de la baixada espanyolista que no de la clarividència blaugrana. Van entrar primer Henry i després Zlatan, els quals van aportar ben poc als interessos ofensius del Barça.

En definitiva, un molt mal partit de futbol i un molt mal resultat pels blaugranes que deixen escapar dos punts que al final poden ser decisius. Esperem que aquest resultat no pesi de cara al transcendental enfrontament contra l’Inter i ens els últims cinc partits de lliga. Ànims Barça que això només ha estat una ensopegada que no pot entelar la gran temporada feta fins al moment.

LA PRÈVIA: Jornada 33

2010-04-16T02:03:00.001+02:00

RCD Espanyol vs Barça

(Cornellà-El Prat, 17/04/10 20h)

Primer derby a Cornellà-El Prat i un partit que es presenta des de tots els punts de vista molt interessant. Primer perquè els blaugranes es juguen el títol de lliga en els pocs partits que queden, l’Espanyol ho té pràcticament fet però necessita els punts per la permanència, i com sempre un derby i és un derby, i més aquest que inaugura aquest tipus d’enfrontaments a la nova ubicació perica.

Els espanyolistes han dipositat moltes esperances en aquest partit de cara a salvar la temporada i perquè no dir-ho, fer la guitza al Barça en les seves aspiracions al títol. No està sent una bona temporada per l’afició perica, així doncs un bon resultat seria un baló d’oxigen per la moral de la plantilla i la parròquia blanc i blava. Per fer-ho, es va forçar la targeta d’Osvaldo contra l’Atlético, però no es va poder fer res amb l’expulsió de Kameni i la groga del lateral David Garcia. Pocchetino compta amb la possible baixa de Fernando Marqués, un home important en aquest nou espanyol rejovenit amb cares noves importants com Dídac, Victor Ruiz, Marqués, Baena, Marquez,...

Com en els últims enfrontaments entre Barça i Espanyol, els blanc i blaus plantejaran un partit incòmode i dificultant molt la circulació de pilota dels blaugranes. Amb la seva tàctica habitual, 4-2-3-1 amb Osvaldo com a única punta i amb tres mitges puntes per darrera ajudant a crear joc ofensiu i col•laborant en la pressió. L’entrada del porter argentí Cristian Alvarez i la presencia de Dídac al lateral esquerre seran les novetats obligades a l’alineació. També hi ha el dubte de qui acompanyarà a Moises en el pivot defensiu, l’argentí Pillud podria ser una opció molt defensiva, destinada a frenar el talent del Barça. Així doncs l’espanyol pot presentar el següent onze titular: Alvarez, Dídac, Ruiz, Pareja, Chica, Moises, Pillud, Callejón, Verdú, Luis Garcia i Osvaldo.

Pep Guardiola, com en els últims enfrontaments té la disjuntiva de treure un equip de gala o reservar homes per altres enfrontaments importants. En aquest cas, el partit és prioritari, tot i que pot ser que algun jugador important de la plantilla entri en rotació. S’especula amb la possibilitat de que Messi sigui un dels sacrificats, però sembla una opció arriscada pels blaugranes. Compta amb la baixa d’Iniesta i els dubtes d’Abidal i Zlatan, els quals ja entrenen amb el grup, tot i que no se’ls forçarà per tenir-los a punt per la recta final. L’onze d’en Pep pot ser el format per: Valdes, Alves, Piqué, Puyol, Maxwell, Sergio, Keita, Xavi, Pedro, Bojan i Messi.

LA CRÒNICA: Barça 3 - Depor 0

2010-04-15T01:12:00.001+02:00

Partit més que plàcid d’un Barça infinitament superior al rival i que tot i no aconseguir un resultat d’escàndol a la primera part, va fer 45 minuts, de nou per emmarcar. Ens de Guardiola van sortir endolladíssims i des del primer moment es va veure que l’equip no havia sortit a passejar-se ni a deixar-se aplaudir per la victòria al Bernabeu. Amb una alineació jove i amb el ja clàssic 4-2-3-1, els blaugranes van obrir el camp amb Pedro i Jeffren on es sumava un Alves pletòric de facultats i que es va dedicar més a atacar que no pas a defensar.

Ràpidament van començar a caure les ocasions i el gol de Bojan, de nou el de Linyola demostra el seu instint amb l’enèsima passada de Xavi Hernández. A partir d’aquí, va seguir el monòleg culer intentant agradar a un públic que tot i l’horari intempestiu va acudir a l’estadi amb massa per animar als seus colors. La segona part ja va ser més diferent, es va sortir inconscientment amb menys ritme, tan físic com de circulació de pilota i es va tornar al típic 4-3-3 amb l’entrada de Keita per Jeffren. L’equip però, va seguir sense rebre ocasions i rematant la feina amb els gols de Pedro i Yaya Touré.

El Depor des de bon principi va tenir ben poques coses a fer, es va veure desarmat i obligat a reciorrer al joc brut, amb algunes entrades de Sergio i Lopo dignes d’estudi. Es van replegar, amb les línies juntes i intentant parar a un Barça que quan està ficat en el partit és molt difícil aturar-lo, com molt bé va reconèixer el seu tècnic Miguel Àngel Lotina.

El gol de Pedro és un autèntic golàs, al primer toc des de pràcticament el mig camp i amb la cama esquerre impacta una vaselina per sobre la sortida d’Aranzubia, el qual havia sortit a tapar l’arribada d’Alves a passada de Valdes. Lo que està fent en canari és digne de menció, com ja se n’està ocupant el tècnic. El 17 blaugrana toca, xuta, defineix, regateja i sobretot es deixa la pell al camp en cada partit: Grande Pedro.

Ahir no va ser el partit de Messi, tot i no jugar malament, només faltaria, va pecar d’individualista, però probablement aquest era un partit per fer-ho, no li van entrar les ocasions però segueix en ratxa i l’hem de mantenir així. Pel que fa a la resta de l’equip, de nou partidàs de l’arquitecte blaugrana Xavi, bon partit dels laterals, poc exigits en defensa (igual que els centrals). Tot i jugar poc, gran rendiment de Touré Yaya, a part del gol, va fer un recital al mig del camp amb uns desplaçaments llargs que no li estem acostumats a veure, ho va provar en moltes ocasions i totes amb encert. Els demés com sempre, Bojan defineix, Valdes para i Keita i Sergio treballen moltíssim.

LA PRÈVIA: Jornada 32

2010-04-14T06:57:00.001+02:00

Barça vs Deportivo
(Camp Nou, 14/04/10 22h)

Després de la ressaca del clàssic i l’allau d’alabances que està rebent la plantilla blaugrana, torna la lliga, amb un partit entre setmana contra un Depor vingut a menys però que sempre és perillós. Toca canviar el xip dels grans enfrontaments pel mono de treball i treure el partit endavant. No serveix de res la victòria al Bernabeu si es van perdent punts tontament d’aquí al final, els blancs estan a tres punts i esperen qualsevol errada blaugrana per llençar-se al coll del líder.

La setmana ha començat amb la mala notícia d’una nova lesió muscular d’Andrés Iniesta, el qual aquest any està de pega i les lesions no l’han deixat rendir al seu màxim nivell en tota la temporada. Caldrà potser, de cara al futur, fer-li un pla específic al de Fuentealbilla per evitar més problemes, com ja es va fer amb Messi. A part d’això, Abidal i Zlatan continuen evolucionant favorablement dels seu problemes, però encara són baixa per aquest partit. Piqué va entrenar al marge però estarà a punt per sortir de titular a l’eix de la defensa. També Yaya Touré sembla que ja està al 100% després d’algunes molèsties les últimes setmanes.

El Deportivo arriba al Camp Nou amb la satisfacció de la victòria del cap de setmana que trenca una mala ratxa important dels de Lotina, quatre derrotes ens els últims cinc partits. L’entrenador basc és un estudiós del futbol i de ben segur que preparar alguna estratègia per intentar frenar el joc blaugrana. Les línies juntes, la pressió a dalt i una possible defensa avançada poden ser les opcions disponibles per tal d’aconseguir embotellar al barça al mig del camp i dificultar la seva circulació fluida de pilota. Amb la baixa important del lesionat Luis Filipe i els dubtes de Manuel Pablo, Dominguez i Antonio Tomas, el Depor arriba al Camp Nou amb ganes d’agradar i de no deixar-se intimidar ni per l’escenari ni per les prestacions blaugranes.
Com últimament, els d’A Corunya es presentaran amb un 4-2-3-1, amb una sola punta, dos pivots defensius i tres mitjapuntes encarregades de fabricar joc i dificultar la creació blaugrana. Així doncs, l’onze de Lotina pot ser el format per: Aranzubia, Manuel Pablo, Lopo, Colotto, Laure, Sergio, Tomas, Guardado, Juan Rodríguez, Adrian i Riki.

Pep Guardiola a part de les esmentades baixes té la plantilla al cent per cent per afrontar la recta final de la temporada. D’aquí al final hi ha partits cada tres dies, així que s’haurà de pensar en les rotacions d’alguns homes que acumulen molts partits a les seves cames. Dissabte hi ha el derby, o sigui que pot quedar algun teòric titular a la banqueta, ja sigui un dels centrals (Piqué o Puyol), un dels mitjos (Sergio, Xavi o Keita) i algun dels puntes (Messi o Pedro). La més que probable entrada de Bojan i potser Henry dotaran d’un nou dinamisme a la punta d’atac blaugrana. Així doncs, el Barça podria alinear el següent equip: Valdes, Alves, Puyol, Milito, Maxwell, Xavi, Touré, Sergio, Pedro, Henry i Bojan.

LA CRÒNICA: Madrid 0 - Barça 2

2010-04-11T07:53:00.001+02:00

Partidas blaugrana, un gran porter que para les poques ocasions que es concedeixen, una defensa sòlida, ràpida i que la treu jugant, un mig del camp versàtil i amb un gran joc combinatiu i una davantera ràpida, incisiva i sobretot efectiva. Els blaugranes van superar en totes les facetes a un Madrid molt pla, que li cremava la pilota i que es va dedicar a maltractar els turmells culers, amb el permís de l’àrbitre, a falta de recursos futbolístic.

El partit va començar amb sorpresa, es tornava al ja clàssic 4-3-3 però amb novetats sorprenents com la presencia de Messi al davanter centre i sobretot Alves a l’extrem (amb Puyol guardant-li les espatlles). Així es reforçava la defensa sobre les puntes merengues i s’intentava aprofitar la capacitat de pressió i de desbordar del lateral brasiler. No es van assimilar del tot els nous conceptes ofensius i el partit va començar igualat però amb clara possessió blaugrana, però sense massa profunditat. Xavi va començar a fer-se amb el ritme del partit, secundat per Sergio i Keita, incansables en la recuperació. A darrera el capi com sempre i un majestuós Piqué frenaven les tímides internades blanques.

Va arribar el primer gol després de les primeres entrades dures del mig del camp merengue, que veia passar la pilota i no podia fer res per agafar-la. Gran paret entre Messi i Xavi i l’argentí que es va posar nerviós davant d’Albiol i Casillas. Fins a la mitja part un nou recital d’entrades impunes i un parell de mans clamoroses de Xabi Alonso que haguessin significat l’expulsió del jugador basc i un canvi substancial a la dinàmica del partit. La segona part, va començar amb un retoc tàctic, Alves tornava al lateral, Puyol passava a l’esquerre i Maxwell actuava d’extrem esquerre, fet que va afavorir el control blaugrana i la solidesa defensiva. Pedro va fer el segon i amb l’entrada d’Iniesta es va acabar de dormir un partit on el Madrid, tret d’un parell de rematades ben aturades per un gran Valdes, va oferir poques mostres de la seva suposada gran “pegada” i definició.

El que és greu per l’entitat blanca, a part de la mala imatge oferta i la clara inferioritat demostrada, és que després de la gran inversió en jugadors efectuada per l’equip de Florentino, els que van entrar des de la banqueta a intentar solucionar la papereta van ser els de sempre: Guti i Raul. Ara les crítiques es centraran en Pellegrini, un entrenador que ha fet una gran feina en una plantilla descompensada i sense idees al mig del camp, on realment es comencen a guanyar les grans batalles.

Gran victòria, gran resultat i gran imatge de l’equip de Guardiola, que va demostrar un cop més que li té la mida presa a aquest Madrid i a aquesta lliga que mica en mica es posa de cara pels culers, si bé encara queden molt partits i punts en joc, no val a badar. Messi com sempre va fer un partit immens, però des d’aquí felicitar a quatre homes claus en la victòria, un per línea: Valdes que sempre respon en els moment importants, Piqué va tornar a ser el central complert que era l’any passat, Xavi fa el que vol amb la pilota i amb els rivals i Pedro, ja no és un home del filial que entra estonetes i ho fa bé, és un titular i rendeix com a tal. “Chapeau” pels quatre i per tot l’equip, el Barça juga, toca però sobretot és un equip on tots col•laboren, són solidaris i no escatimen un esforç per recuperar la pilota, dóna gust seguir un equip que ho dóna tot i a sobre guanya.

LA PRÈVIA: Jornada 31 - El Clàssic

2010-04-09T05:45:00.000+02:00

Real Madrid vs Barça
(Bernabeu, 10/04/10 22h)

10 d’abril, 22 hores, estadi Santiago Bernabeu, de nou un clàssic, el més igualat dels últims temps i amb mitja lliga en joc. Els dos equips arriben en bones condicions, amb optimisme però conscients que serà un partit diferent i molt complicat per ambdós equips. Hi ha molt a decidir, les aspiracions a la lliga (tot i no se un resultat definitiu), la guerra individual entre Messi i Cristiano, el duel d’aficions, com sempre un cop d’efecte important per la moral dels equips: una onada d’aire fresc pel que guanya i una clatellada important pel derrotat. S’haurà de veure quin és el desenllaç, però segur que serà un partidàs.

El Madrid, com ja fa unes setmanes, ha tingut tota la setmana per preparar el clàssic amb calma i intensitat. Pelegrini ha pogut entrenar el sistema que pretén parar la ratxa del crack argentí i contrarestar la superioritat del mig del camp del Barça. Per fer-ho disposarà una defensa en zona, on presumiblement Ramos s’encarregarà de Leo i Arbeloa de les pujades d’Alves, al mig del camp Gago i Xabi Alonso seran els encarregats de contenir i a l’hora crear per les puntes de llança: Cristiano i Higuain. Els blaugranes hauran d’anar molt amb compte amb la dupla atacant, ja que d’una passada llarga en fan una ocasió amb la seva velocitat i verticalitat. Faltarà veure qui acompanya al mig del camp a l’unic fixe: Xabi Alonso, tres homes han de sortir de entre Gago, els Diarra, Van der Vaart, Guti, Granero i Marcelo.

Amb les baixes de Kaká i la falta de ritme de Benzema y Raul, les opcions en atac estan més que clares. Lo més factible és veure un Marcelo per l’esquerre per colaborar en la banda d’Alves, un migcampista de contenció tipus Lass o Gago i un més profund i amb toc com l’holandès Van der Vaart. Així doncs, l’onze que pot presentar l’entrenadoir xilè és el format per: Casillas, Ramos, Albiol, Garay, Arbeloa, Alonso, Gago, Marcelo, Van der Vaart, Cristiano i Higuain.

Pel que fa als blaugranes, amb la baixa definitiva de Zlatan pel partit l’equip compta amb una clara incògnita a la punta d’atac, Bojan o Henry. Suposo que es jugarà amb una sola punta, amb Messi amb llibertat en aquesta nova posició on porta 16 gols en 10 partits i dos interiors com Pedro, Iniesta o Keita. La defensa està clara, amb l’únic dubte de posar a Puyol al lateral esquerre o mantenir Maxwell en la dura tasca de marcar a Cristiano. El mig del camp sembla assegurat per Xavi i Sergio, un tàndem que s’ha mostrat molt efectiu en els darrers partits. Bona notícia la tornada de Piqué a l’eix, que formaria defensa amb Milito o Puyol. L’alineació d’en Pep seria semblant a: Valdes, Alves, Pique, Milito, Puyol, Sergio, Xavi, Keita, Iniesta, Messi i Henry.

Partit igualat on el control d’uns i l’arribada dels altres serà determinant pel resultat final. Veure’m com acaba, però el que està clar és que serà un gran partit, si no és per qualitat tècnica serà per intensitat i emoció. Esperem que guanyi el millor, que guanyi el Barça.

LA CRÒNICA: Barça 4 - Arsenal 1

2010-04-07T01:35:00.001+02:00

Partit per emmarcar del crack blaugrana secundat per un equip seriós, concentrat i tot i que a vegades un pèl precipitat molt centrat en l’objectiu final, classificar-se per les semifinals de la Champions. El partit va començar molt complicat pels blaugranes, tan per la tàctica dels “gunners” com al rebre el gol de Bendtner, però una nova aparició del “Messias” blaugrana va anivellar de seguida el partit i a la mitja part ja va quedar resolt.

Entre les baixes i el resultat de l’anada, Guardiola va treure una alineació diferent, amb un 4-2-3-1 on Xavi i Sergio actuaven de doble pivot organitzador (Busquets un pèl més enrederit), Keita i Pedro als interiors i Messi amb llibertat a la mitja punta per darrera d’un solitari Bojan. Per contra, Wenger va plantar la defensa pràcticament al mig del camp, empaquetant el seu equip i no deixant espais per la creació blaugrana, tàctica efectiva al principi però molt arriscada davant d’unes puntes ràpides com les blaugranes. Fruit de la pressió londinenca va arribar el primer gol i l’ai al cor de la parròquia blaugrana, però Messi amb un xut fortíssim amb tota l’ànima va restablir la igualada i tranquilitzar al barcelonisme.

Des del gol de l’empat, la primera part va estar més controlada i amb Messi com a botxí, el Barça es va plantar al descans amb un 3 a 1 merescut. L’arsenal ho seguia intentant, sobretot aprofitant les comptades errades dels blaugranes, en algunes passades horitzontals incomprensibles en aquesta classe de partits. La segona part ja va ser més plàcida, tot i que es va fer molt llarga, on el Barça va baixar les revolucions del partit, va tocar i adormir el joc i l’Arsenal no va saber-ho combatre i va generar poc perill. Al final els blaugranes plens de migcampistes (Touré i Iniesta), un nou gol de Messi i tots cap a casa contents amb la classificació i pensant en el parit de dissabte i de reüll amb l’Inter de Mourinho i Eto’o.

Parlar del partit d’ahir és parlar indiscutiblement de Messi, com a tothom sen’s han acabat els adjectius per descriure el joc de “la pulga”, un home que marca, decideix i sobretot ha agafat uns galons en aquest equip que poden fer història. De moment ja és el màxim golejador d’aquesta Champions i de la història de la competició per part blaugrana, ha superat la seva marca golejadora de l’any passat i va a pels 42 de Cristiano del 2008, una màquina de fer gols i de generar futbol. El Barça és molt menys sense Messi, però Leo també és menys sense un Barça que combina amb ell i que a après a potenciar les qualitats de l’argentí, que segueixi la ratxa pibe.

A part del crack de Rosario, ahir també va destacar el rendiment d’altres jugadors, el discutit Marquez que va fer un partit molt seriós, els incansables Pedro i Keita que tot i no brillar en atac van pressionar i lluitar fins al minut noranta i un immens Xavi que no va perdre ni una pilota i en tot moment va portar el ritme d’un partit fet a mida del de Terrassa, sembla fàcil lo que fa però quasi és tan complicat com les actuacions del crack argentí. Bona notícia la tornada de Iniesta i molt dolenta la nova lesió d’Abidal, tot i que sembla que només seran deu dies.

Ara a esperar a l’Inter de Milà a les semifinals, serà una gran eliminatòria, igualada i davant d’un equip que s’ha anat solidificant al llarg de l’any i que ja no és el mateix de la fase de grups. Ens esperen dos partits increïbles dels que fan afició.

LA PRÈVIA: Champions- 1/4 final tornada

2010-04-06T02:17:00.000+02:00

Barça vs Arsenal
(Camp Nou, 06/04/10 20.45)

Després del partit de dimecres passat, amb els ja més que esmentats 20 minuts de somni inicials i la “pajara” de l’últim tram de partit, de nou s’enfronten aquests dos gran equips per una plaça a les semifinals de la màxima competició de clubs. Els dos equips es presenten amb moltes baixes però amb la moral intacta de cara a endur-se tan preuat objectiu. Degut a l’obligat tancament per vacances no hi ha crònica del partit de l’Emirates, el qual va ser una barreja de sentiment, emoció i alegria per la primera part sense gols, però amb un joc brillant i decepció al final pel resultat (boníssim abans de començar el partit), per la desconnexió final i per les baixes a l’eix de la defensa. Sent positius, hem d’extreure una lectura positiva del principi una altra de constructiva pel desenllaç, millor que passi ara que es pot reaccionar i aprendre perquè no torni a succeir.

Els d’Arsène Wenger arriben a la ciutat comtal amb més baixes de les previstes. A les ja conegudes de Van Persie, Arshavin, Gallas i Cesc s’hi ha sumat el migcentre camerunès Song i els dubtes del veterà central Sol Campbell. Així doncs Guardiola no és l’únic que té un problema a l’eix de la defensa. Rosicky també té molèsties després del partit del cap de setmana contra els Wolves (guanyat 0-1 al descompte amb gol de Bendtner). Els “gunners” van reservar algunes peces en el partit de lliga, com Nasri, Diaby o Clichy, i amb un planteixament semblant al de l’anada intentarà controlar molt més el mig del camp. Queda el dubte de veure si entrarà una segona punta (Eduardo) i si apostarà pel jove i factor desequilibrant a l’anada, Theo Walcott de titular o per contra el tornarà a deixar a la banqueta com a arma secreta del tram final de partit. L’alineació que pot presentar l’Arsenal és la següent: Almunia, Sagna, Campbell, Vermaelen, Clichy, Denilson, Diaby, Eboue, Rosicky, Nasri i Bendtner.

Pep Guardiola també té una papereta important en la confecció de l’equip, se li planteixen una sèrie de dubtes importants amb les absències dels dos centrals titulars i la baixa de Zlatan Ibrahimovic. A darrera lo més probable és la entrada dels dos centrals nats que queden a la primera plantilla: Milito i Marquez, no crec que es decanti pel tocat Touré ni per inventar amb Abi de central i Maxwell al lateral esquerre. En punta, si ens basem en el partit de dissabte, hauria d’entrar el bigolejador Bojan, però mai se sap si preferirà l’experiència i veterania d’un home com titi Henry. Iniesta ja té l’alta però potser és un pèl precipitat fer sortir el de fuentealbilla de titular, així doncs el mig del camp serà per Sergio, Xavi i un Africà, presumiblement Keita. Així doncs, l’onze blaugrana estaria format per: Valdes, Alves, Milito, Marquez, Abidal, Sergio, Keita, Xavi, Pedro, Bojan i Messi.

LA PRÈVIA: Champions - 1/4 anada

2010-03-31T06:29:00.001+02:00

Arsenal vs Barça
(Emirates Stadium, 31/03/10 20.45)

Partit clau, tant per la eliminatòria com per les aspiracions blaugranes a fer un gran final de temporada. L’Arsenal és un gran equip, segur que planta cara al Barça de Guardiola. Amb uns esquemes de joc molt similars, tant tàcticament com de mentalitat, s’espera que sigui un partit obert, vistós i amb ocasions. Els gunners compten amb el dubte fins a última hora del seu capità i home clau, el català i ex membre de la cantera blaugrana: Cesc Fàbregas.

Arsène Wenger porta catorze anys a Londres al càrrec de l’Arsenal, un club històric que compta amb 14 lligues, 0 copes i molt més títols que inclouen dos títols europeus (Copa de fires de 1970 i la Recopa de 1994) així com finalista de la Champions League el 2006 (derrota contra el Barça amb el recordat gol de Belleti). Des de l’arribada del tècnic alsacià a la banqueta, els gunners s’han caracteritzat per un joc ràpid, ofensiu i amb un molt bon tracte de la pilota, molt diferent del clàssic futbol anglès. Des de bon principi es va apostar per aquest futbol i per potenciar la cantera i la progressió de joves talents, fet que ha donat grans temporades, així com d’altres més fluixes per la falta d’experiència de la plantilla.
Amb el francès s’han guanyat tres lligues i quatre copes però sempre ha tingut la assignatura pendent d’un títol europeu, el qual se’ls va escapar de les mans al 2006. Durant aquests anys Wenger ha comptat amb els millors anys de grans jugadors com Henry, Bergkamp, Wright, Adams, Ljunberg, Overmars, Vieira, Petit,....

Actualment la plantilla de l’Arsenal és un grup de joves talents amb algun veterà que hi aporta experiència i veterania. L’equip té bons jugadors i tres grans jugadors com són: el català Cesc Fabregas, el “petit zar” Andrei Arshavin i l’holandès Robin Van Persie, que si no fos per les lesions seria un dels grans davanters del moment. L’equip juga sovint amb un 4-3-3, tot i que a vegades pot convertir-se en 4-5-1 o 4-4-2. Amb la marxa d’Adebayour i les continues lesions d’Eduardo, la posició de davanter centre està una mica coixa i són migcampistes o segones puntes com els esmentats Cesc i Arshavin els que marquen els gols de l’equip.
La porteria des de fa un parell o tres d’anys és propietat de l’espanyol Almunia, un porter irregular capaç de lo millor, però sovint amb cantades importants. En defensa té homes molt ràpids i fortíssims físicament, sobretot per les bandes on Sagna i Clichy són uns laterals molt profunds i perillosos. Al centre Gallas i Vermaelen són els titulars, bon joc per alt, i bona col•locació. El mig del camp és eminent tècnic, tot i que homes com Denilson, Diaby o Song aporten un plus de capacitat física i recuperació. Gent com el txec Rosicky, Nasri o el mateix Fabregas converteixen el centre del camp en la part fonamental de l’esquema dels de Londres. En punta, sense els lesionats Eduardo i Van Persie, el danès Bendtner actua de referència amb l’entrada d’Arshavin per banda i la col•laboració d’algun migcampista, ja sigui Nasri, Rosicky o l’entrada de Walcott o algun jove prometedor. Per darrera ja pugen joves talents de gran projecció com Wilshere, Ramsey i el també ex blaugrana Fran Mèrida, que prometen grans nits de futbol a l'Emirates Stadium.

En definitiva, un bon equip amb grans aptituds tècniques que sovint se’l critica per no estar a l’alçada de les grans cites, veure’m quin paper fan aquest any i com els hi va jugar de tu a tu amb els blaugranes. Tenen un joc molt similar als culers, tot i que el de l’Arsenal és més directe que no pas el del Barça. Pel partit d’avui, amb el dubte de Cesc, el possible onze dels gunners pot ser el format per: Almunia, Sagna, Gallas, Vermaelen, Clichy, Song, Nasri, Diaby, Cesc o Denilson, Arshavin i Bendtner.

El Barça per la seva part compta amb els dubtes de Piqué que segueix arrastrant molèsties i la baixa important d’Andres Iniesta. Abidal sembla que ja s’està recuperant però és aviat per entrar de titular. S’especulava amb la possibilitat de que Puyol ocupes el lateral esquerre, però amb els dubtes de Gerard és probable que tot quedi com últimament i “el capi” faci parella amb “el mariscal” Milito. L’altre incògnita és si Henry entrarà de titular o es quedarà a la banqueta davant d’un partit tan emotiu pel francès. Algunes incògnites per Guardiola, però l’onze més probable seria el format per: Valdes, Alves, Puyol, Milito, Maxwell, Sergio, Yaya, Keita, Henry, Zlatan i Messi.

LA CRÒNICA: Mallorca 0 - Barça 1

2010-03-28T09:16:00.000+02:00

Partit ben controlat pel Barça, sense massa ocasions per cap dels dos equips i on el mig del camp blaugrana es va poder imposar a la solidesa mallorquinista. El partit va començar del revés pels blaugranes, amb un uniforme totalment groc per les surrealistes exigències arbitrals i amb un parell d’ocasions rivals on el pal i de nou Valdes van aconseguir mantenir la porteria a zero. Mica en mica els de Guardiola van anar fent-se amb el ritme del partit i creant alguna que altra ocasió de gol. No era un domini aclaparador ni molt menys, era un partit igualat i sense tenir un ritme massa alt.

L’entrada de Jeffren i Pedro a les bandes va aportar profunditat en banda, contraposada a la posició centrada de Zlatan, que de nou va tornar a fer un bon partit jugant d’esquenes i assistint als seus companys. El suec, mica en mica recupera la confiança i a base de gols torna a ser una peça clau de l’equip. Un mig del camp bastant físic amb Touré, Keita i Iniesta, va fer un bon partit, tan en recuperació com en la distribució, es va imposar al doble pivot insular: Martí i Suarez. En defensa, de nou un Milito estratosfèric i un Alves revolucionat que va forçar la targeta còmicament per no perdre’s el clàssic.

A la segona part, a pilota parada, el Barça es va avançar amb un nou gol de davanter centre oportunista de Ibra i va aconseguir aguantar les envestides finals d’un Mallorca que no es va mostrar molt inspirat en atac. Messi havia entrat per dinamitzar l’atac per un Iniesta que va deixar el camp per lesió, presumiblement muscular. També van entrar Dos Santos i Xavi, el qual va rebre l’alta mèdica, al igual que Piqué. Amb més homes al mig del camp es va poder tancar un partit que no va ser brillant però que el barça va tirar de solidesa defensiva, ofici al mig del camp i efectivitat en atac.

Tres punts més al sarró i a posar pressió a un Madrid que no afluixa i que espera amb ànsies la batalla del Bernabeu.

LA PRÈVIA: Jornada 29

2010-03-26T03:04:00.001+01:00

Mallorca vs Barça
(Son Moix, 30/03/10 20h)

Després del partit horrorós de dimecres a l’estadi, ara arriba un desplaçament complicat, a Son Moix, un camp complicat on aquest any només hi ha guanyat el Sevilla (Jornada 23, 1 a 3) i on el Mallorca, la revelació de la temporada, s’ha mostrat molt solvent i traient els partits endavant amb facilitat. Els de ses illes estan lluitant per fer-se un lloc a posicions Champions, actualment són quarts a dos punts del Sevilla i a cinc de l’Althletic club.

Gregorio Manzano, en la seva cinquena temporada al càrrec de l’equip “bermellón”, està fent una gran feina, amb una plantilla amb bons jugadors però no per competir amb equips com el Sevilla, l’Atlético de Madrid i el Villareal. Després d’una pretemporada convulsa per la falta de fitxatges i problemes entre la directiva i el cos tècnic, l’equip ha començat a rendir des del principi, i amb deu victòries consecutives a casa s’ha fet amb un lloc a les posicions capdavanteres.

L’equip forma amb un 4-4-2, amb dos pivots que creen i recuperen (Suarez i sobretot Borja Valero), dos puntes i dos interiors força profunds i amb arribada (Julio Alvarez i “el chori” Castro). La defensa no és especialment segura, però compta amb una mescla experiència i joventut (el portuguès Nunes i els joves prometedors Mattioni i Ramis). En l’últim partit, “goyo” es va permetre el luxe de reservar uns quants titulars, per estar a tope per rebre el Barça. La probable alineació serà la formada per: Aouate, Mattioni, Nunes, Ramis, Corrales, Valero, Suarez, Alvarez, Castro, Aduriz i Victor.

El Barça, amb el partit de l’Emirates a l’horitzó i amb el mal regust de boca de dimecres, haurà d’afrontar un partit difícil i on haurà de jugar molt millor que ens els últims partits. Haurà de tirar de titulars, sense reservar gaires cracks, ja que el Mallorca està en una trajectòria ascendent. Amb Piqué pràcticament recuperat i les baixes d’Abidal i Xavi per lesió i Busquets per sanció, l’equip està pràcticament al cent per cent. Possiblement Pedro i Keita entraran a l’onze, i fins i tot Bojan podria sorprendre amb un lloc destacat a l’equip. Així doncs, l’equip que pot treure en Pep a la gespa de Son Moix podria ser el format per: Valdes, Alves, Puyol, Milito, Maxwell, Touré, Iniesta, Keita, Pedro, Messi, Zlatan o Bojan.

LA CRÒNICA: Barça 2 - Osasuna 0

2010-03-25T02:15:00.001+01:00

Partit desastrós dels blaugranes, amb una primera part mancada de idees i on va regnar el desconcert tàctic, la desconnexió i la pèrdua constant de pilotes. Ben poca gent podem salvar del primer temps, Valdes com sempre concentrat i el mariscal que va tornar a exhibir una gran tasca en defensa tot i estar dubitatiu en la sortida de pilota. Pep Guardiola va fer sortir un onze titular sense reservar ningú i amb una estranya formació, un 4-4-2 que es convertia fàcilment en un 5-3-2 amb la pujada dels laterals i la baixada de Sergio a l’eix de la defensa. L’equip no va saber jugar amb aquest esquema i va demostrar falta d’enteniment i llacunes en defensa.

L’equip conduïa en excés la pilota, no hi havia mobilitat i calien massa tocs per definir una passada que sovint era mal executada. No és bo trobar a faltar els que no hi són, però ahir Piqué i Xavi haguessin estat molt útils amb els seus desplaçaments des del darrera i la seva circulació clarivident, respectivament. Guardiola des de la banqueta intentava canviar infructuosament de sistema, però l’equip continuava sense assimilar els conceptes ni entrar en el partit.

L’Osasuna per la seva part, va sortir sense davanters naturals, amb un 4-4-2 clàssic, amb dues línies molt marcades i dos homes molt mòbils en punta (Vadocz i Masoud) ajudant al mig del camp en la pressió i en la creació, creant superioritat al mig del camp en atac i embotellant el joc blaugrana en defensa. La jugada li va sortir prou bé a l’equip de Camacho, ja que va tenir als blaugranes contra les cordes, amb el públic crispat amb l’àrbitre per no estar-ho amb l’equip i fins i tot amb alguna ocasió clara de gol.

La segona part, tot i no ser brillant, ja va tenir una altra cara, l’entrada del dinàmic Pedro i de Keita va donar una mica més d’energia a l’equip tant en atac com en la recuperació de pilotes, on el malià a tenir una gran aportació. Iniesta es va enganxar a la banda esquerre i es va destapar una mica, sense ser lo puto crack de l’any passat, però va fabricar futbol, ocasions i al cap de la fi els gols van arribar per la seva banda. Al final, els de Pamplona van abaixar els braços, però van donar la cara en tot moment, poc profunds però complicant l’existència a la pitjor versió de l’equip de Guardiola.

Poques conclusions positives del partit d’ahir, el gol de Zlatan, la recuperació de Keita, la segona part de Iniesta, que es pot guanyar sense un Messi d’un altre planeta,... en definitiva, poca cosa en un partit per oblidar i del que se’n han d’extreure moltes conclusions de cara a corregir errors de cara al futur, dissabte el Mallorca i dimecres a Londres, veure’m si l’equip reacciona.

LA PRÈVIA: Jornada 28

2010-03-24T02:55:00.002+01:00

Barça vs Osasuna
(Camp Nou, 24/03/2010 20h)

De nou l’equip s’enfronta a una ratxa frenètica de partits cada tres dies amb lliga entre setmana i els quarts de la Champions League. Una nova ocasió per veure en acció Leo Messi davant d’un Osasuna que es presenta amb força baixes, sobretot del mig del camp cap endavant. Igual que al camp del Saragossa es va reservar Iniesta pot ser que algun home es vegi afectat per les rotacions, fins i tot no sorprendria que aquest fos Leo Messi, tot i les seves espectaculars actuacions dels últims partits.

L’equip blaugrana té sis partits en els propers divuit dies o sigui que serà molt important la gestió de la plantilla, per mantenir a tothom a tope i no sobrecarregar a ningú. A priori, aquest és un dels partits més assequibles dels que vénen, o sigui que es podria prescindir d’alguna de les estrelles, almenys d’inici.

Els de Pamplona vénen amb una davantera de circumstàncies, amb les baixes dels titulars “rifle” Pandiani, Aranda i el suplent de la setmana passada Dady. Així doncs, el jove Galan haurà d’ocupar la punta de l’atac, acompanyat per Camuñas, Juanfran i Masoud a les mitjapuntes, que estaran però, més pendents de tapar el joc blaugrana que de crear futbol.
Els equips de Camacho es caracteritzen per la seva lluita, caràcter i entrega i aquest Osasuna no n’és l’excepció, plantejarà un partit difícil, amb pressió al mig del camp i amb una defensa molt sòlida. Amb un 4-2-3-1 amb dos pivots defensius i dos laterals molt ofensius, intentaran sortir ràpids al contraatac, aprofitant la velocitat per les bandes amb les parelles Monreal-Camuñas i Azpilicueta-Juanfran. Així doncs, l’onze de l’entrenador manxec pot ser el següent: Ricardo, Monreal, Flaño, Josetxo, Azpilicueta, Vadocz, Nekounam, Camuñas, Masoud, Juanfran i Galan.

Guardiola compta amb les baixes segures de Xavi, Abidal i Piqué per un partit on es podria veure alguna rotació, sobretot en punta i en el mig del camp. Nova oportunitat per veure si Zlatan reviu i a base de gols s’oblida de la mala ratxa de cara a porteria que ha exhibit a les últimes setmanes. Guardiola podria donar descans a alguns homes importants com Sergio i Messi donant entrada a Iniesta i Henry i guardant-se la carta Messi per la segona part si les coses van maldades. Així doncs una alineació probable pot ser la formada per: Valdes, Alves, Puyol, Milito, Maxwell, Touré, Keita, Iniesta, Henry, Pedro i Zlatan.

Esperem que la parròquia blaugrana es prengui amb calma l’actuació de Ibra, l’animi i el cuidi una miqueta ja que se’l necessita i molt. Els xiulets, per molt fort de caràcter que sigui, segur que no l’ajuden, així que toca aplaudir-lo i animar-lo perquè faci un bon partit i comenci a remuntar de cara a un final de temporada que es planteja complicat i a la vegada apassionant.

LA CRÒNICA: Zaragoza 2 - Barça 4

2010-03-22T02:18:00.001+01:00

Resultat enganyós vist el desenvolupament del match, el Saragossa en prou feines es va apropar a la porteria de Valdes i amb dues empanades culers va fer dos gols a les acaballes del partit. Sort del penal provocat per Messi quan hi havia un inquietant 2-3 al marcador, perquè sinó aquests dos errors haguessin passat d’una mera anècdota a un error de grans proporcions.

Abans d’això, un superb Messi ja havia encarrilat el partit amb una nova exhibició de talent, regat i definició. La veritat, amb Leo se’ns acaben els adjectius, quan semblava que amb els partits contra el València i l’Stuttgart ja havia rendit a un nivell estratosfèric i en algun partit tocaria baixar el ritme o no estar tan encertat, Messi ens torna a sorprendre amb un partit de traca i mocador, un hat trick de llibre que el posa amb 25 gols a un de la pilota d’or.
Els tres gols d’ahir són d’una qualitat inusual, així com la jugada del penal, el que pot ser preocupant dins d’aquestes actuacions estel•lars és que Messi ha marcat 10 dels 13 últims gols del Barça (9 de 11 en lliga), un fet no molt encoratjador pensant amb que passarà el dia que no hi sigui la pulga.

El Saragossa va sortir ben plantat i contundent en la pressió, però massa directe en el seu atac sense controlar massa la pilota al mig del camp, fet que va afavorir el joc dels blaugranes. Edmilson i Gabi no van poder fer-se amb el control d’un partit que en tot moment va estar dominat per l’equip blaugrana. En punta, actuació força gris de Suazo i les bandes amb Eliseu i Arizmendi, més ocupades en tapar als blaugranes que en crear ocasions. A la segona part, un ràpid Colunga va desestabilitzar una defensa recent entrada amb Puyol i sobretot, Marquez, que va contribuir decisivament en els dos gols aragonesos.

Pel que fa al Barça, de nou un bon partit de Touré, reviscut en aquesta posició d’interior. També un partit digne del recuperant Keita, que serà molt important de cara al final de temporada. La defensa va estar a gran nivell, amb un impressionant Milito que truca de nou a les portes de l’albiceleste, ajudats per un Sergio molt seriós i expeditiu com sempre. A dalt, Pedro poc actiu però encertat i l’esmentat partit de crack de Messi.

Capítol a part mereix un abatut Zlatan Ibrahimovic, el suec no va fer un mal partit, però en la seva línea dels últims partits, constats faltes en atac i fores de joc, poc encert en l’última passada i sobretot de cara a porta. També denota una certa falta d’enteniment (futbolístic) amb Messi, no es veuen quan s’han de veure i es busquen quan no toca... Total un partit molt desafortunat de Ibra que mica en mica comença a enfonsar-se en un mar de dubtes i frustració.
Està clar però, que l’equip el necessita i que en els pròxims partits se l’hi ha de donar suport perquè torni amb la seva millor versió i ajudi a l’equip a arribar a les fites plantejades. Des d’aquí trenquem una llança per un davanter amb molta classe, que si el deixem ens donarà moltes tardes de glòria a Can Barça: Ànims ZLATAN!!!!!

LA PRÈVIA: Jornada 27

2010-03-19T01:33:00.001+01:00

Real Zaragoza vs Barça
(Romareda, 21/03/2010 21h)

Després del bon partit de dimecres i la victòria contra el València, torna la lliga amb un desplaçament, aquest cop a prop i contra un Saragossa que sembla haver millorat en les últimes setmanes. En l’últim partit a domicili es va empatar a Almeria, així que toca esvair els dubtes i centrar-se en la lliga en una setmana on hi haurà tres partits (hi ha jornada inter setmanal) i s’ha de començar a marcar terreny respecte el Madrid.

Amb la destitució de Marcelino i l’arribada de Aurelio Gay i de set cares noves el Saragossa està intentant sortir de les posicions de descens i mica en mica ho està aconseguint, amb un joc no molt brillant però intens. Incorporacions d’homes experimentats com el xilè Suazo, el txec Jarosik, el portuguès Eliseu i l’ex blaugrana Edmilson han aportat un plus de qualitat i sobretot d’experiència a la plantilla aragonesa. L’equip és molt veterà i plantejat per mantenir-se a primera i l’any que ve renovar-se.

Contra el Barça, els de la Romareda, intentaran tenir la pilota i no deixar jugar al Barça amb comoditat. Per fer-ho apostaran probablement per un 4-2-3-1, amb dos pivots defensius, dos extrems i un sol punta ajudat per una mitjapunta més pendent de pressionar la sortida de pilota blaugrana que de crear futbol. S’haurà d’anar amb molt de compte amb el “chupete” Suazo, un autèntic killer que ja ha marcat quatre gols i és un gran rematador en les jugades a pilota aturada, un dels punts febles culer. L’alineació pot ser la següent: Roberto, Ponzio, Jarosik, Contini, Diogo, Edmilson, Gabi, Ander, Eliseu, Lafita o Arizmendi i Suazo.

El Barça compte amb les baixes de Xavi i Abidal i el dubte de Sergio que va rebre un cop el dimecres. Per la seva banda, Keita ja té l’alta i podria reaparèixer. L’altre dubte de Guardiola, seguirà sent la presencia al titular de Zlatan, veure’m si aposta pel suec i dues puntes ràpides o el torna a guardar a la recamara. Per la resta, veure’m si fa alguna rotació de cara al partit de dimecres, com l’entrada de Bojan o Milito. L’alineació de Guardiola pot ser la formada per: Valdes, Alves, Pique, Milito, Maxwell, Touré, Iniesta, Keita, Messi, Henry i Zlatan.

LA CRÒNICA: Barça 4 - Stuttgart 0

2010-03-18T01:22:00.001+01:00

Bon partit dels blaugranes que van demostrar, a diferència de l’anada, que són molt millors que el conjunt alemany. Tot i no ser un patit brillantíssim, el resultat és rotund i un fidel reflex del joc exposat en el terreny de joc. Des de bon principi, els homes de Pep Guardiola van sortir a mossegar, en una actitud típica de l’any passat i que aquest curs feia temps que no veiem amb tanta intensitat.

Zlatan es va quedar a la banqueta per donar entrada a Henry i Pedro en punta en el nou esquema blaugrana del 4-2-1-3 o 4-2-3-1 segons t’ho miris. La típica defensa de quatre culer, amb un Alves més tímid en les seves incorporacions, un doble pivot escalonat, dos extrems que obren el camp i Messi de mitjapunta amb total llibertat per darrera de la referència, en aquest cas Henry. Ahir sembla que li va sortir bé, Messi va fer el que va voler, Els dos pivots van dominar el mig del camp a plaer i les bandes tot i no funcionar de meravella, van eixamplar el camp i fer algunes incursions perilloses.

Els alemanys van retocar un parell de peces respecte a l’onze de l’anada, però en general era el mateix equip i la mateixa idea de joc, tot i que inconscientment es van tirar una passa enrere i entraven molt més tímidament per les bandes. Molinaro no es va incorporar tant i per la dreta sense Gebhart no es va ser tant profund. Cacau i Pogrebnyak van estar ben tapats a tothora per la defensa blaugrana. La tornada de Hleb a l'estadi va ser discreta tot i que no es va amagar, ara bé, alguns ex-companys com Alves i Sergio li vandeixar algun recadet. Lehmann va tornar a deixar mostres del seu mal caràcter, fet que va provocar la ira i la diversió del públic a la segona part. En definitiva un equip molt justet a mans d’un bon Barça que en tot moment va controlar el partit, va crear ocasions i va demostrar una solidesa defensiva bàsica en aquesta alçada de temporada.

Partidas de nou de Leo Messi, do gols que haguessin pogut ser tres o quatre amb una mica més d’encert en algun control o rematada. Leo desborda, crea, dóna joc i sobretot decideix, és l’autèntic crack del Barça i probablement del món i ho demostra dia a dia. L’altre destacat del partit va ser Touré Yaya, l’ivorià portava una temporada fluixa però ahir amb una dosi extra de motivació i de responsabilitat jugant al lloc de Xavi, va fer un partit per emmarcar. Va controla el mig del camp a la perfecció, es va incorporar a l’ataca amb encert i fins i tot va desbordar per la banda. Esperem que això sigui la tornada del gran Touré, una peça clau les dues últimes campanyes i que aquest any ens estava faltant i molt.

La resta de l’equip va jugar a bon nivell, destacar l’absència de Zlatan al titular, encara que ovacionat a l’escalfament i molt ben rebut a la segona part, va donar en el quart a Bojan i ho va intentar tot i que entre fores de joc i les clàssiques faltes en atac li va faltar el gol. Molt actius Pedro i Iniesta per les bandes, tot i que el de Fuentealbilla se’l veu una mica desendollat, va millorar quan es va posar al mig del camp. Titi va tornar a demostrar una gran motivació, tot i que la fortuna no el va acompanyar en algunes accions. Aquesta versió de Henry és la que necessita l’equip, amb l’actitud adequada les coses ja sortiran.

Veure’m amb que queda la lesió de Sergio, en principi només és un cop però el mig del acmp blaugrana comença ha estar complicat en el futur més pròxim.
Ja ho diu Guardiola, els necessitem a tots a tope i sense ells no ho aconseguirem, així doncs, titi, Iniesta, Zlatan, Touré,... toca donar la millor versió per tornar a tenir un bon any.

LA PRÈVIA: Champions - 1/8 de final tornada

2010-03-17T01:07:00.002+01:00

Barça vs Stuttgart VfB

(Camp Nou, 17/03/2010 20.45h)

Vist el que ha anat passant en els partits previs dels vuitens de Champions, el Barça farà bé d’anar molt amb compte aquesta nit i no subestimar lo més mínim a l’equip de Christian Gross. Els alemanys vindran a menjar-se al rival en un partit històric per ells, els de Pep han de sortir endollats des del minut 1 per no deixar el més mínim forat a l’esperança germànica. S’ha de prendre nota de les sorpreses del Bernabeu, Pizjuan i Stamford Bridge on els equips de casa no han sabut resoldre les eliminatòries.

L’1 a 1 de Stuttgart no és un mal resultat, però s’ha d’anar molt en compte de no encaixar gols i si pots ser, marcar el més aviat millor. Al partit d’anada els blaugranes els hi va costar molt fer el seu joc i van perdre moltes pilotes al mig del camp, una cosa que està succeint bastant habitualment en els últims partits i que haurà de corregir l’equip de Guardiola si vol tenir un partit plàcid i sense sobresalts.

Els alemanys vénen amb poques baixes i presumiblement alinearan el mateix equip que en l’anada. L’última jornada Gross ha reservat alguns homes, com l’ex blaugrana Hleb, que aquesta nit tindrà una nova oportunitat de demostrar la seva categoria a la que és encara la seva casa. L’esquema serà e mateix 4-4-2 de fa tres setmanes, amb Khedira i Trasch al mig del camp, Hleb i Gebhart per les bandes i en punta Cacau lliure i Pogrevnyak fixant els centrals. La clau serà el seu desplegament físic i la seva pressió sobre les peces claus del Barça, veure’m si aconsegueixen frenar el joc blaugrana. L’alineació pot ser la formada per: Lehman, Celozzi, Tasci, Delpierre, Molinaro, Trasch, Khedira, Hleb, Gebhart, Pogrevnyak i Cacau.

Pep compta amb els mateixos dubtes dels últims dies, Abidal que encara està de baixa, Keita que encara just avui ha rebut l’alta i ha entrat a la convocatòria, al igual que Puyol que està amb molèsties però com sempre forçarà per jugar. També compta amb la baixa d'última hora de Xavi, amb una lesió muscular que el tindrà apartat de l'equip uns quinze dies, males notícies pels blaugranes, ja que el de Terrassa és una peça clau en l'engranatge blaugrana.

Zlatan torna després del partit de sanció de diumenge i Henry pot tornar a entrar de titular després d’uns quants partits de no fer-ho. La segona part de titi contra el València va ser esperançadora, així que és probable que rebi una nova oportunitat de demostrar si serà una peça clau de l’equip de cara al final de temporada o ha estat un miratge de nou. L’equip pot formar amb el següent onze: Valdes, Alves, Piqué, Puyol, Maxwell, Sergio, Touré o Keita, Iniesta, Henry, Zlatan i Messi.

LA CRÒNICA: Barça 3 - València CF 0

2010-03-15T01:17:00.000+01:00

Partit complicat pels blaugranes amb un resultat enganyós, no tant per la victòria que si que merescuda com per la diferència de tres gols en el marcador. El València va sortir molt ben plantat al camp i des de bon principi va demostrar que no venia de comparsa tot i comptar amb dues baixes importants: Villa i Mata. El “guaje” no s’havia recuperat del cop a l’ombro i Mata es va quedar a la banqueta després d’unes setmanes molt dures en el calendari che, entre lliga en dilluns i Europa League.

La primera part va ser igualada, amb poques ocasions de gol i amb molta imprecisió per part sobretot dels blaugranes. El València es limitava a col•locar-se bé i aprofitar les continues errades culers en la passada, algunes molts greus en un partit d’aquest nivell. En punta, entre Bojan, Pedro i Messi no se’n sortien per portar verdader perill a la porteria del veterà Cesar.

A la mitja part, entra titi Henry per intentar canviar les coses, i per sorpresa de molta gent, el francès amb les seves ganes i les seves destacades actuacions aconsegueix fer un tomb al partit i portar-lo de la banda blaugrana. Evidentment, Henry no està sol, l’actitud i l’encert en la passada de tot l’equip millora i a sobre apareix la figura del millor jugador del món: Leo Messi. La pulga es posa l’equip a l’esquena i es marca tres golassos de bandera per finiquitar el partit, al València i començar a pensar en el partit de dimecres.

Destacar de nou les bones intervencions d’un Valdes providencial, amb algunes aturades amb molt de mèrit quan el marcador encara era ajustat. També bon partit de Milito a l’eix, que mica en mica va desbancant a Marquez com a tercera opció al central blaugrana. Fluix partit de Bojan en punta, molt gris i poc actiu i també molt desconcertant el partit de Maxwell, sovint superat en defensa i poc profund en atac.

En definitiva un partit com els últims, circulació de pilota més lenta i poc precisa de lo que ens tenen habituats i dificultats en atac però que al final les individualitats acaben decantant la balança cap al cantó blaugrana. Ara a pensar en el Stuttgart i a no confiar-se que l’1 a 1 no és mal resultat però s’ha de rematar.

LA PRÈVIA: Jornada 26

2010-03-12T02:27:00.000+01:00

Barça vs Valencia CF

(Camp Nou, 14/03/10 19h)

Partit important pels blaugranes, tant pel rival en si, un València sempre és perillós, com per la situació que viu l’equip. Entre setmana hi ha un partit decisiu per les aspiracions culers a europa i l’equip ve de perdre el liderat després de l’empat a Almeria. Diumenge toca demostrar de nou que la plantilla és forta, que està per sobre de les circumstàncies i que aspira a la lliga i agafa moral per afrontar la Champions.

El València arriba al Camp Nou després de l’empat d’ahir a la Europa League contra el Werder Bremen i amb el seriós dubte del seu golejador: David Villa. El “guaje” es va fer mal a l’ombro i serà dubte fins l’últim moment. A part també compte amb algunes baixes per lesió (Vicente, Mathieu i els dubtes d’Albelda i Bruno) i per sanció (David Navarro). Apart de la incertesa de Villa, caldrà veure per quin esquema opta Unai Emery, el 4-2-3-1 habitual, o una formació més conservadora, potenciant més el mig del camp i dificultant així la circulació blaugrana. L’equip che pot formar amb la següent alineació: Cesar, Miguel, Dealbert, Marchena, Alexis, Banega, Baraja, Silva, Mata, Joaquin i Villa o Dominguez.

Al final les apel•lacions blaugranes davant dels comitès no han servit de massa i Zlatan i Guardiola hauran de complir un partit de sanció per les expulsions del Juegos del Mediterraneo. L’absència del tècnic no pot ser excusa per un Barça que juga a casa i que ha de demostrar la seva fortalesa davant d’un rival que sempre planta cara, però que al Camp Nou acostuma a sortir-ne malparat.

A part de Zlatan, el Barça segueix comptant amb les baixes de Keita i Abidal, tot i que el malià ja torna a entrenar amb el grup i Abi també està pròxim a tornar. La incògnita més gran amb la que compten els tècnics blaugranes és com suplir l’absència del davanter suec i si reserven a algun jugador pel transcendental partit de dimecres. Bojan i Pedro tenen força opcions d’entrar, així com Iniesta per la banda i Sergio i Touré al mig del camp. No es descarta la opció un cop més de posar a Messi pel mig, ja sigui ajudant a la construcció o de referència ofensiva. L’alineació blaugrana podria ser la formada per: Valdes, Alves, Piqué, Milito o Puyol, Maxwell, Sergio, Iniesta, Xavi, Pedro, Bojan i Messi.

DESCOBRIM A... ERIKSEN

2010-03-09T01:24:00.000+01:00

Christian Dannemann Eriksen
14 de Febrer de 1992
Alçada: 1,75cm
Nacionalitat: Dinamarca
Posició: Migcampista
Dorsal: 51
Carrera: OB (2005-08)
Ajax (2008-)
Internacional: sub-17/sub-19 (2007-09)
Absolut (2010-)

Tot i portar només set partits disputats amb la primera plantilla de l’equip “ajacied”, el danès Christian Eriksen ja s’està erigint com una de les revelacions de la Eredivisie i un dels talents més prometedors que han sorgit de la cantera d’Amsterdam en els últims anys. Juga al mig del camp amb gran arribada i pot caure també a les bandes. Té una gran velocitat i un bon xut de mitja distancia amb les dues cames, fet que prova molt sovint durant els partits, és descarat i no s’arruga tot i la seva joventut.

Sorgit de la cantera de l’Odense, fitxa per les categories inferiors de l’Ajax al 2008 on ràpidament comença a impressionar amb les seves actuacions. Passa un parell d’anys jugant a les categories sub-21 i finalment aquest any ha tret el cap a la primera plantilla. Martin Jol ràpidament ha vist el potencial del menut danès i mica en mica l’ha anat introduint a la dinàmica de l’equip. Debuta a mitjans de gener com a reserva en lliga i des de llavors ha disputat set partits, quatre d’ells com a titular. De moment, no ha aconseguit marcar, però no serà perquè no ho hagi intentat, ja que ha disposat de clares ocasions en la majoria dels partits. En l’últim match, va assistir en el tercer gol del seu compatriota Rommedahl, al camp de l’Sparta (0-3).

Amb la seva presencia a l’equip, a l’Orange Arena ja tenen un nou talent a sumar a gent com els joves holandesos Van der Wiel (veure Descobrim a... del 12 de Novembre) i Siem De Jong, els belgues Vertonghen i Alderweireld i el golejador “charrúa” Luis Suárez (veure Descobrim a... del passat 12 de Juny). Martin Jol té una plantilla ben compensada entre talent i experiència per pensar encara en guanyar la lliga (actualment està a sis punts del líder, el Twente) i si l’equip no es desballesta a l’estiu aspirar a grans coses la temporada que ve.

Des de ben aviat que ha comptat per les categories inferiors de la selecció danesa, on sempre ha estat peça fixa des de la sub-17, participant en campionats internacionals. El 2008 va ser designat millor jugador danès sub-17, fet que demostra la seva progressió ja de ben jovenet.
Recentment ha estat convocat per primera vegada amb el combinat absolut de Morten Olsen pel partit amistós contra Àustria, on va entrar com a substitut de Jensen al minut 57 (va ser un debut agredolç amb derrota per 2 a 1). La selecció està mancada de talent d’ençà que els germans Laudrup es van retirar i s’espera que amb l’eclosió de Christian el combinat recuperi part de la glòria perduda.

Aquesta irrupció sobtada de Eriksen no ha passat desapercebuda per els grans clubs del continent i equips com el Barça i l'Arsenal ja han mostrat el seu interès per fer-se amb els serveis de la nova promesa danesa. L’Ajax és un conjunt venedor i més tard o més d’hora deixarà anar a la seva perla, veure’m a quin preu i quin serà el seu destí?

LA CRÒNICA: Almeria 2 - Barça 2

2010-03-07T10:00:00.001+01:00

Partit complicat d’un barça que últimament tot i no jugar malament no està ensenyant el nivell de l’any passat. Ja de bon principi el partit se’ls hi va posar d’esquena, amb un gol a joc aturat de Cisma que deixava els blaugranes només començar darrera en el marcador. L’equip tot i així ho va seguir intentant, amb calma, paciència i amb un Alves estratosfèric. No va resultar senzill, gràcies a la bona feina en la pressió dels andalusos, la gran defensa i l’ambient hostil a les graderies per una suposada ajuda arbitral.

L’arbitratge va ser nefast, expulsió de Guardiola per protestar un penal a Messi, va xiular una cessió increïble i tot el partit va treure als dos equips de polleguera. Evidentment això no és excusa pel resultat, però l’ambient enrarit que s’ha creat envers el Barça no ajuda l’equip i enterboleix el bon clima que hi ha a la plantilla.

Al final del primer temps, Messi amb un gran xut d’una falta molt justeta, va empatar el partit i es va marxar al vestidor amb la convicció de que a la segona part es completaria la remuntada. Quan es portava ben poca estona del segon temps, l’equip rep el segon gol en una jugada desafortunada on Puyol es marca en pròpia porteria intentant tallar una centrada. El gol va afectar als blaugranes, un parell de minuts més tard Zlatan va ser expulsat per una suposada agressió, que vista per la tele no sembla mereixedora de vermella, ara bé, si no deixes anar el braç, segur que no t’expulsen Ibra.

L’equip tot i estar amb deu, va començar a tocar més còmodament i va crear moltes ocasions de gol, la majoria desbaratades per un gran Diego Alves. Messi en un rebuig va fer l’empat al 21 de la segona i restava temps per capgirar el marcador. Aquest tercer gol no va arribar, va faltar un xic de sort i d’encert, i l’equip va tornar cap a Barcelona amb un mal regust de boca.

Les conclusions del partit no són totes dolentes però si que s’ha de reconèixer que l’equip no funciona al cent per cent i que li costa generar joc. Destacar la bona actuació de Messi i Alves i la solvència de Milito a l’eix. Per la resta, la versió fluixeta d’Iniesta i Xavi, un Zlatan desquiciat, Pedro poc actiu i Touré en la seva línea d’aquest any.
No cal començar a preocupar-se excessivament però si que és un toc d’atenció per tota la plantilla per començar a redressar un rumb que desviat un pelet en els últims partits. Encara hi ha marge i hem de confiar en l’equip que tanta glòria ens ha donat en els últims temps.

LA PRÈVIA: Jornada 25

2010-03-05T02:37:00.001+01:00

Almeria vs Barça
(Juegos del Mediterraneo, 06/03/10 20h)

Nou desplaçament dels blaugranes, aquest cop a terres andaluses, per enfrontar-se a l’Almeria de Juanma Lillo. L’entrenador guipuscoà i amic personal de Guardiola, sempre a entès el futbol d’una manera molt semblant a la de Can Barça, on prima la posició de pilota i el juga bé. Així doncs, a diferència del partit al Camp Nou on els homes del llavors entrenador Hugo Sanchez, van plantar l’autobús a la gespa i van posar constantment un home seguint a Xavi, aquest dissabte veure’m un partit més oberts i sense tantes limitacions tàctics.

Sovint es diu que en Pep va aprendre de Lillo en els seus inicis com a entrenador, però ha quedat demostrat que l’alumne ha superat el mestre, de fet Juanma Lillo és conegut per la seva filosofia, la seva manera de parlar i expressar-se sempre didàctica i plena de contingut, però sovint no l’han acompanyat els resultats. També és cert que normalment ha entrenat equips modestos (Oviedo, Tenerife, Saragossa,...) on és molt més complicat aplicar certs conceptes futbolístics que s’allunyin dels clàssics 4-4-2, el joc directe i la pressió a la creació rival.

L’Almeria actualment és tretzè i està encadenant una bona ratxa de resultats d’ençà de l’arribada de l’entrenador basc. Amb les dues últimes victòries ja s’està apropant a la zona tranqui-la de la classificació. L’equip juga amb un 4-3-3 que es pot convertit fàcilment en un 4-2-3-1 i fins i tot en un 4-5-1, on el que sempre està clar és un doble pivot rocós per guanyar el mig del camp i un únic home en punta fort ajudat per dos extrems ràpids (Piatti i Crusat) que són un autèntic corcó per les defenses i molt hàbils en el contraatac. També l’aportació de Soriano a la mitjapunta és un factor clau pel joc ofensiu de l’equip, bona arribada i criteri en l’última passada. També destacar la presencia de Diego Alves a la porteria, un porter solvent i de garanties que quan té el dia és un autèntic mur. Així doncs l’equip andalús pot formar amb el següent onze: Alves, Macedo, Chico, Pellerano, Cisma, M’bami, Bernardello, Soriano, Piatti, Crusat i Goitom.

El Barça compte amb la única baixa de Piqué sancionat (apart de les ja sabudes de Keita i Abidal) i amb les molèsties de Zlatan que ja porta uns partits on no està físicament al 100%. Setmana posterior al virus Fifa implica partit complicat pels blaugranes que sempre desplacen gran quantitat d’efectius a les seleccions, aquest cop no ha estat diferent i la majoria dels titulars han tingut compromís internacional, amb l’excepció de Zlatan, Valdes i Maxwell. Caldrà veure si reserva a algun jugador o algú ha tornat tocat però en principi tots estan en disposició de jugar. Els dubtes els de sempre, qui acompanya a Puyol a l’eix en l’absència de Gerard i qui ocupa l’extrem esquerre, Henry o el golejador Pedro. El Barça pot formar amb la següent alineació: Valdes, Alves, Puyol, Milito, Maxwell, Sergio, Xavi, Iniesta, Pedro, Zlatan o Bojan i Mesi.

DESCOBRIM A... SISSOKO

2010-03-02T01:26:00.001+01:00

Moussa Sissoko
16 d’Agost 1989
Alçada: 1.87 cm
Nacionalitat: Francès
Dorsal: 22
Posició: Migcampista
Carrera: Toulouse (2007-)
Internacional: sub-21 (2008/09)
Absoluta (2009-)

Jugador francès d’origen Malià amb una capacitat física envejable i amb unes qualitats tècniques que fan recordar a un jove Patrick Vieira, en la seva etapa a l’Arsenal. Té una gran arribada i una bona rematada amb la seva cama dreta, no és un golejador però té uns bons registres anotadors per ser un migcampista, aquest any s’ha destapat i ja porta 7 gols en lliga. Seria, al igual que l’actual jugador del city, un “todocampista” capaç d’estar permanentment en els dos extrems del terreny de joc, ajudant a la creació i a la sortida de pilota i alhora rematant les jugades o donant l’última passada. És un pulmó al mig del camp i amb gran capacitat per llegir els partits, recuperar pilotes i portar el tempo del joc del seu equip en tot moment.

Integrant de la cantera del Toulouse, on va arribar el 2002 procedent del Red Star FC de Paris on havia aterrat directament des d’un club humil de la seva localitat. Es va passar cinc anys a les categories inferiors abans de debutar amb el primer equip, però des de bon principi els entrenadors van començar a veure-li un futur prometedor i a cuidar cadascun dels aspectes de la seva preparació. Amb quinze anys comença a disputar partits internacionals amb França, on ha jugat en totes les categories des de la sub-16. Actualment, és juntament amb el seu compatriota Gignac (Veure Descobrim a... del passat 30 de Juliol 2009), una de les peces claus del joc del Toulouse i màxim responsable dels bons resultats dels de l’Alta Garona, l’any passat van ser la revelació i van acabar en quarta posició, actualment són 11.

Va debutar amb el primer equip en les rondes prèvies de la Champions del 2007 i va tornar-hi en el primer partit de lliga per des de llavors convertir-se en fix de les alineacions de Èlie Baup. Aquella primera temporada acaba jugant trenta partits a la Ligue1 i ajudant al seu equip en una temporada complicada on acaben a prop de les posicions de descens. La temporada passada és la de la seva eclosió, disputa 35 partits en un gran any dels homes, entrenats ja per Alain Casanova, on acaben quarts, es classifiquen per la Europa League sent l’equip menys golejat i el seu company Gignac es proclama “pichichi” amb 24 dianes. Moussa ja esdevé el líder de la medul•lar i amb les seves grans actuacions comença a atreure l’atenció de la premsa francesa, fins al punt que és nominat a millor jugador jove de la temporada, premi que recau en el belga del Lille: Eden Hazard (veure Descobrim a... del 16 de juny 2009).

El rendiment de Sissoko no passa desapercebut ni per Raymond Domenech, el qual a mitjans de l’any passat ja hi comença a comptar per la selecció absoluta francesa. Finalment, debuta en partit de classificació pel mundial contra Illes Faroe i en el següent contra Àustria ja entra com a titular. Actualment està a la llista per enfrontar-se demà a Espanya, veure’m si té uns minuts i podem veure la qualitat que té Moussa a les seves botes.

En els últims temps les especulacions de la seva marxa de terres franceses ha estat constant i grans equips com el Tottenham, Juventus, Liverpool o Bayern de Munic ja han mostrat el seu interès a fitxar el jove jugador. De moment, totes les ofertes han estat rebutjades però arribarà un moment en que l’entitat presidida per Olivier Sadran haurà de claudicar i no tallar-li les ales a la progressió d’un jugador que està cridat a fer grans coses tan a nivell de clubs com defensant els colors del combinat Bleu.

LA CRÒNICA: Barça 2 - Màlaga 1

2010-02-28T07:58:00.001+01:00

Després del mal partit a Stuttgart l’equip necessitava solucions i amb bon joc animar una miqueta a la parròquia culer últimament molt mal acostumada i ja neguitosa tot i la bona situació de l’equip. Així doncs Pep, després de posar un reportatge d’alpinisme com a exemple de la importància del companyarisme (vídeo del programa de Canal + informe robinson sobre el rescat frustrat de l’alpinista navrrès Iñaki Ochoa de Olza), va fer sortir els seus homes amb una disposició tàctica un pèl diferent a l’habitual i amb la ferma convicció de redreçar el rumb de l’equip.

Així doncs els blaugranes van sortir amb una espècie de 4-2-3-1 o el que és el mateix, l’esquema habitual però amb Busquets més a prop dels centrals, Xavi a l’organització i Messi per darrera d’Ibra, deixant les bandes per Pedro i Iniesta. A l’hora de defensar els menuts extrems s’incorporaven al mig i Leo ajudava al suec a la pressió (4-4-2). Destacar també que a mesura que s’anava guanyant possessió de pilota l’equip va anar tirant endavant i Sergio va ajudar als centrals i Maxwell i Alves es van acoblar al mig del camp, donant superioritat a la medul•lar.

Aquests retocs van propiciar un bon joc combinatiu i una altíssima possessió, amb arribades per bandes i ocasions de gol. Tot i així a l’equip li va costar obrir la llauna ja que s’erraven les centrades i les rematades finals. Quan el públic es començava a impacientar va aparèixer de nou Pedro amb els seus gols salvadors i amb una gardela pel pal curt va posar l’1 a 0 al marcador. Seguidament en un dels pocs atacs andalusos i un desajust defensiu, Valdo va empatar i posava la por al cos dels aficionats culers que començaven a xiular tímidament a l’equip, focalitzant en un poc inspirat Zlatan. Al final jugada de tiralínies de traca que acaba amb la resistència malaguista, dóna els tres punts i a pensar en el pròxim partit.

El Màlaga va oferir ben poc, va plantar l’autobús amb dos línies ben clares i juntes i va intentar en tot moment no encaixar gols sense ni esforçar-se com és habitual en els rivals en pressionar ben amunt o avançar la defensa. Una mica més i aquesta tàctica tan rància els hi funciona, per sort la màgia de Xavi trencant la defensa i la sang freda d’Alves i Messi va decantar la balança cap a la banda de l’equip que va posar-hi tot el futbol.

Destacar la importància de la tornada de Dani Alves, si bé el brasiler no va estar encertat en les centrades (a excepció del gol), és una peça clau en l’engranatge blaugrana i un plus d’intensitat que al igual que Puyol contagien a la resta dels companys a anar a totes en cada moment, bentornat Dani.

LA PRÈVIA: Jornada 24

2010-02-26T01:22:00.001+01:00

Barça vs Malaga CF
(Camp Nou, 28/02/10 22h)

Nou partit a l’estadi per demostrar que l’equip no està en crisi i que els últims partits són una mera casualitat. Oportunitat d’or pels homes de Guardiola per fer un pas endavant i ensenyar a la culerada i a la resta del món que segueixen sent l’equip a batre i que juguen el millor futbol d’Europa. Amb la tornada d’una altra peça clau, el Barça ja podrà comptar amb un onze de garanties i podrà començar a recuperar la xispa perduda en els últims enfrontaments. Apart els culers hauran d’afrontar la pressió afegida de veure’s probablement i momentàniament amb el liderat perdut en mans d’un Madrid que visita Tenerife, en el qual no s’han dipositat massa esperances de resistència.

El Màlaga es presenta al Camp Nou amb una gran ratxa, després de perdre set dels primers deu partits, els andalusos encadenen una ratxa de resultats impressionant i actualment es troben a la zona tranquil•la a tiro de pedra d’Europa i amb els millors números a la segona volta (tres victòries i un empat). Els de López Muñiz vénen amb unes quantes baixes, algunes importants com la del capità Jesus Gámez, Benachour i l’equatorià Caicedo. Entren a la convocatòria gent com Xavi Torres (cedit pels blaugranes), Forestieri i Valdo.
Els andalusos presentaran un 4-2-3-1, que a la pràctica serà més un 4-5-1 amb dues línies molt clares i juntes deixant al nigerià Obinna sol en punta. El perill estarà en l’arribada de segona línea de gent com Baha, Duda o Fernando. Així doncs els malaguenys poden presnetar el següent onze: Munúa, Torres, Wellington, Stepanov, Gaspar, Toribio, Fernando, Duda, Baha, Javi Lopez i Obinna.

Per part del Barça, amb la més que probable tornada al titular de Dani Alves, l’equip començarà a tornar a la normalitat, amb Puyol a l’eix, Iniesta i Xavi al mig del camp i a l’esquerre un extrem més pur com Pedro o el francès Henry. Veure’m si Guardiola dóna l’enèsima oportunitat a titi o per contra aposta per la joventut i l’atreviment del canari, que fa dies que no juga i es mereix una nova oportunitat. Al pivot defensiu veure’m si l’ocupa Sergio o Touré, ambdós bastant fluixos contra l’Stuttgart. L’equip que pot presentar d’inici Pep Guardiola seria el format per: Valdes, Alves, Puyol, Piqué, Maxwell, Sergio, Xavi, Iniesta, Messi, Zlatan i Pedro.

LA CRÒNICA: Stuttgart 1 - Barça 1

2010-02-24T01:25:00.000+01:00

Partit desastrós dels blaugrana en totes les facetes del joc, poca profunditat, poca precisió en la passada i una certa falta de ganes o intensitat que va propiciar que un equip justet se’ls hi puges a les barbes. Després del gol de l’empat també va faltar l’ambició per anar a buscar el segon, total un partit per oblidar i sobretot per treure’n moltes conclusions de cara al futur.

El partit pintava prou bé a priori, amb l’alta mèdica per Xavi, el Barça recuperava una de les seves peces claus en la construcció i Guardiola alineava a Iniesta a l’extrem esquerre per tenir més control de pilota i a Sergio i Touré al centre per contrarestar l’empenta germànica. Un cop iniciat el partit ja es va veure que tot això no acabava de funcionar, Busquets i Yaya estaven molt junts i a part de molestar-se estaven molt imprecisos, Xavi no donava per portar tot el pes del mig camp i els davanters estaven perduts en un bosc de cames, i no els hi arribaven pilots i les que arribaven eren a molts metres de l’àrea. Per contra, els alemanys entraven per les bandes com fletxes i aprofitaven cadascuna de les pèrdues blaugranes, algunes incomprensibles.

El gol es veia a venir i va arribar i després tranquil•lament l’equip hagués pogut encaixar el segon, en un primer temps de desconnexió i “pajara” digne de ser analitzat pels tècnics blaugranes, Europa no perdona i sort en va tenir que l’àrbitre no era de xiulet fàcil i que a l’Stuttgart li falta rematada. La segona ja va ser més tranquila, el Barça va tocar més i millor i els almenys amb la baixada física i la desesperació de veure com rebien l’empat sense mereixeu, es van anar diluint mica en mica. Final de partit sense profunditat ni ambició amb ambdós equips firmant l’empat, fet certament criticable, almenys des del punt de vista blaugrana.

Particularment espès el partit de la davantera, Zlatan va marcar però no va estar còmode en tot el partit i a la primera part va passar inadvertit. Per la seva banda Messi no va estar gens encertat, fallant passades inusuals i intentant massa vegades la jugada de “Leo contra el món” que no li va sortir cap cop. Destacar les relliscades d’alguns jugadors blaugranes que per sovint i ja habituals potser s’ho haurien de fer mirar. L’única nota positiva, la bona segona part de Milito, l’estona que va estar el camp va demostrar estar a un gran nivell tan amb la pilota, sense rifar-la i amb criteri, com sense, atent al tall i rapidíssim.

Les conclusions finals del partit són totes força negatives, l’equip porta uns partits una mica fluix i lo que és més greu, sembla que li falten ganes i entrega per endur-se els partits, esperem que l’entrada de Alves a l’equip i la injecció de rauxa que dóna el brasiler ajudin a l’equip a sortir d’aquesta mala ratxa en el joc, que no en els resultats. Destacar però que al Màlaga a casa se’l pot guanyar fàcil sense jugar bé, però algun dia vindran rivals difícils i jugant així no anirem enlloc.

LA PRÈVIA: Champions League - 1/8 de final anada

2010-02-23T01:05:00.003+01:00

Stuttgart Vfb vs Barça
(Mercedes-Benz Arena, 23/02/10 20.45)

Per fi torna la Lliga de Campions després de més de dos mesos i comença el dur camí cap a la final del Bernabeu del 22 de Maig. Partit trampa pels blaugranes, això és la Champions i no val a badar, un mal partit i estàs fora. Els de Guardiola hauran de jugar concentrats i no subestimar l’equip que de la mà del suís Christian Gross està començant a treure el cap a la Bundesliga.

L’inici de campanya a les ordres de Marcus Babbel, va ser del tot decebedor, l’equip que l’any anterior havia quedat tercer no funcionava i els nous fitxatges que arribaven amb gran cartell com Hleb, Pogrebnyak, Kuzmanovic no acabaven de quallar. Amb la destitució de Babbel el desembre i el fitxatge de l’ex del Basilea, l’equip recupera mica en mica el to i va escalant posicions a la lliga, actualment ocupa la novena plaça després de la seva contundent victòria de dissabte a Colònia (1 a 5).

L’equip de la ciutat automobilística alemanya (sede de marques com Porsche i Mercedes Benz) acostuma a jugar amb el clàssic 4-4-2, amb dos pivots defensius per apuntalar a darrera i que donen certa llibertat als laterals per pujar la banda. Els interiors no són extrems purs i tendeixen a tirar cap al centre. A la porteria, el controvertit Jens Lehmann, el qual ja faria anys que s’hauria d’haver retirat i que segueix donant “espectacle” pels camps d’Alemanya.
Amb la marxa del capità Hitzlsperger a la Lazio, el mig del camp ha quedat en mans de Khedira i Trasch, joves alemanys de gran recorregut, potència i bon toc. Al seu costat, el talent intermitent de Hleb, la serietat de Gebhart i el talent i arribada de Kuzmanovic o Rudy. A darrera també joventut i qualitat germànica amb Celozzi i Tasci acompanyats pel recent aterrat Molinaro (cedit de la Juve) i pel capità, el francès Delpierre. A davant, tres opcions, l’esmentat Pogrevnyak, el romanès Marica i el tetragolejador del cap de setmana Cacau, que pot caure també a la banda i convertir l’esquema en un 4-2-3-1. Així doncs, l’alineació que pot presentar Gross, és la formada per: Lehmann, Delpierre, Tasci, Celozzi, Molinaro, Khedira, Hleb, Gebhart, Trasch, Cacau i Marica o Pogrevnyak.

El Barça es presenta al Mercedes-Benz Arena amb vint jugadors, ja que els lesionats Alves i Xavi han format part de l’expedició tot i no tenir encara l’alta mèdica. També amb el dubte de Zlatan, sembla que l’equip serà molt similar al que va jugar dissabte contra el Racing, amb les dubtes de Milito per Marquez, Bojan per Zlatan o l’entrada de Pedro a l’extrem esquerre. Així doncs l’onze de Guardiola podria ser el format per: Valdes, Puyol, Piqué, Milito, Maxwell, Touré, Sergio, Iniesta, Henry o Pedro, Zlatan i Messi.

LA CRÒNICA: Barça 4 - Racing 0

2010-02-21T08:25:00.001+01:00

Partit pràctic dels blaugrana que tot i no fer un joc molt vistós, si que van crear ocasions i sobretot van marcar amb facilitat i van encarrilar el partit ben aviat. Bones notícies amb la tornada de Touré a l’onze i la nova alineació de gent com Henry i Marquez que necessiten reivindicar-se, cosa que van fer amb un gol de falta directa cadascú. La defensa no va patir davant d’un racing amb moltes baixes i inoperant en atac.

EL Barça, tot i la baixa de Xavi, va portar el tempo del partit en tot moment, amb un mig del camp format per Yaya, Sergio i Iniesta va controlar el joc, va distribuir bé i a sobre el de Fuentealbilla va marcar en el seu partit 300, no ho feia des del golàs de Stamford Bridge. Destacar el partit de Busquets que va complir a la posició d’interior, va entrar molt bé pel carril del vuit i va demostrar que es pot comptar amb ell per jugar més avançat.

Amb els problemes de turmell de Zlatan abans del partit, va entrar el francès Henry després de tres partits de no jugar ni un minut, titi ho va intentar, va lluitar en la recuperació i va tornar a marcar després de força temps. Thierry necessita tenir la confiança tant de la grada, com d’en Pep com d’ell mateix, per recuperar el nivell de l’any passat. També Bojan tornava a l’equip, però el de Linyola no va aprofitar l’oportunitat i va fer un partit bastant gris i amb poca aportació ofensiva.

A la segona debut en lliga de Thiago, el fill de Mazinho, que va aprofitar la oportunitat per marcar tot i que a Guardiola no li va agradar la manera de celebrar-ho. El brasiler té una enorme qualitat però a vegades li perd el cap, cosa que està intentant controlar el de Santpedor, si ho aconsegueix tenim migcampista per estona.

El Racing va demostrar ben poca cosa, els de Portugal van venir al Camp Nou derrotats i en cap moment van plantar cara al líder. Amb dues línies de quatre molt marcades i només el jove Canales i Xisco en punta no van apropar-se a la porteria d’un Victor Valdes que va passar inadvertit. Total, un partit plàcid que serveix d’escalfament per preparar l’enfrontament de dimarts a la Champions, a Stuttgart serà una altra història.

LA PRÈVIA: Jornada 23

2010-02-19T00:22:00.000+01:00

Barça vs Racing
(Camp Nou, 20/02/10 20h)

A priori un partit plàcid pels blaugranes però vistes les baixes en defensa i al mig del camp i venint d’un ambient enrarit després de la derrota del Calderón, mai se sap. El Racing es presenta a Barcelona amb baixes importants, però en general amb una bona ratxa de resultats tot i la recent eliminació copera, plantaran cara però el Barça ha de demostrar a casa la seva superioritat en tots els aspectes del joc.

El Barça segueix líder, a dos punts de l’immediat perseguidor, i tot i els contratemps ha de continuar demostrant que és el millor equip de la competició i que és el primer per mèrits propis. Per fer-ho i per de pas esvair uns quants fantasmes, estaria bé que el dissabte es fes un bon partit, es guanyés i sobretot es convences ja sigui amb joc, amb gols o millor amb ambdues coses. El problema més gran amb el que compta Guardiola és amb la reconstrucció d’un mig del camp que ha quedat molt malmès després de les lesions de Keita i Xavi (sumades a la de Touré). En defensa ja no hi ha tant problema amb la tornada de Marquez i Piqué després de la sanció.

Miguel Ángel Portugal compta amb les sospitoses baixes per sanció de tres peces importants en l’esquema càntabre com són Tchité, Munitis i Colsa fet que provocarà uns quans canvis en l’alineació habitual. Serà també una nova oportunitat per veure una de les perles de la lliga, el jove Canales visita el Camp Nou per demostrar la seva qualitat a la parròquia blaugrana. També serà interesant veure la primera visita del blaugrana Henrique, cedit a les files dels de Santander. Així doncs l’onze que pot presentar el Racing és el format per: Coltorti, Christian, Torrejón, Henrique, Pinillos, Diop, Lacen, Serrano, Canales, Moral i Xisco.

La plaga de lesions segueix condicionant les convocatòries de Guardiola, tot i que mica en mica la infermeria blaugrana es va buidant i es van recuperant efectius. Chigrinskiy i Touré ja es comencen a entrenar amb normalitat i sembla que Alves ja pot estar llest per la visita a Stuttgart. Com ja va sent habitual, alguns jugadors del filial han reforçat els entrenaments de la primera plantilla, en aquest cas han estat; Bartra, Jonathan i Thiago. El dubte pot seguir sent el lateral dret, col•locar l’experiència de Puyol o mantenir el capi a l’eix i fer entrar un home del filial com Bartra per frenar les arribades sempre perilloses d’Oscar Serrano. Així doncs l’onze blaugrana pot ser el format per: Valdes, Puyol, Piqué, Milito, Maxwell, Marquez o Dos Santos, Sergio, Iniesta, Henry, Zlatan i Messi.

DESCOBRIM A... JOHNSON

2010-02-17T01:48:00.004+01:00

Adam Johnson
14 de Juliol 1987
Alçada: 1,75 cm
Posició: Extrem
Nacionalitat: Anglès
Dorsal: 11
Carrera: Middlesbrough (05-10)
Man City (2010-)
Internacional: sub-21 (2007-)

Jugador sortit de la cantera del boro amb una gran velocitat i un excel•lent dribbling, tan en sec com sobretot en carrera. Desequilibrant per la banda esquerre, també pot jugar a peu canviat i entrar des de la dreta. Té una gran habilitat en l’1 contra 1, molta arribada i facilitat golejadora. Li agrada arribar a la línea de fons per assistir als seu companys i també provar jugades individuals per encara porteria. És un gran llançador a pilota parada, tant en faltes laterals com en corners i també és un gran xutador de penals. Té un remat contundent i precís amb la seva cama esquerre.

Recentment ha estat atret pel macroprojecte de petrodòlars del Manchester City i en el mercat d’hivern ha fitxat per l’equip de Mancini, per una quantitat que no s’ha fet publica. És encara un jugador molt jove però que ja s’ha fet un nom a la lliga i amb la selecció sub-21 anglesa. De moment, ha jugat un parell de partits amb els citizens i ja ha començat a demostrar el nivell que pot oferir al City of Manchester. De moment, el tècnic italià l’està utilitzant en una davantera de tres, enganxat a una de les bandes, possiblement el lloc on es pot treure més profit del joc elèctric de Johnson.

Nascut a Sunderland, des de ben petit va entrar a formar part de la cantera del Middlesbrough, on hi ha passat més d’una dècada. Al 2005, amb només divuit anys, va debutar amb el primer equip en un partit de la UEFA, però en la seva primera temporada va tenir un paper quasi testimonial. Coneixedors del seu potencial, decideixen cedir-lo, primer al Leeds (1 mes) i després al Watford (3 mesos) perquè es curteixi i guanyi minuts de joc i experiència a la gespa. Finalment, a mitjans de la temporada 2007/08 és recuperat pel boro per quedar-se definitivament com a substitut de l’estrella de l’equip: Stewart Downing. Juga molts partits, però la majoria com a recanvi a l’ombra del gran extrem anglès.

Aquest any, la seva sort ha canviat ja que Downing ha estat venut a l’Aston Villa, després de que l’equip baixés a segona, i Adam s’ha fet amb un lloc al titular, que no ha desaprofitat gens. Ha jugat 26 partits amb els de Riverside i ha marcat 12 gols, un gran registre per jugar d’extrem. Ràpidament, la segona (Championship) se li ha quedat petita i les seves grans actuacions han atret l’interès dels equips de la Premier. Finalment, el City de Mancini és el que ha aconseguit els serveis d’aquest extrem hàbil i esperem que el temps demostri que no s’han equivocat.

Amb la selecció, ja porta un parell d’anys sent fix a les convocatòries de la sub-21 i mantenint un paper protagonista en els campionats internacionals. A l’europeu de Suècia del 2009, va contribuir a portar als anglesos a disputar la final, la qual van perdre clarament contra el combinat alemany (4-0, veure Europeu sub-21 de l’1 de Juliol de 2009). Encara no ha estat cridat a l’absoluta de Capello, però amb l’aparador que suposen els de Manchester, si segueix jugant a aquest nivell segur que ben aviat el veure’m defensant la samarreta del Pross. Tot just està traient el cap en el panorama anglès de primera fila, però té fusta i talent per ser un gran jugador, veure’m si li surten les coses o com molts altres es queda pel camí.

INFORME: Torna la Champions League

2010-02-16T02:04:00.001+01:00

Per fi torna la Champions League i amb ella el camí per arribar a la finalíssima de Madrid el 22 de Maig. Apart de la novetat de la final en dissabte també és nou d’aquest any la separació dels vuitens de final en quatre setmanes, dos per l’anada i dos per la tornada. Així doncs el Barça i el Madrid, per exemple, juguen en setmanes alternes, poden veure doncs ambdós partits amb calma i futbol de qualitat durant més setmanes l’any.

Per començar aquesta nit tenim dos partits importants, amb la visita del Real Madrid a Gerland per enfrontar-se a una de les seves bèsties negres, l’Olympique de Lyon, i també el duel de dos grans d’Europa com el Milan i el Manchester United. En principi els favorits són el Madrid i els “red devils” per tenir la tornada a casa i pel potencial i experiència de les seves plantilles, però en aquesta competició, com en la majoria, els partits es guanyen al camp i no sobre el paper. A Lió podem veure l’autèntic potencial dels “merengues”, que es poden passejar per “chapín” però és en els grans camps i a Europa on han de demostrar si realment juguen tant bé i aspiren a tot com diuen.
Italians i anglesos s’enfronten en un duel desigual en principi però on els rossoneri poden donar la sorpresa amb la seva plantilla de veterans il•lustres amb el talentós Pato com a punta de llança. Veure’m com es comporta l’irregular “Ronnie” i el rendiment de Rooney a Europa, on no demostra el que ensenya a la Premier, “pichichi” destacat del campionat.

Dimecres dos partits d’històrics, el Bayern-Fiorentina i l’Oporto-Arsenal. Els alemanys tenen el factor camp en contra, però sembla que han revifat a la lliga i cada cop juguen millor i entenen millor els esquemes de Van Gaal. En canvi la Fiore no està fent una campanya brillant i li està costant treure resultats positius en els partits importants, així doncs les forces estan bastant igualades. L’Arsenal és el favorit contra els portuguesos de la mà de Cesc Fabregas i la seva plantilla de joves amb talent, ara bé, que no és confiïn perquè com cada any l’equip de Porto és imprevisible.

La resta de jornada es disputa la setmana que ve, amb especial atenció al Stuttgart-Barça, on en els de Pep són favorits però que les darreres lesions han complicat una mica la història (veure la prèvia dedicada a l’enfornatment). També quedaran el CSKA-Sevilla, Inter-Chelsea i l’Olympiakos-Girondins on andalusos, anglesos i francesos són favorits però sobretot el Chelsea haurà d’anar molt en compte amb el retorn de Mourinho a Stamford Bridge. Les altres dos eliminatòries són a priori les més desnivellades, però mai se sap el que pot fer un equip rus en pretemporada i un grec davant d’un equip amb poca experiència internacional com el Girondins de Laurent Blanc.

Encara és aviat però en aquests vuitens de final es començaran a postular els candidats per la final del Santiago Bernabeu, així que veure’m quines plantilles fan un pas endavant i demostren que van a per totes, torna la Champions, torna el futbol en estat pur.

LA CRÒNICA: Atlético 2 - Barça 1

2010-02-15T01:19:00.000+01:00

Partit horrorós dels blaugranes que ja va començar de manera pèssima amb el gol de Forlan i la lesió de Seydou Keita, l’enèsima lesió muscular d’un Barça que està patint massa per confeccionar les alineacions últimament. El partit va ser l’habitual dels últims anys al Calderón, el barça sense saber ni poder fer el seu joc i els matalassers amb un joc molt directe arribant amb claredat a les immediacions de Victor Valdes. Total, partit perdut, però lo que és pitjor és que el Barça en cap moment va merèixer un resultat diferent, no tan per mèrits de l’atlètico que va jugar millor, com demèrits d’un Barça inoperant, imprecís i desconcentrat.

Primer derrota de l’any en lliga, en un camp on ja és habitual que l’equip faci figa, però no per habitual deixa de ser sorprenent la manera amb que els homes de Pep Guardiola van perdre el control del match. Tota la setmana repetint les baixes en defensa i va ser més el mig del camp el que va fer figa, un Sergio desastrós i un Xavi i Iniesta desconeguts no van saber en cap moment fer-se amb el control del joc i van perdre un nombre de pilotes exagerat per jugadors de la seva qualitat. Aquesta feblesa al mig va propiciar opcions clares d’atac rival i poques pilotes pels de dalt que no van tenir massa ocasions clares, sobretot a la segona on es va generar ben poc joc d’atac.

Les conclusions del partit són poques i totes negatives, ara bé, no cal treure les coses de lloc, l’equip no va jugar bé i va perdre llastimosament, però es tracta de recuperar-se i aprendre dels errors comesos. Ara toca pensar en el Racing i després en l’Stuttgart i anar recuperant el to. Les úniques notes positives, el nou gol de Zlatan després d’uns quants partits de sequera i l’actuació del jove Marc Bartra a la segona part, on va assegurar la posició de lateral f¡dret i es va incorporar a l’atac amb valentia i encert.

LA PRÈVIA: Jornada 22

2010-02-12T02:03:00.000+01:00

Atlético Madrid vs Barça
(Vicente Calderón, 14/02/10 21h)

Partit complicadíssim pel Barça a un estadi on sovint encaixa mals resultats i on l’any passat el Barça del triplet va recollir quatre vegades la pilota de dins la porteria. Si de per si ja és un desplaçament difícil, el de diumenge encara es planteja més complexa degut al gran nombre de lesionats (i sancionats) que té la defensa blaugrana, Guardiola només compta amb tres defenses purs de la primera plantilla, així que haurà de tirar de filial o recol•locar algun migcampista de cara a tenir una defensa de garanties per aturar al Kun i a Diego Forlan.

Les últimes lesions d’Abi i Dima han complicat la cosa més del normal, ja que amb les lesions de Piqué i Marquez sumades la lesió de Dani Alves i de Touré Yaya, l’equip es queda només amb Puyol, Maxwell i el recuperat Milito com a defenses de la primera plantilla. Guardiola té varies opcions, baixar Sergio a la posició de central o posar a Keita o Jeffren al lateral. La opció més factible seria mantenir Puyol i Milito com a centrals i deixar el lateral dret per algun home del filial, tipus Marc Bartra. El perill de l’Atletico es basa en el joc de la parella ofensiva, i els seus interiors tendeixen a centrar-se i no a obrir al camp, per tant el lateral estaria menys exigit que no pas un dels centrals. Veure’m quina solució escull en Pep, però el que està clar és que si els de dalt estan fins, seran capaços de marcar més gols que el rival.

Els matalassers vindran amb la ressaca de la classificació copera d’ahir i amb els dubtes clàssics que genera l’equip: una defensa feble, un mig el camp poc consistent i un davantera mortífera però irregular. L’arribada de Tiago sembla que ha donat més cos al mig i Forlán i el Kun sembla que estan més entonats últimament, així que sembla que serà un partit vistós, amb gols i tàcticament una mica esbojarrat. Quique no té massa baixes, amb la tornada de Reyes a les convocatòries i sense sancions ni lesions d’importància. Al enfrontar-se al líder no es pot reservar a ningú o sigui que suposo que plantejarà un mig del camp poblat (pot apostar per un trivot) i pilotes a les puntes. L’alineació probable és la formada per: De Gea, López, Perea, Domínguez, Ujfalusi, Assunçao, Tiago, Simao, Jurado o Raul Garcia, Forlán i el Kun Agüero.

Guardiola té les incògnites en defensa i la clàssica de l’extrem esquerre, ser conservador amb l’entrada d’Iniesta i Keita al mig o apostar per un extrem com Pedro o Henry que aporti més profunditat per obrir el camp. Jugant fóra de casa les dues opcions són vàlides, tan pel control de pilota com per apretar a Perea i Ujfalusi que són molt justets amb la pilota als peus. Així doncs l’onze blaugrana pot ser el format per: Valdes, Bartra, Puyol, Milito, Maxwell, Sergio, Xavi, Keita, Iniesta, Zlatan i Messi.

DESCOBRIM A... SUBOTIC

2010-02-11T01:53:00.000+01:00

Neven Subotic
10 de Desembre 1988
Alçada: 1.93 cm Pes: 85 kg.
Posició: Central
Dorsal: 4
Carrera: Mainz (2007/08)
B. Dortmund (2008-)
Internacional: USA sub-17 i sub-20
Sèrbia absoluta (2009-)

Subotic és un central que juga al Borussia i que en les dues darreres campanyes està demostrant les seves qualitats tàctiques i tècniques liderant la defensa dels de Dortmund. Actualment és un dels centrals més cotitzats d’alemanya i ja se’l rifen els grans equips del continent. Amb el seu metre noranta-tres i la seva capacitat física és un autèntic mur a la reraguarda, va molt bé de cap, tant en defensa com en atac on marca gols sovint en jugades d’estratègia. Amb la pilota als peus no és cap tronc i treu la pilota jugada amb molta solvència. Té una gran col•locació i una excel•lent anticipació, un central molt complert.

Degut a la seva situació familiar, els Subotic han hagut de canviar de residència en diverses ocasions i han viscut a varis països com: Sèrbia, Alemanya i Estats Units. Nascut a l’antiga Iugoslàvia, ràpidament es desplaça a Alemanya, com a conseqüència de la situació política del seu país. Als set anys Neven comença la seva carrera a l’equip local però de nou la família s’ha de desplaçar, aquest cop a Estats Units, primer a Utah i després a Florida. A Amèrica segueix jugant a futbol i és reclutat per jugar amb les categories inferiors de la selecció, establertes a Florida mateix.

Comença a destacar a les files de la Universitat del sud de Florida i el combinat sub-20 quan el venen a buscar des de la Bundesliga, per enrolar-se a les files del Mainz 05. Neven ja té divuit anys i decideix tornar a Europa per passar un any a les categories inferiors del club de l’oest d’Alemanya i després fer ràpidament el salt al primer equip. La temporada 2007/08 a segona divisió, es fa amb un lloc a l’onze i comença a impressionar amb les seves actuacions, solvents en defensa i molt convincents amb la pilota. Els scouters del Borussia no eldeixen escapar i se l’enduen a jugar a Dortmund on mica en mica s’ha anat fent un lloc a l’esquema de Jurgen Klopp.

Aquesta, la seva segona temporada amb els groc i negres, esta sent la de la seva consagració a la lliga i la consolidació d’un central de garanties a nivell internacional. Titular indiscutible amb un Borussia que està fent una gran temporada, actualment és cinquè i amb gent com Hummels, Lucas Barrios, Owomoyela, Sahin i l’egipci Zidan aspiren a fer-se un lloc a les pocions capdavanteres de la Bundesliga, encara que estan lluny d’aquell mític equip que el 97 es va proclamar campió d’Europa a les ordres d’Ottmar Hitzfeld amb grans jugadors alemanys com Sammer, Andy Möller, Kohler, Riedl, Ricken,...

A nivell internacional comença a fer-se un lloc al combinat Sèrbi de Radomir Antic, tot i que en categories inferiors va jugar amb la selecció d’Estats Units, les arrels balcàniques van fer que es decidís per defensar els colors de la selecció de Sèrbia. Ja ha disputat 9 partits amb l’absoluta, i al costat del “red devil” Vidic formen una parella de garanties, que pot ser l’eix de la defensa sèrbia, durant molts anys. És una selecció que combina experiència amb talent i joventut i s’espera que de la mà de veterans com Vidic, Stankovic, Jovanovic o Drago i les qualitats de promeses com Kacar, Krasic (veure Descobrim a... de 7 d’octubre 2009 i 11 de gener 2010 respectivament), Kolarov, Kuzmanovic i el mateix Subotic és converteixin en un equip a tenir en compte en el futur. Són un combinat molt atractiu i que pot donar molt a parlar en el proper mundial, en el qual està enquadrat en el grup d’Alemanya, Ghana i Australia.

Actualment, Neven és seguit molt de prop per grans equips com Manchester City, Juventus, Barça i Madrid, així que no és difícil de veure que probablement aquesta sigui la seva última temporada amb els de Dortmund i que ben aviat el veiem vestint la samarreta d’un dels grans d’Europa.

LA CRÒNICA: Barça 2 - Getafe 1

2010-02-08T01:25:00.001+01:00

Partit calent i amb moltes jugades polèmiques que per sort al final es va decantar del cantó blaugrana, o més aviat per sort el Getafe no va aconseguir canviar el signe d’un partit ben encarrilat des del començament però que es va anar complicant mica en mica… Pep Guardiola va presentar d’inici un onze de circumstàncies en la parcel•la defensiva, amb la baixa de Puyol per sanció i d’Alves per lesió a l’escalfament, va tenir que alinear a Maxwell per la dreta i a Milito a l’eix, titular en lliga després de dos anys.

La cosa va començar molt bé amb un gran gol de Messi al minut sis, però amb l’expulsió de Piqué al 25, la cosa es va començar a torçar, Touré es va situar al centre de la defensa i Iniesta va baixar a ajudar al centre del camp, que es va tenir que multiplicar per contrarestar la superioritat madrilenya. Estranyament els de Michel es van fer amb el control del partit i van aconseguir treure-li la pilota al Barça, si bé sovint amb un joc excessivament dur, permès pel col•legiat. La lesió de Touré va propiciar l’entrada de Marquez i també Zlatan va ser substituït per Sergio per guanyar consistència a la medul•lar. En definitiva un partit gris i en el qual el Barça va tenir que suar tinta per mantenir el mig camp i no veure’s superat pel Getafe.

Tot i això, el barça va disposar d’ocasions més clares que el rival, amb arribades de Messi i Keita especialment clares, i no va ser fins al minut 66 que va caure el segon, de Xavi a gran passada de Messi després d’endur-se la defensa. Per acabar un penal amb expulsió per Marquez que va posar el 2 a 1 final al marcador i l’ai al cor de la parròquia culer. Destacar per sobre de tot, el partidas de Leo, va fer el que va voler i en tot moment va portar de corcoll la defansa del geta, un crack que se li dóna bé l'equip madrileny, segueix sent pichichi i fent recitals cada cap de setmana.

La conclusió és que va ser un partit estrany, on el Barça es va quedar amb nou tot i no exhibir un joc violent, i el Getafe molt més expeditiu en les seves accions va veure com mantenien l’equip intacte i tenien opcions de posar en dificultats a l’equip de Pep. Lo més positiu el resultat i la entrega i ganes que hi va posar l’equip, lo negatiu les baixes pel Calderón i la campanya mediàtica del “Villarato” que sembla que comença a passar factura al Barça.

LA PRÈVIA: Jornada 21

2010-02-05T01:10:00.001+01:00

Barça vs Getafe
(Camp Nou, 06/02/10 20h)

De nou un partit al Camp Nou després de dos desplaçaments consecutius, la visita del Getafe és una bona oportunitat per tornar a brindar un bon espectacle a la parròquia culer i aconseguir de pas alguns objectius individuals com la millora en el rendiment dels centrals reserves com Marquez o Chigrinsky, recuperar l’olfacte golejador de Zlatan i la possibilitat de tornar a veure a Touré Yaya després de la copa d’Africa. De moment, segueixen sent dubtes Alves i Abidal i Puyol es baixa per sanció, així que als laterals és on es plantegen més dubtes.

El Getafe arriba després de jugar a Sevilla les semifinals de la Copa del Rei entre setmana, amb el desgast que això suposa pels seus titulars, a part compten amb la baixa del seu millor jugador: Pedro León (veure Descobrim a... nous talents de la lliga del 10 de desembre 2009). Està per veure si Michel prefereix reservar jugadors de cara a la tornada contra els sevillans o si posa tota la carn a la graella i intenta posar en dificultats als blaugranes. Veure’m quina serà la formula de l’entrenador madrileny, però el que està clar és que a l’igual que van fer l’any passat a l’estadi, el conjunt presidit per Ángel Torres no posarà les coses gens fàcils als de Pep Guardiola.

Michel presentarà el seu esquema habitual amb un 4-2-3-1, amb un sol punta, dos pivots defensius i tres mitja puntes que probablement estaran més ocupats en tapar la creació blaugrana que no pas en crear problemes a la defensa. Amb la baixa de León i el partit entre setmana l’equip és una incògnita, però l’alineació que presenti l’ex interior madridista pot ser la formada per: Codina, Manu, Mario, Cata Díaz, Torres, Boateng, Casquero, Albin, Parejo, Ríos i Soldado.

Pep Guardiola suposo podria reservar al brasiler Alves i no forçar-lo per un partit a casa i que no és de vital importància, però amb la baixa de Puyol no està gaire clar. A l'eix algun no habitual entrarà a acompanyar Piqué. Abidal també es dubte, així que el més probable és l’entrada de Maxwell a l’onze. A dalt, els mateixos dubtes de sempre, donar entrada al golejador Pedro o mantenir els galons d’Henry al titular després de que descanses al Molinón. Al mig, Xavi i Iniesta en principi són intocables i Sergio i Touré es disputaran el lloc al pivot defensiu. L’onze blaugrana pot ser el format per: Valdes, Alves, Piqué, Dima, Maxwell, Touré, Xavi, Iniesta, Henry, Zlatan i Messi.

DESCOBRIM A... HAMSIK

2010-02-04T01:45:00.002+01:00

Marek Hamsik
27 de Juliol 1987
Alçada: 1.83 cm.
Dorsal: 17
Posició: Migcampista
Carrera: Slovan Bratislava (2004)
Brescia (2004-07)
SSC Napoli (2007-)
Internacional: sub-21 (2006/07)
Absoluta (2007-)

Migcampista total que destaca per la seva capacitat física i la seva gran arribada a porteria. Tot i jugar retrassat marca molts gols i és una amenaça constant per la porteria rival. Té el perfil de jugador del seu ídol, el txec ex de Lazio i Juventus: Pavel Nedved. Tot i la seva joventut ja fa cinc anys que juga a la Serie A (a les files del Brescia i del Nàpols) i ja és un dels talents més prometedors del campionat italià.

Té unes condicions físiques sensacionals per jugar al mig i abarcar totes les posicions del centre del camp, li encanta entrar de segona línea però no descuida mai les seves funcions defensives. Hàbil amb la pilota als peus i amb una gran rematada de mitja distància, té gran facilitat per armar la cama i xutar amb potencia. És dretà però té una bona cama esquerre amb la que també pot marcar i assistir, és un jugador molt complert, un autèntic “todocampista”.

Va començar la seva carrera a les categories inferiors d’un equip de la regió on es va criar, fins que al 2002 va entrar a les files del Slovan de Bratislava, un dels grans del futbol eslovac. A la capital, va passar un parell d’anys fins que el 2004 va debutar amb el primer equip, va ser el primer partit i l’últim ja que després va emigrar al Calcio i es va enrolar a les files del Brescia. Marek aterrava a la ciutat del nord d’Itàlia just quan l’equip s’estava fent a la idea de la retirada d’un dels mites italians: “il codino” Roberto Baggio. Aquella primera temporada, l’equip desafortunadament baixa a la Serie B, on hi passarà les següents temporades, fins a l’actualitat.

Tot i el descens, Hamsik segueix a l’equip i comença a coallar grans actuacions a la segona italiana, fruit d’això atrau l’atenció del Nàpols, equip que ascendeix a la Serie A l’estiu del 2007 i s’endu a l’eslovac per dirigir el nou projecte des del terreny de joc. Des de bon principi, les actuacions de Marek amb l’ex equip de Maradona són d’un altíssim nivell, i juntament amb altres fitxatges importants com els sud-americans Lavezzi, Zalayeta i Gargano, l’equip fa una gran campanya i finalitza la lliga en vuitena posició. L’any passat la campanya dels “azzurri” no és tan bona (dotzens) però la contribució de Hamsik és determinant, ja és el líder de l’equip en tots els aspectes.

Des de la seva arribada a Itàlia que no passa desapercebut pels tècnics nacionals del seu país, així que ben aviat passa a formar part dels combinats sub-19 i sub-21. El 2007 debuta amb la selecció absoluta on ràpidament es farà un membre vital de l’equip inicial. Actualment porta una trentena de partits disputats amb vuit gols marcats, a més n’és el capità. És una selecció amb poc potencial, però amb gent talentosa com Hamsik, Weiss, Svento i Skertel i veterans com Vittek i Karhan. L’equip entrenat per Vladimir Weiss (pare del jugador del City ara cedit al Bolton) intenta fer-se un lloc dins del panorama europeu, li costarà però mai se sap fins on podrà arribada aquesta nova fornada de jugadors.

Suposo que aquest serà l’últim any de Hamsik a Nàpols, ja que molts equips han mostrat interès pels seus serveis, no serà barat fitxar-lo però segur que seran uns euros molt ben invertits, Marek Hamsik és un gran jugador que s’haurà de seguir molt de prop en els pròxims anys.

DESCOBRIM A... ERDING

2010-02-01T00:17:00.001+01:00

Mevlüt Erdinç
25 de Febrer 1987
Nacionalitat: Turc / Francès
Alçada: 1,81 cm
Posició: Davanter
Dorsal: 11
Carrera: Sochaux (2003-09)
PSG (2009-)
Internacional: Sub-21 (2007)
Absoluta (2008-)

Davanter centre nascut a França però d’origen turc, té una gran capacitat golejadora i un fort caràcter dins del camp que el porten a lluitar cada pilota com si fos la última del partit. És dretà, però fa servir molt bé la seva cama dreta, ja sigui per driblar amb eficàcia o per rematar a porteria. No és un davanter tipus “tanque”, és més un segona punta o per jugar amb llibertat, per caure a bandes gràcies a la seva velocitat i varietat de recursos tècnics. Molta sang freda en els u contra u amb els porters, és un gran definidor.

Va arribar a la cantera del FC Sochaux el 2003 però no és fins la temporada 2005/06 que debutarà amb el primer equip. Tarda dos anys ben bons en fer-se un lloc fix en l’esquema titular de l’equip de Montbéliard. Les seves grans actuacions durant la temporada 2007/08 fa que comenci a atreure l’atenció de la premsa francesa i turca i es comenci a fer un nom a la Ligue1. La temporada passada és la de la seva consagració, segueix jugant a un nivell molt alt i marcant gols per un equip modest on costa tenir oportunitats per marcar. A l’estiu, un dels grans, el Paris Saint-Germain s’interessa pels seus serveis i el fitxa per una xifra que ronda els nou milions d’euros.

Des d’un bon principi, Mevlüt ha marcat gols i està fent grans actuacions al Parc dels Prínceps, convencent així una parròquia molt exigent. Al costat d’altres jugadors de talent com Sessegnon i Hoarau i veterans contrastats com Coupet, Makelele i Giuly; el PSG està intentant tornar a ser gran com ja ho va ser als noranta amb els Lama, Weah, Ginola i companyia. De moment estan estancats a mitja taula, però s’esperen més coses de l’equip de Kombouaré. Erding, fins ara porta marcats 8 gols en lliga i 11 en el total de competicions (en 17 partits disputats).

Nascut a Saint-Claude (França), té doble nacionalitat turca i francesa, però des de categories inferiors que s’ha decantat per defensar els colors de la selecció otomana. Després de passar per les seleccions sub-21 i sub-21 el març del 2008 va debutar amb la selecció absoluta i mesos després va tenir una participació testimonial a l’Eurocopa del 2008 (va disputar un parell de partits). Actualment ja és un fix de les convocatòries de Turquia i ja ha disputat 10 partits, i ha marcat un gol.

Actualment el combinat turc no té seleccionador després de la marxa de Fatih Terim l’octubre de l’any passat. La no classificació pel proper mundial de Sud-àfrica ha deixat molt tocat al conjunt turc, però s’espera que de la mà dels nous talents com Arda Turan (veure Descobrim a... del 13 d’Agost del 2009) o Erdinç, l’equip tiri endavant i aconsegueixi grans fites en un futur proper. Serà una llàstima no veure’ls a la cita mundialista però haurem de seguir molt de prop les seves evolucions a la Ligue1, on ben segur donarà moltes tardes de glòria a l’equip parisenc.

LA CRÒNICA: Sporting 0 - Barça 1

2010-01-31T08:04:00.000+01:00

Bon partit del Barça tot i que no el va saber matar al final i una mica més i se li complica una victòria merescuda durant els noranta minuts de partit. Sota el diluvi que queia a la gespa del Molinón, els de Guardiola van fer un partit seriós, van crear molt de joc i van tenir ocasions molt clares. Només els hi va mancar una mica més d’encert en els metres finals, sort que Pedro continua demostrant la seva efectivitat davant del porter, gol en possible fora de joc però que fa justícia al joc desplegat per ambdós equips.

Manolo Preciado va sortir amb Bilic com a referència i va assentar a Castro a la banqueta donant tots els galons en atac a Carmelo i al “matalasser” De las Cuevas. Els de Gijón ho van intentar però en cap moment van aconseguir aturar el joc blaugrana i Rivera i Portilla es van veure superats cada vegada pel joc combinatiu de Sergio, Xavi i Iniesta. Victor Valdes va ser un espectador més del partit tot i que al final va tenir que rebutjar un parell de faltes laterals que van posar l’ai al cor dels aficionats culers.

Pel Barça lo de sempre, els titulars al camp amb l’excepció de les baixes (Alves i Keita) i d’Henry, el francès va veure com Pedro ocupava el seu lloc a l’extrem esquerre i feia el gol de la victòria visitant. Al col•locar a Puyol al lateral dret va propiciar l’entrada de Marquez com a central dret, el mexicà segueix una mica fluix i imprecís però ahir no es va notar en excés degut a la tranquil•litat amb la que va viure la defensa blaugrana.

Bon partit de Xavi i Iniesta que un cop més van fer un recital al mig. També es va poder veure un Messi molt actiu i desequilibrant des del minut 1, igual que Pedro. Zlatan un cop més treballant molt però amb poca presencia en els últims metres i amb la conseqüent falta de gol.

En definitiva un altre desplaçament plàcid, però que s’hagués pogut complicar sense motiu, cal rematar els partits abans i després adormir-los a base de toc i buscar els forats que pugui deixar la precipitació rival.

LA QUINIELA MILIONÀRIA by sercosdan: RESULTAT JORANADA 19 i PRONÒSTIC JORNADA 20

2010-01-29T23:31:00.003+01:00

LA PRÈVIA: Jornada 20

2010-01-29T01:00:00.000+01:00

Sporting vs Barça
(Molinón, 30/01/10 20h)

Comença la segona volta de la lliga amb un desplaçament complicat pels blaugranes, el Molinón sempre ha estat un camp favorable als interessos culers, però Manolo Preciado és un bon entrenador i aquest any els de Gijón estan fent una bona campanya i poden ser un bon rival contra el Barça de Pep Guardiola. Allà va ser on fa un any i mig es va començar a forjar el Barça del triplet amb una victòria aclaparadora per 2-6 a la tercera jornada de la lliga, amb l’equip qüestionat després dels primers dos mals resultats.

Els blaugranes han tornat a gaudir d’una setmana d’entrenaments per preparar l’enfrontament i a la vegada recuperar gent absent en el partit de Zorrilla, com són el lesionat Sergio i Touré Yaya que ja ja ha tornat de la Copa d’Àfrica. L’únic dubte significatiu amb el que compta Pep Guardiola és amb el lateral Dani Alves que no es va entrenar amb molèsties al bessó de la cama dreta. Per la resta l’equip està al complet i amb gran motivació després del sopar de germanor de dimarts a Can Miralletes.

Els de Gijón tampoc tenen massa dubtes a l’alineació, només queda pendent saber qui ocuparà el pivot defensiu al costat de l’ex bètic Rivera (Portilla o Camacho) i qui jugarà de mitjapunta per darrera de Barral: Carmelo o De las Cuevas. Aquest any l’Sporting ha aconseguit formar una defensa bastant segura i solvent amb els fitxatges del francès Gregory i la cessió del blaugrana Botia. El barça haurà d’estar molt atent a Diego Castro, un jugador rapidíssim i molt hàbil que entrarà per la banda de Alves o qui jugui en el seu lloc.

L’esquema de preciado és el 4-2-3-1 amb dos pivots tres mitjapuntes i un homo sol coma referència. Coneixent a l’entrenador càntabra no es tirarà enrere descaradament ni es tornarà boig en la pressió als centrals blaugranes, plantejarà un partit conservador però sempre pensant en intentar robar la pilota amb superioritat al mig i tenint les línies juntes per dificultar el joc blaugrana. L’alineació de l’sporting pot ser la formada per: Juan Pablo, Lora, Gregory, Botía, Canella, Rivera, Portilla, Carmelo, Diego Castro, Moran i Barral.

Guardiola veient que tampoc hi ha partit intersetmanal i que la banda esquerre és la més forta dels de Gijón, pot ser que aposti per deixar descansar a Alves per tenir-lo al 100% contra el Getafe, posant a Puyol al lateral per frenar les internades de Diego Castro i els desdoblaments del perillós Canella (veure Descobrim a... nous talents de la lliga del 10 de Desembre 2009). Així doncs el possible onze que presentarà Guardiola seria el format per: Valdes, Puyol, Piqué, Milito, Abidal, Sergio o Keita, Xavi, Iniesta, Henry, Zlatan i Messi.

DESCOBRIM A... KROOS

2010-01-28T02:40:00.001+01:00

Toni Kroos
4 de gener 1990
Alçada: 1.82 cm
Posició: Mitjapunta
Dorsal: 39
Carrera: Bayern (2006-09)
B. Leverkusen (2009/10)
Internacional: Sub-21 (2008-)
Absoluta (2010)

Migcampista molt hàbil amb la pilota als peus i amb una tremenda arribada i visió de joc. Aquest any s’ha destapat a les files del club de l’aspirina, sorprenent líder de la Bundesliga i on hi anat cedit pel Bayern que n’espera molt d’ell de cara al futur. Toni juga per darrera dels davanters però també pot jugar més retrassat i construir el joc de l’equip. De dribbling fàcil, té un gran xut de mitja distancia amb la seva cama dreta, aquest any ja ha fet força gols amb rematades de fora l’area. La campanya que està fent a Leverkusen no està passant desapercebuda per ningú, ha fet vuit gols i ha donat assistències a davanters com Kieβling (pichichi), Derdiyok i Helmes.

Toni comença a la cantera del Hansa Rostock però de seguida atrau l’atenció dels “scouters” del Bayern i se’l emporten a la cantera dels bavaresos. Un cop allà comença a destacar ràpidament, i la temporada 2007/08 ja debuta amb el primer equip. Es passa dos anys amb el primer equip però no disposa de les oportunitats que el seu talent mereix i decideixen cedir-lo un any al Bayer 04 perquè es foguegi a primer nivell i torni per ser una peça clau de l’equip.

De moment, està clar que ho està aconseguint, l’equip del veterà Juup Heynkees és líder a la lliga, perseguit per Bayern i Schalke i està jugant el millor futbol d’Alemanya, amb un joc força creatiu al mig i amb puntes molt ràpides. L’ex entrenador madridista juga amb un onze titular on la columna vertebral està formada per jugadors alemanys amb l’adició de dos jugadors suissos (Derdiyok i Barnetta), un mexicà (Vidal), un txec (Michael Kadlec, fill del gran Miroslav, vuit temporades al Kaiserlautern dels noranta) i un finlandès (el veterà Hyypiä). Equip mescla de veterania i joventut que està sent una de les grans sensacions al continent i que té series opcions d’endur-se la lliga per primera vegada en la seva història.

Les grans actuacions del conjunt de l’aspirina no estan passant desapercebudes per ningú i menys pel seleccionador alemany, el qual en els últims mesos ha cridat fins a set jugadors de l’equip. Gent com Rolfes, Helmes i Friederich ja eren habituals però Adler, Kieβling, Castro i el mateix Kroos tot just començen a treure el cap en les convocatòries de Joachim Löw. Toni no ha debutat, però està convocat pel pròxim camp d'entrenament de l'equip nacional. També els defenses Daniel Schwaab i Stefan Reinartz i el migcampista Lars Bender fa un temps que des de la sub-21 comencen a trucar a la porta de l’absoluta, veure’m quan tarden en assolir-ho.

Toni Kroos està tenint un paper protagonista en la bona temporada dels de Leverkusen i s’esperen d’ell grans coses de cara al futur, un cop torni a les files dels de Baviera. Qui sap si a l’estiu el veure’m en el Mundial de Sud-àfrica, potser li queda un pèl just, però si segueix així és probable que ho aconsegueixi. El que està clar és que Alemanya té migcampista per anys i que el veterà Ballack no s’haurà de preocupar gaire per qui el substituirà tant al Bayern com a la Mannschaft.

LA CRÒNICA: Valladolid 0 - Barça 3

2010-01-24T08:20:00.000+01:00

Acaba la primera volta de la lliga amb un desplaçament ben solucionat, amb efectivitat per acabar la primera meitat de la lliga invictes, amb només deu gols encaixats i líders a cinc punts d’un Madrid que no afluixa. Com a Tenerife, l’equip es veu superat en el tram inicial i fins i tot veu com arriben a la porteria amb perill, de nou Victor Valdes salva als blaugranes d’encaixar gols i l’equip no perdona en el contraatac, primer Xavi a passada d’Alves i després el mateix lateral brasiler amb un centrada al pur estil “Goiko”.

Amb el 0-2 a la primera mitja hora el partit ja queda resolt i el Barça es limita a controlar la possessió i a arribar a porteria amb claredat sense concedir massa a darrera. Pep dóna entrada a Milito al primer quart d’hora de la segona i a Chigrinskiy i Bojan a les acaballes. Finalment va ser Keita el que va jugar al pivot, el malià va complir en una posició poc habitual i en que no li permet desplegar la seva arribada de segona línea.

El Valladolid va jugar descarat i intentant pressionar al Barça en la seva línea defensiva, al principi ho va aconseguir i va tenir oportunitats per avançar-se en el marcador, però si perdones davant d’un equip com el Barça ja se sap el que passa. Els de Mendilibar però, van cometre un error, deixar a Dani Alves sol per la banda dreta, el brasiler els hi va fer un set i va crear molt perill per la seva banda, donant un gol, fent-ne un altre i entrant amb perill durant tot el partit. Aquest tipus d’errors es paguen cars, Dani és molt gran i més si el deixes lliure.

Bona primera volta, campions d’hivern i sense perdre ni un partit, esperem que la segona sigui tant bona com la primera, i això comença per fer una bona feina a Gijón contra l’Sporting de Manolo Preciado.

LA QUINIELA MILIONÀRIA by sercosdan: RESULTAT JORANADA 18 i PRONÒSTIC JORNADA 19

2010-01-23T11:18:00.007+01:00

Jornada molt dolenta i esperem que irrepetible doncs per primera vegada no hem obtingut ni tansols un premi simbòlic. Arribem a l'equador de la lliga i de la nostra simulació amb uns resultats gens esperançadors i molt negatius. Un total de 175.000 € de pèrdues que no fan més que confirmar que això de les traveses és ben complicat. Per aquesta jornada hem pronosticat algun sorpresa com la victòria del Xerez i la derrota del R.Madrid i del València.

Resultat Jornada 18:

Pronòstic Jornada 19